Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Arrel de les manifestacions del 2 de desembre diferents institucions jueves per denunciar la matança dels jueus europeus, Joseph Goebbels va descarregar la seva ira per tals moviments i va afirmar en el seu Diari que els jueus es volien venjar contra els ciutadans de l’Eix que es trobaven en mans de les potències anglosaxones.
Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
Clandestinament, a Varsòvia, un grup de cristians, liderats per dues dones, Zofia Kossak i Wanda Filipowicz, varen crear oficialment un Consell per ajudar als jueus polonesos. Aquesta organització va estar activa del 1942 al 1945.
A Bèlgica:
A Brussel·les, membres de la resistència belga varen assassinar a tres a un membre de les SS belga.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Els soviètics varen atacar el Kessel (la bossa on estaven envoltats els alemanys) des del nord i el nord-oest. La 44º Divisió alemanya va rebre la principal envestida de l’atac soviètic i el cos de bombers de la 14º Divisió Panzer va córrer d’immediat a ajudar-los. Enmig de la boira i d’un intens fred, els alemanys varen perdre més de 500 homes, un sol regiment alemany, i centenars d’alemanys varen patir congelació degut a les baixes temperatures.
A Itàlia:
En un atac a Nàpols, els britànics varen enfonsar el creuer lleuger Muzio Attendolo i varen matar a 159 italians.
A Tunísia:
Els alemanys varen contraatacar i varen destruir 25 carros de combat britànics i varen fer 400 presoners.
Les operacions aèries a Tunísia tampoc anaven molt bé per als Aliats i, aquell dia, James Doolittle, el comandant de l’Aire, es va queixar a Dwight D. Eisenhower que l’Eix tenia radars i ells no, que els seus avions no estaven en bones condicions i que tenien que volar llargues distàncies per arribar a uns objectius que la Luftwaffe tenia a prop. Ike, de malhumorat, li va contestar que aquest problema el tenia que solucionar ell.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler li va ordenar a Arthur Greiser, tal i com havia opinat el professor doctor Blome el 18 de novembre, que busqués un lloc apropiat per enviar-hi als malalts incurables de tuberculosis per deixar-los morir.
A Tunísia:
El general Hans-Jurgen von Arnim va ser retirat del front oriental per rebre el comandament del recent creat 5º Exèrcit cuirassat que havia de lluitar a Tunísia per ordres d’Adolf Hitler.
Els All American varen ser atacats pels caces de l’Eix quan sobrevolaven Bizerta. Els seus escortes, els P-38, varen quedar destrossats; set dels quals varen ser destruïts a l’aire.
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Dos transports varen arribar al camp d’Auschwitz. El primer, amb 826 jueus, provenia del camp de Westerbork. Després de la selecció, 77 homes varen ser registrats. Les 749 persones restants varen ser assassinades a les cambres de gas. El segon, amb 1.000 jueus, provenia del gueto de Grodno. Després de la selecció, 178 homes i 60 dones varen ser registrades. Les 762 persones restants varen ser assassinades també a les cambres de gas.
Precisament, les institucions jueves de diferents països varen organitzar una jornada de dol i de resar en 30 països, entre ells Estats Units, per denunciar els assassinats massius dels jueus europeus. A la vegada, a partir d’aquell dia les ràdios britàniques varen difondre que els jueus “desapareixien en massa” i que hi havia rumors que parlaven d’afusellaments massius, fam, tortura i gasificació.
En el front oriental:
A Stalingrad:
El comandant Wolfran von Richtofen no va poder disposar fins aquell dia de 200 avions de transport per ajudar a les tropes del 6º Exèrcit alemany atrapat a dins la ciutat de Stalingrad. Mentrestant, els soviètics varen fer un intent per atacar en el perímetre sud del Kessel, la bossa de Stalingrad.
A Itàlia:
La ciutat de Roma va ser bombardejada per les forces aliades. El Papa Pius XII es va queixar furiós a l’ambaixador britànic al Vaticà, Arcy Osborne, de que no podria quedar impassible davant la destrucció de la Ciutat Eterna. Osborne li va contestar que Roma, a més de ser la ciutat dels catòlics, era la seu del Comandament Suprem italià.
Benito Mussolini va pronunciar un discurs on va fer un repàs de la història de Roma amb la intenció d’exaltar la figura italiana i els italians poguessin veure que estaven destinats a un “nou horitzó”. El dictador va explicar que Roma s’havia proclamat invicta després de la batalla de Sama, però que només havia sigut gran després de la batalla de Cannes. Llavors, va prosseguir dient que estava segur de que eren el poble on en les seves venes corria més sang de l’Antiga Roma, però que per desgràcia a partir de l’Edat Mitjana s’havia estès per tot el món el clixé d’una Itàlia arcàdica, en la que tot eren balls i cançons, i a on els italians només es dedicaven exclusivament al pinzell, el cisell i els instruments musicals. Volent deixar clar els seus pensaments, el dictador va exclamar que preferia menys estàtues a Itàlia, menys quadres de museus i més banderes arrabassades als seus enemics. Exaltant-se en referir-se que volia victòries, Mussolini va assegurar que un gran poble com l’italià no podia està indecís en aquell temps, ja que tenien l’orgull de participar en una lluita de ciclops que estava destinada a modificar la configuració geogràfica, política i espiritual del món. Per acabar, va deixar clar que mai la humanitat havia viscut un drama semblant, drama en el que va assegurar que els italians representaven un dels principals papers.
En els Estats Units:
A Chicago, a la tarda, en un frontó situat sota la tribuna del camp de futbol de la Universitat de Chicago, el Stagg Field, un grup d’investigadors i científics del Met Lab de la Universitat, dirigits per l’italià Enrico Fermi, varen experimentar amb un dispositiu rudimentari la reacció nuclear en cadena de certa duració amb l’objectiu de construir la primera bomba atòmica. En aquesta reacció, els neutrons de la divisió dels àtoms d’urani es varen desprendre en altres àtoms d’urani alliberant ràpidament una enorme energia en forma d’explosió massiva. En acabar l’experiment, Leo Szilard i Fermi es varen encaixar les mans davant els reactors mentre, en vasos de plàstic amb Chianti, tots varen brindar a la salut de l’expatriat italià. Però Szilard no era feliç en aquell moment perquè era conscient de la potència destructiva d’aquella arma i li va dir a Fermi que aquell 2 de desembre passaria a la història com “el dia més negre de la història de la humanitat”.
Dilluns:
En el Reich:
A la nit, l’Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals per parlar de la Batalla de Stalingrad. Enmig de la reunió, Hitler va rebre una trucada del general Kurt Zeitzler, que el va informar de que la situació en el front oriental era satisfactòria, però que el Grup d’Exèrcits del Centre havia sol·licitat retrocedir uns quants quilòmetres, cosa que Hitler havien desestimat. Després de la trucada, Hitler va tornar a la reunió, on Wilhelm Keitel li va parlar del problema que suposaven els partisans. El dictador alemany li va dir que tenien que tenir l’objectiu d’eliminar els partisans, i va ordenar que si un oficial o un suboficial tenia davant una dona o un nen i tenia la possibilitat de disparar sense escrúpols ho fes. Aquell dia, per ordres d’en Hitler, es varen començar a enregistrar les transcripcions literals per conservar per la posteritat les paraules pronunciades en les conferències militars.
A Itàlia:
A Roma, Hermann Göering es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini per explicar-li que Alemanya enviaria tres divisions blindades; la Adolf Hitler, la Hermann Göering i la Deutschland al nord de l’Àfrica. Göering li va prometre que les tropes alemanyes arribarien en tres mesos a Marroc i que la lluita a la Unió Soviètica acabaria satisfactòriament.
A la Gran Bretanya:
A Tunísia, després de diversos combats, les unitats de la 10º Panzerdivisionen tenien ja la suficient potència per llançar la seva primera ofensiva amb tres atacs convergents sobre Tébourba. Varen destrossar al Grup Blade nord-americà i varen pressionar els Aliats fins Medjez el Bab.
En el front oriental:
Els soviètics varen començar una ofensiva entre el Don i el Volga.
A la Unió Soviètica:
Els soviètics varen deixar bruscament d’enviar els seus desxifrats dels codis de la Wehrmacht als seus aliats. Fins llavors només havien enviat els codis menys rellevants.
A la Gran Bretanya:
Un informe de l’economista liberal William Beveridge va perfilar els projectes per la Gran Bretanya per després de la guerra. El seu objectiu era donar una pensió de l’Estat i cobertura mèdica per tothom. Aquest informe reflectia les aspiracions de justícia social.
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Molts jerarques nazis i funcionaris estaven cansats de que el SD fiqués el nas en els seus assumptes. Aquell dia, el gauleiter Albert Florian va escriure que les seves sospites s’havien confirmat de que el SD es posava en excés en els assumptes del NSDAP i que ell, que havia sigut atacat pel SD, havia tingut que passar-se a l’autodefensa i, per tant, prohibia a partir d’aquell moment a tot funcionari i dirigent polític que agafés encàrrecs del SD mentre no l’autoritzi el cap del seu districte, ja que la seva decisió depenia d’ell mateix, va recalcar.
Des de Berlín es va enviar una directriu a tots els hospitals psiquiàtrics perquè no tots els pacients rebessin els mateixos aliments. La directriu es justificava dient:
Tenint en compte la situació alimentària relacionada amb la guerra i la salut dels pacients que treballaven, ja no es justificava que tots els pacients rebessin els mateixos aliments.
Els que eren atesos en manicomis sense realitzar cap treball havien de sotmetre’s a “una dieta especial”.
A Itàlia:
Hermann Göering va viatjar sense avisar ningú a Roma per mirar d’explicar als italians que si Erwin Rommel havia marxat de Líbia era per anar a veure a Adolf Hitler i no per fugir del nord de l’Àfrica ara que era més que evident que caurien derrotats. Però Göering també els va anunciar que no veia possible defensar Tripolitania i volia replegar-se a Tunísia.
En el front oriental:
A Stalingrad:
La situació empitjorava per al 6º Exèrcit alemany, ja que no rebia les suficients provisions per mantenir-se ni per resistir els atacs soviètics. Per satisfer aquesta mancança, 40 bombarders He-111 es varen unir als Ju-52 de transport en els vols a Stalingrad per portar provisions. Però l’operació no va ser senzilla perquè varen tardar 50 minuts en creuar els camps nevats de l’estepa i els radiofars de la zona d’aterratge de l’aeroport de Pitomnik, que estava ple de soldats alemanys esperant ansiosos l’arribada d’aquells avions. Anaven tan necessitats de tot, que quan aterraven els mecànics descarregaven ràpidament l’equipatge i extreien la gasolina sobrant dels dipòsits de les ales per proveir de combustibles als vehicles blindats situats dins de la bossa de Stalingrad. Aquell dia varen arribar prop de cent tones de subministraments vitals. Friedrich Paulus va creure erròniament que la Luftwaffe els proveiria les seves demandes que tan necessitaven.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs on va amenaçar Itàlia.
A l’Àfrica:
La Somàlia francesa i l’illa de la Reunió, alliberada pels britànics el 28 de novembre, es varen adherir a la França Lliure.
A Algèria:
Els tres submarins francesos, el Casablanca, el Gorieux i el Marsouin, que havien fugit el 27 de novembre de Toló davant l’ocupació alemanya, varen arribar a Alger i es varen posar a disposició dels Aliats.
A Tunísia:
El comandant de la 78º Divisió britànica, el general Vyvyan Evelegh, que avançava cap a Tunísia va recomanar-li a Kenneth Anderson que aturés el seu atac i esperés a rebre reforços perquè estaven exhausts. Anderson es va veure obligat a obeir.
En el Pacífic:
A les aigües de Guadalcanal, vuit destructors del Tòquio Express es varen topar amb cinc creuers i quatre destructors nord-americans i varen començar a la nit la Batalla de Tassafaronga. En la Batalla, els japonesos varen perdre només un destructor, i els nord-americans varen perdre un creuer, el Northampton, amb 58 homes, i tres més, el Pensacola, el New Orleans i el Minneapolis, varen ser danyats.
Diumenge:
En el Reich:
A Rússia:
A la zona situada al nord de Novorossiysk, els alemanys varen assassinar a 107 ciutadans de Verjnebakanskii per haver mantingut contactes directes o indirectes amb els partisans. Els partisans varen aconseguir escapar de la matança.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, per ordre de la resistència del gueto es va executar a Israel First, cap del departament d’Economia del Consell Jueu i interlocutor amb les autoritats alemanyes.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Gregori Zhukov va respondre amb un telegrama a Iosif Stalin sobre com estava la situació a Stalingrad, batalla que preocupava molt al dictador soviètic. El comandant soviètic li va explicar que les forces alemanyes atrapades no podien obrir una bretxa sense la col·laboració d’una força de socors i que creia que el comandament alemany intentaria conservar les seves posicions a Stalingrad reunint forces auxiliars per intentar obrir un corredor per on proveir-se i evacuar les forces envoltades. Zhukov va acabar el telegrama afirmant que s’havia de separar per la meitat a les forces atrapades a la ciutat.
En la Batalla, els alemanys creuaven corrents els ponts sobre el Don i passaven a la rereguarda soviètica. Però, a les 3:20 de la matinada, va quedar destruït el pont de Lutschinski i d’aquesta manera els alemanys no varen poder travessar més el Don.
Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Erwin Rommel li va recalcar a Adolf Hitler de la necessitat d’abandonar per complet la lluita al nord de l’Àfrica, ja que no es podia esperar cap millora en la situació del transport. Tot i que Rommel li va dir que es tenia que esperar que l’Afrikakorps fos destruïda si continuaven igual, Hitler es va negar a acceptar la seva recomanació, ja que per ell era una necessitat política mantenir un cap de pont en el nord de l’Àfrica.
En el front oriental:
Iosif Stalin va trucar al general Gregori Zhukov per discutir com havien d’acabar amb la resistència a Stalingrad ara que tenien la ciutat envoltada. Stalin estava molt nerviós però quan parlava amb Zhukov es calmava. Li tenia molta confiança.
A Stalingrad:
Erich von Manstein va enviar un telegrama al 6º Exèrcit per dir-los que resistissin perquè els trauria d’allí.
A Tunísia:
Les tres brigades d’infanteria del 1º Exèrcit del general Kenneth Anderson, acompanyades d’alguns tancs, varen arribar a Djedeida, a 20 quilòmetres de Tunísia, però ja era massa tard i el seu avanç va ser frenat en sec per un contraatac alemany i es varen tenir que replegar a 32 quilòmetres, tot i que varen conservar la vital Medjez-el-Bab.
Un P-38 va batre a un Junker Ju 88 i el pilot victoriós va aconseguir el primer títol d’as amb aquell caça.
A Japó:
El ministre d’Afers Exteriors Yosuké Matsuoka va escriure-li a l’ambaixador Hiroshi Oshima per descartar-li les seves previsions optimistes sobre l’ofensiva alemanya a l’Est i li va posar en relleu la debilitat alemanya, sobretot en el tema del petroli, a més de la seva derrota a Stalingrad. El ministre, tot i això, acabava el seu escrit dient-li que desitjaven que Alemanya estigués preparada per suportar una guerra llarga.
A l’oceà Índic:
Els britànics varen ocupar l’illa de la Reunió.
Divendres:
A França:
Dues columnes alemanyes de les SS varen entrar a la base militar de la ciutat de Toló, al sud de França, per apoderar-se de la flota francesa, que ja no podia fugir cap a alta mar. Fins llavors, els mariners francesos varen intentar impedir l’ocupació alemanya. A les 5:25, l’almirall francès Jean Laborde va ordenar enfonsar 73 embarcacions, entre les que hi figuraven 3 vaixells de guerra, 7 creuers, 2 cuirassats, 1 monitor, 3 torpeders, 29 destructors, 16 submarins, 1 embarcació nodrissa d’hidroavions i 1 portaavions, a més de moltes unitats menors. Només quatre submarins varen poder escapar i dirigir-se a Alger; el Glorieux, el Marsouin i el Casablanca. El quart, l’Iris, per culpa de la falta de combustible va tenir que refugiar-se en un port espanyol. Tot i ser un revés per les tropes alemanyes, també ho va ser per les forces aliades perquè aquesta flota francesa s’havia de dirigir a Algèria per ajudar a les tropes aliades que estaven lluitant al nord de l’Àfrica. Continuant amb la idea d’eliminar França, els alemanys varen dissoldre l’exèrcit francès.
En el Reich:
A Polònia:
A Auschwitz, el doctor Carl Clauberg va començar els seus experiments mèdics amb els presoners.
Els alemanys varen fer funcionar les instal·lacions fabrils de Starachowice com un camp de concentració després de liquidar els guetos del voltant, un procés en el qual dos terços dels seus habitants varen ser deportats al camp d’extermini de Treblinka i l’altre terç va acabar en aquest camp per treballar com esclaus.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Stalingrad, el pont aeri a l’aeroport de Pitomnik, dins del Kessel, es va interrompre pel mal temps. Però la climatologia no només va afectar als alemanys, Vasili Chuikov va radiar al quarter general de l’altra banda del Volga que el canal, a l’est de les illes Gologni i Sarpinski, estava totalment bloquejat pels dens gel i que no s’havia pogut entregar municions i tampoc s’havien pogut evacuar els ferits.
A Novocherkassk, Walther Wenck es va reunir amb Erich von Manstein per discutir la situació de Stalingrad. El mariscal li va recordar que no havia de permetre que els soviètics arribessin a Rostov i que havien de mantenir el front Don-Chir, ja que llavors no només es perdria el 6º Exèrcit a Stalingrad, sinó tot el Grup d’Exèrcits A en el Caucas.
A Tunísia:
Aquell dia es varen produir combats entre les forces britàniques i les forces alemanyes. Les forces aliades varen capturar Tebourba, a 15 milles a l’est de Tunis. A part, una altra columna aliada s’apropava a Bizerta.
A la Gran Bretanya:
El govern polonès a l’exili va reconèixer de manera oficial el fet de que els jueus de Polònia i d’altres llocs d’Europa estaven sent assassinats.
Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs dirigit al 6º Exèrcit alemany i al 4º Exèrcit blindat, que estaven lluitant en la Batalla de Stalingrad. El líder alemany va assegurar que el combat estava arribant al seu clímax, i que el seu pensament i el del poble estaven amb ells. Però tot i les seves lloances, els va comunicar que tenien que mantenir la posició a Stalingrad com fos, tot i que estaven envoltats pels soviètics.
A Auschwitz varen arribar els primers presoners jueus noruecs, 532. Aquestes persones havien viatjat d’Oslo en el vaixell mercantil Donau i havien arribat a Stettin, en el Bàltic.
A Alemanya:
Fritz Sauckel va enviar una carta als caps de les oficines de treball en el que especificava que els jueus que encara treballessin fossin evacuats del territori del Reich i fossin substituïts per polonesos. Sauckel demanava que aquests polonesos fossin deportats sobretot a Berlín sense les seves respectives famílies. Els primers jueus ha ser deportats havien de ser els que fessin treballs no especificats i la resta quedarien a les indústries fins que els seus substituts polonesos aprenguessin els seus nous treballs.
En en front oriental:
A Stalingrad:
Friedrich Paulus va contestar el radiotelegrama d’Erich von Manstein del 24 de novembre per explicar-li que cada dia rebien atacs per part dels soldats soviètics, i que tot i l’ajuda que rebien des de l’aire no era suficient per cobrir les seves necessitats. Paulus va acabar la seva resposta demanant-li ajuda i que li donés ordres més simples per tal de reforçar la moral dels seus soldats. El general buscava que els seus superiors li donessin l’ordre de poder fugir de la ciutat o que es pogués rendir.
A França:
A Toló, les tropes alemanyes es varen agrupar per apoderar-se de l’esquadrilla francesa. Els generals francesos creien amb la paraula de Hitler i pensaven, erròniament, que no intentarien apoderar-se de la seva flota.
En el Pacífic:
A les Illes Salomó es va produir una nova batalla aeronaval entre les forces nord-americanes i japoneses.
En els Estats Units:
A les sales de cinema nord-americanes es va estrenar la pel·lícula de la Warner Bros, Casablanca, protagonitzada per l’actor Humphrey Bogart i l’actriu Ingrid Bergman. La pel·lícula va ser nominada a 8 premis Òscar i es va emportar 3 estatuetes.
Diari del Tercer Reich 