Dimecres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys varen iniciar el pont aeri cap a l’aeroport de Pitomin, dins del Kessel, per aprovisionar al 6º Exèrcit, atrapat a Stalingrad, però només varen poder portar 75 tones de proveïments enlloc de les 300 que estava previst. L’aviació alemanya només disposava de trenta dels quaranta-set avions Ju 52 habilitats per portar provisions, ja que els soviètics varen batre la resta d’avions. Mentrestant, els soldats del 6º Exèrcit estaven confiats amb la promesa de l’arribada d’Erich von Manstein i cridaven:

Visca Manstein! Visca Manstein!

Hitler va trucar aquell dia a Von Manstein, que es trobava en el front de Leningrad, i li va confiar el comandament d’una formació recentment creada: el grup d’exèrcits del Don, amb la missió d’operar des del nord-oest, un avanç que li permetria arribar a Stalingrad i rellevat al 6º Exèrcit. 

Però no tots eren tan optimistes; veient que estaven envoltats i de que el seu pla d’escapar de la ciutat havia fracassat, el tinent general Walther von Seydlitz-Kurzbach va escriure que si el OKH no aixecava d’immediat l’ordre de romandre en la posició d’eriçó, decidiria responsabilitzar-se de la llibertat d’acció per intentar evitar la catàstrofe aprofitant que l’única possibilitat que hi havia era un atac. El tinent general demanava poder obrir una bretxa cap al sud-oest, direcció a Kotelnikovo, ja que 200.000 homes i tot el seu equipament estava en joc i els subministraments de munició havien descendit considerablement. Friedrich Paulus va llegir l’escrit del seu tinent general i el va comprendre perfectament. Sabia que els canons soviètics estaven apuntant directament al 6º Exèrcit i que tant en el sud com a l’oest unes 80 unitats soviètiques estaven disposades a impedir qualsevol intent alemany d’arribar cap a ells. El 6º Exèrcit estava en aquells moments allunyat uns 40 quilòmetres dels seus companys més pròxims.

A les afores de la ciutat, els exèrcits soviètics 22º i 41º varen atacar a la banda occidental del sortint de Rzhev, mentre els exèrcits 20º i 31º del general Ivan Konev varen atacar a la banda oriental. Després de violents combats, els soviètics només varen poder envoltar la població de Belyi.

A Noruega:

Després de que a l’octubre es detinguessin els homes jueus, la policia noruega va començar a detenir a les dones i els nens jueus per deportar-los. 

A Tunísia:

Kenneth Arthur Anderson va ocupar Medkez-el Bab, a 48 quilòmetres de Tunísia. Al mateix temps, les tropes nord-americanes varen atacar l’aeroport de Djedida i varen destruir a terra 30 avions alemanys i italians. 

En els Estats Units:

El New York Times va treure un reportatge en que apareixia el nom del camp d’Auschwitz juntament amb el de tres camps de l’Operació Reinhard.

Dimarts:

En el front oriental:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler negava la realitat del que li passava en el seu 6º Exèrcit a Stalingrad i encara creia que podien ajudar-los i guanyar als soviètics. A les dues de la matinada, segons sembla, el dictador es va deixar convèncer pels seus generals de la necessitat de plantejar una retirada ordenada de Stalingrad, tal hi com li havien demanat el dia anterior, sobretot quan va saber que la 94º Divisió d’Infanteria alemanya estava sent aniquilada. Kurt Zeitzler va comunicar-li en el general Maximilian von Weichs que havia convençut a Hitler de que sortir del cercle era l’única possibilitat per salvar el 6º Exèrcit. Però durant aquell matí el dictador va canviar d’opinió en veure que el pla del general Walther von Seydlitz Kurzbach havia fallat i, en conseqüència, no li va fer dir en el general Friedrich Paulus, que estava a menys de 30 quilòmetres de la batalla i els podria haver anat a ajudar i junts haguessin pogut intentar escapar. Enlloc de fer això, Hitler es va reunir amb el mariscal Hermann Göering, que el va convèncer de que ell sí que podia ajudar al 6º Exèrcit amb els seus avions, tot i que en realitat no podia. Zeitzler el va contestar i li va assegurar que no podia fer-ho, però Göering el va tallar de males maneres i li va dir que no estava en la situació d’opinar. Zeitzler no es va donar per vençut i li va demanar a Hitler poder-li fer una pregunta a Göering. El dictador ho va acceptar i el comandant li va preguntar si sabia el tonatge precís que podia portar un avió tots els dies. Göering li va respondre que ho ignorava. Zeitzler li va explicar que necessitarien 300 tones diàries, però com que per culpa del mal temps no podien volar cada dia haurien de dur 500 tones. Göering li va dir llavors que podria complir amb la missió i Zeitzler li va insistir de que era mentida. Hitler va acabar la picabaralla dient que confiava en l’informe de Göering. Wolfran von Richtofen i altres comandants de la Luftwaffe varen tornar a advertir de que un pont aeri seria impossible donades les condicions. A les 08:38, Hitler va enviar sota l’encapçalament de Führerbefehl, decret del Führer de màxima prioritat, al general Paulus la negativa de retirar-se i establir unes línies defensives, el que significaria sacrificar més de 200.000 soldats. Molts generals es varen enfadar molt quan varen saber de la negativa de Hitler i no varen compartir l’opinió de fer resistir el 6º Exèrcit a Stalingrad. Zeitzler li va assegurar a Hitler que si perdia un quart de milió de soldats a Stalingrad la columna vertebral de tot el front oriental es trencaria, però el dictador confiava en la seva idea de resistir i va declarar que el 6º Exèrcit adoptaria una defensa d’eriçó, ja que els fronts del Volga i del nord s’havien de conservar, i va prometre que arribarien subministraments per aire.

A Stalingrad:

Sabent la situació en què es trobaven, Erich von Manstein, que aquell dia feia 45 anys, va arribar en el quarter general del Grup d’Exèrcits B. Allí el varen advertir de que la posició del 6º Exèrcit era molt delicada, però el mariscal va enviar un informe al OKH més optimista dient que no hi havia necessitat de trencar el cercle soviètic. A la una del migdia, Von Manstein va enviar un telegrama en el general Paulus dient-li que el dia 26 de novembre assumiria el comandament i que faria els impossibles per ajudar-los, però el mariscal li demanava que mentrestant havia de conservar el Volga i el front del nord complint les ordres de Hitler.

Aquell mateix dia, el 4º Exèrcit romanès va ser destruït pels soviètics.

---

A la nit, a la ciutat de Stalingrad, els soldats soviètics varen tenir que tornar a reproduir el tancament del cercle de la ciutat del dia anterior per filmar-lo per la propaganda soviètica per tal de que tots els russos poguessin veure que eren ells qui estaven portant l’ofensiva.

En el Reich:

A Polònia:

Com el dia anterior, els alemanys varen continuar deportant jueus del camp jueu de Hellerberg al camp d’Auschwitz. En dos dies en varen deportar 300 i en tres mesos varen liquidar el camp.

A Algèria:

Les tropes d’Erwin Rommel es varen replegar a El Agheila, una zona que el mariscal de camp alemany coneixia bé, i va intentar organitzar-hi una línia de defensa.

A Tunísia:

La 10º Divisió Panzer va arribar a Tunis, juntament amb diversos tancs Tiger.

A l’Àfrica:

L’Àfrica occidental es va adherir al moviment de l’almirall François Darlan d’ajudar als Aliats. Aquella adhesió va significar que una gran reserva d’homes quedava a disposició dels Aliats, juntament amb la base de Dakar amb les seves naus de guerra.

A la Gran Bretanya:

A l’Escola de Bletchley, on s’intentava desxifrar els codis xifrats de la màquina Enigma, es varen rebre els documents que s’havien recuperat el 30 d’octubre de 1942 del U-559, que van servir per descobrir una llista d’indicadors com la clau Shark, i una taula de codis i del clima que utilitzaven els alemanys.

En els Estats Units:

El rabí de Nova York Stephan Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, que tenia informacions sobre el genocidi nazi des del 8 d’agost, va decidir dur l’assumpte a la premsa en una conferència de premsa a Washington.

Dilluns:

En el front oriental:

A Stalingrad:

L’exèrcit soviètic, amb uns 1.500.000 homes, va rodejar el 6º Exèrcit alemany i un cos d’exèrcit del 4º Panzer a més divuit divisions d’elit. Un total de 270.000 homes. Acabat d’arribar a Rastenburg, al matí, Kurt Zeitzler estava convençut de que el 6º Exèrcit havia de fugir de Stalingrad i va parlar amb Adolf Hitler sobre aquesta possibilitat. El comandant en cap del Grup d’Exèrcits B, Maximilian von Weichs, pensava igual que Zeitzler. Després de parlar una estona amb el cap de l’Estat Major, Hitler li va respondre que s’ho pensaria, però en realitat no tenia la intenció de deixar marxar el 6º Exèrcit de Stalingrad. A les deu del matí, Hitler va respondre el telegrama del dictador romanès Ion Antonescu del dia anterior i li va assegurar que el 6º Exèrcit resistiria a la ciutat i que tenia nou divisions procedents de l’oest que conjuntament amb el 1º Cos romanès atacarien als soviètics. Però la idea de Hitler es va esvair quan el 4º Cos de Tancs de l’exèrcit soviètic va tancar el cercle a Stalingrad arribant a la nit a la vila de Sovietski, en el poble de Kalach, i es varen trobar amb unitats del 4º Cos blindat. Els soldats soviètics, per no perdre’s de vista i per confondre les forces alemanyes, varen llançar bengales verdes. D’aquesta manera els soviètics van envoltar a les forces alemanyes i romaneses dins la ciutat de Stalingrad. L’ideòleg d’aquella estratègia va ser el comandant Gregori Zhukov.

A tres quarts de dotze del matí, a dins la ciutat, Friedrich Paulus va recordar en els seus superiors que era inviable el subministrament aeri encara que milloressin les condicions climàtiques i els va explicar que la falta de munició i de combustible podia deixar indefensos als soldats aviat. A les nou del vespre, Paulus va tornar a enviar un telegrama a Hitler per explicar-li que els soviètics havien tancat el cercle i que no tenien ni suficients municions ni combustible per resistir gaire temps més. Desesperat, li va demanar que el deixés retirar amb tots els seus homes per poder atacar des de fora als soviètics, i li va suplicar que li concedís plens poders per decidir el futur del 6º Exèrcit. Es feia el responsable de la gravetat d’aquest comunicat, però li va afirmar que tenia el suport de tots els generals amb comandament. Hitler només va prendre la decisió d’establir un pont aeri pels subministraments del 6º Exèrcit fins que arribessin reforços.

En veure que la notícia es sabria tard o d’hora, Hitler es va veure obligat a deixar filtrar alguna informació a través d’un comunicat del seu Alt Comandament de l’Exèrcit. En ell no es va mencionar el cercle soviètic a Stalingrad, sinó que es va comunicar que els soviètics havien obert una bretxa al nord-oest i sud del 6º Exèrcit i atribuïa aquell cop a un irresponsable desplegament soviètic d’homes i material.

Mentre Paulus demanava permís per retirar-se, un dels seus generals, Walther von Seydlitz-Kurzbach, intentava una retirada no autoritzada en el Volga. El general va ordenar a la 94º Divisió d’Infanteria que abandonés el seu sector en el racó del nord-est de la bossa. Pensava que si Paulus el veia l’imitaria amb les altres unitats, cosa que no va fer. A la nit, per protegir-se del fred, la 94º Divisió va tornar a encendre fogueres en els magatzems sabent que aviat marxarien d’aquella zona. Els oficials més veterans es varen treure els seus pantalons amb ratlles vermelles de l’Estat Major per cremar-los. Però aquelles fogueres varen ser contraproduents perquè varen ser vistes pels soviètics, que varen avisar al comandant Vasili Chuikov. Sabent que aviat serien atacats i amb l’ordre del general Seydlitz, la 94º Divisió va retirar-se de la seva posició atrinxerada tement que aquella retirada significaria la pèrdua de com a mínim d’una tercera part dels seus homes. Quan varen abandonar les seves posicions, el 62º Exèrcit soviètic se’ls va tirar a sobre causant enormes baixes, moltes més de les que es pensaven els alemanys.

---

Des de Moscou, a les 19:40, Iosif Stalin va demanar per telegrama als seus generals que avancessin sense por perquè la situació els era favorable. L’operació era un èxit en tota regla i la Unió Soviètica va llançar un comunicat especial explicant la seva victòria.

En el Reich:

A Alemanya:

En el camp jueu de Hellerberg va començar la deportació dels jueus al camp d’Auschwitz. Entre aquest dia i l’endemà varen deportar a 300 jueus i en tres mesos a tots els ocupants del camp.

---

El cap SS de Personal, Maximilian von Herff, va explicar-li a Heinrich Himmler que al voltant de Jüttner, de la Prefectura general, s’estava formant un cercle (Gruf, Petri, Brif, Von Jena i Max Hansen) que s’havia de vigilar, ja que per Von Herff algun dia podrien ser perillosos perquè tots ells actuaven i pensaven diferent a la normativa de les SS. El SS va afegir-hi que aquests homes volien ser soldats de guàrdia i que per ells tot el demés era secundari.  

Himmler va parlar aquell dia davant dels futurs oficials de les Waffen-SS en la SS-Junkerschule Bad Tölz i els va explicar que la qüestió jueva havia canviat per complet a Europa i, com havia dit Hitler en la seva profecia del 30 de gener de 1939, els jueus ara vivien a l’Est construint carreteres, línies de ferrocarril… El cap de les SS va afirmar que aquest “procés” s’havia dut a terme de manera lògica i sense crueltat, però va avisar de que estaven lluitant per la seva pròpia existència, la de la sang nòrdica.

En el nord de l’Àfrica:

L’Afrikakorps es trobava en el punt de partida del febrer de 1941.

A l’Àfrica:

L’Àfrica Occidental Francesa va trencar relacions amb el govern de Vichy de Pierre Laval després de l’ocupació alemanya de França. Aquest va ser l’últim territori que va ser fidel al règim francès.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el govern polonès a l’exili va informar de que tenia informació de Heinrich Himmler havia ordenat la mort de la meitat dels jueus europeus abans de que acabés l’any.

A Palestina:

La premsa jueva va publicar una sèrie de testimonis relacionats amb les massacres comeses contra els jueus polonesos.

En els Estats Units:

A Washington, el president del Congrés Jueu Mundial, el rabí Stephan Wise, va dir en una conferència de premsa que s’havia liquidat el gueto de Varsòvia i que s’havien assassinat al 80% dels jueus deportats.

Diumenge:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Adolf Hitler va veure les males notícies que arribaven de Stalingrad i va cedir el comandament del Grup d’Exèrcits (6º Exèrcit, 4º Exèrcit Blindat i 3º i 4º Exèrcits romanesos) a Erich von Manstein, que es trobava en aquells moments lluny del front. Llavors va donar el comandament del Grup A, que lluitava al Caucas, al cap del 1º Exèrcit Blindat, el capità general Paul Ludwig Ewald von Kleist.

Al matí, sabent tots que el cercle soviètic es tancaria aviat a Kalach, la guarnició alemanya d’aquell poble estava en estat d’alerta mentre sentien cada cop més a prop els canons de gran calibre dels soviètics. Al cap d’una estona, el coronel Grigori Filipov va conquerir per casualitat el pont de Kalach i va córrer a demanar auxili per la ràdio perquè esperava que els alemanys l’atacarien. Al cap d’unes hores, el coronel Flipov va rebre per fi els reforços que esperava quan va rebre uns quants carros de la 26º Brigada blindada i es varen unir amb les seves tropes a l’est del poble. Per sort dels soviètics, els alemanys només es defensaven esporàdicament i tota resistència era inútil. De seguida la 26º Brigada va rodejar Kalach pel sud-est i es va dirigir cap al poble de Sovietski, a 45 quilòmetres més a l’est de Kalach. Llavors, molt a prop de Sovietski, els soldats del front del sud d‘Andrei Yeremenko varen avançar per trobar-se amb els seus companys del front del nord. Un cop unit el cercle soviètic, els alemanys es varen trobar completament tancats. Per senyalitzar on es trobarien els dos fronts, poc abans de les quatre de la tarda una sèrie de bengales verdes es varen enlairar cap al nord-oest i els T-34 de Volski varen seguir avançant cap a on havien sortir les bengales. Poc després varen sortir centenars de soldats soviètics vestits de blanc i les dues forces es varen reunir en un ambient festiu sabent la fita que havien aconseguit.

---

El comandant Arthur Schmidt tenia pensat utilitzar els avions de la Luftwaffe per eliminar als soviètics, però quan el va trucar al comandant de la Luftwaffe Martin Fiebig en el seu despatx, a Chir, el va tornar a advertir de que era una bogeria utilitzar els avions amb aquelles pèssimes condicions meteorològiques. En aquells moments, el capità general Hermann Hoth va arribar des de Businovka, on el flanc sud s’havia eliminat completament, per discutir la greu situació. Schmidt continuava obsessionat en utilitzar els avions, però un cop més li varen repetir que era impossible amb aquell mal temps amb boira, vent i neu. Friedrich Paulus, que esperava que Hitler els donés una ordre per retirar-se, va col·locar el 6º Exèrcit en estat d’alerta per poder desplaçar-se en quan arribés el permís, que mai va arribar, per marxar.

A les dues de la tarda, l’exèrcit soviètic va avançar cap a Stalingrad i Paulus i Schmidt es varen traslladar a l’estació de Gumrak, al nord-est de la ciutat, per defensar-se i resistir els atacs soviètics després de que Hoth marxés cap a l’oest per reunir-se amb les restes del 4º Exèrcit Panzer. En volar per sobre del seu Exèrcit, envoltat entre el Don i el Volga, els comandants alemanys varen veure les males condicions en que es trobaven. Els magatzems plens de queviures i roba es varen encendre per fer un foc per protegir-se del fred. Per intentar defensar-se dels soviètics, Hoth, comandant del destrossat 4º Exèrcit Blindat, va arribar a Nishne Chirskaia per dirigir les seves tropes.

A les set de la tarda, des del seu nou lloc de comandament a l’oest de l’aeroport de Gumrak, Paulus va enviar un telegrama a Hitler per explicar-li que es trobaven rodejats a la ciutat i li va dir que mirarien d’escapar pel sud-oest, ja que no veia possibilitats de resistir. Però aquell missatge va ser interceptat pels soviètics, que en aquells moments estaven preparant un atac. Hitler va respondre el telegrama de Paulus al cap de tres hores dient-li que confiava en ell i que esperava aviat poder-lo ajudar, però el va obligar a resistir i a no abandonar de cap manera la ciutat. Inclús li va ordenar que traslladés el seu quarter general a l’interior de la ciutat i establís una defensa d’eriçó. La Luftwaffe li enviaria provisions per l’aire fins que se’ls pogués rellevat. Després d’enviar el telegrama, Hitler, que no parava de rebre males notícies de la Batalla de Stalingrad, i es va reunir amb Kurt Zeitzler i Hans Jeschonnek, que feia poc que havien arribar al Berghof decidits a dir-li en el dictador de que no ordenés donar suport aeri al 6º Exèrcit. Sabent de les seves intencions, Hermann Göering va trucar a Jeschonnek per dir-li que intentés no posar de mal humor a Hitler.

A la nit, el dictador va decidir marxar aquella nit de la seva casa d’Obersalzberg per dirigir-se al seu quarter general de Rastenburg. Mentre agafava un tren especial que es dirigiria direcció Leipzig, Paulus va rebre l’ordre de Hitler de resistir i el general es va desesperar tant per no poder-se rendir o fugir, que va decidir desobeir les ordres de Hitler. Mentre es dirigia a Rastenburg, el dictador va cometre l’error d’estar incomunicat en el tren i en l’avió, i va deixar el OKH sense instruccions. A més, el viatge va durar més de 20 hores perquè anava fent repetides parades per parlar per telèfon amb Zeitzler.

---

A Bucarest, Ion Antonescu va rebre informes de la situació a Stalingrad i va enviar un telegrama a Hitler per explicar-li que el 3ª Exèrcit romanès estava en molt mal estat i que no tenia cap reserva.

En el Reich:

A Alemanya:

Curt Prüfer, un diplomàtic destinat a Sud-Amèrica que havia tornat a Alemanya feia uns dies, va deixar constància en el seu Diari que havia sentit dir en més d’una ocasió que els jueus polonesos del Govern General i els jueus deportats des d’Alemanya eren assassinats amb gas. Prüfer havia tret aquesta informació d’un sopar el dia anterior amb uns vells companys de l’Exèrcit de la Primera Guerra Mundial.

A Algèria:

François Darlan va firmar acords amb els Aliats perquè aquests entressin sense problemes a Algèria.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Stafford Cripps va abandonar amb bona voluntat el Gabinet de Guerra i va acceptar el càrrec de ministre de Producció Aeronàutica.

A Guadalcanal:

Els japonesos varen enfonsar el buc de guerra nord-americà Juneau. Més de 600 homes varen morir ofegats. Un centenar es varen refugiar a les restes de la nau, però només 10 es varen salvar de ser devorats pels taurons. 

Dissabte:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al vespre, la 29º Divisió del general Ernst Leyser va obtenir una victòria temporal contra el 13º Cos soviètic en el sector sud que va fer aixecar els ànims de Friedrich Paulus. Amb aquesta tímida victòria, el comandant del 6º Exèrcit va començar a estudiar la retirada del seu Exèrcit del Volga i Stalingrad cap a posicions situades a més de 150 quilòmetres al sud-oest, entre el Don i el Chir. En seguit, el comandant del Grup d’Exèrcits B, Maximilian von Weichs, va transmetre la recomanació en el quarter general del OKW a Rastenburg.

Al sud de Stalingrad, les unitats d‘Andrei Yeremenko, després d’eliminar les forces romaneses, varen dividir en dos el 4º Exèrcit Panzer de Hermann Hoth. El general alemany estava aïllat en una deteriorada casa de camp a les afores de Businovka i es sentia impotent per no poder actuar. Després de la destrucció de les forces romaneses només disposava de pocs canons i pocs carros per aturar als soviètics. Ara tots els comandants alemanys veien que els soviètics els volien envoltar a Stalingrad i que tancarien el cercle en el pont de Kalach. En una conversa telefònica entre el tinent general Martin Fiebig, el comandant del 8º Cos Aeri, i Arthur Schmidt, aquest últim li va dir que esperaven l’ajuda aèria per poder aturar als soviètics abans de que arribessin al pont de Kalach. Veient que la climatologia no acompanyava per fer aquella operació aèria, Fiebig va trucar a Hans Jeschonnek abans de parlar breument amb Wolfran von Richtofen. Jeschonnek li va dir irritat que pel mal temps no hi havia cap possibilitat d’ajudar des de l’aire a 250.000 homes.

A la nit, mentre la temperatura baixava dràsticament i no cessava de nevar, l’avantguarda de la 16º Divisió Panzer, que s’havia allunyat de Stalingrad feia dos dies, va arribar al Don per actuar com a força de cobertura de les unitats que abandonaven el gran meandre del Don. Però la Divisió arribava massa tard per poder frenar als soviètics o conservar les seves posicions.

---

Mentre els seus soldats lluitaven i morien en l’ofensiva soviètica a Stalingrad, Adolf Hitler estava en el Berghof analitzant la situació i pensava en marxar en ferrocarril i en avió al seu quarter general de Rastenburg per dirigir una contraofensiva. L’endemà marxaria, però va cometre l’error d’estar incomunicat i el OKH va romandre durant una llarga estona sense instruccions. Mentre observava la situació, Hitler va rebre el suggeriment de Paulus d’una retirada del 6º Exèrcit cap al sud-oest i, ràpidamentm li va respondre en un telegrama altament secret, el 1.352, que havia de mantenir la posició i resistir, tot i el perill d’un cercle temporal.

---

En el quarter general del 11º Exèrcit, a Víetbsk, a uns 500 quilòmetres a l’oest de Moscou, Erich von Manstein va saber per primer cop per l’OKW dels plans de Von Paulus de marxar de Stalingrad. El mariscal de camp tenia dubtes de si era positiu o negatiu conservar com fos la ciutat de Stalingrad, però sabia que Hitler ordenaria conservar-la el preu que fes falta.

En el Reich:

Arthur Greiser, governador de la comarca del riu Warta, li va comunicar a Heinrich Himmler que l’11 de novembre li havia dit en relació a la qüestió jueva, que actués com a ell li semblés millor.

Precisament, aquell matí Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten. El cap de les SS va parlar amb menyspreu d’Itàlia. Durant el sopar, Himmler li va prometre que les dificultats que estaven vivint a Stalingrad les superarien i que després ocuparien tota la Unió Soviètica. També li va comentar que esperaven entendre’s aviat amb els britànics, sobretot quan aquests veiessin que “els enemics del món eren els jueus-bolxevics”. Aprofitant que tenia a Himmler de molt bon humor (el dia anterior el tractament havia fet el seu efecte i el Reichsführer havia passat bona nit), el doctor li va entregar una llista amb els noms de 28 holandesos, 6 alemanys i 4 noruecs condemnats a mort i li va demanar la seva alliberació. El cap de les SS, com de costum, el principi va posar algunes objeccions, però després va firmar la seva alliberació, tot i que va deixar clar que “no s’ho mereixien”. Després va cridar a Karl Brandt perquè es complís la seva ordre.

A Itàlia:

Benito Mussolini va anunciar en el Consell de Ministres que Alemanya havia decidit enviar cent bateries antiaèries a Itàlia per defensar les ciutats.

---

La RAF va bombardejar violentament la ciutat de Torí.

Divendres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

En l’Operació Urà, a primera hora, un grup de soldats soviètics dirigits pel general Andrei Yeremenko, tal hi com havien fet un altre grup de soldats soviètics el dia anterior que s’havien dirigit al nord-est de les afores de Stalingrad, es varen dirigien al sud-est per envoltar els alemanys a la ciutat amb el moviment en pinça. Abans de ser enviats al front, els soldats soviètics varen netejar de nou les seves armes i varen escriure les últimes cartes en els seus familiars.

En el quarter general de Yeremenko, el general, que no havia dormit per culpa dels nervis, estava convençut de que l’atac del front sud s’havia d’enrederir fins que totes les reserves alemanyes s’haguessin dirigit al nord per contenir la primera fase de l’ofensiva soviètics al llarg del Don. 

A trenc d’alba, amb un temps semblant al del dia anterior amb boira espesa, neu i vent, els soldats soviètics varen tenir problemes per formar els grups d’assalt. Els carros marxaven un darrere l’altre per seguir un camí i els avions situats a l’est, a l’altra banda del Volga, es varen quedar impotents a la pista. Quan tots estaven a punt per atacar, Yeremenko va retardar l’hora de l’ofensiva. En seguit, des de Moscou, la Stavka li va preguntar el motiu i Yeremenko es va asseure en el seu escriptori i va explicar que ho havia fet pel mal temps. La Stavka no va compartir la seva opinió, però Yeremenko es va mantenir ferm. Durant més de dues hores, fins passades les nou del matí, va demanar esperar a que millorés el temps, sobretot esperava que marxés la boira. Quan la Stavka li demanava a través de la línia BODO de que ataqués, els meteoròlegs li varen prometre que la boira es diluiria en uns minuts.

A les deu del matí, l’artilleria de Yeremenko del 51º i 57º Exèrcits de Fusellers, amb el suport de les unitats blindades, varen atacar amb duresa al 4º Exèrcit romanès i al 4º Blindat alemany, que varen fugir espantats en totes direccions, per poder avançar cap a l’oest. Ràpidament els alemanys varen llançar al combat el 48º Cos Blindat, però no varen tenir els resultats esperats i els soviètics varen obrir un forat de pràcticament 30 quilòmetres d’amplada i varen poder enviar en massa els cossos 4º de Cavalleria i el 4º Mecanitzat cap a Kalach, on es tancaria el cercle. Al cap de poques hores, Yeremenko va trucar excitat a la Stavka per dir-los que havien fet a 10.000 presoners. Incrèduls, la Stavka li va demanar que ho tornés a comptar, però les xifres eren exactes.

A uns 200 quilòmetres al nord-oest de la penetració realitzada pels soldats de Yeremenko, els alemanys encara intentaven contenir les forces soviètiques que avançaven des de Serafimóvich i Klàtskaia. En el poble de Peshani, a 50 quilòmetres al sud de Serafimóvich, el 48º Cos Panzer del general Ferdinand Heim ja s’havia trobat amb els soviètics. La seva 22º Divisió Panzer es va llançar a una lluita inútil contra els T-34. Els canons anti-tanc varen destruir amb els seus dispars a 26 carros soviètics, però no va ser suficient. Els blindats soviètics varen aconseguir avançar i els alemanys varen retrocedir. A la tarda, els panzers estaven rodejats per noves formacions soviètiques i ara lluitaven per sobreviure.

A uns quants quilòmetres de distància, el Grup d’Exèrcits B de Maximilian von Weichs va ser empès a retrocedir cap a l’oest perquè no poguessin ajudar al 6º Exèrcit alemany tancat a dins la ciutat. El cercle que varen dibuixar els soviètics, una àrea d’uns quaranta quilòmetres d’amplada i vint de profunditat, es va tancar dies més tard al poble de Kalach. En total a dins la bossa soviètica hi varen quedar vint divisions alemanyes i dues de romaneses, que aquestes varen ser les primeres en caure. A més, hi havien tropes del quarter general d’Adolf Hitler, enginyers, artillers i exploradors, els Estats Majors de cinc cossos i el quarter general del 6º Exèrcit. En total 250.000 homes que varen tenir que viure amb molt pocs recursos amb els avions que entraven i sortien dels quatre aeròdroms i la ràdio com a únics mitjans de comunicació a l’exterior.

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, després de reunir-se amb Walter Schellenberg, li va passar a Heinrich Müller un memoràndum escrit per Stephen Wise dos mesos enrere i una carta que mai ha sigut trobada. Himmler indicava en la carta que el president del Consell Jueu Mundial havia utilitzat informació enviada pel representant de l’Associació de Rabins Ortodox a Suïssa, Isaac Sternbuch, al Agudath Israel a Nova York, Jacob Rosenheim, on es parlava que els cadàvers de les víctimes jueves dels camps d’extermini eren utilitzats per elaborar sabó i fertilitzants artificials. Himmler li va assegurar que tot era una calúmnia i li va demanar que garantís que a tot arreu els cadàvers o bé fossin cremats o enterrats i que a ningú li passés pel cap fer res amb els cossos.

A Noruega:

A Oslo varen començar les deportacions dels jueus noruecs. Des de la capital noruega varen ser deportats en vaixell fins a Stettin i de la ciutat polonesa varen ser enviats en tren a Auschwitz. 

---

A la nit, un planador britànic es va estavellar a Egersund juntament amb un avió de remolc i un bombarder Wellington provocant la mort de diversos membres de la tripulació. Els 14 que varen sobreviure, tots ells ferits de certa gravetat, varen ser fets presoners i, per ordre de l’oficial al comandament de la 28º Divisió d’Infanteria, varen ser afusellats d’acord amb l’Ordre de Comandos del 18 d’octubre. 

A Líbia:

Les tropes britàniques varen recuperar Benghazi després de que els alemanys abandonessin la ciutat. Abans de retirar-se, els alemanys varen desmantellar el port de la ciutat perquè no pogués ser utilitzat pels Aliats. Les tropes d’Erwin Rommel varen retrocedir fins a Al’Uqaylah, a més de 800 quilòmetres de la frontera amb Egipte.

En el Mediterrani:

En l’Operació Edat de Pedra, un comboi d’embarcacions mercantils va arribar a Malta procedent d’Egipte sota la protecció dels avions britànics. Quan les naus varen entrar a La Valeta, els maltesos els varen rebre amb crits d’eufòria.

Dijous:

L’Operació Urà:

A Stalingrad, les tropes alemanyes i soviètiques lluitaven cos a cos en les ruïnes que quedaven de la ciutat. Per desbloquejar aquella situació, els alts comandants soviètics varen preparar una de les ofensives més ambicioses de la Segona Guerra Mundial, l’Operació Urà. El pla soviètic era aïllar i rodejar al 6º Exèrcit alemany, que comptava amb 250.000 homes, amb el 5º Exèrcit de tancs i el 21º Exèrcit soviètic, uns 1.700.000 homes. El pla, obra de Gregori Zhukov, es va posar en marxa a dos quarts de vuit del matí, després de que la nit anterior hagués nevat violentament i haguessin baixat considerablement les temperatures. Després de donar la senyal de Sirena, 3.500 canons morters i coets russos seguit per música marcial soviètica, que tocava a tot volum una banda composta per 90 persones, varen despertar als soldats alemanys. A les 8:50 del matí, les tropes soviètiques varen atacar des del nord-est de la ciutat en el punt més dèbil del 6º Exèrcit amb el 21º Exèrcit de fusellers i el 5º Blindat sota el comandament del mariscal Konstantin Rokossovski. Davant d’ells tenien el 3ª Exèrcit romanès del general Peter Dumitrescu, que estava situat al costat del riu Don. Els soldats romanesos varen lluitar amb fermesa en trinxeres folrades de palla, però els tancs soviètics T-34 i KV-1 del Front sud-oest, amb el suport de la infanteria siberiana, varen obrir un forat a través de la densa boira i de la neu en les línies del 3ª Exèrcit. Només uns quants soldats romanesos varen lluitar contra els blindats, els demés o varen fugir o varen morir. En total, cinc divisions romaneses varen quedar atrapades al gir del riu Don i les bombes soviètiques enfonsaven els búnquers, asfixiant a centenars d’homes. Mentre atacaven, els generals Nikolai Vatutin, Cristinov, Romanenko i la Stavka varen trucar a Moscou per explicar com anava la situació.

Més al sud, on hi havien els alemanys, tot era bastant tranquil fins que varen aparèixer els primers soldats romanesos histèrics. Quan varen ser informats de que estaven sent atacats, la notícia va portar el caos dins les files alemanyes. Es sentien ordres contraposades a altres ordres i ningú sabia què havia de fer. En seguit, unitats alemanyes varen dirigir-se al nord. A Goublinka, a 75 quilòmetres al sud-est, el capità Winrich Behr li va explicar a Friedrich Paulus i a Arthur Schmidt tota la informació que li havia explicat el tinent Gerhard Stöck, un oficial d’enllaç que estava amb el 3º Exèrcit romanes a Klatskaia, de tots els detalls de l’atac soviètic. Els dos comandants es varen agafar amb certa calma aquella ofensiva. Paulus va ordenar que el 48º Cos Panzer es dirigís cap al nord, direcció a la bretxa al llarg del Don.

Al migdia, el 1º Exèrcit de tancs i el 21º Exèrcit ja havien penetrat per complet dins les defenses romaneses; dos cossos de tancs varen entrar per la bretxa i varen sortir a camp obert, on varen avançar 70 quilòmetres durant aquell dia. A dos quarts de dotze, el general Ferdinand Heim va rebre, mentre conduïa el seu 48º Cos Panzer per respondre l’atac del 21º Exèrcit soviètic, instruccions d’Adolf Hitler per canviar de rumb i dirigir-se al sector del voltant de Blinov, on el 5º Exèrcit soviètic també hi havia avançat. Fent cas a les ordres de Hitler, el 48º Cos va dirigir-se a Blinov, però es varen topar amb les restes de les divisions romaneses que corrien a través dels camps nevats i els varen obligar a avançar amb ells.

A la tarda, les patrulles de carros soviètics ja tenien a l’abast els dipòsits de subministraments del 6º Exèrcit i disparaven contra els quarters generals dels destacaments, els dipòsits de subministraments i els centres de comunicacions. Mentrestant, el 48º Cos va arribar a Blinov després de moure’s molt lentament. A Goublinka, ara els oficials alemanys es varen començar a desesperar en rebre diferents informes que no coincidien. Localitzaven els soviètics tant a 60 quilòmetres al sud del Don com a 75 quilòmetres al sud-est del Don. Al final del dia, els soviètics varen conquerir el pont que conduïa pel nord al poble de Kalach, el seu principal objectiu perquè era per on es tancaria el cercle que envoltaria Stalingrad. Pensaven que si ocupaven el poble deixarien al 6º Exèrcit alemany sense línies de provisions que necessitaven per l’hivern. L’ofensiva soviètica va acabar enfonsant les línies romaneses i alemanyes tant del nord com del sud. L’endemà, l’exèrcit soviètic va repetir la maniobra, però aquest cop pel sud i també es varen dirigir cap a Kalach per tancar el cercle.

A la nit, els soviètics es varen preparar per aquesta segona operació. Des dels suburbis de Baketovka fins la ribera dels llacs salats Sarpa, Tsatsa i Marmantsak, els 64º, 57º i 51º Exèrcits s’havien concentrat al llarg de 200 quilòmetres. Davant d’ells es trobava el 4º Exèrcit romanès en una franja estreta a través de la freda estepa per protegir el flanc dret del 6º Exèrcit. El comandament soviètic d’aquella operació tenia la intenció de penetrar ràpidament a través de les posicions romaneses i dirigir-se cap al nord-oest, direcció als exèrcits soviètics que descendien del Don.

Davant d’aquella ofensiva, el cap del Grup d’Exèrcits B, el capità Maximilian von Weichs, va ordenar-li a Paulus que renunciés a les operacions ofensives i ataqués amb unitats blindades. Volia treure com fos les tres divisions blindades i una divisió d’infanteria de la ciutat per protegir un flanc esquerre que ja no existia.

---

A la ciutat de Stalingrad, a 150 quilòmetres a l’est del camp de batalla, hi varen tornar a haver com els últims dies i setmanes les batalles entre els soldats alemanys i soviètics. Al costat del Volga, l’atrapada divisió soviètica del coronel Ivan Liudnikob encara resistia a la fàbrica de canons Barricada. Al nord de Barricada, més enllà de la destruïda fàbrica de tractors Dzerzhinski, la 16º Divisió Panzer va perdre un altre dia lluitant a les afores de Rionk. Però, quan es va fer fosc, varen rebre ordres de tornar al Volga.

---

Per més mala sort pels alemanys, per culpa del mal temps els avions alemanys no varen poder ajudar als seus companys i el general Wolfran von Richtofen es va dedicar a bombardejar el Caucas, on hi havien unes excel·lents condicions per bombardejar als soviètics. Mentre els seus bombarders estaven atacant al llarg de les riberes del Terek, Von Richtofen es va quedar atònit en saber de l’ofensiva soviètica a les afores de Stalingrad. Incapaç de poder enviar un avió al nord degut a les tempestes al llarg del Don, va cridar frustrat que els soviètics un cop més havien aprofitat magistralment el mal temps. Tot i que el temps va afavorir clarament als soviètics, també ho hagués pogut perjudicar tot perquè per ben poc aquell mal temps no va fer que el mariscal Alexandr Vasilievski posposés l’Operació Urà.

A Obersalzberg: 

Hitler dormia a la seva habitació del Berghof quan va començar l’atac soviètic. Quan va rebre de la mà de Kurt Zeitzler les primeres notícies de la gran ofensiva soviètica, va intentar davant dels seus convidats minimitzar-ne l’atac explicant que encara creia que el seu enemic era dèbil. Però sabia que les coses no anaven tal hi com havia previst, i es passejava per la seva mansió acusant als seus generals de cometre els errors de sempre i de sobreestimar les forces soviètiques. En realitat ell també ho havia fet. Tot i està molt enfadat, Hitler encara estava convençut de que els seus enemics perdrien tard o d’hora, ja que creia que no tenien suficients recursos i pensava que aviat podria enviar més reforços a la zona que serien suficients per guanyar. En aquells moments mirava constantment l’últim mapa de batalles i examinava el terreny del flanc esquerre del 6º Exèrcit. Quan Hermann Göering va veure les intencions dels soviètics, va comunicar-li a Hitler que atacaria amb els seus avions i ajudaria al 6º Exèrcit a lluitar contra els soviètics. Però la climatologia no li va permetre dur a terme aquella operació i no va poder ajudar-los. A més, el dictador no va mostrar gaire interès en saber quin temps feia i quants grups de la Luftwaffe operaven en aquella zona. També el mariscal de camp Erich von Manstein va voler organitzar una operació de rescat, però tampoc va tenir l’èxit esperat. De forma pausada, Hitler va considerar les diferents opcions i va prendre la decisió de lluitar cos a cos contra els soviètics.

A més, Alexader Demyanov, agent doble soviètic, va informar en els alemanys de la imminent ofensiva de sis exèrcits soviètics al nord de Moscou. Aquesta informació era falsa per tal de desviar l’atenció dels alemansy

A Itàlia:

A la nit, les forces aèries aliades varen bombardejar durament la ciutat de Torí. Aquell bombardeig va plantejar molt problemes a Itàlia, ja que la població va fugir de la ciutat i va disminuir la capacitat industrial del país.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Alfred Rosenberg es va reunir amb 16 condecorats amb la Creu de Cavaller. El ministre els va relatar uns quants fets de la Primera Guerra Mundial per comparar-los amb la guerra que els tocava viure.

A França: 

Els alemanys varen intentar capturar la flota francesa del Mediterrani, entre ells el cuirassat Richelieu que estava ancorat a Toló. Abans d’entregar-los, els francesos varen enfonsar la seva flota perquè no volia que arribessin a mans alemanyes, tot i que algunes unitats importants es varen unir als Aliats com el Richelieu.

A Noruega:

Des de la Gran Bretanya, dos bombarders Halifax, remolcant un planador ple de tropes aerotransportades cada un, varen sortir amb el nom en clau de Freshman d’un aeròdrom cap a Noruega per sabotejar la fàbrica Norsk Hydro, que fabricava aigua pesada que servia per la fusió de l’àtom. Era l’Operació Urogall, que substituïa l’Operació Oreneta engegada el 18 d’octubre. Però els britànics varen tenir per culpa del mal temps un accident enmig de l’Operació i, unes hores més tard, un agent britànic a Noruega va transmetre per ràdio la notícia de que bombarders i planadors s’havien estrellat i que tots els homes, 34, havien mort o havien sigut fets presoners. 17 varen morir en l’accident i la resta els va matar a la Gestapo. Només quatre dels supervivents varen ser duts a l’hospital de Stavanger, però com que les seves ferides eren molt greus i no podien ser interrogats se’ls va aplicar una injecció letal. Els seus cadàvers varen ser llençats al mar. 

Però, per més mala sort pels britànics, un oficial del servei d’espionatge alemany va trobar en les restes d’un dels avions un mapa en el que la ciutat de Vermok, on es trobava situada la fàbrica de Norsk Hydro, estava marcada amb vermell i d’aquesta manera els alemanys varen saber quin era l’objectiu britànic.

A Japó:

El portaavions Shinano va entrar en servei transportant un total de 71.890 tones, el màxim que podia portar. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el castell d’Aigen, a prop de Berchtesgaden, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que aquest feia poc que havia tornat d’Itàlia. El cap de les SS li va declarar que tots els italians eren uns traïdors a la causa alemanya excepte Benito Mussolini. Indignat, li va assegurar que algun dia les SS ocuparien Roma i detindrien al Papa, a qui pensava penjar. Himmler li va admetre que de moment tenien que esperar i dissimular les seves verdaderes intencions, però li va insistir de que un cop haguessin guanyar la guerra, ajustarien comptes amb Itàlia i amb l’Església.

---

El director delegat de l’Oficina Central del NSDAP per la Salut Popular, el professor doctor Blome, va escriure que tal i com s’havia fet en els manicomis, una operació d’eutanàsia, ara s’hauria de fer el mateix amb les persones que patissin malalties hereditàries d’un país ocupat i proposava aïllar totalment a les persones que tinguessin una tuberculosis infecciosa sense possibilitat de poder-se curar per tal de deixar-los morir ràpidament.

A França:

Philippe Pétain va traspassar, sota amenaces, els seus poders com a cap d’Estat a Pierre Laval per la confiança que li tenien els alemanys en aquest. A més, es va nomenar a Jean-Marie Charles Abrial secretari d’Estat del departament de Marina en el govern de Vichy.

A Polònia:

La Gestapo va assassinar a 200 polonesos a la presó de Kazmierz Dolny. En l’actualitat, un monument indica el lloc dels assassinats. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

A les quatre de la tarda el Sol es va pondre i es va aixecar un vent fred que va empènyer als soldats alemanys en el seu refugi. Aprofitant la foscor de la nit, els enginyers soviètics van netejar els camps de mines alemanys per començar l’endemà l’Operació Urà. Els observadors romanesos ja havien començat a trucar als alemanys informant de que es sentien centenars de motors de carros soviètics i del moviment de milers de peces d’artilleria al llarg de les carreteres que duien als caps de pont de Serafimovich i Klatskaia. Els observadors varen afegir que les columnes de les tropes de l’exèrcit soviètic es reunien amb ordre darrere dels vehicles blindats i de l’artilleria. En el quarter general dels exèrcits romanesos, el conserge Gerhard Stöck va transmetre els amenaçadors indicis al quarter general del 6º Exèrcit alemany a Golubinka. Stöck va parlar amb el capità Winrich Behr, l’oficial d’operacions d‘Arthur Schmidt, per explicar-li tot el què sabia sobre el moviment de les tropes soviètiques. Darrere de cada observació, Behr es dirigia al mapa i registrava cada moviment dels soviètics. En veure el què els venia a sobre, va trucar a Schmidt i a Friedrich Paulus, que estaven molt tranquils en aquells moments, i només varen ordenar posar en estat d’alerta al 48º Cos Panzer per una missió immediata i varen expressar la seva confiança en la capacitat dels panzers per qualsevol ofensiva. Però els alarmats membres del servei d’informació no cessaven de trucar per telèfon per explicar que veien com els soviètics s’estaven començant a moure.

Poc abans de mitjanit, Vasili Chuikov es trobava assentat en el seu búnquer i intentava interpretar un missatge procedent del quarter general, en el qual es demanava que estiguessin preparats per rebre un important comunicat. Chuikov no en tenia ni idea del que es produiria en breu, l’Operació Urà, fins que Kuzma Gurov, el cap del seu comissari polític en el 62º Exèrcit, se li va escapar de que era la gran contraofensiva. Quan l’ordre va arribar a mitjanit, Chuikov es va posar molt content en saber que ara ells serien els qui atacarien. La gran majoria dels soldats no sabien res d’aquella operació que canviaria el destí del conflicte. Per exemple, cap dels homes que comandava Boris Yeriomin sabia què estava passant. Quan varen sentir les ordres de que per fi atacarien, tots varen començar a cridar d’eufòria. Els sergents de les forces de terra varen proporcionar immediatament roba interior neta als seus homes. La contraofensiva soviètica va expulsar els alemanys de Txetxènia.

A la Unió Soviètica:

Una emissora moscovita va comunicar que Alfred Rosenberg estava furiós perquè l’hi havien disparat uns partisans durant el seu viatge a l’Est. L’emissora va assegurar que el ministre alemany estava atrinxerat a la seva casa, amb persianes dobles de ferro, parets reforçades, artilleria i armes camuflades en totes les finestres. També varen dir que només es desplaçava acompanyat de dotzenes d’agents de seguretat, que portava una armilla antibales sota de la jaqueta. 

A Tunísia:

Paracaigudistes britànics varen destruir una força de reconeixement blindada alemanya a prop de Sidi Nsir.

A la Gran Bretanya:

Henri Frenay i Emmanuel d’Astier varen abandonar Londres per dirigir-se a Algèria per encapçalar una delegació francesa sota el control de Charles de Gaulle.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar que l’edat d’allistament militar es rebaixés als 18 anys.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En un discurs, Joseph Goebbels va assegurar que si perdien la guerra els jueus deportarien al poble alemany.

---

En una conferència secreta celebrada a Munic, Walther Schultze, comissionat de Baviera per la salut, va explicar en els directors dels hospitals psiquiàtrics de tot Baviera la dieta especial que s’estava presentant a tots els pacients que tinguessin un malaltia incurable. Aquest règim d’alimentació estava destinat a provocar la mort del pacient. El doctor Pfannmüller va explicar orgullós que un dia va prendre una llesca de pa a una infermera que li volia donar a un pacient.

A França:

Els britànics varen atacar la base de submarins de Saint-Nazaire.

---

Michael Trotobas, un agent britànic, es va llançar en paracaigudes per establir un circuit de sabotatge amb base a Lille que tenia el nom clau d’Agricultor.

A Hongria:

L’ambaixador alemanya a Budapest, Von Jagow, va entregar al govern hongarès una nota en la que exigia que s’obligués en els jueus hongaresos a portar una insígnia especial i que es prenguessin mesures segregacionistes amb vistes a la seva posterior deportació.

A Noruega:

En l’Operació Freshman, destinada a destruir la central d’aigua pesada de Norsk Hydro, a les sis de la tarda dos bombarders, que cadascun remolcava un planador, es varen enlairar de la base aèria de Wick, al nord d’Escòcia, amb 43 homes a bord, direcció Noruega. A mitjanit, una senyal de ràdio interceptava un missatge de socors en el que un dels bombarders informava de que un planador s’havia estavellat contra una muntanya a prop d’Egersund. Tres agents varen morir i sis més varen resultar ferits de gravetat. Poc després els alemanys es varen dirigir a la zona i varen atrapar als ferits. El cap de les SS i de la Policia de Noruega, Wilhelm Rediess, va informar al seu govern de la mort dels tres dels ocupants de l’aparell i dels sis ferits. La Wehrmacht va executar als ferits.

L’altra aparell però també va patir un destí violent. El planador va aterrar de forma violenta en el pic d’una muntanya provocant la mort de vuit agents. Quatre agents més varen resultar ferit i cinc varen sortir-ne il·lesos, tot i que l’endemà varen ser detinguts pels alemanys. Després de ser interrogats varen ser executats.

A Tunísia:

Les forces anglosaxones varen ocupar la pista d’aterratge de Gafsa, al sud de Tunis i el 225º Esquadró es va traslladar a l’aeròdrom de Bone, a la costa propera a la frontera occidental. Al mateix temps, la 78º Divisió, que avançava amb força, es va topar amb els Fallschirmjäger alemanys a Djebel Abiod, a la carretera de Bizerta. Tot i que els alemanys es varen veure obligats a retirar-se, els dos bàndols varen patir serioses baixes.

En els Estats Units:

Els tractats Aliats amb l’almirall François Darlan al nord de l’Àfrica varen aixecar una tempesta de crítiques en les democràcies. Les crítiques varen ser tan dures que varen obligar al president Franklin Delano Roosevelt a declarar públicament que el present tractat al nord de l’Àfrica es devia a un recurs momentani per les exigències de la guerra.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El número de comissari per la Defensa del Reich es va incrementar de 13 a 42 membres i les regions que cobririen a partir de llavors coincidirien exactament amb la divisió regional del NSDAP. 

A Rússia:

A la nit, Wolfran von Richtofen va trucar a Kurt Zeitzler a Rastenburg per dir-li que tant el comandament com les tropes alemanyes a Stalingrad eren apàtiques i que per aquell camí no s’anava enlloc. El cap de la Luftwaffe li va comunicar enutjat que si no podien fer-se amb la situació ara, quan el Volga estava bloquejat i amb els soviètics patint, mai serien capaços de guanyar la batalla. Fent referència al canvi de les condicions meteorològiques, li va dir que els dies cada cop eren més curts i el temps empitjorava constantment. Zeitzler va estar totalment d’acord amb Von Richtofen.

A Holanda:

Bene, representant de Joachim von Ribbentrop a La Haia, va enviar un informe general al seu govern en que anunciava que la deportació de jueus del dia 1 d’agost s’havia dut a terme sense dificultats ni incidents, ja que la població holandesa estava acostumada a la deportació dels jueus. Bene afirmava que els jueus es dirigien voluntàriament als punts de trobada senyalats. 

A la Gran Bretanya:

En una reunió del Gabinet de Guerra, Winston Churchill va declarar que Dwight D. Eisenhower els hi havia dit que els francesos continuaven tenint quatre divisions a Marroc, tres a Argèlia i una a Tunísia. A continuació, el primer ministre va descriure a François Darlan i a Henri Giraud com uns individus menyspreables. Llavors va senyalar que Eisenhower no era el seu comandant en cap, però va afirmar que no es podien permetre alterar-lo ja que era el seu amic. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que quan arribessin a Tunísia s’havien de desfer de Daran.

A Palestina:

Un grup de jueus polonesos, que tenien passaports del mandat britànic, varen ser intercanviats per ciutadans alemanys que vivien a Palestina. Aquests jueus varen portar informació de primera mà sobre el destí dels jueus polonesos i les deportacions d’Europa occidental als camps d’extermini del Govern General. 

A Líbia:

Philippe Leclerc va anunciar que atacaria amb la seva columna quan els britànics passessin de Cirenaica a Tripolitània.

A Tunísia:

Tropes aerotransportades britàniques varen capturar l’aeròdrom de Souk El Arbaa, al nord-oest de Tunis. Paracaigudistes nord-americans també varen ser enviats al front i, juntament amb els britànics, varen ocupar l’aeròdrom de Youks-les-Bains, a la frontera amb Algèria.  

A Nova Guinea:

A Kokoda, al nord de l’illa, en una audaç maniobra, Douglas MacArthur va transportar per aire a 15.000 nord-americans fins un punt a 11 quilòmetres al sud de Buna, i entre les forces australianes i nord-americanes varen assaltar les posicions japoneses de la costa.

A Japó:

Els diaris japonesos varen anunciar que la tripulació de qualsevol avió que assaltés Japó seria castigada amb la mort.