Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va informar als seus comandaments militars sobre la nova operació militar que havia planejat per aquella primavera, l’Operació Blau. En primer lloc s’havia de capturar la ciutat de Vorónezh, a la riba del Don i, a continuació, la ciutat de Stalingrad, a la riba del Volga. Més al sud, s’havia d’arribar fins les muntanyes del Caucas a principis de setembre. Després de la derrota dels exèrcits soviètics, s’hauria de construir un mur oriental al llarg del Volga, on a l’altra banda hi haurien les restes de les forces soviètiques, que haurien de ser atacades quan tinguessin més poder.

A Alemanya:

A la nit, 234 bombarders Wellington, Lancaster i Stirling de la RAF varen bombardejar la ciutat de Lübeck en dues onades d’atac amb bombes explosives enormes i bombes incendiàries. El 50% de la ciutat va quedar destruïda, 1.425 edificis varen quedar totalment destruïts i 10.000 més varen quedar danyats; 312 persones varen perdre la vida i 785 varen resultar ferides; i 15.000 alemanys es varen quedar sense llar. Dels 191 bombarders que varen arribar a la ciutat, només 12 varen ser abatuts. Quan Hitler va tenir notícies del bombardeig es va enfadar molt i va demanar portar de Sicília dos grups d’avions que haurien de bombardejar els centres històrics de la Gran Bretanya.

---

A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per aconseguir que els japonesos ataquessin als soviètics al mateix temps que s’engegava la nova Operació de Hitler. L’Estat Major alemany enviaria en els seus homòlegs japonesos una proposta concreta per un atac japonès contra Vladivostok que arribaria fins al llac Baikal. Els japonesos no varen interessar-se per l’oferta.

A Àustria:

A Viena, Joseph Goebbels es va reunir amb el rei Boris de Bulgària en el Palau Belvedere durant dues hores. El monarca li va mostrar la seva fidelitat cap a Alemanya. Durant aquella jornada, Goebbels va ser informat sobre l’assassinat de jueus en el Govern General i de la represa de les deportacions que sortien de Berlín, interrompudes des de feia dos mesos. Precisament aquell dia va sortir de la capital un comboi amb 985 jueus direcció a Piaski, en el Govern General. Aquell mateix dia, Goebbels va ordenar que s’eliminés als jueus de l’anuari telefònic de Berlín.

A França:

A primera hora els britànics varen engegar l’Operació Carrossa. La RAF va bombardejar Saint-Nazaire, i comandos i unitats navals britàniques varen irrompre amb el destructor Campbelltown el port de la ciutat francesa, únic en la costa de l’Atlàntic, que podia aixoplugar al cuirassat Tirpitz. El comboi britànic va aconseguir confondre a les patrulles de vigilància, però quan es trobaven a un quilòmetre i mig del port varen ser descoberts. L’artilleria del port va començar a disparar, però el Campbelltown va penetrar pel moll i es va estavellar contra el dic. Aprofitant la confusió, les llanxes varen atacar a la resta de les instal·lacions. En total varen matar a 400 alemanys, molts d’ells sota el seu propi foc creuat. Els alemanys, després d’uns primers minuts de pànic, varen contraatacar i varen enfonsar la majoria de les llanxes. Els qui varen aconseguir saltar a l’aigua no varen tenir més remei que nadar direcció als molls. Poc després, el capità de fragata Ryder va ordenar la retirada. Només vuit embarcacions varen aconseguir sortir del port amb 271 homes a bord. Les deu embarcacions restants varen ser enfonsades. Dels 611 comandos britànics que varen participar en l’Operació, 250 varen morir i pràcticament tots els demés varen caure presoners. També varen morir en l’assalt 185 mariners britànics i 300 obrers civils francesos sota foc alemany. La imatge del vell Campbelltown encastat en el moll havia de ser utilitzada per la propaganda alemanya i per això es varen cridar als fotògrafs alemanys perquè fotografiessin el destructor. Però a mig matí, quan els alemanys varen entrar a dins de l’embarcació per inspeccionar-la, es varen trobar amb unes càrregues de dinamita que varen explotar. La detonació va ser tan gran que va partir la nau en dos i va destruir completament el dic sec i va provocar a més la mort de 200 alemanys. Els alemanys varen tardar més d’un any i mig en reconstruir les instal·lacions i el capità Ryder va ser condecorat amb la Creu Victòria. Tot i que els Aliats varen aconseguir el seu objectiu, encara que amb un número molt elevat de baixes, els alemanys varen vendre-ho a l’opinió pública com una derrota aliada.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser informat de que els jueus alemanys estaven sent evacuats cap a l’Est amb l’objectiu d’eliminar-los d’Europa. A l’informe, a priori, no posava enlloc que estaven sent exterminats, però sembla clar que el ministre tenia que saber per força el destí d’aquella gent. Goebbels va apuntar textualment en el seu Diari:

Començant per Lublin, els jueus que depenen del Govern General els estant evacuant cap a l’Est. S’aplica un procediment molt bàrbar, que no detallaré, i dels jueus no queda gran cosa. En total podem dir que s’ha de liquidar el 60% i només el 40% conserva encara alguna utilitat pel treball… Als jueus se’ls estar aplicant una condemna que és certament bàrbara, però de la que s’han fet mereixedors sense reserves. La profecia en la que el Führer va afirmar que la pagarien, si esclatava una nova guerra mundial, s’està començant a fer realitat de la manera més terrible. En aquestes qüestions no s’ha de deixar que manin els sentimentalismes. Si no ens protegíssim contra els jueus, ens destruirien. És una batalla a vida o mort entre la raça ària i el bacil jueu. Cap altre govern, cap altre règim seria capaç de reunir la força precisa per resoldre aquesta qüestió d’una manera tan ambiciosa. Aquí, novament, el Führer és el ferm paladí i portaveu d’una solució radical que, en les circumstàncies actuals, és necessària, i per lo tant sembla inevitable. Afortunadament, ara, durant la guerra, comptem amb tota una sèrie de possibilitats que en temps de pau ens serien vetades. Els guetos que van quedant lliures en les ciutats del Govern General s’estan omplint ara amb els jueus deportats del Reich i, quan hagi passat cert temps, s’espera repetir aquí el procediment. No és un llit de roses la vida dels jueus; però el fet de que els seus representants a Anglaterra i Estats Units estiguin organitzant i propagant una guerra contra Alemanya ho han de pagar molt car els seus representants a Europa; així és com ha de ser.

---

Hermann Göering va dictar un decret en que concedia a Fritz Sauckel més poders per assignar mà d’obra i la regulació de les condicions de treball, que quedaria tot i això sota la seva pròpia autoritat en el Pla Quadriennal.

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va dir-los en els seus convidats que els britànics havien trobar en la persona de Stafford Cripps a una persona influent i va assegurar que els sindicats britànics havien pogut establir un programa que preveia la nacionalització de la terra, de la propietat edificada, de la indústria i dels transports. Tot i això, el dictador creia que els britànics no aconseguirien els seus objectius i va assegurar que a Gran Bretanya viva en un estat de crisis amb una economia deficient, una organització de l’administració civil deplorable i amb restriccions alimentàries. Hitler, però, els va recordar que el rei Jordi VI no tenia influència efectiva sobre la política britànica, però sí en l’exèrcit, el qual considerava que era monàrquic. Parlant dels conservadors britànics, Hitler va dir que aquests s’identificaven plenament amb l’Imperi i que representaven unes tradicions i una forma de societat sòlidament establerta i que per aquest fet no capitularien davant del poble com varen fer els francesos el 1789. El líder alemany els va afirmar que preferia que els britànics continuessin com estaven abans de que es tornés comunista com creia que desitjava Cripps perquè estava convençut que seria un perill permanent en l’àmbit europeu i, per aquest fet, va assegurar que preferia a Winston Churchill, a qui va definir un cop més com un alcohòlic, que a Cripps perquè considerava que l’actual primer ministre voldria mantenir l’Imperi a qualsevol preu i en canvi l’altre no gaudia de cap simpatia a l’Índia. Llavors, el dictador els va confessar que els últims temps havia llegit la revista Die Kunst i els va assegurar que havia quedat sorprès en veure l’alt nivell artístic alemany del 1910, però també els va dir que a partir de llavors havien caigut en una decadència que anava en augment. Una vegada més, Hitler va culpar als jueus d’aquesta “davallada” i els va descriure com estafadors. De pas, va reconèixer que quan visitava una exposició ell mateix retirava les obres que considerava lamentables i va posar l’exemple de la Casa de l’Art Alemany, que, segons ell, gràcies a la seva influència no hi havia cap obra que no valgués la pena veure i va acusar a l’Acadèmia de Prússia de no estar a l’altura. Després d’afirmar que el difunt Hanns Kerrl no sabia res d’art i que s’havia deixat enganyar, Hitler va mentir en assegurar que ell havia entrat a l’Acadèmia de Viena. Segurament per aquest fet va afirmar que en les acadèmies d’art no s’ensenyava res que valgués la pena perquè considerava que els professors eren o uns fracassats o uns artistes que s’havien fet grans. El dictador va afirmar que els autèntics artistes no mantenien contacte amb els demés artistes i va posar els exemples de Rembrandt, Rubens i Menzel, que treballaven en els seus tallers i només mantenien contacte amb els seus aprenents. Hitler els va  prometre que després de la guerra només els verdaders artistes serien cridats a col·laborar en el seu gran programa de construcció.

Canviant radicalment de tema, Hitler un cop més va afirmar que la dona no era capaç de separar els sentiments en els assumptes d’ordre polític i que s’havia de témer l’odi que tenien les dones. El dictador va posar l’exemple de l’esposa del líder xinès Chiang Kai-Shek, que segons ell tenia un odi tan gran cap a Japó que havia obligat en el seu marit a rebutjar una oferta “generosa” dels japonesos que fins i tot els generals xinesos volien acceptar. També va posar l’exemple de Lola Montes sobre Lluís I de Baviera, que segons ell va apartar al seu espòs de la raó i la comprensió. Més tard, Hitler els va recordar l’ocupació de Renània del març de 1936. El dictador es va preguntar què hagués passat si enlloc de ser-hi ell hi hagués estat qualsevol altre en aquell moment i es va respondre a si mateix en dir que tots els que poguessin mencionar haguessin perdut els nervis. Hitler els va confessar que ell s’havia vist obligat a enganyar i que el que havia salvat havia sigut la seva obstinació i la seva sorprenent fermesa.

---

A Auschwitz varen arribar-hi els primers combois de jueus de França. En total eren 1.112 jueus que havien sortit de París, concretament del camp de Compiègne. La meitat varen anar a les cambres de gas només arribar i la resta va ser assassinada més tard després de fer-los treballar com esclaus. Al cap de cinc mesos, només 21 quedaven vius. També aquell dia varen arribar al camp 127 presoneres polítiques poloneses.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich va enviar una carta a Martin Bormann per informar-lo que el passat 20 de març havien detingut a l’alemany Paul Thümmel perquè sabien que estava treballant pels serveis secrets txecoslovacs i britànics a canvi de 40.000 marcs. Bormann va expulsar a Thümmel del partit nazi.

A l’Oceà Índic:

L’almirall James Somerville va assumir el comandament de la Flota de l’Orient Llunya a Ceilan, l’actual Sri Lanka.

A Austràlia:

El general australià Thomas Blamey es va convertir en cap de les forces australianes i comandant de les forces terrestres a Austràlia, sota el comandament suprem del general Douglas MacArthur.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El SD va informar de que s’estava produint una crisi de confiança degut a que l’Estat no adoptava una actitud suficientment dura contra els estraperlistes i els seus clients corruptes, que estaven ben situats i amb privilegis. Segons sembla aquest informe el va demanar Heinrich Himmler i va ser Martin Bormann qui li va donar a conèixer a Adolf Hitler.

---

Joseph Goebbels va ser informat que els jueus eren expulsats a l’Est des del Govern General començant per Lublin. El ministre també va saber que s’utilitzava un mètode “bàrbar” i que un 60% dels jueus eren liquidats en el camp de Belzec, del qual no en sabia res, però, lluny de sentir empatia, considerava que s’ho mereixien.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen crear un camp de dones i varen separar deu blocs per a les 1.000 dones arribades procedents d’Eslovàquia i 999 presoneres alemanyes de Ravensbrück. La Guàrdia Hlinka, ajudada per unitats compostes per persones d’ascendència alemanya, varen ajudar en la deportació fent pujar les dones en vagons per bestiar i apallissant a cops les que es resistien. Al cap de poc els eslovacs varen enviar-hi homes i nens a Auschwitz.

A la Gran Bretanya:

Rudolf Hess va ser traslladat a l’hospital de Maindiff Court, a Gal·les del Sud, on hi seria reclòs fins el final de la guerra.

A l’Oceà Índic:

La flota expedicionària del vicealmirall Nagumo amb els portaavions Akagi, Ryujo, Hiryu, Soryu, Shökaku i Zuikaku; quatre destructors, Haruna, Kirishima, Kongo i Hiei; els creuers pesats Tone i Chikuma; el creuer lleuger Abukuma i onze destructors varen salpar de les conquerides illes Cèlebes cap a l’Oceà Índic per conquerir Ceilan.

En el bàndol Aliat:

Els britànics varen nomenar a l’almirall James Somerville nou comandant de la flota en el Pacífic, i l’almirall nord-americà Ernst King va ser nomenat cap d’Operacions Navals en substitució d’Harold Stark.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz va arribar al primer tren carregat de jueus alemanys suposadament per realitzar treballs forçats. Aquell dia va començar el gran programa de deportació de jueus alemanys cap als territoris de l’Est. Al mateix temps, en el camp d’extermini de Belzec varen arribar un miler de jueus procedents de Ternópol.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el rei Boris III de Bulgària.

A la nit, durant el sopar, Hitler va afirmar que les democràcies no perdien l’ocasió per imitar-los quan prenien mesures que tenien per objectiu simplificar l’organització i, per aquest fet, demanava no parlar a la premsa de les innovacions que feien. Alfred Jodl va intervenir a la conversa per dir que la utilització dels homes per la guerra havia millorat notablement en comparació amb la Primera Guerra Mundial. El dictador li va contestar que no s’havia de veure les coses des de l’estret punt de vista de la Wehrmacht, sinó des del de la nació en la seva totalitat. Canviant de tema, Hitler va afirmar que ell era partidari de protegir la propietat privada perquè ho considerava natural i per aquest fet encoratjava la iniciativa privada, tot i que es va mostrar contrari a la propietat sota la forma d’una participació anònima en les societats per accions. El líder alemany considerava que l’accionista era un element que s’aprofitava del treball d’un altre sense cap esforç i per això estava en contra de les inversions purament especulatives i que no requerien cap esforç. A més, considerava que aquests beneficis pertanyien de dret a la nació i per això creia que s’havien de posar les societats anònimes sota el control de l’Estat per substituir a les accions de dividend variable, les emissions de bons garantits per l’Estat, produint un interès fix, als que podrien recórrer els particulars que desitgessin invertir els seus estalvis. Hitler va acusar a la Gran Bretanya de ser l’exemple perfecte d’un model especulatiu. A continuació va posar l’exemple del joc, tot i que va reconèixer que més de la meitat del producte relacionat en el joc, tant si es tractava de loteries com dels jocs d’atzar practicats en casinos, entraven a les caixes de l’Estat i creia que les loteries tenien la seva banda positiva perquè portava il·lusions i esperances. Fins i tot pensava que seria bo que la publicació del premi s’endarrerís un any per mantenir aquests sentiments i va posar l’exemple d’Àustria, on es jugava molt a la loteria i creia que la gent era més feliç per aquest motiu. Parlant del joc, Hitler va dir que probablement l’origen de la loteria es remuntava a principis del segle XVIII quan un ministre va tenir la idea d’engreixar les caixes de l’Estat. Llavors, el dictador els va reconèixer que havia parlat del problema del joc a Wiesbaden amb el gauleiter Adolf Wagner i que havia sigut un encert mantenir els casinos perquè havia arribar a la conclusió de que els jugadors podien ser útils a l’Estat perdent el seu diner, sobretot si es tractava de jugadors estrangers amb les seves divises. Amb els diners guanyats, Hitler els va relatar que havien pogut considerava les estacions termals de Wiesbaden i per això trobava important conservar determinats negocis que enriquien a l’Estat i no als interessos particulars. Martin Bormann va fer notar que tal principi hauria de ser vàlid en la producció de l’energia industrial. Hitler hi va estar d’acord i li va comentar que el monopoli de l’energia havia de revertir a l’Estat, tot i que no per això s’havia d’excloure el capital privat. El dictador considerava positiu aquest model econòmic perquè l’individu es mostraria estretament solidari amb els negocis de l’Estat, tot i que reconeixia que la majoria de la gent no estava disposada encara a contribuir solidàriament. Tornant a criticar les societat anònimes, Hitler va posar l’exemple de l’antic ministre bavarès Schweyer, que per ser president de l’Electricitat de Baviera rebia una pensió anual de 38.000 marcs, i que ell havia aconseguir que se li suprimís tal pensió, ja que ell no rendia. Posant-se a ell com exemple, Hitler va afirmar que la llei actual no concedia al canceller més que una pensió de 34.000 marcs. El dictador va afirmar que el problema dels monopolis en mans dels interessos capitalistes ja el preocupaven en la seva joventut i va criticar que en la seva època els grans partits austríacs estiguessin representats per les grans empreses i va narrar-los que quan el Partit Socialdemòcrata havia arribat al poder hi havia criticat que una societat de navegació del Danubi aquesta va solucionar el tema posant en el seu consell a dos membres dels socialistes. Hitler els va afirmar que quan havia arribat al poder havia prohibir que els administradors de les societats particulars formessin part del Reichstag i, de la mateixa manera, havia prohibir que els dirigents del NSDAP participessin en assumptes d’esperit capitalista i que aquesta mesura també l’havia aplicat als servidors de l’Estat.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va fer un discurs on va explicar que aquell hivern anormalment fred havia sigut un conjunt favorable a les potències de l’Eix i va afirmar que els soviètics no estaven al cor d’Europa ni els britànics a Tunísia. Tot i això, va reconèixer que després de dos anys i mig de guerra també era més dura la situació per ells i que s’havien vist reduïdes les racions de queviures i que s’haurien de prendre mesures més rigoroses.

---

A Würzburg, abans de deportar els jueus de la ciutat amb trens, les autoritats varen decomissar 358 posats de sis pfennigs, 142 segells de sis pfennigs i 273 segells de dotze pfennigs. De Würzburg es varen deportar 320 jueus cap al camp d’extermini de Belzec juntament amb 42 jueus de Jülich i 224 de Fürth. Cap va sobreviure.

A Eslovàquia:

Els guàrdies de la Hlinka (milícia del Partit Popular Eslovac) es va presentar a les cases dels jueus per endur-se a les noies d’entre 16 i 25 anys per deportar-les al Reich.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va declarar que era admirable que Iosif Stalin no hagués permès que els jueus s’apropessin a l’art.

En el front oriental:

En el sector nord:

El SS Franz Walter Stahlecker, cap del Einsatzgruppe A i responsable de la mort de 249.420 jueus, va morir durant un enfrontament amb els partisans soviètics.

A Eslovàquia:

Els alemanys varen acceptar de manera oficial la deportació dels jueus eslovacs als guetos del Govern General.

A la Unió Soviètica:

El GRU soviètic va afirmar que durant el següent estiu els alemanys no només intentarien arribar al Volga i al mar Caspi, sinó que també començarien enormes operacions contra Moscou i Leningrad.

A Malta:

Dues de les quatre embarcacions que havien sortir d’Alexandria varen arribar aquell dia al Gran Port de Malta. Les altres dues embarcacions mercantils britàniques britàniques que transportaven combustible  varen ser tocades. Una va ser finalment enfonsada que mentre que l’alta, un buc de subministra naval, va tenir que ser remolcada fins a la cosa sud de l’illa.

A l’oceà Índic:

Les tropes japoneses varen ocupar Port Blair i les illes d’Andaman, a la badia de Bengala.

Albert Speer va instituir el gabinet intern de planificació centralitzada amb l’objectiu de supervisar el funcionament de tota l’economia i determinar prioritats de recursos i materials escassos dins del sector d’armament.

A Munich, el cardenal Faulhaber va predicar des del seu púlpit que amb profund horror s’havia assabentat el poble alemany de que, per ordres de les autoritats, un gran número de malalts mentals havien mort per no productius pel Reich.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, el ministre d’Armament, Albert Speer, va fer firmar un decret a Adolf Hitler on exigia que l’economia general havia de quedar subordinada a les necessitats de l’economia armamentista. Hitler va explicar que s’havia d’aconseguir el màxim rendiment de l’economia amb la menor despesa de recursos possible. Speer també va demanar-li que només el seu Ministeri pogués controlar la justícia dins dels seus col·laboradors d’armament i que només per petició seva es poguessin obrir causes criminals que imputaven als seus col·laboradors. Quan Hitler ho va acceptar, Speer es va assegurar de que no s’obrissin càrrecs o es detinguessin als seus col·laboradors que no estaven afiliats al NSDAP i, d’aquesta manera, tenien una protecció legal. Speer estava ansiós de més poder i sabia que Hitler, que l’apreciava enormement per la seva eficàcia, li donaria sense cap problema. El que potser Speer no es va pensar en aquells moments és que Hitler no estaria disposat a firmar tot el que ell volgués, cosa que el va portar en el futur a més d’una depressió per la impotència que sentiria. Però amb els poders que li havia donat Hitler aquell dia i amb un Hermann Göering més tranquil, el ministre va poder posar en marxa l’autoresponsabilització de la industria perquè beneficiés a l’armament militar.

---

Hitler va nomenar a Fritz Sauckel plenipotenciari per la Distribució del Treball, que quedaria sota la supervisió de Speer. La seva feina consistia en trobar treballadors fora d’Alemanya.

A Alemanya:

Al matí, Joseph Goebbels va tornar a Berlín des del quarter general de Rastenburg. Només arribar va rebre un informe que explicava que la ciència alemanya estava investigant la desintegració atòmica per utilitzar-la com una arma mortífera. A la tarda, el ministre es va entrevistar amb Göering durant tres hores, i Goebbels li va manifestar que estava amoïnat per tal i com anaven les coses en el conflicte i li va dir que veia complicat que l’ofensiva de la primavera i l’estiu acabessin amb la campanya soviètica. Per la seva part, Göering li va afirmar que acabaria amb les veus crítiques al règim, com les de l’Església o la d’alguns generals de l’Exèrcit.

---

Reinhard Heydrich va renyar al gauleiter Wilhelm Kube per les seves queixes cap a la manera com tractaven a les víctimes de l’Holocaust.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Després de detenir al dia anterior a l’agent Paul Thümmel, l’agent A-54 pel govern txecoslovac, la Gestapo va saber que Thümmel havia quedat aquell dia amb el líder dels espies, Václav Morávek. Agents de la Gestapo es varen presentar a la cita, però quan Morávek els va veure va disparar-los. Finalment, després de veure que no tenia sortida, es va suïcidar d’un tret.

Als Estats Units:

Per consell de l’exèrcit nord-americà, Franklin Delano Roosevelt va ordenar desallotjar a 112.000 persones d’ascendència japonesa, 71.000 d’elles eren ciutadans nord-americans, de les costes del Pacífic per ser internades en campaments de l’interior.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Joseph Goebbels, que des del dia anterior estava en el quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb Adolf Hitler, va parlar amb Julius Schaub, que li va explicar que els últims dies el líder alemany s’havia trobat malament de salut. Al migdia i a la tarda, Goebbels es va reunir en privat amb Hitler durant moltes hores per parlar del seu viatge a Àustria, de l’aliança amb Benito Mussolini i dels Aliats occidentals. A l’habitació on estaven reunits també hi havia un gos petit que l’hi havien regalat a Hitler i que el dictador no li treia la mirada de sobre perquè tota l’estona volia jugar amb ell. Hitler li va explicar a Goebbels que des del novembre les coses no havien anat tal i com les havien planejat i en va culpar als seus generals per no fer cas de les seves ordres. El dictador, tot i això, li va prometre que per la primavera i l’estiu d’aquell any pensava conquerir el Caucas i Leningrad, però no Moscou, contràriament al que pensaven els seus generals, i li va manifestar el seu desig de que el Reichstag li donés poders il·limitats per poder expulsar de l’Exèrcit als oficials que no li fessin cas. Goebbels va observar que Hitler havia canviat l’opinió sobre els generals. En el final de la reunió varen parlar dels jueus i van arribar un cop més a la conclusió que havien de desaparèixer d’Europa.

Goebbels va quedar molt sorprès per tal i com havia envellit Hitler. Tenia el cabell pràcticament gris i estava seriós, i es notava que li havia afectat aquell hivern especialment fred. De fet, a Rastenburg estava sempre nevat (aquell dia el quarter estava cobert de neu i gel) cosa que li afectava a Hitler, que odiava la neu.

Durant al sopar, que es va servir abans del previst per ordres de Hitler perquè Goebbels havia de tornar a Berlín, el dictador i el ministre varen parlar de les victòries japoneses. Hitler estava molt satisfet amb els nipons, però estava preocupat perquè pensava que si els japonesos ocupaven tota l’Àsia oriental acabarien amb la raça blanca en aquella regió. Seguidament, el líder alemany li va transmetre el seu disgust de que Ion Antonescu no col·laborés més activament amb les forces de l’Eix. A dos quarts de nou del vespre, Goebbels es va acomiadar de Hitler per tornar a Berlín. En el seu Diari, el ministre va escriure que amb aquell estat d’ànim les seves propostes per la radicalització de l’autoritat bèl·lica havien tingut un efecte positiu a Hitler i va deixar constància de que ell només necessitava tocar un tema per tenir el que volia, ja que el dictador Hitler acceptava tot el que li proposava individualment, punt per punt, sense posar cap objecció.

---

A Auschwitz, la RSHA va enviar-hi el primer transport carregat de presoners. Al mateix temps, en el camp de Birkenau varen començar a funcionar les cambres de gas del búnquer I búnquer II. Les víctimes eren uns jueus ancians polonesos de Schmelt, a l’Alta Silèsia.

---

De Zgierz, els alemanys es varen endur a un centenar de polonesos d’un camp de treball proper per afusellar-los i als 6.000 habitants de Zgierz i dels pobles veïns els varen portar al mercat per obligar-los a veure les execucions.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Davant de la falta de resultats i el fet de no haver detingut encara a Václav Morávek, la Gestapo va entrar a la casa de l’agent Paul Thümmel, l’espia A-54 pel govern txecoslovac, per esperar-lo. Quan va tornar sol el seu domicili, Thümmel va ser arrestat.

A Malta:

Els alemanys varen bombardejar amb intensitat un dels principals aeròdrom de l’illa, el de Takali. Precisament, aquell mateix dia, per ordres de l’almirall Andrew Cunningham, un comboi britànic va sortir d’Alexandria escortat amb una considerable força de combat. De seguida els italians els varen intentar enfonsar, però no varen tenir l’èxit esperat. Cunningham va seguir els esdeveniments des d’Alexandria.

En el front oriental:

En el sector central:

Les unitats del grup d’assalt del tinent general Walther von Seydlitz varen començar a obrir el cèrcol de Demjansk.

En el Pacífic:

El Departament de Guerra nord-americà va promoure a Wainwright a tinent general i se’l va nomenar Comandant de totes les forces a Filipines després de la marxa de Douglas MacArthur. El major general Edward P. King Jr. el va succeir en el comandament de les forces que quedaven a Luzon.

A Japó:

Els japonesos varen fer el primer vol del prototip M-20, el futur Mitsubishi J2M Raiden, el Tro. La prova no va ser del tot satisfactòria pels pilots navals perquè la seva cabina era estreta, tenia mala visió i era complicat de maniobrar en comparació amb els A5M/A6M.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Amb un fred terrible, al matí Joseph Goebbels va arribar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler per convèncer al dictador perquè donés suport a les seves noves mesures radicals, que combatien als privilegis i reprovaven la burocràcia de l’Estat, sobretot la dels jutges i els advocats. El dictador li va parlar del fatal hivern que havien passat i li va confessar que l’havia repercutit en el seu estat d’ànim i que li havia deixat una marca profunda. Es va queixar de que la falta de transports l’impedia portar aliments des d’Ucraïna i va culpar al Ministeri de Transports de l’escassetat de locomotores. Per això, estava decidit a prendre mesures severes. Anant pel camí que volia, Goebbels va criticar el sistema judicial i li va explicar que volia crear les condicions legals segons les quals qualsevol que atemptés contra els principis de la direcció de masses nacionalsocialistes serien castigats amb la presó, la reclusió o, en els casos més greus, amb la mort. El ministre també es va queixar del secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Schlegelberger, ja que sempre l’insistia de que les seves mesures no tenien base legal. En la seva opinió, la Justícia no podia defensar per si sola un Estat. El ministre volia posar en el Ministeri de Justícia sota les mans d’Otto Thierack, el SA-Gruppenführer que en aquell moment presidia el Tribunal del Poble. Llavors varen parlar sobre la implantació del deure del treball femení i, en molts punts, Hitler aprovava l’opinió del seu ministre sense que arribessin a punts concrets. El dictador, per la seva part, li va dir que els jueus havien de ser expulsats d’Europa i, per aconseguir-ho, utilitzarien els mètodes més brutals si eren necessaris.

---

Hermann Göering va firmar una llei per combatre l’especulació i el mercat negre.

A Iugoslàvia:

L‘Exèrcit alemany va aprovar una nova directriu per totes les tropes d’ocupació a Sèrbia i Croàcia en la que s’insistia que, en tots els territoris on hi hagués activitat partisana, les vivendes i inclús en els pobles que es sospités que havien sigut utilitzades pels partisans havien de ser destruïdes. La directriu afegia que el trasllat de la població als camps de concentració també podria ser útil. A més, es deia que si no era possible detenir als propis partisans es podrien aplicar mesures de represàlies més generals com afusellar als homes de les localitats veïnes. La directriu explicava que l’afusellament es tenia que fer segons una proporció específica; per exemple, un centenar de serbis per cada alemany mort; cinquanta serbis, per cada alemany ferit. 

En el front oriental:

En el sector central:

El 2º Exèrcit soviètic va quedar envoltat al costat del riu Voljov, a la Unió Soviètica, i, d’aquesta manera, els alemanys varen aturar l’assalt soviètic en el front de Voljov.

---

Els alemanys varen emprendre l’Operació Munic per tal de desactivar l’activitat partisana, que era la que causava més baixes dins les files alemanyes. Amb suport aeri, les tropes alemanyes varen atacar les bases partisanes en tota la zona de Yelnya-Dorogobuzh.

A les Filipines:

Jonathan Wainwright va ser nomenat tinent general i va passar a dirigir la defensa de les illes.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va accedir aquest cop sí a finançar la idea de Henry Kaiser de construir des de zero una planta siderúrgica.