Dimecres:

En el Vaticà:

El Vaticà va rebre el memoràndum de Richard Lichtheim i Gerhart Riegner, enviat a través del nunci a Berna, que va oferir una visió general sobre les mesures antisemites que estaven aprovant Eslovàquia, Croàcia, Hongria i la França de Vichy.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt, preocupat per les males relacions entre britànics i soviètics, va enviar-li una carta al primer ministre Winston Churchill per assegurar-li que considerava que ell podia maniobrar millor a Iosif Stalin que el seu Ministeri d’Afers Exteriors o el seu departament d’Estat (en aquest cas es referia al seu propi, el nord-americà). En forma de retret, li va recomanar que es centrés només en les coses importants.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va passar gran part del dia amb Heinrich Himmler. Els dos varen esmorzar i sopar junts.

En el camp d’extermini de Belzec, els alemanys varen continuar assassinant els jueus a través de les cambres de gas sota la direcció del comissari criminalista Christian Wirth. Aquell dia varen arribar els primers deportats en el camp i varen ser assassinats a la línia ferroviària Lublin-Lemberg. També varen començar a deportar als camps els jueus del gueto de Lublin.

A Lituània:

La Gestapo va matar a trets a 24 jueus que es trobaven a fora del gueto del Kaunas per haver intentat comprar aliments als residents lituans.

A Bielorússia:

A Ilja, al nord de Minsk, els alemanys varen reunir i afusellar a 900 jueus, tot i la resistència col·lectiva.

A Suïssa:

Gerhard Riegner i Richard Lichtheim varen ser rebuts per monsenyor Filippe Bernardini, el nunci apostòlic a Berna. Després de la reunió va ser emès al nunci un llarg memoràndum sobre el destí dels jueus europeus en els països sota govern o control alemany. Bernardini va enviar el memoràndum al Vaticà. L’informe parlava de camps, guetos, execucions en massa amb tot detall.

A l’Índia:

El virrei de l’Índia va reunir als prínceps indis per demanar-los seguir al costat de la Gran Bretanya.

A la Unió Soviètica:

El nou ambaixador japonès a la Unió Soviètica va declarar a Kuibyschev que el dia següent de la victòria les potències de l’Eix farien una desfilada naval a Londres o a Nova York.

A la Gran Bretanya:

Arthur Harris va escriure-li a Arthur Tedder per informar-lo que la majoria dels tripulants que havien sigut enviats a l’Orient Mitjà en l’últim any no havien tornat tot i les sol·licituds que hi havia. Harris demanava canviar la situació per aplicar la seva estratègia de bombardeig sinó preveia una desfeta.

En el Pacífic: 

Douglas MacArthur va ser nomenat comandant de la zona del Pacífic sud occidental, i aquell mateix dia va arribar a Austràlia escapant dels japonesos a les Filipines.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va mostrar satisfet de que les enemistats entre Albert Speer i Hermann Göering s’haguessin resolt, almenys de cara al públic, perquè per Berlín es començava a comentar l’enemistat dels dos ministres. Per posar fi a tots els rumors, Speer va comunicar a la premsa el seu nomenament dins del Pla Quadriennal, i va decidir posar en els diaris una fotografia en la que el ministre Göering posava amistosament la mà a la seva espatlla. Però aquella fotografia no va agradar gens a l’Oficina de Premsa de Göering, ja que creien que només ells podien decidir posar les fotografies on sortia el ministre de l’Aire. Tot i això, aquell anunci a la premsa no va fer tancar els rumors d’enemistat, sinó tot el contrari, ja que per tothom era evident que Göering havia sigut derrotat per Speer dins de la cúpula nazi, ja que el nou ministre d’Armament  s’havia fet amb el control del Pla Quadriennal enlloc de Göering.

A Polònia:

En el camp d’extermini de Belzec, recentment estrenat, es varen produir els primers gasejaments. Les víctimes eren 1.600 jueus de Lublin. Fritz Rauter, funcionari de l’Oficina de Població i Benestar Social del districte, va discutir la nova situació amb el Hauptsturmführer Hermann Höfle, el principal expert de les deportacions d’Odilo Globocznik.  

A Alemanya:

Heinrich Himmler, que acabava de tornar de Lublin i estava enrabiat perquè les seves ordres no es complien tal i com ell desitjava, va escriure una carta on ordenava a tots els seus caps de Direcció general que es preguntessin si els agradaria ocupar el càrrec desproveït de tota dignitat i autoritat. També els demanava que pensessin sobre el futur de les SS i de la Policia d’aquí 10 anys. Al mateix temps, Himmler va traslladar la Inspecció dels Camps de Concentració a l’Oficina Central d’Economia i Administració de les SS dirigida per Oswald Pohl. A través de l’Oficina els empresaris sol·licitaven la mà d’obra esclava. 

Himmler va sopar aquell dia amb Günther d’Alquen.

A la vegada, Wilhelm Stuckart va enviar una carta molt extensa als participants de la Conferència de Wannsee del 20 de gener en que defensava la seva postura de no deportar els Mischlinge a l’Est, tot el contrari del que havia demanat Reinhard Heydrich. Stuckart va explicar que els Mischlinge, com a portadors de sang alemanya, la qual qualificava de gran qualitat, podrien suposar un perill en el futur si eren enviats a l’Est perquè es convertirien en enemics molt poderosos. Per això, considerava necessari retenir-los al Reich i, si calia, esterilitzar-los.

---

La carta del desaparegut aviador de la Luftwaffe, Werner Mölders, en la que criticava al règim nazi va començar a circular per tot el món. Ràdio Londres se’n va fer ressò.

---

Joseph Goebbels va llegir un informe del SD on s’explicava que en les regions ocupades en el front oriental l’activitat dels partisans anava creixent i estaven organitzant una guerra de guerrilles perfectament organitzades.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va rebre a un grup de soldats que acabaven de tornar del front i els va confessar que no es fiava dels seus aliats i que tenia informes que apuntaven que després de derrotar Moscou Hitler havia expressat la seva intenció de firmar un tractat de pau separat amb els britànics i els nord-americans. També, segon el dictador, tenia constància de que els cercles dirigents britànics desitjaven un acord amb els alemanys i va recordar el viatge de Rudolf Hess a Escòcia. Per Stalin, Hess havia anat a la Gran Bretanya amb la idea de negociar en nom de Hitler un acord de pau amb els britànics i que aquests havien sondejat aquesta possibilitat.

A la Gran Bretanya:

El secretari del gabinet sir Edward Bridges va redactar un memoràndum en el que advertia de que les conversacions telefòniques entre Londres i Washington seguien donant mostres d’una flagrant falta de discreció per part dels nord-americans.

A l’Atlàntic:

A la nit, el U-99, comandat pel tinent Otto Kretschmer i que tenia el rècord d’haver enfonsat a 44 embarcacions, va ser atacat, juntament amb el U-100, pel destructor HMS Walker del capità de fragata Donald MacIntyre. El U-99 va patir greus danys després de rebre diverses càrregues de profunditat. Sense torpedes i sense possibilitat de fugir, el submarí alemany va sortir a la superfície per evacuar a la seva tripulació abans de que l’embarcació s’enfonsés al fons del mar. Kretchmer va aconseguir sortir a l’últim moment. El U-100 també va ser enfonsat.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Ehrenhof, el patí d’honor, a l’Unter den Linden, Adolf Hitler va fer el seu tradicional discurs en el Dia de la Commemoració dels Herois, la rememoració dels morts de la Primera Guerra Mundial, on va prometre, després de descriure els mesos anteriors com una lluita contra un hivern que no s’havia vist des de feia pràcticament un segle i mig, que eliminaria als bolxevics l’estiu d’aquell any i va afirmar que no li passaria igual que Napoleó Bonaparte el 1812 quan va intentar atacar Rússia. Hitler un cop més va amenaçar als jueus. Però el discurs del dictador no va animar la moral de la gent, que estava més preocupada pels rumors que sortien sobre una imminent i dràstica reducció de les racions d’aliments que de les promeses de Hitler que ja no es complien.

Després de l’acte, Hitler va oferir una recompensa de 100.000 Reichsmarks per la detenció de l’autor de la carta, que ells creien que era falsa, de l’aviador i heroi de guerra Werner Molders, en la que aquest criticava al règim nazi.

---

Heinrich Himmler va tornar a Berlín després de passar els últims dies al Govern General per ordenar l’extermini dels jueus polonesos i visitar les ciutats de Cracòvia i Lublin.

---

Els Aliats occidentals van bombardejar durament la ciutat de Colònia. Per culpa de l’atac es van produir cinc grans incendis, vint de mitjans i trenta-i-cinc de petits. Algunes línies ferroviàries van quedar momentàniament aturades, una fàbrica de cables va quedar destruïda, el departament cinematogràfic de la ciutat també va quedar totalment destruït i una bomba va tocar el pont que creua el Rin a Muehlheim.

---

Segons un informe del SD de Bielefeld sobre l’actitud general de la gent cap a la guerra, es posava en relleu que gràcies a la influència de la propaganda a la població li havia quedat clar que el jueu era l’instigador de la guerra i que se’l tenia que responsabilitzar. L’informe senyalava que la propagació del text del jueu nord-americà Kaufmann, que demanava esterilitzar a tots els alemanys, havia contribuït a augmentar l’antisemitisme. 

A França:

Otto Abetz va tornar a París per ocupar-se novament de l’Ambaixada després de passar una llarga estada a Berlín.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes alemanyes varen començar l’Operació Raubiter per intentar trencar la bossa soviètica a l’oest del Voljov.

A França:

Les autoritats franceses varen aprovar una llei que definia el mercat negre com a il·legal i només aprovaven utilitzar-lo per satisfer directament les necessitats personals o familiars.

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

A última hora de la tarda, a Viena es va celebrar en la Plaça dels Herois la commemoració del Anschluss en una cerimònia en la que hi varen assistir més de cent mil persones. Baldur von Schirach va fer un discurs d’inauguració de l’acte i, seguidament, va parlar Joseph Goebbels, que acabava d’arribar de Graz.

A Alemanya:

A Essen, el director de la fàbrica de locomotores Krupp, Hupe, va informar que durant els últims dies havien comprovat que l’alimentació dels russos que treballaven en les seves fàbriques era una misèria i que aquells homes estaven molt dèbils. Hupe es queixava de que aquells obrers ja no es estaven capacitats per complir amb els seus treballs perquè no tenien forces i va afirmar que aquesta situació també es donava en molts altres llocs de treball on els treballadors eren obrers russos.

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar Lublin acompanyat per Friedrich-Wilhelm Krüger i Richard Wendler. A la nit va convidar a diversos caps de les SS a una reunió en la que hi hauria Wendler i Odilo Globocznik i va donar la senyal de sortida a l’extermini dels jueus polonesos. Precisament, aquella tarda es varen arrestar a milers de jueus de Lviv per deportar-los en els primers combois cap al camp d’extermini de Belzec.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill gaudia d’un cap de setmana a la residència de camp dels primers ministres a Chequers quan va rebre a l’ambaixador soviètic Ivan Maiski, que li portava una carta de Iosif Stalin. Anthony Eden havia rebut a l’ambaixador i l’havia dut davant del primer ministre que, amb el seu vestit blau, va llegir atentament la carta. En ella, el dictador soviètic li va assegurar que amb la unió de les seves forces derrotarien a l’enemic i que l’any 1942 seria testimoni d’un canvi decisiu. Un cop llegida la carta, Churchill va declarar que no veia que aquell any hagués de convertir-se en un any decisiu. A continuació li va dedicar un llarg discurs a Maiski sobre la incapacitat de gran Bretanya de satisfer les exigències soviètiques de crear un segon front aquell mateix any. A canvi, li oferia una gran ofensiva aèria contra objectius industrials alemanys per alleugerir la càrrega de l’exèrcit soviètic.

---

El Comitè del Servei Secret Conjunt del Gabinet de Guerra va arribar a la conclusió de que la següent gran ofensiva alemanya es dirigiria contra el front meridional rus.

En els Estats Units:

El representant dels caps dels Estats Majors a Washington va explicar que Churchill havia ofert a Stalin una gran ofensiva dels bombarders britànics contra objectius industrials alemanys perquè encara no podria obrir un segon front com demanava el dictador soviètic. El representant va explicar que s’intensificarien els bombardejos per tal de treure un pes de sobre a la Unió Soviètica.

A Austràlia:

Un gran número de tropes nord-americanes varen començar a arribar al país provinents de les Filipines.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ser informat per Albert Speer sobre la precària situació dels treballadors forçats de l’Est que treballaven a Alemanya i el va avisar de que això provocava un descens de la productivitat. El dictador va ordenar que els treballadors civils russos no estiguessin confinats i que rebessin millors salaris, plusos de rendiment i racions millors.

Aquell mateix dia, Hitler va concedir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro al líder de la Divisió Blava, Augustín Muñoz Grandes.

---

Els alemanys varen obrir un nou camp d’extermini, el de Belzec, situat a l’extrem oriental del Govern General. Els primers 6.000 jueus deportats provenien des de la ciutat de Mielec, en el sud de Polònia. A les víctimes els  varen dir que els necessitaven per treballs agrícoles més a l’est, però varen ser assassinats a les cambres de gas.

---

Heinrich Himmler va aterrar Cracòvia per nomenar oficialment a Friedrich-Wilhelm Krüger nou secretari d’Estat de Seguretat. Abans del nomenament, el cap de les SS va reunir-se amb el governador Richard Wendler i després va visitar Lublin, on va ordenar l’evacuació dels jueus. Durant el sopar de gala a Cracòvia, Hans Frank, qüestionat per tothom, va pronunciar un discurs en el qual va parlar dels mèrits que havia obtingut en arribar a un ple acord sobre la col·laboració entre la Policia i l’Administració.

A Àustria:

Joseph Goebbels va ser rebut per milers de persones a la ciutat de Gratz. A la nit, el ministre va pronunciar un discurs en el nou Volkshalle davant de 25.000 persones.

A Alemanya:

L’Oficina Central de Seguretat del Reich va ordenar enganxar una estrella de paper blanc a l’entrada de cada llar habitada per un jueu o a l’entrada de les institucions jueves.

A la Gran Bretanya:

S. B. Jacobson, representant a l’est d’Europa de l’organització Joint, va comunicar en una conferència de premsa que els alemanys havien assassinat a 240.000 jueus a Ucraïna.

A Canadà:

Davant dels problemes administratius i de funcionament que creava, les Canadian Women’s Army Corps, les CWAC, es varen integrar formalment dins de l’exèrcit canadenc i varen deixar de ser un cos independent. Amb el seu nou estatus, el Cos va adoptar estructures i insígnies de rang de l’Exèrcit.

A Japó:

El primer ministre japonès, Hideki Tojo, va pronunciar un discurs on va oferir negociacions separades de pau a Austràlia, i la va amenaça de que si no acceptava l’oferiment tindria la mateixa sort que la de Java.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va intentar convèncer a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima perquè fes unes declaracions en les que indiqués que Japó estaria disposat a donar participacions a les potències de l’Eix en les riqueses i en les reserves de matèries primes de les zones que s’havien apoderat recentment.

---

Adolf Eichmann li va comunicar a Theodor Dannecker de que, en resposta a la petició de les autoritats franceses, es deportaria a un grup addicional de 5.000 jueus francesos.

---

El ministre de Justícia, Franz Schlegelberger va escriure a la Cancelleria del Führer per protestar contra la deportació dels Mischlinge perquè ho trobava inviable.

A Lituània:

Deu paracaigudistes soviètics varen aterrar a prop de Birzai, però els alemanys els varen veure i els varen matar i varen confiscar tot el seu equip.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va presidir una reunió del Comitè de Defensa del Gabinet de Guerra, on el Ministeri de l’Aire va demanar continuar amb la seva política de bombardejos sobre Alemanya.

En el Mar de Java:

Després de la derrota aliada en la Batalla del Mar de Java, els Aliats varen firmar ràpidament la capitulació davant la superioritat japonesa.

A les Filipines:

A Bataan, mentre els nord-americans veien que ja era impossible mantenir la situació, Douglas MacArthur va arribar a Mindanao amb la seva esposa i el seu fill.

A Nova Caledònia:

Forces nord-americanes, inclòs el primer desplegament d’enginyers Seabee, varen començar a establir una base a Numea.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va explicar en els seus convidats que els fumadors no entraven a casa seva i els va comentar que una vegada li havia preguntat a Hermann Göering si creia que l’afavoriria s’hi el retrataven amb una pipa a la boca. El dictador també va assegurar que era fals que el soldat no podria suportar la vida sense el tabac i els va confessar que un cop tornés la pau suprimiria el tabac i que començaria la reeducació en aquest tema per als més joves. Recordant la seva joventut, els va dir que a Viena havia viscut a la misèria, vivint de llet i pa dur, però que es gastava 30 kreuzers al dia en cigarretes. Segons Hitler, un dia va veure que amb cinc kreuzers podia comprar mantega per posar-la sobre el pa i immediatament va llançar les seves cigarretes al Danubi i des de llavors va assegurar que no havia tornat a fumar. Estava convençut de que s’hi hagués continuant fumant no hagués resistit la vida de preocupacions que tenia i va culpar el tabac de la mort del seu pare, Alois Hitler, de Dietrich Eckart i de Paul Ludwig Troost i va senyalar a Heinrich Hoffmann, present entre els convidats, com el següent a la llista que moriria per culpa de les cigarretes. Canviant radicalment de tema, el dictador va assegurar que la nova Berlín, Germània, produiria una impressió que evocaria a l’antic Egipte i que seria molt superior a Londres i París.

---

En una reunió amb els funcionaris administratius, Hans Frank els va explicar que apartar a polonesos i ucraïnesos del territori del Govern General per una recolonització d’alemanys portaria encara diverses dècades.

A Alemanya:

El bisbe de Berlín, Konrad von Preysing, va enviar una carta pastoral al govern queixant-se de que estaven requisant edificis eclesiàstics sense motius.

---

Joseph Goebbels va rebutjar una proposta del SD segons la qual els jueus als que se’ls permetia utilitzar el transport públic tenien que dur una insígnia especial. El ministre va suggerir que a aquests jueus se’ls donés un permís especial que havien de presentar al revisor o a qualsevol oficial de l’Exèrcit o càrrec del NSDAP.

A França:

L’advocat Heinrich Heim, l’encarregat d’escriure les conversacions privades de Hitler, va ser enviat en missió especial a París durant quatre mesos. El doctor Henry Picker el va substituir. Heim va tornar a escriure les conversacions l’1 d’agost.

A les Filipines:

Douglas MacArthur va ser obligat per Franklin Delano Roosevelt a abandonar Filipines davant l’arribada de les tropes japoneses, que estaven a Luzon, i es va dirigir amb un bot torpeder a Mindano per després dirigir-se a Austràlia. Mentre MacArthur pujava a l’embarcació va dir la seva celebra frase:

Me’n vaig, però tornaré.

En els Estats Units:

Parlant dels incompliments dels britànics cap als soviètics, Roosevelt li va dir a Henry Morgenthau que no volia trobar-se en la mateixa situació que els britànics perquè havien sigut incapaços de complir ni una sola paraula de les que havien fet. El President va assegurar que el pitjor que els podria passar era que els soviètics caiguessin derrotats i que abans preferiria perdre Nova Zelanda, Austràlia o qualsevol altre indret.

A Birmània:

El general nord-americà Joseph Stilwell va assumir el comandament dels Exèrcits 5º i 6º xinesos a la província oriental de Shan i la ciutat de Mandalay. El seu objectiu era protegir la ruta de Birmània a la Xina. Les forces terrestres aliades comptaven amb el suport d’un esquadró de la RAF i de fins a 30 avions Tigres Voladors pilotats per una força voluntària nord-americana.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i va assegurar-los que l’enveja era en la dona una reacció de defensa i creia que era perquè antigament la dona no podia “prescindir de la protecció de l’home”. Llavors els va narrar uns episodis de gelosia que havia vist entre Eva Chamberlain i Winifred Wagner i entre Elsa Bruckmann i una dona de l’alta societat de Munic que, segons paraules de Hitler, s’havia fixat amb ell i per això la senyora Bruckmann mai més la va tornar a convidar. En conseqüència, el dictador va afirmar que l’univers de l’home era extens comparat amb el de la dona, dient que l’univers de la dona era l’home i que la intel·ligència no era en la dona una cosa essencial. Va posar l’exemple de la seva mare, Klara Hitler, que segons ell només vivia pel seu marit, Alois Hitler, i els seus fills. Continuant amb el seu discurs masclista, el líder alemany els va confessar que trobava inadmissible que una dona pogués ser cridada a declarar en un judici sobre qüestions d’ordre íntim perquè no suportava als delators. Recordant el seu passat juvenil, Hitler els va assegurar que en aquella època era una persona solitària que prescindia de la societat, però que ara havia canviat i preferiria abans que està sol sopar en companyia d’una dona bonica o anar a menjar al Osteria Bavaria de Munic per trobar-se amb algú. Canviant de tema, els va confessar que no li agradaven les novel·les i llavors els va dir que la Augsburger Abendzeitung era el diari més vell d’Europa i que per això trobava correcte que Max Amann l’hagués deixat subsistir, ja que considerava que sempre s’havia de conservar les coses antigues.

---

Hans Frank, que es penedia ara de la seva declaració i acceptació de culpa de corrupció el 5 de març, va enviar-li a Hans Heinrich Lammers una missiva en la que es retractava de tot el que havia dit aquell dia i li va assegurar que en el Govern General hi havia ordre estatal, econòmic i social dels alemanys. Frank li deia a més que podria justificar-ho les seves accions, tot i les acusacions que patia de corrupció, sobretot la seva esposa Brigitte Frank. 

A França:

Els alemanya van celebrar una cerimònia fúnebre a la Plaça de la Concòrdia de Paris per les víctimes dels bombardejos a la capital francesa del 3 de març. L’objectiu de la cerimònia no era altra que propagandístic.

A Ucraïna:

Els alemanys varen iniciar la deportació dels jueus de Lvov, que va durar fins l‘1 d’abril.

A la Unió Soviètica:

Lavrenti Beria va escriure-li en el dictador Iosif Stalin per posar-lo al corrent de les últimes notícies sobre les investigacions nuclears que duien a terme els britànics. Aquestes informacions varen ser corroborades pel físic soviètic Gueorgui Fliórov el mes de maig.

A la Gran Bretanya:

El The Times va informar sobre l’assassinat massiu de jueus a les cambres de gas. Aquesta va ser la primera notícia que es va donar sobre aquella manera d’assassinar a través del gas.

A Birmània:

Davant l’avanç japonès, 300 milicians sikh i 23 oficials britànics, reforçats per un destacament gurkha, es varen replegar a la península d’Arakan.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar a Buka, a les Illes Salomó. 

Reinhard Heydrich va obtenir un permís per la Gestapo per empresonar a tota aquella persona que volgués amb l’excusa de protegir l’interior del Protectorat de Bohèmia i Moràvia.

Als Estats Units, l’almirall Harold Stark va substituir al vicealmirall Robert Ghormley com a comandant naval dels Estats Units en aigües europees.

A Birmània, a la tarda, es va confirmar l’ocupació japonesa de la ciutat de Rangun. A Java, els japonesos varen ocupar Bandung després de que les hostilitats es donessin per acabades. L’illa ja estava sota el poder japonès després de que el dia anterior les forces aliades capitulessin i acceptessin la rendició incondicional. La conquesta d’aquestes zones riques en recursos i Malàisia permetia a Japó considerar ofensives contra l’Índia i Austràlia.