Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va assegurar que tenia la impressió des de feia unes setmanes que les seves posicions al front s’havien reforçat perquè els petits països els començaven a veure com una garantia de l’ordre i que molts veien que la Gran Bretanya estava lligada al bolxevisme. Hitler no va descartar una revolució a la Gran Bretanya i va afirmar que un dels mèrits del nacionalsocialisme havia sigut saber aturar la revolució en el moment oportú. Després de descriure el que per ell eren els objectius de les revolucions, el dictador va afirmar que eren testimonis dels últims “salts mortals” del cristianisme.

A la tarda, amb Heinrich Himmler i el Sturmbannführer Kumm com a convidats, el dictador els va confessar que s’hi li passava alguna cosa a Ion Antonescu patiria per la sort de Romania, ja que va descriure al rei Miquel com un incompetent que no servia per res, ni per ajudar a la seva mare a baixar del cotxe, i va definir els pagesos romanesos de miserables i a la classe dirigent la va titllar de podrida. Després d’afirmar que la ciutat de Bucarest només vivia de l’especulació, el dictador va dir que per aquest motiu havia reduït l’especulació. Parlant de carreteres, Hitler va elogiar la figura del desaparegut Fritz Todt i va dir que tot i que el poble li agradava ser governat amb duresa, ell era massa sensible davant la pèrdua d’alguns caps com Todt. El líder alemany llavors va assegurar que els hongaresos estaven millor governats que els romanesos, ja que eren nacionalistes apassionats i inclús va afirmar que les minories alemanyes a Hongria tenien tendència a degenerar-se en aquella zona i es va mostrar partidari de retirar aquesta minoria del país. Es va mostrar més partidari d’establir aquestes minories em el Banat. Parlant de com pensava colonitzar els territoris de l’Est, Hitler va afirmar que construirien una autopista de 1.500 quilòmetres i explotarien les mines de coure de la zona.

A la nit, Hitler va confessar en el seu entorn que durant les dues primeres setmanes de desembre havien perdut 1.000 tancs i 2.000 locomotores s’havien quedat en desús per culpa de les condicions climàtiques i que havia amagat la veritat. Tot i això es va mostrar esperançat de que amb la primavera la situació canviaria i va afirmar que quan tot el món perdia els nervis, ell aconseguia mantenir la sang freda. Per aquest motiu va explicar que a Wolfsschanze s’hi sentia com un presoner i va afirmar que el seu esperit no en podia escapar. Parlant de la vida als quarters, els va confessar que s’havia sentit més còmode en el quarter de Felsennest i va assegurar que quan tornés la pau es passaria tres mesos seguits sense fe res i abandonaria immediatament el comandament de la Wehrmacht. Durant aquella jornada es va reunir amb Vidkun Quisling.

---

A la nit, Heinrich Himmler va convidar al doctor Felix Kersten a sopar i li va expressar la seva admiració per les dones noruegues, ja que, segons ell, s’havien apreciat als soldats alemanys. Himmler estava encantat que els seus homes de les SS es casessin amb dones noruegues. Després de renegar de les dones finlandeses i d’afirmar que tenien sang mongola, el doctor li va retreure que ell, Himmler, admirava a Genghis Khan, però el cap de les SS li va contestar que Khan mai havia sigut mongol sinó germànic. Després de insistir de que Khan era germànic, Himmler va continuar dient que els finlandesos, i ara també els hongaresos, provenien d’una casta baixa mongola. El doctor no hi estava gens d’acord i li va recordar que la majoria de finlandesos tenien sang sueca. Parlant de Suècia, que feia pocs dies Himmler li havia dit que envairien, ara li va comunicar que volien esperar, ja que l’operació seria molt costosa per ells i, a més, ara rebien subministraments regulars de mineral de ferro.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que era important per la guerra mantenir al poble en un bon estat d’ànim, ja que en la Primera Guerra Mundial no ho havien aconseguit i havien tingut que pagar-ho amb un preu terrible.

---

Bombarders de la RAF varen localitzar el Gneisenau en el moll de Kiel i el varen atacar deixant-lo en tan mal estat de que mai més va poder tornar a navegar.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats soviètics van alliberar la ciutat de Viazma.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va pronunciar un discurs pessimista, on va reconèixer que la Gran Bretanya havia arrossegat a la guerra als Estats Units, i va admetre que no esperava que Japó participés en la lluita.

A l’oceà Índic:

Dos hidroavions holandesos de reconeixement varen detectar a 322 quilòmetres de Java a un enorme comboi japonès. Eren les forces del contraalmirall Takeo Takagi composta per 40 embarcacions de transport protegides pels creuers de batalla Nachi i Haguro i dos creuers lleugers, el Naka i el Fintsu, amb el suport de dos esquadrons de destructors escorta. L’almirall Conrad Helfrich va ordenar a l’almirall Karel Doorman que salpés des de Surabaya amb el creuer De Ruter per buscar-los. Després de passar la nit a alta mar sense localitzar als japonesos, Doorman va tornar a Surabaya. Però abans d’entrar a l’ancoratge va rebre la notícia de que el contraalmirall Takagi es trobava a només 145 quilòmetres i va decidir atacar-lo amb dues columnes. En la primera hi anaven tres destructors britànics, dos creuers lleugers holandesos, el De Ruyter i el Java, el creuer pesat nord-americà Houston, el creuer pesat britànic Exter i el creure lleuger australià Perth. La segona, a babord, la formaven únicament destructors: tres holandesos i quatre nord-americans. Convençut que la batalla es produiria de nit, Doorman va decidir deixar els avions a terra.

---

Un atac aeri japonès va enfonsar l’embarcació nord-americana Langley i, amb ella, els 32 avions que transportava.

En el Pacífic:

El submarí I-23 va ser enfonsat i es va convertir en la primera embarcació de guerra japonesa que havia participat a Pearl Harbor que era destruïda.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va decretar la pena de mort a qualsevol membre de les SS que se l’enxampés mantenint relacions sexuals amb altres homes. Davant dels seus convidats, Hitler va dir que era un sort que no estigués casat perquè per ell el matrimoni hagués sigut un desastre, ja que creia que pel seu deure només hagués obtingut  males cares d’una dona abandonada o, pel contrari, s’hagués descuidat del seu deure.

A Alemanya:

El diari Niedersächische Tageszeitung va fer un reportatge sota el títol: Der Jude wird ausgerottet (els jueus estant sent exterminats).

---

Fritz Reinhardt, sotssecretari del Ministeri d’Hisenda del Reich, va informar al govern sobre la situació financera del Reich i va demostrar detalladament que no hi havia possibilitat d’inflació. Per altra banda, es va decidir a Alemanya paralitzar la indústria de la construcció, i els gauleiters van rebre l’ordre de vigilar personalment que es complís l’ordre. Per la seva part, Robert Ley es va queixar perquè la campanya a favor de l’increment de la producció que ell dirigia hagués passat a mans de l’Albert Speer.

A Turquia:

A Ankara, Franz von Papen va patir un atemptat contra la seva vida, però només va caure a terra i en va sortir il·lès.

A Indonesia:

A Java, davant l’amenaça japonesa, Archibald Wavell, comandant suprem de les forces concentrades a l’illa, va abandonar Java deixant sols als holandesos per convertir-se en comandant en cap a l’Índia. Amb la marxa de Wavell es va dissoldre el ABDA.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs dirigit al poble nord-americà. Aquell dia el president nord-americà va rebre la confessió del primer ministre Winston Churchill en què li assegurava que el desxiframent de material de la Gran Bretanya als Estats Units havia acabat immediatament després de Pearl Harbor. Fins llavors els britànics no s’havien fiat dels nord-americans.

---

A Los Angeles, una falsa alarma aèria va provocar el desencadenament d’una forta barrera antiaèria.

---

Després de l’ordre del 19 de febrer de 1942 en què es va posar en marxa els preparatius per evacuar i recloure als japonesos dels Estats de Califòrnia, Oregon i Washington, el FBI ja havia empresonat a tots els homes adults d’ascendència japonesa a Terminal Island, Califòrnia.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs radiofònic des del quarter general de Rastenburg per la celebració anual de la fundació del partit nazi a Munic. En el discurs va prometre que acabaria amb els jueus quan acabés la guerra i va recordar que ja en el 1919, quan només eren un petit grup de creients, no només havien reconegut a “l’enemic internacional de la humanitat”, sinó que també l’havien combatut. Hitler va assegurar que un cop haguessin acabat amb els jueus hi hauria un llarg període d’entesa entre les nacions i una pau duradora. Curiosament, aquell mateix dia va morir a l’oblit Anton Drexler, el que havia sigut el fundador del partit del DAP el 1919, i que el 1920 el va convertir juntament amb Hitler en el NSDAP.

Tot i que en aquest discurs el dictador no va mencionar cap atac antisemita, es va difondre entre el poble alemany la profecia del dictador del 30 de gener de 1939 en que havia firmat que en cas d’una guerra els jueus serien exterminats.

Al migdia, Hitler es va reunir amb el seu entorn i els va fer saber que acabava de saber que el fill de Roller acabava de caure en el front i els va dir que un gran artista havia de servir el país d’una altra manera abans que lluitant.

Durant aquell dia, Hitler va rebre un missatge personal del rei Gustav V. Els suecs estaven alarmats davant d’una possible invasió alemanya i, per aquest, fet havien mobilitzat parcialment el seu Exèrcit.

A la nit, el dictador els va dir que la mort del sotssecretari d’Estat Hofmann l’havia afectat profundament, ja que havia sigut una de les poques persones que havia confiat en ell quan encara era un desconegut i el va definir com una persona divertida igual que Max Amann, Joseph Goebbels i Franz Xaver Ritter von Epp, tot i que d’aquest últim va dir que li costava comprendre les bromes o els acudits.  

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va ordenar a la premsa presentar com a favorable la situació en el front oriental, però sense ser molt optimistes. Llavors, va parlar amb Hitler per canviar les directrius de Propaganda perquè ara sabien que la guerra seria més llarga del que preveien i creien que no calia anar dient a la població que la guerra era qüestió de dies que acabés. Goebbels llavors va marxar a Munic per la conferència anual de gauleiters i alts funcionaris del NSDAP.  Allí ja hi havia Heinrich Himmler. 

---

Albert Speer va abandonar el quarter general de Rastenburg per tornar cap a Berlín. Speer havia estat Rastenburg des del 20 de febrer de 1942 per reunir-se amb Hitler. Abans de tornar a la capital, Speer va visitar al ministre Hermann Göering a la seva casa de caça, la Carinhall, a la zona de Schorfheide, a més de 70 quilòmetres al nord de Berlín. Göering es va mostrar en tot moment molt amable amb Speer i li va explicar que de seguida aniria a parlar amb Hitler per renunciar del seu càrrec de delegat per la realització del Pla Quadriennal. Tot i que Hitler havia criticat a Göering davant de tothom, ningú volia que dimitís d’aquell càrrec. Speer, que tampoc l’interessava la dimissió de Göering, li va transmetre paraules de confiança i li va dir que la seva posició era molt important dins del Pla. Aquelles paraules del ministre d’Armament li varen agradar a Göering i va fer que es repensés la seva dimissió.

---

Amb 42 victòries, Hans-Joachim Marseille va rebre la Creu de Cavaller.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després d’una dura batalla amb els soviètics, el 2º Cos del 16º Exèrcit alemany d’Ernst Busch va quedar atrapat al sud-est de Staraia Russa.

En el sector central:

Les forces de l’Eix varen capturar el líder partisà croat Stjepan Filipovic.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va fer una crida a la població explicant que tot i les victòries que estaven obtenint, els alemanys no estaven derrotats i els va advertir de que no s’havien d’adormir. Al final del seu discurs va assegurar que l’exèrcit alemany seria abatut, però va afirmar que encara faltava molt perquè arribés aquest moment.

A Turquia:

A Ankara, Franz von Papen va patir un atemptat organitzat des de Moscou. L’ambaixador només va patir ferides lleus, ja que l’assassí búlgar escollit per Moscou va morir per l’impacte de la seva pròpia bomba.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va escriure en el rei Jordi VI que era possible que Birmània, Ceilan, Calcuta, Maldràs i l’Índia caiguessin en poder japonès. 

En el Pacífic:

El portaavions nord-americà Enterprise va liderar un comando combinat per atacar als japonesos a l’illa de Wake.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Informe Confidencial de Situació de les Operacions a la Unió Soviètica deia que a l’est de Minsk hi havia un camp de partisans on hi havien entre 400 i 500 homes que tenien armes com metralladores pesades i canons anti-carros. A més, a la regió de Cherven hi havia cinc campaments de partisans més. Segons l’Informe, els partisans tenien ordre de no començar cap acció, ja que tenien ordres d’atacar i destruir patrulles alemanyes. 

En el Mar del Nord:

Davant la costa de Noruega, un submarí britànic, el Trident, va atacar amb torpedes el creuer pesat alemany Prinz Eugen. En l’atac varen morir 50 homes, entre ells treballadors de l’Organització Todt. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va enviar un programa de trenta punts al seu Exèrcit.

A Turquia:

Després de setmanes atracat en el port d’Istanbul, el SS Struma, amb 769 refugiats jueus romanesos que volien que se’ls concedís un visat per entrar a Palestina, varen ser remolcats de retorn al Mar Negre perquè les autoritats turques no volien desembarcar a cap refugiat. Poc després, un torpede, disparat molt probablement per un submarí soviètic per error, va tocar l’embarcació, que es va enfonsar amb tots els passatgers. Només un dels refugiats va aconseguir sobreviure.  

En el bàndol Aliat:

Gran Bretanya, Austràlia, Estats Units i Nova Zelanda varen rectificar l’Acord d’Assistència Mútua.

En els Estats Units:

Parlant del Pacífic, Franklin Delano Roosevelt va declarar en el programa de ràdio Xerrades junt al foc, que els nord-americans havien tingut que cedir terreny, però va augurar que el recuperarien i lluitarien per la destrucció del militarisme de Japó i Alemanya. El President va assegurar que “no podien seguir la tàctica de l’estruç i que ara tenien que volar alt i colpejar amb duresa”.

---

Un submarí japonès va disparar diversos projectils contra els camps petrolífers de Santa Bàrbara.

A l’oceà Índic:

Els japonesos varen desembarcar al sud de l’illa de Borneu.

A Japó:

En una reunió de l’Estat Major, en la qual hi va assistir l’emperador Hirohito, es va discutir la possible invasió d’Austràlia. Molts comandants militars, entre ells l’almirall Isoroku Yamamoto, creien que aquest era l’únic camí que tenien per guanyar la guerra. En canvi, Hideki Tojo s’hi oposava. La possibilitat d’una invasió a Austràlia mai més es va tornar a mencionar davant l’emperador.

A Austràlia:

El personal del quarter general Aliat va ser traslladat de Java a Austràlia.

En el Pacífic:

Sis bombarders nord-americans varen atacar les forces japoneses a Rabaul, Nova Bretanya. 

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler, reunit amb els seus convidats, entre ells el Sturmbannführer SS Danés de la Divisió Viking, va assegurar que Ferdinand Porsche era el geni tècnic més important que hi havia a Alemanya. Parlant dels nous territoris conquerits a l’Est, el dictador va dir que ocuparien les millores terres i s’assegurarien el control dels punts vitals, dominant a la població autòctona. Seguidament va explicar que en el combat els soldats soviètics eren inferiors individualment i que l’única forma que funcionaven era en massa i, per això, creia que s’explicava la seva brutalitat. Després de parlar dels “beneficis” de la germanització, va assegurar que si Alemanya no hagués tingut la “sort” de que ell hagués pujat al poder el 1933, Europa ja no existiria perquè havia rearmat el país per defensar-lo de la Unió Soviètica. Seguidament va dir que el dia que conquerís Europa voldria conquerir Àfrica i que després tindria altres ambicions, referint-se als Estats Units. Dirigint-se a Danés, el dictador li va dir que les coses els hi eren més fàcils que en la seva època, la de la Primera Guerra Mundial, perquè ells havien viscut en la misèria i tenien els seus exemples com a base.

Més tard es va afegir Heinrich Himmler a la trobada. El dictador va explicar que el NSDAP li devia molt en el tresorer Franz Xaver Schwarz perquè havia administrat molt bé les finances del partit i ell no s’havia tingut que preocupar de tal tema. De Max Amann, l’altre tresorer del partit nazi, Hitler va dir que era un dels seus companys més antics i que per ell tenia un valor infinit. El dictador llavors els va relatar que el seu primer tresorer havia sigut un ex caçador furtiu que havia perdut un braç, un tal Meier, que vivia en una cabanya. Després el va succeir un tal Singer, de qui Hitler va dir que era un bon home, un modest funcionari bavarès que treballava com a porter en el Museu Nacional bavarès. A continuació els va recordar que Schwarz va aparèixer quan ell estava tancat a la presó de Landsberg i el partit estava dissolt i que havia sigut Hermann Esser qui l’hi havia demanat que el contractés. Després de lloar un cop més a Schwarz, Hitler va tornar a glorificar a Amann dient que era un geni, el millor editor de diaris del món. Parlant de diaris, el líder alemany va recordar-los que en la Der Stürmer havien denunciat a un jueu anomenat Hirsch de Nuremberg per haver violat a una noia i va afirmar que els jutges d’aquella època havien deixat lliure a Hirsch després de fer xantatge a la noia i, en canvi, a ella l’havien condemnat a un any i mig de presó. Hitler va assegurar que gràcies a ells el món havia “obert” els ulls pel que fa als jueus i els va definir com un virus afirmant que només recuperarien la salut un cop haguessin eliminat als jueus.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que l’organització de la seva premsa era verdaderament un èxit i va celebrar que Amann tingués el control de la meitat de la premsa, eliminat d’aquesta manera la llibertat d’opinió. Els va relatar que només havia de cridar a Heinz Lorenz per explicar-li el seu punt de vista perquè el dia següent tots els diaris reproduïssin les seves idees. Hitler llavors va lloar a Otto Dietrich dient que era un home extraordinàriament hàbil, tot i que va dir que no escrivia gaire bé, però que estava orgullós de la seva feina, com la que havia fet el 22 de juny de 1941. Llavors els va dir que la seva premsa il·lustrada havia fet grans progressos i va afirmar que el Das Reich havia sigut un gran èxit i que quan tornés la pau haurien d’editar un setmanari dominical com el Das Reich per la gent del camp. Hitler però va alabar a la vegada els diaris britànics, tant pel seu text com per la seva documentació fotogràfica. Canviant de tema, el dictador va assegurar que l’encant i l’esplendor de Viena es devien al seu llarg passat com a capital d’un imperi i va recordar-los que quan ell era jove vivia a la capital austríaca a la misèria, tot i que els va relatar que havia anat a espectacles com Tristan, que l’havia escoltat en directe entre 30 o 40 vegades, o a obres de Verdi.

A Alemanya:

Martin Bormann va enviar una circular als dirigents del NSDAP exigint-los més simplicitat alhora de rebre personalitats destacades amb menys banquets per donar bons exemples a la població.

Al mateix temps, els Aliats varen aconseguir interceptar una carta de Bormann a on criticava el paper de l’Església catòlica i a on demanava solucionar el problema religiós.

---

En el camp de concentració de Dachau va tenir lloc el primer experiment mèdic dirigit per Sigmund Rascher per comprovar quant de temps podia resistir un home a gran altitud. L’experiment consistia en posar un presoner a una cambra de descompressió amb una màscara d’oxigen. Tot el procés es va fer a poc a poc per recrear les condicions que tindrien que suportar en un ascens els pilots de la Luftwaffe. Quan la cambra marcava que figurava que estava a 15.000 metres d’alçada, els metges li varen ordenar en el presoner que es tragués la màscara. Immediatament, el seu cos va començar a moure’s i a patir convulsions. Llavors varen començar a descendir. A 14.000 metres, el presoner es va posar rígid i va “seure com un gos“. Al cap de poc va començar a cridar pres pel pànic. A 5.000 metres va deixar anar un altre crit de dolor i, amb el rostre deformat, es va mossegar la llengua. 20 minuts més tard va ser tret de la cabina. El presoner en aquell moment no podia caminar i no recordava el seu nom i no va recuperar el seu estat normal fins 24 hores després, tot i que no va recordar què havia passat en l’experiment. Rascher i Romberg varen informar a Heinrich Himmler de que el desenvolupament dels experiments de descens des d’una altura de 15.000 metres es repetia d’una manera idèntica en les demés experiències i varen arribar a la conclusió que la falta d’oxigen no havia originat cap mort ni cap accident amb seqüeles permanents i duradores.

A França:

En el camp de concentració d’Aurigny hi varen ser enviats els primers presoners republicans espanyols procedents de França.

A la Gran Bretanya:

El general britànic Arthur Harris va ser nomenat comandant del Bomber Command de la RAF. Harris serà al futur responsable dels bombardejos sobre Alemanya.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen atacar durament als soldats alemanys.

A Espanya:

L’ambaixador alemany a Madrid va informar en el govern espanyol de les mesures que el seu Govern havia pres contra els jueus del Govern General, per si aquest fet podia afectar als interessos espanyols. El Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va respondre que el govern espanyol havia decidit no permetre en cap cas el retorn a Espanya dels jueus espanyols que visquessin en territori alemany, tot i que també el Ministeri va advertir de que estarien disposats a concedir algun visat de trànsit per Espanya pels jueus amb visat de trànsit per Portugal o Estats Units.

En el Pacífic:

Els japonesos varen enfonsar 100.000 tones de vaixells Aliats a les costes americanes.

A les Índies Orientals Holandeses:

Després de veure que era impossible defensar la barrera malaia dels japonesos, Archibald Wavell va decidir dissoldre la ABDA, el comandament unificat Aliat.

A Brasil:

A Petròpolis, a l’Estat de Rio de Janeiro, l’escriptor Stefan Zweig es va suïcidar ingerint Veronal després de veure les victòries de l’Eix i pensava que la guerra estava perduda pels Aliats. Pocs minuts més tard el va seguir al seva esposa, Charlotte Altmann.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va recordar-los en els seus convidats alguns detalls de la vida del cònsol Scharrer i la seva esposa, la filla d’un cerveser molt conegut anomenat Busch i d’orígens jueus, que Hitler va criticar amargament.

A Alemanya:

El bisbe de Berlín, el comte Konrad von Preysing, va criticar als caps de guerra alemanys per les pèrdues humanes en el front oriental.

---

Un informe del SD de Minden observava que la gent afirmava que quan es parlava amb un soldat que havia estat en el front oriental es veia que a Alemanya es tractava als jueus d’una “forma massa humana” i que el correcte seria exterminar-los.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va ordenar en el general Douglas MacArthur que marxés de Filipines i es traslladés al seu quarter general a Austràlia.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

El ministre d’Armament, Albert Speer, el mariscal Erhard Milch, el general Georg Thomas i el general Friedrich Olbricht, que representava el capità general Friedrich Fromm, es varen reunir amb Hitler en el quarter general de Rastenburg amb l’objectiu d’explicar-li que havia sigut un èxit la reunió del dia anterior i li van exposar l’organització dels plans que havien acordat. El líder alemany es va mostrar d’acord amb tot el que havien pactat, i es va publicar la normativa de seguretat que especificava com s’havia de deportar la mà d’obra cap a Alemanya i com havien de ser tractats a les fàbriques. Després, Hitler va emetre un decret on prohibia, sota penes de càstig, en els seus soldats enviats a Polònia mantenir relacions sexuals amb les noies poloneses. El ministre Joseph Goebbels creia que no es podia dur a terme aquella prohibició mentre les dones alemanyes no poguessin seguir els exèrcits en aquells països. En una altra qüestió, Hitler va rebutjar les peticions dels seus ministres de poder escoltar les emissores de ràdio estrangeres.

A la nit, Hitler es va reunir amb el seu entorn i els va narrar com pensava construir un observatori a Linz, sobre el Pöstlingberg, després de destruir un temple pagà. Carregant contra l’Església, va afirmar una vegada més que el cristianisme era la pitjor de les regressions que la humanitat havia patit, culpant als jueus d’aquest fet, i va assegurar que passaria el mateix si acabava triomfant el bolxevisme. Hitler els va confessar que havia escollit la ciutat de Linz per al nou observatori perquè havia sigut la ciutat on havia viscut Johannes Kepler i els va explicar que la mare de l’astrònom havia sigut torturada per la Inquisició acusada de bruixeria. Per anar encontra de la ciència, Hitler demanava acabar amb els dogmes de l’Església per substituir-los per les teories científiques i a continuació els va narrar els seus coneixements d’astronomia afirmant que hi havia la possibilitat de que Mart fos un dia un satèl·lit de la Terra. El dictador va criticar que ara no es trobessin els genis d’abans. Parlant de música, Hitler va afirmar que el cristianisme havia destruït la “gran” música, la més bella, i va afirmar que el jueu havia fet la mateixa “trampa” amb la música. Els va assegurar que en 14 anys ell ja s’havia alliberat de les “supersticions” que ensenyaven els sacerdots i va afirmar que cap dels seus camarades seguia creient en el miracle de l’eucaristia. Per acabar els va dir que l’única diferència entre aquells temps i ara era que llavors estava convençut de que havia que destruir amb dinamita “l’espectacle etern”. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler, que estava de bon humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va explicar que els britànics tenien que aliar-se amb ells, els alemanys, per fer front als russos. A continuació, Himmler li va explicar tots els èxits dels japonesos, però li va confessar un problema que tenien amb aquelles conquestes. Els japonesos s’havien fet amb les Illes Orientals holandeses que pertanyien a Holanda que estava en aquells moments sota el Reich. Al final del tractament, el doctor li va tornar a demanar que alliberés a més persones. Aquesta vegada va demanar l’alliberació de sis holandesos, dos belgues, tres francesos, dos polonesos i dos estonians, així com tres cures catòlics i dos pastors protestants. Himmler aquesta vegada no ho va acceptar de bones a primeres perquè volia saber de quins delictes se’ls acusava.

A les 19:20 varen anar a sopar. Es va servir arròs amb carn i nabius vermelles i de postres pastís de poma. Himmler va voler tornar a parlar del paper de l’Imperi Britànic en el món, que estava en decaiguda, en la seva opinió, i va afirmar que l’únic que podia salvar l’Imperi era Oswald Mosley, que estava a la presó. Himmler va acusar als jueus del seu empresonament. A continuació, parlant del front oriental, Himmler li va admetre que els partisans s’estaven fent forts. Renegant dels soviètics i de l’ajuda que rebien dels seus aliats occidentals, el doctor li va preguntar què tenien que fer la Gran Bretanya i els Estats Units, i Himmler li va respondre que tenien que firmar la pau, entregar els jueus i ajudar-los en l’equipament militar. Himmler també li va explicar en la conversa que part de la població de Brandenburg seria re-ubicada després de la guerra, ja que aquelles terres eren poc fèrtils. Després de sopar, Rudolf Brandt li va comunicar en el doctor que les persones que havia demanat alliberar ja havien sigut alliberades, però també li va dir que només havia pogut alliberar a quatre dels sis holandesos, ja que dos havien mort. Himmler, a canvi, va posar en llibertat a altres dos holandesos com a compensació.

---

En un decret semblant al de Hitler però a Alemanya, després de setmanes de negociació Reinhard Heydrich i Himmler varen firmar un decret on ordenaven que presoners de guerra i treballadors forçats soviètics fossin segregats dels alemanys tan com fos possible, vivint en camps tancats, preferentment amb un recinte tancat de fil-ferro espinós. Com els treballadors polonesos, haurien de dur un distintiu especial que, tal i com marcava l’article A-VIII, seria un rectangle dret de 70 per 77 mil·límetres, amb la vora blanca i blava de 10 mil·límetres d’amplada i, sobre el fons blau, caràcters blancs. Aquests “treballadors” havien de ser deportats cap al Reich en combois tancats sota la vigilància de l’OrPo. A més, serien penjats com a càstig en cas de mantenir relacions sexuals amb dones alemanyes. També s’ordenava aplicar la pena de mort en cas de violacions greus de disciplines, entre elles la negativa a treballar o ” la ganduleria”.  Els castigats havien de morir a la forca i l’execució no havia de tenir lloc en les proximitats dels camps de concentració, tot i que es volia que un cert número de presoners assistissin a l’execució per tal d’intimidar-los.  

A França:

A Riom va continuar al procés contra l’antiga cúpula francesa com Edouard Daladier, Maurice Gamelin i Leon Blum, entre altres.

En el front oriental:

Les baixes alemanyes només a la Unió Soviètica arribaven a un milió.

A Hongria:

El fill gran del regent Miklos Horthy va ser designat representant del seu pare a la Cambra de Representants d’Hongria. Aquella decisió no va agradar gens als nazis, que no podien veure al fill de Horthy perquè consideraven que era amic dels jueus.

A la Gran Bretanya:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill, sota la pressió de l’opinió pública, va tenir que refer el seu govern. Un dels canvis més rellevants va ser l’entrada de Stafford Cripps. Els nazis consideraven a Cripps el missatger de Iosif Stalin a Londres.

A les Índies holandeses:

Els japonesos varen ocupar l’illa de Timor desembarcant a Kupang.

En el Pacífic:

La Força 17º de l’almirall Wilson Brown composta pel portaavions USS Lexington, quatre creuers pesats i nou destructors s’apropava a Rabaul, Nova Bretanya. Quan estaven disposats a atacar varen ser descoberts pels japonesos, que els varen atacar amb els seus avions.

---

A l’illa d’Amboina, el tinent Nakagawa va ordenar l’execució de 120 presoners de guerra australians. L’ordre es va complir des de les sis de la tarda a dos quarts de deu de la nit i les víctimes varen ser enterrades en un forat i en un refugi antiaeri. 

A les Filipines:

De Luzon, un submarí nord-americà es va endur el president Quezon. 

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler, reunit amb Albert Speer, Martin Bormann i Erhard Milch, va dir dirigint-se a Bormann que sempre havia detestat i odiat la neu i que ara, després de les nevades d’aquell hivern, ja sabia la raó d’aquell odi.

A la nit, Hitler va narrar-los en el seu entorn que el feia enrabiar de males maneres que quan es desembarcava a una colònia s’instal·lessin guardaries i hospitals per als “indígenes”. A continuació va assegurar que els russos no arribaven a vells i per aquest fet creia que no era necessari ni vacunar-los ni donar-los sabó, però en canvi era partidari d’entregar-los lictor i tabac. Llavors va criticar que els sacerdots es miraven amb lupa les vestimentes de les dones i va afirmar que ell no hagués intervingut a Espanya sinó hagués vist el perill del comunisme, ja que hagués exterminat el clergat espanyol i va afirmar que si l’Església recuperava el poder a Alemanya algun dia Europa tornaria a una època com a l’Edat Mitjana. Canviant radicalment de tema, el dictador va criticar que en el país no hi hagués suficients sales d’espectacles com teatres i òperes i va recordar que el primer espectacle que havia assistit després de la Primera Guerra Mundial havia sigut Peer Gynt en el Staatliche Schauspielhaus en companyia de Dietrich Eckart. Després de posar la ciutat de Leipzig com un model de ciutat cultural amb la Gewandhaus com a referent, Hitler va afirmar que ell podria viure molt bé a ciutats com Weimar o Bayreuth. Parlant ara de museus després de criticar que a Dresden no tinguessin un gauleiter “amic” de les arts”, el dictador va assegurar que en construirien un a Trondheim i que museus com els de Dresden, Munic, Viena o Berlín haurien de tenir com a mínim dos milions d’adquisicions cada any i estava convençut que Wilhelm Bode aconseguiria aquesta fita.   

A Alemanya:

A l’antiga sala de sessions de l’Acadèmia de les Belles Arts es varen tornar a reunir els caps del departaments de l’economia de guerra i d’armament, on Speer va presidir la reunió. En la trobada es va acordar construir una direcció unitària per fabricar armament tal hi com havien discutit el 13 de febrer. Milch va ser el primer en mostrar-se d’acord amb les paraules i directrius de Speer i, en general, tothom va estar a favor en acordar una direcció unitària. El ministre d’Economia, Walther Funk, i els empresaris que eren presents a la reunió també varen aprovar el pla de Speer.

---

El govern va publicar un informe diplomàtic que havia rebut a finals de 1939 d‘Eduard Daladier de La Haya en què es deia que l’anterior ministre holandes d’Afers Exteriors, Eelco Nicolaas van Kleffens, havia suggerit preparar un pla per atemptar contra la vida de Hitler i Joachim von Ribbentrop. Tot i això, l’informe no mostrava cap prova de que hagués existit aquest pla. Precisament, a Riom, el Tribunal Suprem va celebrar la seva primera audiència per jutjar a les personalitats de la 3º República com Leon Blum, Daladier i Maurice Gamelin.

A la Unió Soviètica:

En les regions ocupades pels alemanys varen començar a haver-hi enormes dificultats alimentàries.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va oferir a Stafford Cripps ser líder de la Cambra dels Comuns i membre del Gabinet de Guerra. D’aquesta manera seria el tercer home més important en el govern britànic darrere del primer ministre i Clement Attlee. Lògicament, Cripps va acceptar l’oferta del primer ministre. A part, Churchill va prometre aquell dia alliberar Àustria de la influència prussiana, frase que no va agradar gens al Foreign Office, tot i que va tenir un efecte estimulant sobre els austríacs exiliats.

---

El govern britànic va rebre un informe procedent d’un expert suec en eutanàsia que acabava de tornar d’Alemanya, que deia que en un manicomi s’havien eliminat 1.200 persones per intoxicació. 

A Indonèsia:

Els japonesos varen envair Bali i, en la Batalla de l’Estret de Lombok, a l’est de Balí, embarcacions holandeses i nord-americanes varen començar accions contra els japonesos. Un creuer i un destructor holandès varen ser enfonsats, mentre que un destructor japonès va rebre danys.

A Austràlia:

Des del portaavions de Nagumo varen sortir avions japonesos que varen bombardejar Port Darwin, el gran port del nord d’Austràlia, destruint totes les seves instal·lacions, 16 embarcacions, inclòs el destructor nord-americà Peary, i matant a 172 persones. En la batalla aèria que va tenir lloc sobre el port varen ser abatuts 22 avions de guerra australians i nord-americans, mentre que els japonesos només en varen perdre 5. Com a represàlia a l’atac, avions nord-americans que es varen enlairar d’un portaavions varen atacar l’illa de Wake i la de Marcus. 

En els Estats Units:

Dwight D. Eisenhower va ser nomenat cap de la Divisió d’Operacions de Guerra d’Estat Major General de l‘exèrcit nord-americà.

---

El president Franklin Delano Roosevelt va firmar l’Ordre Executiva 9.066 en què atorgava poders al Secretari de Guerra per excloure a persones de l’àrea militar i es varen posar en marxa els preparatius per evacuar i recloure als japonesos i els nord-americans d’origen japonès dels Estats de Califòrnia, Oregon i Washington D.C.. Tot i que l’ordre no mencionava expressament a cap raça o ètnia, era evident que l’ordre es dirigia a la població d’origen japonès, que en general eren rebutjats després de l’atac de Pearl Harbor. Per tenir controlada una suposada cinquena columna i, sobretot, per tranquil·litzar els ànims de la població, es va decretar l’internament de 118.000 japonesos-nord-americans de la costa Oest, la majoria de segona generació, en camps de re-allotjament, en una de les decisions més controvertides de la història dels Estats Units. Molts d’ells es varen passar diversos anys confinats en aquests camps. En canvi, només uns 5.000 nord-americans d’origen alemany o italià varen ser detinguts i, a més, varen quedar lliure als pocs des.

Dimecres:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va criticar davant d’Erwin Rommel al primer ministre Winston Churchill dient que era la prostituta política més gran, un corrupte i una persona amoral i repugnant. Hitler va explicar que estava convençut que Churchill aniria a buscar ajuda als Estats Units, però li va prometre en el mariscal de camp que després de l’hivern posaria ordre.

En el front oriental:

En el sector central:

A l’oest de Moscou, el 9º Exèrcit del general Walter Model va obtenir una victòria a Rjev després de dies de combat i d’enviar el regiment SS Der Führer comandant pel Obersturmbannführer Otto Kumm contra l’arc del Volga a Rjev perquè desviés els contraatacs soviètics.

A la Gran Bretanya:

Franklin Delano Roosevelt li va enviar un telegrama a Churchill per lamentar-li la caiguda de Singapur. En la seva resposta, el primer ministre no va amagar les greus conseqüències que havia portat aquella derrota, però li va agrair el seu telegrama d’ànims i li va confessar que tot aquella pressió que estava sotmès l’havia desconcentrat en els temes que els ocupaven. Tot i això, li va recalcar que estava d’acord en els aspectes principals.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Davant la preguntar del govern eslovac de si els 20.000 treballadors forçats podien ser jueus, el Ministeri d’Afers Exteriors va respondre que els semblava bé acceptar a aquests jueus en el marc de les mesures adoptades amb l’objectiu de donar “una solució final a la qüestió dels jueus a Europa“. Al mateix temps, Stuckart va emetre una circular per demanar l’esterilització dels mestissos de primer grau i la dissolució obligatòria dels matrimonis mixts després de donar temps suficient al cònjuge ari perquè es divorciés voluntàriament. La seva circular serviria per la conferència del 6 de març de 1942. 

A Polònia:

El Govern va aprovar un decret sobre la regermanització dels alemanys polonesos en el qual es completava la separació d’aquests amb la resta de polonesos. 

A França:

Otto von Stülpnagel va ser substituït com a oficial al comandament de l’Exèrcit en la zona ocupada pel seu cosí Karl-Heinrich von Stülpnagel, que provenia del front oriental.

A Espanya:

Francisco Franco va pronunciar un discurs molt agressiu contra el bolxevisme.

A la Gran Bretanya:

A la nit, Winston Churchill va fer un discurs dirigit a la població on va reiterar que continuarien lluitant fins al final.

A Singapur:

A la tarda, Singapur va capitular davant dels japonesos.

A l’Amèrica Llatina:

En aigües del Golf de Veneçuela, submarins alemanys varen enfonsar els tanquers veneçolans Monagas i Tía Juana. Aquest fet va provocar que el govern del president Isaías Medina Angarita, sense declarar la guerra, passés a col·laborar més estretament amb els Aliats, sobretot amb els nord-americans.