Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que l’horroritzaven les dones que es posaven en política i les trobava insuportables si es ficaven en temes militars. El dictador va defensar que en cap secció local del NSDAP les dones ocupessin un càrrec, però va afirmar que ell no era un misogin perquè donava importància a la dona en el que respectava a la formació de la joventut i als centres d’assistència. Llavors els va recordar que el 1924 dues dones, Von Treuenfels i Mathilde von Kemnitz, l’hi havien demanat formar part del Reichstag i que ell les havia hagut de rebutjar perquè, segons els va dir, el 90% de les qüestions del Parlament eren “coses d’homes”. Hitler va defensar un cop més que el lloc de la dona no era en la política i va afirmar que s’havia d’ocupar d’altres qüestions per les quals considerava que tenia més talent com la d’organitzar una casa com feia Gerdy Troost. El dictador va senyalar a quatre dones a les quals havia donar un paper preponderant: Troost, Winifred Wagner, Gertruld Scholtz Klink i Leni Riefensthal. Parlant de dones, Hitler va exclamar que hi havia moltes de dones delicioses al món i que en la seva joventut a Viena havia conegut a un munt de noies encantadores. Canviant radicalment de tema, el dictador els va dir que els nord-americans eren admirables en el que referia a la producció en sèrie i va assegurar que això els anava molt bé perquè els seus blindats eren inutilitzables i per tant desitjava que en construïssin milers. També va explicar-los que hi havia persones que preveien que a Estats Units hi hauria un crac econòmic més gran que el de 1929 perquè els nord-americans es quedarien sense matèries primes.

---

En el gueto de Varsòvia, la Policia jueva va organitzar una batuda en totes “les cases de joc”. El diner trobat va ser confiscat.

A Alemanya:

Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen ordenar que detinguessin, els donessin una pallissa i obliguessin a treballar a dues influències swinger: Hannelore Evers i Kurt-Rudolf Hoffmann. Els pares tenien que ser interrogats i enviats a un camp de concentració si se’ls trobava culpables d’haver donat tendències anglofílies als seus fills.

---

El responsable de la comunitat cultural jueva de Berlín, Hermann Samter, va explicar en una carta el rumor àmpliament difós segons el qual els jueus deportats a Kaunas i Riga eren assassinats.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb els soviètics continuant fent retrocedir als alemanys, aquell dia varen tallar les línies de provisions del 4º Exèrcit alemany.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va arribar el primer comboi de tropes nord-americanes. Eren els homes de la 34º Divisió d’Infanteria Red Bull.

A Tailàndia:

Tailàndia va declarar la guerra als Estats Units i a la Gran Bretanya.

A les Índies Orientals Holandeses:

A Kendari, els japonesos varen tornar a atacar les posicions claus aliades i varen avariar a quatre hangars. Veient que no es podien defensar, les autoritats varen decidir retirar definitivament els hangars que encara quedaven operatius. Però els Aliats no es varen quedar amb els braços creuats veient com els japonesos ocupaven el continent asiàtic. A davant de la costa de Malàisia, diverses embarcacions japoneses varen ser atacades per 68 avions britànics, dels quals 13 varen ser destruïts. A la nit, els britànics varen incrementar els seus atacs. El destructor Thanet i el destructor australià Vampire varen ser enfonsats mentre atacaven a un comboi japonès.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comunicar-li per telèfon a Joseph Goebbels que no desitjava que es reduís la circulació del setmanari Der Stürmer perquè era fidel al seu ideari, i li va demanar que li enviés urgentment una llista dels subscriptors del Servei Seehaus perquè aquests eren crítics amb l’Operació Barba-roja. Goebbels, d’immediat, es va reunir amb l’almirall Wilhelm Canaris per parlar de com afectaven les publicacions del Servei Seehaus en molts oficials del OKW i el OKH, que començaven a ser derrotistes, i va prendre la decisió de limitar les publicacions del Servei Seehaus.

En un discurs, Hitler va acusar a la burgesia alemanya de ser massa sentimantalista amb la deportació dels jueus i va afirmar una vegada més que els jueus havien d’abandonar Europa.

A la nit, Hitler els va confessar en els seus convidats que el matrimoni hagués sigut una catàstrofe per ell i va assegurar que el moment fatal d’una relació matrimonial era quan l’home no disposava del temps que la dona li exigia i del qual creia que era just que reclamés perquè, segons les seves paraules, la dona només viva per l’home. En canvi, Hitler va afirmar que l’home era esclau dels seus pensaments i estava dominat pel deure i que entenia que en algun moment volgués abandonar la dona i els fills. El dictador va assegurar que s’hi ell s’hagués casat la seva hipotètica esposa s’hauria vist abandonada i insatisfeta o, del contrari, hauria faltat als seus deures polítics i va afirmar que cap home s’hauria de casar. En aquells moments va veure les cares llargues de les seves secretàries, Johanna Wolf i Christa Schroeder, i va precisar de que només es referia als “homes superiors”. Schroeder va exclamar:

Això és precisament el que jo pensava, Führer!

Hitler llavors els va dir que la de la dona s’havia creat una imatge ideal, agafant una silueta d’una, la cabellera d’una altra… i va assegurar que sempre li havia agradat alliçona a una noia jove. També va confessar-los que Erich Kempka i la seva xicota Dora no serien feliços perquè el seu xofer s’interessava massa per la mecànica i era massa intel·ligent. El dictador va fer gala de que moltes dones embogien per ell i va definir a Helene Hanfstaengl, l’ex esposa d’Ernst Hanfstaengl, com una de les més belles que eclipsava a totes les demés. També va afirmar que en la seva joventut a Viena havia conegut a moltes dones.

Més tard, Hitler els va explicar en els seus convidats que s’hi hagués de tornar a tenir un gos seria un pastor alemany, preferiblement una gossa, i va mostrar la seva admiració cap als gossos pigalls. El dictador llavors els va recordar una gossa, la Blonde, que va tenir durant l’hivern de 1921-22 i un altre que li va regalar Ulrich Graf, en Muck. Parlant del passat històric, Hitler va afirmar que els antics grecs, a qui considerava germànics, eren molt superiors als grecs actuals, va assegurar que entre els egipcis hi havia homes de la classe dels grecs i va dir que només sabien una petita part de la Història. Després de relatar-los que les llegendes sorgien de coses que havien existit i que la humanitat havia conservat en un record limitat, el dictador els va dir que estava disposat a admetre les teories còsmiques de Hörbiger i, després de narrar-los la seva teoria sobre la Terra i la Lluna, va afirmar que les religions tenien el seu origen en unes imatges passades que la memòria humana havia retingut. Hitler llavors els va afirmar que el temps que concorria entre el segle III i mitjans del segle XVII era el pitjor que havia conegut la humanitat perquè només hi havia sang, ignomínia i mentida. El dictador els va confessar que s’havia dedicat a la política contrariant les seves aficions i va assegurar que el dia més bonic de la seva vida seria aquell en el que deixés enrere la política, amb els seus disgustos i esclavituds, i va afirmar que un cop acabés la guerra es retiraria per escriure. Hitler els va explicar que era un enamorat de l’art i de Richard Wagner en concret i va tornar a reiterar que li atreien les arts i la filosofia, però que la seva preocupació per l’existència del poble alemany l’obligaven a dedicar-se a la política.

---

Heinrich Himmler va informar a Richard Glücks de que com que no s’esperaven més presoners de guerra russos en un futur immediat, enviaria en els camps (Maïdanek i Auschwitz) a un gran número de jueus i jueves d’Alemanya perquè treballessin com esclaus i li va ordenar que fos tot el necessari per la recepció de 100.000 homes jueus i més de 50.000 jueves durant les següents quatre setmanes.

Aquell mateix dia, Himmler va transmetre als més alts responsables de la Policia i del SD, tant a Alemanya com en els països ocupats, en especial a França, de que a partir d’aquest moment les SS serien qui portarien la política antisemita respecte als seus homòlegs civils o militars.

A Alemanya:

Sepp Dietrich va arribar a Berlín del front oriental per casar-se. Abans del casament, Dietrich es va reunir amb Goebbels per explicar-li que era optimista amb la situació militar a l’Est. Goebbels es va posar molt content en sentir les paraules del cap de les Waffen-SS i estava convençut que ells eren molt més valents que els soldats de la Wehrmacht pel fet de que havien tingut una formació nacionalsocialista. En aquells moments Hitler i Goebbels començaven a desconfiar de l’exèrcit regular.

---

El Govern va publicar un comunicat especial anunciant que els submarins alemanys havien aconseguit enfonsar 125.000 tones de vaixells Aliats en les costes americanes de l’Atlàntic.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel varen reconquerir Benghazi.

En el Pacífic: 

Els japonesos varen desembarcar a les illes Salomó i després, pel nord, a Nova Guinea.

A les Índies Orientals Holandeses:

Nou bombarders japonesos varen destruir els hangars i els dipòsits de carburant de l’aeroport de La-Ha.

A Tailàndia:

El govern tailandès va declarar la guerra a Gran Bretanya i els Estats Units.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler els va lloar en els seus convidats el seu Pla Quadriennal de 1936 i després va afirmar que els britànics s’adonarien que no tenien res a guanyar a Europa. El dictador preveia l’enfonsament de l’Imperi britànic i va afirmar que o bé es desinteressaven d’Europa i conservaven Orient, o passaria el contrari perquè creia que ja no podien “jugar” a dos bàndols. Estava segur de que amb un canvi de govern la Gran Bretanya decidiria abandonar Europa i estava convençut de que Winston Churchill no duraria gaire en el càrrec de primer ministre i va assegurar que en el moment que els britànics abandonessin la guerra els Estats Units s’enfonsaria econòmicament.

Més tard, amb Heinrich Himmler com a convidat especial, Hitler els va confessar que Hermann Göering volia que firmés un decret que donés poders a Stuckart i a Fritz Reinhardt per una reorganització dels serveis administratius, però que s’hi havia negat. Creia que per renovar l’administració s’havia de reduir o bé els pressupostos o bé el personal. Hitler va defensar que només hi hagués quatre impostos indirectes a pagar: l’impost sobre els articles de luxe, els drets del segell, l’impost sobre les fortunes i l’impost sobre els beneficis comercials. Pel que fa als impostos directes, pensava que el més senzill era agafar com a base el total pagat l’any anterior. Si guanyava més el contribuent havia de pagar més i si guanyava menys havia de pagar menys, però si mentia i no declarava la realitat demanava un càstig rigorós. Hitler va acusar als funcionaris de no aplicar aquestes mesures “senzilles” i va afirmar que fins i tot Hans-Heinrich Lammers defensava el seu sistema. A continuació, el dictador va mostrar-se partidari d’instal·lar els ministeris en edificis majestuosos i monumentals i va defensar el Ministeri de Propaganda per estar al “servei de tots”. Hitler va dir llavors que Franz von Papen dins de la Vicecancelleria era un home inofensiu, però inútil a la vegada. Alfred Jodl va intervenir a la conversa per assegurar que per la Wehrmacht la burocràcia havia arribat a ser una cosa espantosa. Himmler li va dir que el seu servei havia aconseguit que cada un dels seus subordinats firmés a títol personal per així cadascú assumí les seves responsabilitats i va criticar durament l’administració en les seves relacions amb el públic. Hitler li va dir que per aquest fet ell mai havia elogiat al cos de funcionaris i va demanar canviar-ne el sistema. Després de lloar al cap de les SS, el dictador va dir que pensava que el pagès podria pagar els seus impostos en espècies i va afirmar que a Rússia ho farien d’aquesta manera.

A la nit, Hitler va parlar de música i va assegurar que Tristan i Isolda sempre seria l’obra mestra de Richard Wagner i va defensar a Cosmina Wagner per ser una gran dona i va afirmar que la família Wagner l’hi havia sigut de gran ajuda en el passat. Després de dir-los que cada una de les obres de Wagner li havien proporcionat una gran alegria, el dictador els va dir que encara recordava la primera vegada que havia entrat a Wahnfried. Hitler els va relatar que es posava trist el dia següent de que s’acabés tant el Congrés de Nuremberg com el Festival de Bayreuth perquè eren especials per ell. Tot i això, els va confessar que els dies dels Congressos tenia que fer sobreesforços i va relatar-los que es retiraria el dia que ja no pogués aguantar aquella pressió. Poc després, Hitler els va confessar que la seva vida estava a les mans de poques persones. Va explicar-los que Erich Kempka, el seu xofer, tot i que en la seva opinió no era tan valent com el seu antecessor Julius Schreck, conduïa amb molta prudència i va confessar-los que parlava de cotxes amb Kempka. Parlant d’aquest entorn proper, els va dir que Hans Hermann Junge li havia demanat anar al front, que Heinz Linge era un bon noi, però poc intel·ligent i molt distret, que Bussmann que era de classe inferior i que Krause tenia una tendència a explicar vulgaritats. Hitler va afirmar que era massa tolerant amb ells, però els va dir que el que no suportava era la mentida.

A Alemanya:

A Berlín, al migdia es varen celebrar els funerals en honor al mariscal Walther von Reichenau. La cerimònia va ser organitzada pel OKH, però no va agradar gens al ministre Joseph Goebbels perquè després dels himnes nacionals els alumnes de l’Escola de Músics de l’Exèrcit varen interpretar el primer temps de la Cinquena Simfonia de Beethoven, fet que no li va agradar gens en el ministre. L’enfadada va arribar a tal extrem que li va dir en el general Rudolf Schmundt que a partir de llavors les cerimònies funeràries d’Estat les organitzaria el seu Ministeri.

A França: 

Gilbert Renauld, conegut com el coronel Rémy, el cap de la Resistència gaullista, va desxifrar en el seu pis de l’avinguda la Motte-Piquet de París, un missatge de ràdio emès des de Londres on li demanaven aconseguir com més aviat millor tots els detalles de les condicions que hi havia en una instal·lació costera d’un canal alemany a Saint-Bruneval, a prop del cap d’Antifer, a Normandia. Els britànics volien destruir aquella instal·lació alemanya.

En el front oriental:

En el sector central:

Al sud de Moscou, l’exèrcit alemany va obtenir una victòria a Soukhinitchi.

---

Els soviètics varen ascendir a tinent general a Andrei Vlasov i el varen condecorar amb L’Orde de la Bandera Roja. Vlasov es farà famós més tard per lluitar en el bàndol alemany contra els seus antics companys d’armes.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel continuaven atacant triomfalment a les tropes britàniques.

En el mar de Java:

Quatre destructors Aliats varen enfonsar diversos transports de tropes japoneses i varen retardar uns quants dies l’atac japonès a Java.

A les Filipines:

A Batan, Douglas MacArthur va ordenar a totes les seves tropes la retirada de la línia defensiva d’Abucay i va establir una nova línia entre les vessants dels dos volcans de la península.

A les Índies Orientals:

A petició d’Archibald Wavell, es va ampliar la circumscripció del ABDA, un comandament Aliat unificat, per incloure com a objectius de defensa Port Darwin i la costa nord-occidental d’Austràlia per tal d’impedir possibles desembarcaments japonesos que els permetés establir una base aèria en aquella zona. Però les opcions aliades a les Índies era molt complicada, i tota la guarnició de Balikpapan es va retirar sense combatre i les primeres unitats japoneses varen desembarcar a Kendari, on hi havia un excel·lent aeròdrom que permetia sobrevolar Java. A més, al matí, els aparells dels portaavions Soryu i Hiryu, en la seva primera missió després de Pearl Harbor, varen bombardejar Ambon, defensada per tropes australianes i holandeses.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Hans-Heinrich Lammers, Heinrich Himmler i el coronel Kurt Zeitzler, i va criticar-los el plurinacionalisme que s’havia viscut a Àustria i va lloar entre les nacions que havien format part de l’Estat austríac a la nacionalitat txeca. El dictador va assegurar que eren tant astuts que fins i tot havien enganyat a l’antic Protector, Constantin von Neurath, i va afirmar que eren els més perillosos de tots els pobles eslaus perquè eren treballadors. Tot i això, Hitler va assegurar que eren els seus enemics naturals i que per això no tenien pietat amb ells. Parlant dels jueus, el líder alemany va afirmar que havien de marxar d’Europa i que s’havia d’actuar radicalment en el tema perquè, segons les seves paraules, impedien que hi hagués comprensió entre els europeus. Després d’afirmar que era “extraordinàriament humà” amb ells perquè considerava que no els maltractava com en altres èpoques, el dictador va assegurar que si els jueus es negaven a marxar voluntàriament no veia més opció que l’extermini i va assegurar que en els camps de presoners de guerra n’estaven morint molts, tot i que va afirmar que ell no en tenia la culpa i que tampoc havia volgut la ni la guerra ni els camps de presoners. Hitler va acusar un cop més als jueus d’haver començar la guerra i va afirmar que tardarien com a mínim 300 o 400 anys abans de que els jueus tornessin a trepitjar Europa.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel van atacar a les tropes britàniques obligant-les a retrocedir.

En el Pacífic:

Les tropes japoneses van capturar la base naval de Rabaul a l’arxipèlag Bismarck després de desembarcar a Nova Guinea, tot i la resistència australiana. Els japonesos varen ocupar ràpidament el port de la base per poder des d’allí continuar avançant en tot el territori de Nova Guinea.

A les Índies Orientals Holandeses:

Els holandesos varen enfonsar tres embarcacions de transport japoneses, i el vicealmirall holandès Conrad Helfrich creia, erròniament, que podia aturar la invasió nipona.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre del tinent coronel Martin una declaració escrita que seria enviada a Adolf Hitler on es precisava informació sobre les tendències derrotistes en el OKW i el OKH. El ministre també va rebre informes del SD que demostraven la inquietud del poble alemany respecte a la situació en el front oriental. Realment el poble alemany tenia motius per estar preocupat, ja que aquell dia va acabar la batalla per la capital soviètica i les línies alemanyes havien retrocedit a l’oest de Moscou.

---

Les SS varen redactar un informe on es denunciava que les relacions sexuals entre alemanys i alemanyes amb els treballadors estrangers s’havien disparat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill es va reunir amb Charles de Gaulle. El primer ministre estava molt nerviós perquè els nord-americans estaven molt enfadats amb de Gaulle perquè el desembre de 1941 havia ocupat les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon sense el consentiment de ningú i li va presentar un ultimàtum perquè les retornés recordant-li l’acord d’agost de 1940 que estipulava que les seves relacions podien concloure i que podia ser el final del suport britànic al Comitè Nacional de Londres. En veure que De Gaulle no volia acceptar la neutralitat de les illes conquerides i l’administració d’aquestes per part de funcionaris Aliats, Churchill va cridar-li que ell no era França i que no el reconeixia com el cap de França. De Gaulle no va tenir cap més remei que acceptar la publicació, escrita des de Washington, d’un comunicat conjunt dels governs nord-americà, britànic i canadenc que afirmava que les illes eren franceses però que serien administrades pel Comitè consultiu, que seria bàsicament nord-americà i canadenc.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar des de les illes Carolines, al nord de l’arxipèlag de Bismarck.

A les Filipines:

Després de l’ofensiva de la 65º Brigada de Homma Matsarahu en una batalla al voltant d’Abucay, l‘exèrcit nord-americà i filipí de Jonathan Wainwright es va tenir que replegar a una segona línia de defensa.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín després d’una visita al quarter general de Rastenburg on es va entrevistar amb Adolf Hitler. Un cop instal·lat a la seva oficina, el ministre va donar en el govern un detallat informe de la situació militar basat en les seves conversacions amb el dictador. Després va parlar amb el tinent coronel Martin, a qui li va demanar que li entregués els noms de tots els oficials del OKW i del OKH que creguessin en la derrota alemanya.

---

Reinhard Heydrich va trucar a Heinrich Himmler, que es trobava a Prússia Oriental, per informar-lo sobre la reunió del dia anterior, la Conferència de Wannsee. 

---

A Berlín, el govern eslovac va rebutjar oficialment enviar 20.000 treballadors eslovacs al Reich i va proposar substituir-los per joves jueus eslovacs.

A Bielorússia:

Els alemanys varen assassinar a més de 12.000 jueus del gueto de Minsk.

A Líbia:

L’Afrikakorps d’Erwin Rommel, després de rebre reforços, va llançar una segona poderosa ofensiva contra el 8º Exèrcit britànic, atacant Benghasi i, d’aquesta manera, les forces de l’Eix varen fer retrocedir als britànics 570 quilòmetres fins tornar a la localitat de Ganzala, a prop del port de Tobruk, en disset dies de lluita ferotge.

A les Filipines:

A Batan, on hi havien atrinxerades forces nord-americanes i filipines, els homes del major general Naoki Kimura varen arribar al mar envoltant a les tropes aliades, que no varen tenir més sortida que fugir a través del mar.

Dimarts:

La conferència de Wannsee:

Al migdia, en un palau situat a la riba del llac Wannsee, a les afores de Berlín, a l’antiga vila de l’industrial Ernst Marlier, en el carrer Grossen Wannsee número 56-58, que feia d’oficina de la Comissió Internacional de la Policia Criminal,  va començar una conferència entre els alts càrrecs nazis de la cúpula de les SS, de la policia, dels ministeris, del NSDAP i del govern polonès per preparar un projecte per exterminar els jueus d’Europa, el que més tard s’anomenaria l’Holocaust. Els alemanys varen arribar a la conclusió de que si els jueus sobrevivien després de la guerra la victòria no seria total i, per tant, se’ls havia d’eliminar de forma immediata. Abans d’aquesta conferència el 80% dels jueus que van morir a l’Holocaust encara eren vius.

Les actes de la reunió van ser redactades per Adolf Eichmann i va ser organitzada per Reinhard Heydrich. Entre els convidats hi havia un representant de Hans Frank, Josef Bühler, el cap de la Gestapo, Heinrich Müller, i el seu especialista en el problema jueu, el SS-Oberstumbannführer Eichmann, el comandant de la Policia de Seguretat del Govern General i de Letònia, Karl Schoengarth i Rudolf Lange, el gauleiter Alfred Meyer del Ministeri d’Alfred Rosenberg per les regions ocupades de l’Est, el secretari d’Estat del Ministeri del Interior, el doctor Wilhelm Stuckart, el secretari d’Estat del Ministeri de l’Aire, Ernest Neumann, el subsecretari d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors, Martin Luther, el secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Roland Freisler, el cap del gabinet de la Cancelleria del Reich, Friedrich Wilhelm Kritzinger, a més de cinc oficials més de les SS a part de Müller, com el SS-Oberührer Karl Eberhard Schöngarth. Ernst von Weizsäcker va assistir a l’acte com observador del Ministeri d’Afers Exteriors.

La reunió, que va durar entre una i dues hores en el menjador del palau, la va inaugurar Heydrich explicant que Hermann Göering l’hi havia confiat la responsabilitat de preparar la Solució Final de la qüestió jueva europea i que la responsabilitat global era del seu superior, Heinrich Himmler. Heydrich va analitzar la trajectòria antisemita del règim i després va manifestar que l’evacuació dels jueus a l’Est havia suggerit ara, amb el permís d’Adolf Hitler, com una altra solució enlloc de l’emigració. El cap del SD va parlar d’adquirir experiència pràctica en el procés per la imminent Solució Final que inclouria fins a 11 milions de jueus de tot Europa. Heydrich va comptar la població jueva de cada país europeu, inclús a molts que estaven fora de l’esfera alemanya. Per exemple, va comptar 4.000 jueus a Irlanda, 3.000 a Portugal, 8.000 a Suècia i 18.000 a Suïssa.

En el colossal procés de deportació es “netejaria” d’oest a est de jueus, va afirmar, i va dir que una minoria de jueus deportats se’ls posaria a treballar en grans quadrilles de treball agrupats per sexes per construir les carreteres que anirien cap a l’Est. Heydrich ja preveia que molts d’ells moririen. Als individus forts que sobrevisquessin se’ls tractaria, va deixar clar, com es mereixien, o sigui, eliminant-los. Llavors, Bühler va preguntar directament si podia començar aquelles noves ordres a la seva zona, on vivien dos milions i mig de jueus, perquè va dir que volia eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar i va afegir que la gran majoria dels dos milions i mig no estaven en condicions per treballar. Bühler va manifestar  que s’havia d’eliminar el tema de la qüestió jueva el més aviat possible. Es va planejar que s’hauria d’enviar al gueto de Theresienstadt els jueus de més de 65 anys i els jueus amb condecoracions de guerra o que haguessin patit ferides greus en la Primera Guerra Mundial. A continuació, els reunits varen discutir els problemes que comportaria convèncer als països ocupats o aliats perquè entreguessin als jueus. Heydrich no preveia cap problema a Eslovàquia i Croàcia, on ja havien començat els preparatius, i creia que a Hongria només feia faltar enviar-hi un conseller d’assumptes jueus i que a Itàlia només seria necessari posar-se en contacte amb el cap de la policia italiana. Respecte a França, Heydrich va comunicar-los que només a la zona de Vichy i les seves colònies del nord de l’Àfrica i vivien 700.000 jueus i hi preveia problemes. El sotssecretari Luther el va tranquil·litzar assegurant-li que no preveia problemes i va senyalar que les dificultats sorgirien en els països nòrdics. A continuació varen discutir què fer amb les persones de més d’una raça.  L’únic que va formular una queixa va ser Wilhelm Stuckart del Ministeri de l’Interior perquè no volia eliminar als mig-jueus pels tràmits burocràtics que provocaria i va suggerir la possibilitat d’esterilitzar-los i anul·lar els matrimonis mixts. Neumann no hi va estar d’acord. A continuació, Bühler va demanar que comencessin les deportacions en el Govern General, on la gran majoria de jueus no havien sigut seleccionats pel treball. En la part final de la conferència, Meyer i Bühler varen insistir en la necessitat de prendre mesures preparatòries en els territoris designats. La conferència va acabar amb una nova crida de Heydrich perquè ampliessin l’ajuda necessària per posar en pràctica la Solució Final.

Després de la reunió, els 27 homes que hi van ser presents varen beure brandi i van fumar tant tranquil·lament. Heydrich, Eichmann i Müller es varen asseure al costat de la xemeneia per beure’s el conyac.

---

Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per explicar-li que tota la culpa de que hi hagués aquella guerra era del primer ministre Winston Churchill perquè no acceptava negociar la pau amb ells quan era el moment. A la nit, Hitler va parlar amb els seus convidats del que s’havia de fer per fer desaparèixer els jueus d’Europa.

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Himmler, i els va assegurar que en l’època de l’antic Imperi s’havia fet tot els possibles per excloure els obrers de la comunitat alemanya i va afirmar que aquesta mentalitat havia causat les grans catàstrofes. El dictador, després de dir que els homes que havien de comandar havien de ser els més preparats i no els qui ho fessin per altres causes, els va reconèixer que ell preferia com a comandants de companyia a homes de 26 anys enlloc d’homes de 40 perquè aquests últims eren massa teòrics.

A França:

Gaston Gallimard va intentar adquirir l’editorial Calmann-Lévy, que havia sigut d’un propietari jueu.

A Iugoslàvia:

Mentre els nazis es preparaven per dur a terme el genocidi més gran de la història, a Iugoslàvia centenars de nens jueus i dones jueves se’ls va obligar a caminar molts quilòmetres enmig de la neu cap al camp de concentració de Sajmiste.

En el front oriental:

La Wehrmacht continuava patint les conseqüències d’aquell dur hivern i tenien aquell dia a 50.000 ferits per congelació, 4.000 de tercer grau i 1.800 amputacions.

En el sector sud:

Fedor von Bock va tornar del seu permís per malaltia però ara com a oficial al comandament del Grup d’Exèrcits del Sud.

A Líbia:

En el port de Mersa Brega, controlat fins llavors pels alemanys, es varen produir diverses explosions i es varen destruir algunes embarcacions. D’immediat, els Aliats varen creure que Erwin Rommel abandonava la ciutat i que en aquells moments estava destruint el port per deixar-lo inservible. Però aquelles destruccions eren simulades per Rommel en una operació que no havia dit res en els italians, ni tant sols a l’Alt Comandament alemany, amb la intenció de forçar els britànics a que avancessin sobre la suposada retirada alemanya sense saber que els havia preparat un moviment en pinça per arribar a la rereguarda aliada i atrapar-los en una gran bossa. Amb aquesta idea, a la nit dues columnes de les tropes de Rommel varen sortir de Mersa Brega direcció a Tobruk amb l’objectiu de tancar els britànics en aquesta bossa. La primera columna, formada per la 90º Divisió lleugera i unitats de la 21º Panzerdivsionen, va avançar per la costa. La segona, amb el gruix de l’Afrikakorps, es va dirigir a Wadi Faregh pel desert. En la bossa hi varen caure un centenar de carros blindats, 40 canons i un miler de soldats.

En el Pacífic:

En la continuada ofensiva japonesa contra les possessions aliades, quatre portaavions varen iniciar atacs aeris a Rabaul, Nova Bretanya, i dos submarins varen bombardejar l’illa de Midway. Per la seva part, embarcacions de guerra nord-americanes i australianes varen enfonsar un submarí japonès davant de Darwin.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A l’hora d’esmorzar, Adolf Hitler va parlar amb Joseph Goebbels sobre els jueus i el dictador va mantenir la seva posició de que havien de ser durs amb ells perquè els culpabilitzava de la guerra.

A la tarda, Hitler els va dir en els seus convidats que l’hi havia costat molt que els seus homes no es batessin en duels i va recordar una baralla de Rudolf Hess amb un estudiant borratxo, que va estar a punt d’acabar amb un duel si no hagués sigut per la seva intervenció, i l’assassinat del seu periodista Strunk, que havia sigut abatut en un duel després de que insultessin a la seva esposa. Tot i això, Hitler els va assegurar que feia la vista grossa i que impugnava la condemna quan algú era condemnat per haver defensat el seu “honor”.

A Alemanya:

A Leipzig, igual que passaria el 27 de gener, es varen deportar els jueus de la ciutat en camions tot i les baixes temperatures.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Després de que els alemanys no tinguessin èxit en la seva ofensiva, Adolf Hitler va substituir el cap del Grup Centre, Fedor von Bock, pel comandant del 4º Exèrcit, el mariscal Günther von Kluge. Von Bock va substituir al mariscal Walther von Reichenau, que havia mort el dia anterior, com a cap del Grup d’Exèrcits Sud. De la mateixa manera, Wilhelm Ritter von Leeb, comandant del Grup d’Exèrcits del Nord i que ja havia demanat ser rellevat, va ser enviat a la reserva forçosament i no va dirigir més les tropes durant la resta de la guerra.

A la tarda, Hitler els va dir en els seus convidats que en la seva vida sempre havia tingut que persuadir als seus contrincants i va recordar una entrevista amb el president Paul von Hindenburg el 1932, en la qual, segons el dictador, el President va quedar convençut dels seus arguments i a partir de llavors el va tenir en gran consideració. Parlant de Franz von Papen, Hitler va dir que l’hi havien d’estar agraïts que els hagués obert les portes a la Cancelleria gràcies als seus contactes amb el President, però va afirmar que no era un gran home que pogués fer gran cosa més. A continuació, Hitler va assegurar que si Ion Antonescu no aconseguia tenir el suport del poble estaria perdut i, comparant-lo amb Von Papen, va afirmar que aquest havia sigut el problema de l’antic canceller. El dictador llavors els va recordar la dura crisi econòmica en que es va trobar quan va arribar a la Cancelleria i els va dir que el primer que havia fet havia sigut no pagar els deutes estrangers, però que això l’havia fet tema de que els francesos ho fessin servir de pretext per ocupar Magúncia.

A la nit, recordant el programa del NSDAP, Hitler els va dir en els seus convidats que aquell programa pertanyia a la història i per tant no es podia modificar com alguns li demanaven. Parlant de les batalles a l’Est, els va afirmar que el problema no era tant l’hivern en si, com en el fet de tenir homes i no saber com transportar-los. Canviant de tema, el dictador els va dir que era millor que ell fos qui parlés el dia 30 de gener en la cerimònia de la pujada al poder enlloc de Joseph Goebbels perquè ell sabia pujar la moral i va criticar que el ministre en la seva última crida havia exhortat als soldats a romandre forts i tranquils. Parlant d’història, Hitler els va assegurar que quan parlaven dels avantpassats havien de designar sempre als grecs de la Grècia antiga i no els qui desenterraven en terres alemanyes.

A Alemanya:

De Berlín va sortir un comboi carregat de jueus per ser deportats a Polònia.

---

Karl Döenitz va instar a l’enginyer Hellmuth Walter perquè profunditzés i accelerés el desenvolupament d’un nou submarí, el V-80, que podia viatjar a 23 nusos sota l’aigua i romandre completament submergit durant llargs períodes de temps.

A França:

El U-564 de classe VII del comandant Teddy Suhren va salpar de La Pallice per dirigir-se a la costa est-nord-americana. El submarí anava ple de subministres per satisfer el llarg trajecte.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Demiansk, el 2º Cos alemany, amb uns 100.000 homes, va ser envoltat pels soviètics.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va celebrar el 60è aniversari i entre les felicitacions que va rebre destaca la de Winston Churchill, que li va enviar un telegrama en el qual li va dir que esperava que en el següent aniversari es poguessin veure en la següent etapa del camí que s’obria davant d’ells. El President li va respondre que “resultava divertit compartir aquella dècada amb ell”.

A les Índies Orientals:

El ABDA, un comandament Aliat unificat, va traslladar la seva seu de comandament a Lemberg, a prop del Bandung, on estaria més protegit dels atacs aeris i navals.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Walter von Reichenau, el cap del Grup d’Exèrcits del Sud, va morir quan era transportat a Alemanya. El 12 de gener de 1942 havia patit una hemorràgia cerebral quan havia sortit a caminar a 40 graus sota zero en el front oriental i es trobava hospitalitzat des de feia cinc dies en un hospital militar. Quan Adolf Hitler va tenir notícies sobre el seu estat de salut va ordenar traslladar-lo en avió a un hospital d’Alemanya, però quan aterraven a terres alemanyes l’aparell va patir un accident i Von Reichenau va sortir-ne ferit, morint al cap d’unes hores quan era transportat en una ambulància a un hospital. Segons alguns testimonis, Von Reichenau no va morir per culpa de les ferides de l’accident sinó per un atac de cor. Més tard van sortir rumors de que havia patit una mort violenta per les desavinences que havia tingut amb Hitler els últims mesos.

---

Un diari alemany va fer sarcasmes contra els diaris londinencs que, segons el diari, inventaven i publicaven un plànol de Berlín amb nius de metralladores de les SS.

A Polònia:

A la nit, Hitler va assegurar en els seus convidats que tots els llibres que parlaven de Rússia parlaven de neu i gel, i va afirmar que la incertesa del temps havia provocat que els soldats no estiguessin preparats per les temperatures que estaven afrontant. El dictador demanava que els generals fossin més durs, criticant a Walter von Brauchitsch de tou, i va dir que si no fos pel gel ara estarien 600 quilòmetres més a l’est. A continuació, després de demanar que volia locomotores que duressin uns anys, Hitler els va dir que els seus avions eren molt millors que els nord-americans. Parlant de Malta, el líder alemany va dir que la tàctica allí consistia en atacar sense descans.

---

Heinrich Himmler va participar en una cacera a Leissienen, a Prússia Oriental, organitzada pel gauleiter Erich Koch.

A la Gran Bretanya:

A les deu del matí, després de concloure la seva estada a Washington les últimes setmanes i després d’un vol transatlàntic de 18 hores, Winston Churchill va aterrar a Plymouth.

A Líbia:

Les guarnicions alemanyes i italianes de Sollum i Halfaya, uns 5.500 homes, es varen rendir als britànics perquè no tenien aigua des de feia tres dies i estaven envoltats pels britànics dins de l’Operació Crusader, que precisament aquell dia es va donar per finalitzada.

A la Unió Soviètica:

La Stavka va rebre de Bucarest una intercepció d’un telegrama italià xifrat en el qual es parlava d’un bloqueig de trànsit dels ferrocarrils romanesos per permetre d’aquesta manera el trànsit de centenars de combois ferroviaris de tropes alemanyes amb destí al sud de la Unió Soviètica.

A l’Àrtic:

Els U-Boots varen efectuar el seu primer atac sobre un comboi Aliat a l’Àrtic. El U-454 va enfonsar el destructor Matabele i una embarcació mercantil del comboi PQ-8.

A Malàisia:

Al sud de la ciutat de Muar, el 19º Batalló britànic va entrar en contacte amb els japonesos.

A les Filipines:

A Batan, després del contraatac del dia anterior dels filipins, el major general Naoki Kumira, al capdavant de 5.000 homes, va atacar al front occidental de Batan.