Dijous:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va recordar que un dia la policia havia registrat la Casa Parda i que li havia exigit a Rudolf Hess que obrís un cofre on hi tenia uns documents molt importants. Hess els havia contestat que la clau la tenia Hitler i que es trobava a Berlín. La policia va segellar el cofre i va esperar l’arribada de Hitler, però Hess tenia una clau del cofre i el va obrir per treure’n tots els documents. Un cop Hitler va arribar de la capital, els policies varen tornar a la Casa per obrir el cofre i es varen quedar amb un pam de nas en veure’l buit. Després de rememorar-los un altre registre per part de la policia, el dictador ho va aprofitar per criticar als advocats i els va explicar que amb el temps molts d’aquests policies es varen mostrar partidaris de la seva causa. També els va recordar un episodi durant el Putsch de Munic en el qual varen tancar als membres del govern a la Vila Lehmann.

A la tarda, Hitler els va explicar en el seu entorn la seva afició per la muntanya i els va confessar que havia fet algunes excursions amb la baronessa Abegg, de qui va dir que era una dona molt intel·ligent i que els havia promès que vendria un bust de Donatello per donar part de la recaptació al NSDAP, tot i que, segons Hitler, es veia d’un hora lluny que era fals. Criticant el caràcter de la baronessa, el dictador els va dir que comprenia que el seu marit s’hagués suïcidat en el llac Königssee.

A Alemanya:

El govern alemany va rebre les xifres de les baixes produïdes per congelació en el front oriental. Fins el 20 de gener de 1942 tenien 4.000 casos de tercer grau, 1.856 d’aquest havien patit serioses amputacions, i 46.000 casos de primer i segon graus amb lesions de petita i mitjana gravetat.

---

Després de reunir-se amb Margarete Sommer, que treballava en l’arquebisbat de Berlín i que tenia informació sobre els jueus deportats, el bisbe Wilhelm Berning d’Osnabrück va anotar que dubtava de que cap jueu que havia sigut deportat de Berlín direcció a Kovno quedés en vida. Afirmava que els jueus transportats a Minsk i a Riga havien sigut afusellats i que tenia el convenciment que volien exterminar per complet als jueus.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors més pròxims en el Protectorat i en el qual els va admetre que deportarien a Alemanya els txecs germanitzables perquè treballessin i la resta, la no germanitzabla, seien enviats molt probablement en el mar Polar, en els gulags russos, on creia que podria ser una pàtria per als jueus europeus.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va declarar la guerra a Tailàndia. El gener el govern tailandès ja havia declarat la guerra als nord-americans.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler es va reunir, entre altres, amb Heinrich Himmler i els va confessar que creia que Carlemany era un dels grans homes de la història mundial. Després d’explicar-los la seva teoria de les condicions climàtiques a l’època antiga, els va dir que durant el mes de març li agradava sortir de Munic per anar a buscar la primavera a Renània. Parlant dels grans espais de la Unió Soviètica que volia ocupar, el dictador va assegurar que convertiren aquells terrenys en habitables perquè n’havien de treure matèries primes com el ferro, el carbó, cereals i fusta, i els va dir que hi construirien granges i autopistes. Canviant radicalment de tema, Hitler va dir que era un desgràcia que cap dels grans escriptors de la literatura alemanya no hagués agafat un protagonisme en la història imperial alemanya i que, en canvi, els britànics tinguessin un William Shakespeare. Esperava tenir millors resultats en la nova era del cinema. Seguidament, Hitler va parlar de la seva pàtria, Àustria, i va assegurar que els seus orígens austríacs li proporcionaven una situació favorable per discutir amb els seus generals, i va recordar-los que durant cinc segles Àustria havia sigut un poderós imperi amb una capital com Viena. Parlant del futur del Reich, el dictador els va explicar que agafarien als “elements germànics sans” allà on es trobessin.

---

El govern alemany va rebre notícies de que Miklos Horthy pretenia designar el seu fill gran com hereu. Pels alemanys aquella decisió era una desgràcia perquè creien que el fill de Horthy era amic dels jueus i, a més, estava casat amb una dona jueva.

A Txecoslovàquia:

A Praga, en una al·locució secreta, Reinhard Heydrich va parlar de la deportació d’onze milions de jueus als camps de concentració de l’Est. Al mateix temps, Heydrich li va escriure una carta a Joseph Goebbels per comunicar-li que seria impossible informar als jueus, en particular als seus representants tant nacionals com locals, de totes les mesures que havien de tenir en compte només a través del Butlletí de Notícies Jueves. Heydrich demanava relaxar aquestes instruccions, ja que a més havien sigut donades sense la seva consulta.

A Itàlia:

Al migdia es varen tornar a reunir Hermann Göering i el comte Galeazzo Ciano, però aquest cop ho varen fer a l’Hotel Excelsior. La relació entre els dos ministre era molt dolenta i, quan varen anar a sopar junts, Göering, per presumir, només va parlar de totes les joies que tenia, cosa que va indignar al ministre italià.

A Líbia:

Les forces de l’Eix havien estès massa les seves línies de comunicació i s’estaven estancant en el desert. Per contrapartida, les forces aliades varen establir una línia fortificada des de Gazala, a la costa, fins Bir Hacheim, més a l’interior.

A les Índies Orientals Holandeses:

La força d’assalt aliada liderada pel contraalmirall holandès Karel Doorman es va dirigir cap a l’estret entre Borneu i les illes Cèlebes amb la intenció de protegir la zona, però va ser descoberta a prop de Kangean per 27 avions japonesos, que varen avariar lleugerament el De Ruyter i varen obligar a dos creuers que formaven part de la formació a refugiar-se a Tijlatjap. 

A Singapur:

Els britànics varen rebutjar les exigències japoneses de rendició. En aquells moments els britànics estaven enviant reforços per ajudar a defensar la base, que era considerada com inexpugnable.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va afirmar en els seus convidats que a Alemanya hi havia hagut molts francmaçons que no sabien què volia dir la francmaçoneria perquè només pensaven en divertir-se i va recordar-los un episodi en el que ell es va negar a assistir a una sessió blanca de la Lògia de Sant Joan i, en canvi, hi havien anat Pöhner i Erich Ludendorff. Recordant aquell temps, va reconèixer els “mèrits” de Richard Frank, que els havia ajudat a aconseguir locals, i, després de tornar a criticar als francmaçons, va rememorar els temps de quan eren un petit partit bavarès.

A la nit, després de fer referència a que ciutats com Tréveris havien patit segles de repressió religiosa, Hitler els va dir que sempre havia tingut molta sort en els seus viatges de no patir cap accident i va recordar-los que un dia que es dirigia a Bayreuth amb Emil Maurice al volant varen atropellar a un enorme  gos negre i que havien hagut de donar un fort contra-volant. Parlant de Bayreuth, els va rememorar l’època en que s’allotjava a casa dels Bechstein. El dictador els va reconèixer a continuació que era un amant dels vehicles, tot i que mai havia conduït, i que li agradava particularment el Mercedes que s’havia comprat el 20 de desembre de 1924 quan acabava de sortir de la presó de Landsberg. Hitler els va confessar que Adolf Müller l’hi havia ensenyat a conduir, però que no ho podia fer perquè sabia que el més mínim incident l’hi haguessin tret la llibertat condicional i va recordar un vehicle que s’havia comprat el novembre de 1923, just abans del Putsch, un Benz. Recordant aquella època, va afirmar que havia quedat molt sorprès quan li varen comunicar que era lliure i va reconèixer que era gràcies a un jurista que es deia Hermann. Els va dir que en abandonar la presó, tot el centre s’havia posat a plorar, inclús el cap de la presó, el Mufti, però que ell no ho havia fet, i que va sentir una immensa alegria quan va pujar al cotxe que l’esperava a fora amb Müller al volant acompanyat per Heinrich Hoffmann. El dictador els va recordar que en seguit que va ser posat en llibertat es va apartar de Ludendorff per la seva afiliació a l’Església i també els va narrar que es va enfrontar amb el ministre de Justícia bavarès, Frantz Gürtner, perquè deixés en llibertat als seus companys que continuaven tancats. Poc després varen ser alliberats. El dictador els va reconèixer que un cop lliure li va costar un temps tornar a treballar, però els va dir que, tot i que l’estada a la presó se li va fer llarg, no hagués escrit el Mein Kampf si no hagués sigut tancat perquè havia pogut profunditzar en diverses idees cap a les quals només tenia una inclinació instintiva. Hitler els va dir que d’aquell temps havia sortit la seva convicció de que ja no podrien aconseguir el poder per la força i va reconèixer que havia sigut un error el Putsch perquè era massa prematur. Canviant radicalment de tema, Hitler els va afirmar que hi havia zones a on encara es vivia ancorat en un passat on predominava la religió i va afirmar que si a Espanya hi tornava haver una revolució hi hauria una sèrie d’atrocitats per culpa dels catòlics. Criticant al cristianisme, el dictador va atacar als jueus, assegurant que serien exterminats i que aquest cop no desapareixierien només d’Europa. El dictador va prometre que llavors el món respiraria amb llibertat i recuperaria la seva alegria.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats alemanys varen rodejar el 29º Exèrcit soviètic a prop de Rzhev.

A la Gran Bretanya:

L’almirall Dudley Pound va comunicar en els caps de l’Estat Major que la concentració de caces de la Luftwaffe a les costes del Canal de la Mànega feien pensar que l’embarcació Scharnhorst i els seus consorts volien desafiar el pas.

A Noruega:

Vidkun Quisling va ser nomenat primer ministre de Noruega.

A Finlàndia:

Per tal de deixar clara la independència del país davant la pressió alemanya, el president Ritti va declarar en el Parlament que cap potència estrangera havia de posar-se en els assumptes interns finlandesos i que ningú podria modificar el règim polític finlandès.

A Indonèsia:

Els japonesos varen bombardejar l’illa de Java, sobretot les bases navals, a Surabaya, destruint a terra tota l’aviació de caça holandesa. Una esquadrilla aliada, comandada per l’almirall holandès Karel Doorman, que va escapar del bombardeig a Surabaya, va intentar sense èxit impedir l’accés dels japonesos a Sumatra.

Dilluns:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler, reunit de nou amb el seu entorn, va afirmar que Winston Churchill era com un animal acorralat que es trobava en la mateixa situació que s’havia trobat Robespierre el dia abans de caure i va descriure la importància que tenia pels britànics la fortalesa de Singapur, que estava a punt de caure en mans japoneses. El dictador els va assegurar que l’antic ambaixador francès, André François Poncet, no havia volgut la guerra i va elogiar-lo dient que era un gran expert en literatura, que parlava un alemanya perfecte, que era un gran diplomàtic i que tenia una esposa excepcional. Els va afirmar que els francesos s’havien deixat arrossegar pels britànics en declarar-los la guerra, ja que es considerava que Alemanya cauria en dies i va recordar que l’ambaixador polonès Lipski havia escrit en un informe que Alemanya no podria resistir més de vuit dies. Tornant a atacar un dia més als diplomàtics, el dictador els va dir que aquests vivien en un món tancat, que ignoraven què passava en el país i va assegurar que com més ignorants eren més parlaven i els va contraposar amb Poncet, de qui va dir que s’interessava de tot fins al punt que l’arribava a molestar. Després d’assegurar que els diplomàtics no servien per res, va afirmar que la diplomàcia s’havia de reformar de dalt a baix i els va recordar que Colin Ross l’hi havia donat molta més informació que el diplomàtic Kriebel en l’Extrem Orient i va reconèixer que el sistema britànic era el millor i que trobava infame que s’havia d’assabentar què passava amb l’oposició britànica pels diaris.

A la tarda, Hitler va demanar augmentar la producció de carbó i de ferro perquè era la base de la industrialització, i la simplificació i perfecció dels mètodes de fabricació per millorar el sistema de transport. El dictador va reconèixer que en aquest apartat els nord-americans ho estaven fent millor i va dir-los que ho havia sabut gràcies a la lectura que havia fet dels llibres de Henry Ford. Després de reclamar que es fomentés i es desenvolupés la fabricació de les màquines-eines, Hitler els va narrar l’evolució de la industrialització en el llarg de la història i va afirmar que era possible economitzar el 30% de la mà d’obra alemanya.

A Alemanya:

En el Palau d’Esports, Robert Ley va assegurar que la jueria seria exterminada i que tenia que ser-ho perquè “era una missió sagrada” i va afirmar de que això es tractava en aquesta guerra.

Precisament, un informe nacional del SD assegurava que el poble alemany havia entès el discurs del 30 de gener i que el Volk interpretava la frase “ull per ull, dent per dent” com la prova de que Adolf Hitler estava decidit en la seva campanya contra els jueus i que aviat s’expulsaria a l’últim jueu d’Europa.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich es va reunir amb un grup de funcionaris alemanys i representants del NSDAP en el Protectorat i els va anunciar que podrien utilitzar a tots els txecs que no haguessin pogut germanitzar perquè treballessin de guàrdies en els camps de concentració russos, el gulags, que creia que tenien capacitat per 15 o 20 milions de presoners, quan s’apoderessin d’ells per convertir-los en la “llar ideal” per als 11 milions de jueus europeus.

A Letònia:

Un document escrit aquell dia assenyalava que en el nou camp de concentració de Salaspils, a prop de Riga, tingués capacitat per més de 15.000 deportats. El camp estava previst que estigués acabat a l’abril i estava destinat a acollir a jueus provinents del Reich. Una part d’ells serviria com a centre de detenció policial i després com a camp de “reeducació” a través del treball de l’expulsió dels jueus, que es preveia per finals d’estiu.

A Itàlia:

Hermann Göering va dinar amb el comte Galeazzo Ciano a la casa del Cavaller. La reunió entre els dos ministres va ser un desastre pels recels que es tenien mútuament.

A la Unió Soviètica:

Per tal de separar el poble alemany dels nazis, Iosif Stalin va enviar un comunicat a l’exèrcit soviètic que deia:

Els Hitler van i venen, però el poble alemany, l’Estat alemany romanen.

Diumenge:

A Noruega:

Tal i com estava previst, els ministres del Consell Comissarial dirigit per Josef Terboven varen dimitir i el noruec Vidkun Quisling va ser nomenat primer ministre de Noruega, on va governar en col·laboració amb el règim nazi.

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, i els va dir que Gustav Noske, Friedrich Ebert, Severing, Auer i Philipp Scheidemann s’havien fet famosos gràcies als fets del novembre de 1918 i per aquesta qüestió va assegurar que no havia tingut pietat contra aquestes persones. Recordant els seus anys de lluita per al poder, el dictador els va narrar que els enemics més “innobles” havien sigut els del Zentrum amb líders com Spiecker, Heinrich Brüning i Gottfried Treviranus, tot i que va afirmar que havia sigut particularment correcte amb els seus adversaris i va posar l’exemple de que havia nomenat com a ministre de Justícia a Frantz Gürtner, una persona que l’havia condemnat el 1924, i va assegurar que alguns membres de les SA havien sigut abans els seus carcellers. Després de dir que en els socialdemòcrates els havia faltat un líder, el dictador va assegurar que havia sigut impecable amb totes aquelles persones que s’inclinaven cap al separatisme. Llavors va recordar-los les seves trifulgues amb el cap de la policia de Munic, Nortz, durant l’any 1923 perquè pogués fer els seus mítings i va afirmar que ell sempre s’acabava sortint amb la seva i va rememorar un acte que havien fet a Oberwiesenfeld, que va acabar amb un atac contra uns comunistes. Hitler també els va explicar que en aquella època havien aconseguit armes gràcies al conseller Schäffer, que tenia un dipòsit d’armes a Dachau, i va afirmar que Von Lossow estava al corrent d’on les havia comprat. Després de relatar-los que també havia comprat armes en el dipòsit de la Landsbergerstrasse, Hitler va reconèixer que en aquell temps hi havia armes per tot arreu.

A Alemanya:

Es va establir que els serveis dels camps de concentració dependrien de l’Oficina Central Econòmica i Administrativa de les SS, que seria l’encarregada d’enviar treballadors forçats a les empreses alemanyes que necessitessin mà d’obra, sobretot a les empreses armamentistes.

---

El OKM (el comandament suprem de la Marina) va introduir un rotor extra en les màquines Enigma utilitzades pels submarins en l’Atlàntic. Aquesta introducció d’un quart rotor va portar conseqüències nefastes pels britànics, ja que va multiplicar per 26 les possibles combinacions i va dur molts problemes a Bletchley Park.

---

Stahlecker, comandant del Einsatzgruppe, va informar que la seva unitat, excloent les execucions en massa a Riga, havia assassinat a 218.050 jueus.

---

Richard Wendler va ser nomenat governador de Cracòvia.

A Líbia:

Els britànics es varen retirar cap a Ain-el-Gazala, a Cirenaica.

En el Pacífic:

Els portaavions de l’Armada nord-americana Enterprise i Yorktown, junt amb els creuers Northampton i Salt Lake City, varen atacar les illes Marshall i Gilbert.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler va rebre una representació italiana que venia a la celebració de l’aniversari de l’arribada al poder. Hitler estava molt content i confiat en la victòria en el front oriental i va parlar amb animació i fermesa davant els italians. Joseph Goebbels, que també va assistir a la recepció, va demanar en els italians que després de l’acte amb Hitler assistissin a un banquet en el seu Ministeri per conversar durant una estona. Després de dinar i va haver un intercanvi de discursos, on l’ambaixador italià Dino Alfieri va parlar com a cap de la delegació italiana.

A la tarda, Hitler i Goebbels van assistir al Sport Palast, que estava ple, per pronunciar un discurs en el programat míting de celebració. Goebbels va ser el primer que va agafar la paraula per donar la benvinguda a tots els convidats italians i durant tota l’estona que va parlar el públic berlinès no va parar d’aplaudir-lo. Després va ser el torn de Hitler, que va dir que Alemanya i la Itàlia central i del nord estaven unides per la cultura (Hitler odiava la Itàlia del sud), i va intentar animar a la població que vivia amb desànim la guerra.

Després de l’acte, reunit amb els seus convidats, Hitler va assegurar-los que les colònies alemanyes havien patit la falta de mà d’obra i que per aquest fet no havien obtingut grans capital. En contraposició, el dictador va narrar-los que els britànics a l’Índia havien invertit enormes capitals en vies ferroviàries i altres mitjans de transport, fàbriques i instal·lacions portuàries perquè era obtenien un gran negoci produint cotó, però va culpar a aquest fet a l’atur forçós que hi havia a la Gran Bretanya. El dictador va assegurar que els britànics abandonarien la guerra per conservar l’Imperi, tot i que els va dir que el prestigi militar britànic s’havia reforçat amb la conquesta de Bengazi. Un cop més va acusar als jueus d’haver tingut interessos en que els britànics els combatessin. Parlant dels francesos, el dictador va assegurar que continuaven sent-los hostils, tot i que va afirmar que amb ell al capdavant els francesos mai aconseguirien els seus objectius i per aquest fet va demanar que el país estigués dividit com en aquells moments i mantinguessin una estreta amistat amb Itàlia perquè considerava que els italians estarien a favor de les seves polítiques. Recordant els diplomàtics italians amb qui s’havia reunit el dia anterior, Hitler va afirmar que eren grans homes amb qualitats de cap i va assegurar que els feixistes pagarien amb la seva sang molt més que ells. Els va confessar que el primer cop que havia sentit parlar del feixisme havia sigut el 1921, tot i que havia fundat el 1920 les SA ,i trobava extraordinari com el que ell havia construït i fet havia agafat un aspecte comparable amb el que havia passat a Itàlia. Per aquest motiu creia que estava unit fidelment a Benito Mussolini. Després de lloar Itàlia, el dictador va mostrar un cop més la seva animadversió contra els italians del sud, tot i que va assegurar que a Alemanya també hi havia un sud que no li agradava. Llavors va carregar contra els diplomàtics, tot i que entre els convidats hi havia Walther Hewel, definint-los com insuportables, falsos, hipòcrites i mentiders. A continuació va tornar a lloar la figura del dictador italià i els soldats italians, tot i que va dir que no entenia com els oficials italians podien menjar grans plats mentre els seus homes s’alimentaven de sopar d’aigua. Rememorant els seus viatges a Itàlia, Hitler va confessar-los que Roma el va subjugar i després els va recordar el seu viatge a Nàpols, on havia quedat admirat del seu port. i ho va aprofitar per criticar al rei Victor Manel III afirmant que era una persona de baix nivell a qui ningú escoltava. Parlant de l’entorn del dictador italià va dir que sentia pena per ell perquè hi havia elements decrèpits i el Vaticà.

---

Adolf Eichmann va ordenar a totes les oficines principals de la Gestapo de tot Alemanya noves ordres de deportació. Al mateix temps, el Grup A, que operava en el nord del front oriental, va comunicar a través del seu cap Franz Walter Sthalecker a Reinhard Heydrich, que havien executat a 229.052 jueus en la regió del Bàltic i a la Rússia Blanca. Aquest informe anava afegit d’un mapa titulat: Execucions de jueus dutes a terme pel Einsatzgruppe A i marcat com Assumpte Secret del Reich. En el mapa, Estònia estava marcada com a judenfrei (lliure de jueus)

---

Martin Bormann va enviar una carta a Bernhard Rust per informar-lo que continuaria la seva investigació contra el processat professor Karl Ritter von Fritsch, que havia de ser expulsat pel fet de ser Mischling de segon grau. Bormann acusava al professor de la Universitat de Munic d’ajudar als jueus.

A Malàisia:

A les vuit del matí, els japonesos varen ocupar la península de Malacca i els soldats de la Commonwealth, els supervivents de la força indi-australianes, varen abandonar el continent asiàtic i es varen replegar a l’illa de Singapur destruint el pont elevat de Johore, que unia per carretera l’illa amb el continent. Al mateix temps, les canonades que proveïen aigua a Singapur varen ser destruïdes pels japonesos. A l’illa encara hi havia dos dipòsits plens d’aigua, però estava mal preparada per una defensa seriosa.

A les Índies Orientals Holandeses:

Els japonesos varen aconseguir ocupar sense trobar-se resistència Ambon.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Sportpalast, ple de gom a gom, per celebrar el novè aniversari del seu ascens al poder. Abans el dictador es va reunir amb Joseph Goebbels en privat per parlar de l’últim discurs de Winston Churchill, i varen arribar a la conclusió de que el primer ministre era un home dèbil i cansat. Hitler li va recordar que al principi del conflicte tots els britànics consideraven que Churchill era un beneït, i que el mateix Neville Chamberlain li havia expressat així. Llavors, canviant de tema, el dictador li va manifestar la seva preocupació per les greus pèrdues patides per la “raça blanca” a l’est d’Àsia. Quan va acabar la trobada, Goebbels en va sortir molt satisfet perquè va veure a Hitler amb un bon aspecte físic.

Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast. El líder alemany va dir en el seu discurs continuava ferm amb la seva idea de derrotar als jueus i els britànics, i els va responsabilitzar de la guerra i va expressar la seva idea d’eliminar al poble jueu perquè creia que volien destruir la raça ària. El dictador va exclamar que tal i com havia declarat l‘1 de setembre de 1939 (No ho va dir l’1 de setembre sinó el 30 de gener de 1939, però es va equivocar un cop més expressament) aquesta guerra acabaria amb els jueus i va assegurar que per primer cop la vella llei jueva d’ull per ull, dent per dent, s’aplicaria. El líder alemany va advertir als jueus de que com més avancés la guerra més s’estendria l’antisemitisme i va dir que havia arribat l’hora que l’enemic mundial més malvat de tots els temps, referint-se als jueus, deixessin de complir el seu paper com a mínim durant 1.000 anys. Tot i que Hitler tenia informes de que la gent necessitava tornar a sentir la seva veu, el discurs va deixar un sentiment de decepció, ja que el poble esperava paraules de consol i d’ànims.

Al migdia, reunit amb Robert Ley, Reinhard Heydrich, Benno von Arent i el doctor Webber, va confessar-los que el seu adversari més perillós havia sigut Ballerstedt perquè era un dialèctic “diabòlic” i el va acusar d’estar venut als francesos. Hitler els va recordar que per haver-lo acusat de traïció havia sigut condemnat a presó i va assegurar que els juristes eren persones estúpides. Després de recordar-los el seu pas a la presó de Landsberg i com Kriebel es queixava de la falta de calefacció a les cel·les, el dictador va explicar-los que tenien que presentar a Emil Hacha com un dels grans homes que havien existit amb la condició de que deixés en els txecs un testament que els aniquilava per sempre més. Hitler va afirmar que acabarien amb els txecs si aplicaven una política dura, tot i que va dir que eren d’origen germànic i no veia impossible germanitzar-los.

---

Abans del discurs i de trobar-se amb Hitler, Goebbels va recordar a la seva editorial els grans problemes de l’any 1932, arribant a la conclusió de que no es podia aconseguir cap gran objectiu sense esforç, sense suor, sense sacrifici i sense sang. Pel ministre es demostraria qui tenia el cor fort i qui no, i va continuar amb el seu plantejament dient que en aquells moments crítics era més valuós la raó i l’intel·lecte.

---

Erwin Rommel va tornar de Bengasi i Hitler, que estava molt satisfet d’ell, el va ascendir a coronel general. Però no només Rommel va ser ascendit, Arthur Greiser, governador del Reich, va rebre el rang honorari d’Obergruppenführer de les SS i Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia de la regió, va ser ascendit per Heinrich Himmler al rang de SS-Obergruppenführer i General der Polizei.

A Ucraïna:

Sepp Dietrich havia de volar amb una avioneta de guerra cap a Dniepropetrovsk per reunri-se amb els seus homes que estaven a Rostov quan l’arquitecte Albert Speer, que feia poc que se li havia ordenat de reconstruir les infraestructures d’Ucraïna, li va demanar viatjar amb ell. L’equip en que treballava Speer ja es trobava a la ciutat ucraïnesa per reparar les instal·lacions ferroviàries i només faltava que hi anés Speer. L’arquitecte es va veure obligat a viatjar a Ucraïna per la dificultat que tenien els alemanys en la reconstrucció de les línies ferroviàries per culpa dels soldats soviètics, que havien destruït les infraestructures quan es retiraven cap a Moscou, i també per culpa de la neu que va paralitzar les obres de reconstrucció. El viatge que varen emprendre en el Heinkel 111 del Staffel personal de Hitler va ser llarg i durant el trajecte varen veure els efectes destructius de la guerra. Un cop varen aterrar a Dniepropetrovsk, Speer va poder sentir les terribles temperatures baixes de la zona i es va imaginar el que devien patir les tropes alemanyes que lluitaven al front oriental.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, Adolf Hitler va explicar que la terra pertanyia a qui la conquerís i, sobre aquesta base, va justificar la invasió a la Unió Soviètica. També va dir que Alemanya necessitava expandir-se cap a l’est per aconseguir l’espai vital per les futures generacions. Per aconseguir els plans de Hitler, l’Oficina d‘Alfred Rosenberg va elaborar una Reforma Agrària per les zones ocupades a l’Est en la que es preveia tornar a la propietat privada de la terra.

Al matí, Hitler es va desplaçar a Berlín per celebrar el 9è aniversari de la pujada al poder. A la tarda, ja a la capital alemanya, el dictador, que estava molt cansat pel viatge i sobretot per tal i com es desenvolupava la guerra, es va reunir amb Joseph Goebbels i varen mantenir un llarg canvi d’impressions. Segons sembla, Hitler va estar d’acord amb les idees del seu ministre sobre una totalització de la guerra.

---

Aquell dia ja més de 10.000 jueus del gueto de Lódz havien sigut deportats directament al camp d’extermini de Chelmno.

A Alemanya:

Els responsables del Ministeri de l’Est varen organitzar una nova reunió interministerial per definir el concepte de jueu en els territoris ocupats. El representant del Ministeri de Justícia, Bernard Lösener, va afirmar que en la Conferència de Wannsee del 20 de gener s’havia aprovat (cosa no certa) que els mestissos jueus del Reich no serien assimilats als jueus, sinó esterilitzats i mantinguts en el territori, posició que va defensar en la conferència perquè considerava que eren perillosos per la seguretat.

A la vegada, Werner Mansfeld, delegat general pel Treball en l’Oficina del Pla Quadriennal, va emetre una circular dirigida a diverses autoritats civils i militars en els territoris ocupats en el qual delineava els mètodes i les estratègies per obligar als treballadors anar a Alemanya.

A Bielorússia:

Un alt responsable del Sipo–SD de Minsk va declarar que a la primavera tindrien lloc importants execucions de jueus.

A Itàlia:

A Roma, Hermann Göering es va reunir durant tres hores amb Benito Mussolini. El ministre estava molt enfadat per la situació a la Unió Soviètica i va atacar als generals alemanys per ser poc o gens nazis, però li va explicar en el dictador italià que creia que aquell any guanyarien als soviètics i en el següent als britànics.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel varen entrar a Bengasi.

A la Gran Bretanya:

Tropes nord-americanes van desembarcar a Irlanda del Nord per ajudar als britànics.

Als Estats Units:

El comandant general Millard Harmon va succeir al general Carl Spaatz com a comandant general de la Força Aèria de l’Armada dels Estats Units. Spaatz es va fer càrrec del comandament de combat de la Força Aèria.

A les Índies Orientals Holandeses:

Els japonesos varen ocupar Pontianak i l’aeroport Singkawang II.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i l’oficial Erhard Milch per parlar de la situació del conflicte. Després, Hitler va rebre el coronel Adolf Galland per entregar-li la creu de Cavaller pels seus mèrits militars a la Luftwaffe com a comandant dels caces alemanys. Al migdia, reunit amb Milch, Galland i Hans Jeschonnek, Hitler els va dir que quan es pensava en Frederic el Gran s’enfrontava a forces dotze vegades superiors a les seves, un es deia a si mateix: Quin gran company hagués sigut!, i va afirmar que ara eren ells qui tenien la supremacia, però que es sentia confós.

A la tarda, Hitler va dir convençut que la burgesia tenia menys fills perquè “egoistament” així havia de repartir menys i, en canvi, els obrers tenien tendència a multiplicar-se. El dictador va afirmar que França estava destinada a estancar-se, ja que les parelles només tenien dos fills i va dir que els productes de la indústria francesa eren de mala qualitat. En contraposició, Hitler va afirmar que a Alemanya no hi hauria aquest problema perquè la natalitat era alta i podrien viure perfectament gràcies als territoris conquerits de l’Est. Per aquest fet, demanava lluitar aferrissadament per conquerir aquests territoris.

A Ucraïna:

A partir d’aquest dia es varen enviar diàriament des de Berlín un tren carregat d’obrers i de maquinària a Ucraïna. La finalitat dels alemanys era la reconstrucció de les línies ferroviàries del país que havien quedat destruïdes pels soldats soviètics quan es retiraven dels soldats alemanys a mitjans del 1941. Tot i que aquest dia va començar l’enviament de forma diària, a la ciutat de Dniepropetrovsk ja hi havien arribat des de feia uns dies treballadors alemanys per començar els preparatius de la reconstrucció.

A Itàlia:

A Roma, Hermann Göering va arribar-hi en tren per reunir-se amb Benito Mussolini. El comte Galeazzo Ciano no va voler assistir a la reunió perquè estava enfadat amb els alemanys per tal i com estaven duent la guerra. Només baixa del tren, Göering va dir que estaven passant per temps difícils. En conversació amb Mussolini, el ministre va culpar de l’estancament a la Unió Soviètica als generals i es va mostrar escèptic amb que França fes una contribució útil a l’Eix, però estava convençut de que la Unió Soviètica cauria durant el 1942 i la Gran Bretanya el 1943. Göering també volia tornar a atacar Malta, però Mussolini li va replicar que no hi havia res més que es pogués fer en aquell hivern.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va presentar el seu memoràndum, Política sobre Rússia, al Gabinet de Guerra en el qual va argumentar, que en unes relacions fluïdes i de confiança, no tenia sentit oposar-se a les exigències de Iosif Stalin sobre els Estats bàltics. Considerava de que si la Unió Soviètica ocupava aquells territoris ni ells ni els nord-americans tenien que actuar militarment. Winston Churchill, que no va ser present a la reunió, i va enviar Clement Atltlee perquè la precidís i aquest va deixar clar de que tot i no li agradava no deixarien d’enviar tancs a la Unió Soviètica.

---

El ministre polonès a l’exili, Wladislaw Raczkiewicz, va entregar una nota en nom del govern polonès a l’ambaixador soviètic Bogomolov per queixar-se de la desaparició de molts milers d’oficials polonesos que no havien sigut trobats.

A Brasil:

A Rio de Janeiro va acabar la Conferència Panamericana de ministres d’Afers Exteriors. El subsecretari d’Estat nord-americà Sumner Wells va proclamar satisfet que els delegats de les vint-i-una repúbliques americanes declaraven oficialment que recomanaven conjuntament la ruptura de relacions diplomàtiques amb Alemanya, Itàlia i Japó.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, i va assegurar que els soldats que la Gran Bretanya havia utilitzat en les seves guerres tenien sang alemanya en la seva gran majoria. El dictador va afirmar que si un poble volia dominar el món havia d’estar disposat a pagar-ho amb la seva pròpia sang i va recordar que durant l’imperi romà els romans només varen utilitzar mercenaris quan “la seva sang” estava esgotada. Hitler llavors va tornar a relacionar el cristianisme, que l’acusava de la caiguda de l’Imperi Romà, i el bolxevisme. També va tornar a insistir de que Neville Chamberlain havia caigut un greu error en no convocar eleccions parlamentàries quan havia tornar de la Conferència de Munic perquè estava convençut de que s’hi hagués apostat per la pau en unes eleccions hagués guanyat per majoria. Els va confessar que quan va ocupar el Territori de Memel, Chamberlain l’hi havia fet saber per una tercera persona que comprenia aquella ocupació, però que no podia manifestar públicament la seva opinió. Hitler preveia la possibilitat de que el poble britànic es revoltés contra el seu govern, tot i que creia que seria una mala solució, ja que apostava perquè Oswald Mosley i els seus homes fossin alliberat i dirigissin un nou govern. Canviant de tema, el líder alemany va defensar eliminar els prejudicis de classe i apostar per estimular les persones de valor. Hitler va acusar llavors al poble britànic i altres pobles d’estar compostos de diferents races entre si i preveia que a la llarga hi hauria una guerra de races. Després de continuar apostant per destruir els perjudicis de classe, el dictador va defensar que hi hagués un màxim d’equitat en l’ordre social establert i va assegurar que el poble que no estigués disposat a lluitar per la seva supervivència seria condemnat a desaparèixer.

A la tarda, Hitler va comentar en el seu entorn que els Estats Units hauria de viure en l’abundància, però que la racionalització havia causat una gran misèria i va acusar als jueus d’haver-hi provocat aquesta pobresa. Els va relatar que quan va pujar al poder havia tingut que acomiadar a alguns alts funcionaris del Ministeri d’Economia i posar a Wilhelm Keppler perquè no entenien la seva política econòmica i no volia a “corruptes” entre els seus homes. Per aquest motiu va assegurar que havia posat en marxa el Pla Quadriennal amb Hermann Göering al capdavant i havia nomenat a Walther Funk ministre d’Economia. Després de recordar que no havia sigut fins el 1936 que havia recuperat el control dels ferrocarrils de l’Estat, abrogant les clàusules del Tractat de Versalles, el dictador els va dir que els japonesos no tenien problemes de transport perquè allà on s’instal·laven podien viure dels recursos locals i només els faltaven municions. Hitler llavors va tornar a criticar que els britànics els declaressin la guerra i un cop més va assegurar que els britànics perdrien el seu Imperi. El dictador els va recordar a continuació la re militarització de Renània i els va confessar que no havia tingut problemes en mentir a la comunitat internacional quan havia dit que s’hi no es resolia el tema com ell volia enviaria a Renània sis divisions suplementàries quan només disposava de quatre regiment. Hitler va dir que Joachim von Ribbentrop no era un company especialment agradable, però que era un home sòlid i hàbil, però va defensar que Constantin von Neurath durant l’operació de Renània havia mostrat les mateixes qualitats que l’actual ministre. Anant més enrere en el temps, el líder alemany va assegurar que el nacionalsocialisme havia sortit després de que el 1919 es firmés el Tractat de Versalles perquè havia representat la desaparició de la nació alemanya i va defensar al primer ministre David Lloyd George perquè havia declarat de que el Tractat seria l’origen d’una nova guerra. Hitler va acusar als jueus de que els polítics britànics no escoltessin al seu antic primer ministre i firmessin el Tractat i va assegurar que la Royal Navy havia estat d’acord en firmar un tractat d’amistat amb ells, tal i com volia Lloyd George. En parlar dels jueus, Hitler es va exaltar i va exclamar que havien de desaparèixer d’Europa, que havien d’anar a Rússia, i va assegurar que quan es tractava dels jueus ell ignorava tot sentiment de pietat perquè, en les seves paraules, eren “el ferment que incitava als pobles a lluitar entre si”. També va demanar que es retiressin de Suïssa i Suècia, ja que creia que eren més “perillosos” en llocs en els que es trobaven en petites quantitats i va dir, com exemple, que si es posessin 5.000 jueus a Suècia en poc temps ocuparien tots els càrrecs. Per acabar va defensar ocupar-se “d’aquesta qüestió” en un marc general europeu, ja que estava convençut de que no era suficient expulsant els jueus d’Alemanya.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va tornar a conversar amb Josef Dietrich i junts varen criticar als generals alemanys que lluitaven en el sector sud del front oriental i varen considerar a la població civil de l’Est com a inferiors.

---

L’arquitecte Albert Speer va rebutjar la proposta d’Alfred Meyer del 24 de novembre de 1941 de construir ciutats a les zones ocupades de la Unió Soviètica per por a la uniformització de totes les ciutats. A més, Speer no volia nous projectes perquè considerava que ja tenia molta feina, ja que en aquella època s’ocupava entre altres coses de les obres dels exèrcits de Terra i Aire.

---

A la nit, a Berlín va sonar una alerta d’un possible atac aeri britànic que finalment no es va produir.

---

El SS Friedrich Jeckeln va ser condecorat amb la Creu al Mèrit de Guerra amb Espases per executar a principis de desembre a 25.000 persones en el bosc de Rumbula, a Letònia, acatant ordres del més alt nivell.

---

Com el 19 de gener, les SS varen deportar en camions la resta dels jueus de la ciutat de Leipzig tot i les baixes temperatures.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va afirmar, referint-se a Erwin Rommel, que s’enfrontaven a un adversari molt hàbil i a un gran general.

A Malàisia:

Després del potent avanç japonès, el tinent general Arthur Percival va aconseguir que Archibald Wavell l’autoritzés per retirar-se a l’altre costat de l’estret de Johore i atrinxerar-se a Singapur.

A les Índies Orientals Holandeses:

Les primeres tropes japoneses de la força occidental varen desembarcar a Borneu.