Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats la història d la regió de Hochlenzer i després els va parlar de la seva casa de muntanya, el Berghof. Els va confessar que tenia moltes ganes de tornar-hi i els va narrar que havia sigut gràcies a Dietrich Eckart que havia conegut la zona d’Obersalzberg quan el varen tenir que amagar de la policia l’any 1922. Hitler els va assegurar que va quedar tan fascinat per aquelles muntanyes que cada cop que podia hi anava sota el sobrenom de senyor Wolf i que només la família Büchner sabia del cert la seva identitat. Parlant d’aquell passat, Hitler els va confessar que la seva època més bella era quan no era conegut i podia viatjar tranquil·lament. Els va dir que quan va sortir de la presó de Stadelheim el 1924 el primer que va fer va ser viatjar a Obersalzberg i que quan el 1928 va saber que es llogava la casa Wachenfeld va tenir clar què tenia que fer. Segons va explicar Hitler, va trucar a la seva germanastre Àngela Raubal perquè dirigís la casa i els va explicar que allí hi havia passat les millors hores de la seva vida i que tots els seus grans projectes s’havien concebut en aquella zona. Després de dir que en aquells dies havia tingut grans moments d’oci amb els seus amics, Hitler va recordar amb admiració la figura d’Eckart, de qui va confessar que havia sigut el seu mentor. El dictador també els va dir que en aquella època havia conegut a moltes noies, però que en cap cas va pensar en el matrimoni perquè a la seva menor imprudència podia acabar reclòs sis anys a la presó i no volia deixar una esposa sola i per aquest fet, segons la seva opinió, havia rebutjat a certes oportunitats. A continuació va lloar la figura del doctor Emil Gansser per haver-lo ajudat en aquell temps en el NSDAP a conèixer diferents personalitats, tot i que els va narrar que era impuntual i catòlic. També els va dir que a Munic havia trobat a gran addictes al partit nazi i que quan els retrobava ara per casualitat encara es commovia i va rememorar aquella època en que eren un partit marginal i a diferents personalitats com Neuner, el criat d’Erich Ludendorff, o Max Erwin von Scheubner-Richter, entre altres. Per acabar, Hitler va afirmar que s’hi un desconegut com ell havia acabat dirigint a tota una nació era gràcies a aquestes “grans personalitats”.

---

Aquell dia va començar el reassentament dels jueus del gueto de Lodz, que varen ser enviats per primer cop a Chelmno, més d’un mes després de que comencessin les matances al camp. Eren jueu elegits en una selecció feta pel Consell Jueu del gueto presidit per Mordechai Chaim Rumkowski. Precisament, i coincidint amb les matances, els alemanys varen interrompre els intercanvis de posats amb els jueus alemanys deportats allí.

A Alemanya:

A Berlín va morir el director general August Diehn a l’edat de 67 anys.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va ser acceptada la renúncia de Wilhelm Ritter von Leeb com a comandant del Grup d’Exèrcits del Nord després de que Hitler no li aprovés el 12 de gener una retirada d’algunes divisions. Von Leeb va ser substituït pel general Georg von Küchler, a qui Franz Halder li va ordenar amb fermesa que tenia que obeir les ordres de Hitler.

A les Filipines:

A Batan, on les tropes nord-americanes i filipines estaven atrinxerades, un contraatac filipí va agafar per sorpresa als japonesos i, inclús, els va sobrepassar obrint una bretxa que va tenir que tancar el regiment del coronel Susumu Takechi.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va crear la Junta de Producció de Guerra, la WPB.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que quan Winston Churchill tornés a la Gran Bretanya de Washington no tindria problemes per convèncer a la Cambra dels Comuns, però els va assegurar que les persones que tenien la seva fortuna a l’Índia no es deixarien enganyar i va creure possible que els britànics es retiressin de la guerra per salvar l’Imperi. Hitler llavors es va queixar de l’alta natalitat índia. Martin Bormann va intervenir a la conversa per explicar-li que de les 50 famílies d’Obersalzberg, 24 havien tingut fills el 1941. Hitler va exclamar que aquest fet els apropava a la natalitat russa, però va avisar del problema de la falta de vivenda.

A la nit, Hitler els va confessar en els seus convidats que quan era jove Àustria era un país insegur i per això anava armat. Canviant de tema, el dictador va assegurar que ell era una persona incorruptible perquè no tenia protegits i no admetia que al seu voltant hi hagués sistemes de protecció. Hitler va queixar-se de que una ordre seva tardava cinc dies en la Wehrmacht a que es traduís en fets, mentre que en el partit nazi es feia sempre de forma ràpida i simple. El líder alemany llavors els va augurar que en un futur el mineral de ferro s’acabaria en el món, igual que el carbó, que pensava substituir per l’aire i l’aigua. Parlant del sexe femení, Hitler va assegurar que hi havien dones extraordinàries com Angelica Kauffmann, una gran pintora. El dictador va parlar llavors de museus i va assegurar que amb el diner que li havia donat Walther Funk pensava construir un museu a Königsberg, on reunirien tot el que trobessin a la Unió Soviètica, i una òpera grandiosa i una biblioteca. A la vegada volia reunir els museus de Nuremberg en un de sol perquè tenia por que els locals s’incendiessin i va afirmar que s’ocuparia de la nova ciutat noruega que volia construir a Trondheim. Per acabar, Hitler els va assegurar que les guerres s’oblidaven i només quedaven les obres del geni humà.

A Alemanya:

Durant aquell dia va sortir un rumor que deia que Hitler volia sentir que ja no quedaven més jueus a Alemanya.

En el front oriental:

En el sector nord:

Wilhelm Ritter von Leeb va dimitir com a cap del Grup d’Exèrcit Nord davant de Wilhelm Keitel per la negativa de Hitler de retirar les seves tropes de Demiansk. Von Leeb va ser substituït per Georg von Küchler, el comandant del 17º Exèrcit.

En el sector sud:

L’artilleria alemanya va atacar en el Mar Negre.

A Brasil:

En la sessió d’obertura de la Conferència Inter americana a Rio de Janeiro, el subsecretari d’Estat dels Estats Units, Sumner Wells, va demanar en els països d’Amèrica llatina que trenquessin totes les relacions amb els països de l’Eix.

A Malàisia:

Les tropes japoneses van trencar la Línia Johore de les forces de la Commonwealth, a 40 quilòmetres de Singapur.

A les Índies Orientals Holandeses:

Per frenar l’avanç de les tropes japoneses va entrar en funcions el ABDA, American, British, Dutch, Australian, un comandament unificat que tenia l’objectiu de mantenir la línia Malàisia-Sumatra-Java-Illes menors de la Sona-Austràlia.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va ordenar en el seu departament del seu Ministeri que a partir d’ara es farien càrrec de tot el mobiliari dels jueus que havien sigut deportats de les regions occidentals ocupades. Rosenberg va nomenar com a director del Servei Occidental el cap de la Creu Roja alemanya, Kurt von Behr, que fins llavors es dedicava al robatori d’obres d’art. Von Behr es va fer càrrec de portar tots els mobles dels jueus cap a les ciutats alemanyes. Però qui realment donava les ordres sobre els robatoris dels immobles jueus varen ser els alts comandaments de l’Exèrcit de Terra, els Oberkommando des Heeres (OKH), amb l’aprovació d’Adolf Hitler. Von Behr es va encarregar amb molta eficàcia de fer arribar ràpidament al comerç alemany articles que començaven a escassejar com roba, vestits, porcellana, estris de cuina, coberteria… Sobretot es va distribuir gran part del mobiliari jueu a les ciutats que havien sigut bombardejades.

---

Després de l’èxit de les donacions de peces de vestir per al front oriental, on varen arribar a reunir 67 milions de peces, Joseph Goebbels va anunciar en un discurs a través de les emissores alemanyes que aquelles donacions eren una prova convincent de la resolució amb què la nació alemanya estava disposada a dur aquella guerra a la victòria.

---

Segons l’informe número 15 de la RSHA, a conseqüència dels assassinats perpetuats per les SS i les forces letones del 30 de novembre fins el 9 de desembre de 1941 el número de jueus que quedaven a Riga havia quedat reduït a 2.500 persones jueves. Abans d’aquestes dates en el gueto de Riga i malvivien 29.500 jueus.

A França:

Els alemanys varen celebrar un judici contra resistents francesos que va acabar amb afusellaments.

En els Estats Units.

A Washington va concloure la Conferència Arcàdia entre nord-americans i britànics. Els dos països varen pactar crear un consell combinat de caps d’Estats Majors, i es va donar prioritat a la lluita contra Alemanya i a l’ocupació de l’Àfrica del nord francesa. Després de la Conferència, el primer ministre Winston Churchill va abandonar la Casa Blanca després de passar-hi pràcticament un mes. Harry Hopkins va ser present a l’última trobada entre Churchill i Franklin Delano Roosevelt.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden es va reunir amb el coronel Charles de Gaulle per exigir-li que acceptés la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, que havia ocupat el desembre de 1941 sense el consentiment dels nord-americans, i li va demanar que les illes fossin controlades pels funcionaris Aliats. Eden el va informar que els Estats Units tenien pensat enviar a Saint-Pierre un cuirassat i dos destructors.

A la Unió Soviètica:

El diari Pravda va publicar el famós poema de Konstantin Simonov titulat Espera’m, que era cant de qui enyorava la seva llar des del front i dels que agradaven el seu retorn. El poema feia:

A l’Àsia:

A Java, el general britànic Archibald Wavell es va fer càrrec del comandament de les forces concentrades a l’illa. A Malàisia, els japonesos varen arribar a Johore i allí es varen enfrontar contra la 8º Divisió australiana del major general Gordon Bennett, que no va poder aturar-los.

A Japó:

El departament d’operacions de Tòquio va fer saber a l’Exèrcit de Kwantung, a Manxúria, que podia esperar l’arribada de reforços de consideració pel mes de març per cometre un atac contra la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre el comunicat de l’Exèrcit que parlava un altre cop de combats a prop de Leningrad i a l’est de Charkow. A la tarda, Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Wilhelm Ritter von Leeb i Josef Terboven, i els va reconèixer que els txecs estaven dividits entre els que volien tractar amb ells i els qui eren partidaris d’Eduard Benes i va exigir mà dura per solucionar la divisió. Confiava que Emil Hacha passés com un dels grans homes de la història txeca i va recordar-los com havia entregat Praga el març de 1939.

A la nit, després d’escoltar la Setena simfonia de Bruckner, Hitler els va comentar que aquella obra s’havia compost sobre aires populars de l’Alta Àustria i que li recordava els balls del Tirol de la seva joventut. A continuació, el dictador els va parlar dels grans músics i els va assegurar que Brahms havia tingut el suport dels jueus i que en canvi Richard Wagner era un home del Renaixement que no es podia criticar. Parlant de Mozart i del seu final en una fossa comuna, Hitler es va referir a Paul Ludwig Troost, de qui va dir que havia sigut un revolucionari en l’arquitectura i que gràcies a ell el seu geni s’havia pogut contemplar. El dictador va afirmar que els països tenien que realitzar grans sacrificis per als “grans homes” perquè els considerava les ànimes d’una nació.

---

A Auschwitz II, Birkenau, es va utilitzar per primer cop en el camp el gas Zyklon-B per eliminar als presoners.

A la Unió Soviètica:

El general Von Roques va firmar una ordre dirigida a totes les tropes del sector sud en la qual alertava contra la utilització per part dels russos d’adolescents que, després d’haver-se guanyat la confiança dels homes de la Wehrmacht, ara treballaven com espies. Per això demanava no tenir contemplacions ni pietat amb aquests joves i va exigir que fossin entregats als òrgans components de la Policia o del SD.

A Lituània:

En el gueto de Vilna, els alemanys hi varen establir una Guàrdia Alemanya per controlar la vida del gueto.

A l’Atlàntic:

A la nit, els U-Boots alemanys varen ser llançats, sota el nom clau d’Operació Redoble de Tambor, contra les embarcacions que estiguessin davant de la costa est dels Estats Units. El U-123 dirigit pel tinent Reinhard Hardegen tenia en el seu periscopi les llums dels gratacels de Nova York. Inclús varen poder contemplar els llums dels vehicles que transitaven pels carrers de la ciutat nord-americana. Tot i que el capità va tenir l’esbojarrada idea de disparar contra la Cinquena Avinguda, havia rebut ordres estrictes de Karl Döenitz de limitar-se a enfonsar embarcacions cisternes carregades de combustible. D’aquesta manera, el U-123 va disparar dos torpedes contra un petrolier que acabava de sortir del port i, després d’enviar-lo al fons del mar, va marxar sense dificultats. Per sort dels alemanys, el telegrafista del petrolier va enviar un missatge en el que assegurava que l’explosió s’havia produït en xocar contra una mina.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en el Saint-James Palace va tenir lloc una reunió de vuit governs a l’exili més la França Lliure en la que es va acordar castigar als líders de l’Eix responsables de crims de guerra i contra la humanitat.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va encarregar en el general William Donovan, Wild Bill, la creació d’un servei secret, l’OSS (Office of Strategic Services), que el juliol de 1947 es convertí en la CIA.

A les Índies Orientals Holandeses:

Totes les posicions claus al voltant de Tarakan i a Manado ja estaven en mans japoneses.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Ritter von Leeb i aquest, al comandament del Grup d’Exèrcits del Nord, va demanar la retirada d’algunes posicions que considerava indefensables per evitar més pèrdues. Hitler, amb el suport de Franz Halder, si va negar perquè pensava que debilitaria el flanc nord i dificultaria la campanya de l’estiu.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que havia ordenat que tots els graus de la Wehrmacht executessin totes les ordres que es donaven. A continuació, el dictador va lamentar que els estava costant enviar provisions al front oriental i va culpar a les extremes temperatures com una de les grans dificultats que tenien alhora d’enviar provisions. Després d’explicar que ara tenien un Exèrcit enorme i modern, Hitler va afirmar que quan aquestes regions de l’Est estiguessin unides a la xarxa ferroviària alemanya construirien locomotores adaptades a les condicions locals i es va tornar a queixar de l’extrem fred que feia aquell hivern i de que ningú l’havia escoltat quan havia reclamat certes millores en els instruments de guerra per evitar congelacions.  Creia que si poguessin tenir un casc folrat de pell i una careta de cel·luloide solucionarien el problema del fred. Canviant radicalment de tema, Hitler va acusar un cop més a Winston Churchill d’estúpid i d’enviar el seu país a la guerra, però va assegurar que un cop caigués Singapur el primer ministre seria acomiadat. El dictador llavors el va acusar d’estar influenciat pels jueus i va insultar a lord Halifax definint-lo com un hipòcrita i un mentider. Parlant de les batalles a l’Àsia, Hitler va augurar que els japonesos no conqueririen l’Índia, ja que creia que només es limitarien a bloquejar-la, però també va afirmar que els hindús es revelarien contra les autoritats britàniques. El dictador va lamentar llavors que Oswald Mosley i els seus homes estiguessin empresonats perquè creia que podrien canviar el destí de la Gran Bretanya, ja que no volien la guerra. Fent mofa, Hitler es va dirigir a Martin Bormann i li va exclamar que s’estava tornant religiós. Bormann li va respondre que sempre havia sigut molt religiós. Llavors, el dictador els va concretar que volia dir que s’estava convertint en una figura religiosa perquè aviat seria el gran cap dels tàrtars i va assegurar que àrabs i marroquins barrejaven el seu nom en les seves pregàries. En to burlesc va dir que ell, com a vegetarià, no podria menjar depenen de quins plats fessin aquells líders religiosos.

---

En el gueto de Lódz varen començar les primeres deportacions al camp d’extermini de Chelmno.

A Alemanya:

Hermann Göering va celebrar el seu aniversari amb una luxosa recepció. La premsa es va referir a ell amb el títol de Paladí del Führer.

---

Un informe del govern deia que segons els comunicats recopilats per la delegació central SD d’Erfurt, la població rebutjava casi massivament les ostentacions propagandístiques de les últimes setmanes. Tant els titulars com els comentaris del diari Thühringer Gauzeitung eren poc realistes, es deia, i les conclusions eren tan exagerades que no hi havia ningú que es prengués seriosament el diari, s’afirmava.

En el front oriental:

En el sector sud:

El mariscal de camp Walter von Reichenau va patir una hemorràgia cerebral quan va sortir a caminar a quaranta graus sota zero. Al cap de cinc dies moriria.

A Iugoslàvia:

El general Dusan Simovic va dimitir com a primer ministre del govern iugoslau a l’exili. El professor Yovanovic el va substituir.

A la Gran Bretanya:

Alexander Hardinge, en nom del rei Jordi VI, va contestar la carta de Rudolf Hess de feia uns dies dirigida al monarca. En ella es va precisar que el rei havia llegit la carta i que havia demanat transmetre-la al Foreign Office. Hardinge va concloure que Hess era víctima d’un complex de persecució i que no hi havia res a fer. Alexander Cadogan, en rebre la carta del monarca i llegir el text de Hess, va gravar unes paraules a la carta de Buckingham en tinta vermella que deia:

Espero que els presoners dels camps de concentració gaudeixin de coixins elèctrics per escalfar-se.

Hess havia demanat en la seva carta a Jordi VI, a més d’unes ulleres, un coixí elèctric per alleugerir els seus dolors estomacals.

A Líbia:

Erwin Rommel va acceptar un pla proposat pels seus oficials per contraatacar als Aliats. La força naval britànica en el Mediterrani estava tan desgastada en aquells moments que no va poder evitar que els alemanys fessin arribar més subministrament a Líbia. Al mateix temps, les forces aliades varen patir la marxa de la 7º Brigada Blindada, a més de la de dues divisions australianes, que varen ser enviades al Pròxim Orient.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen entrar al país per envair-lo i expulsar-hi els britànics.

A Malàisia: 

Els japonesos varen ocupar Kuala Lumpur, la capital.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va crear el War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) per evitar les vagues, controlar els salaris, la inflació i tots els temes relacionats amb l’economia de guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va passar el dia reunit amb el comandant Günther von Kluge per intentar trobar una manera de frenar als soviètics, ja que era conscient que la seva situació era molt crítica.

A Alemanya:

Després de prolongar-se uns quants dies més, aquell dia es va acabar la col·lecta de peces de vestir per enviar-les al front oriental per als soldats alemanys desprotegits del terrible hivern d’aquell fred. En total es varen donar més de 67 milions de peces de vestir.

---

Joseph Goebbels va escriure un article en el Das Reich on va dir, entre altres coses, que Winston Churchill hauria de dirigir una companyia de teatre però mai l’Imperi britànic. L’article no va ser gaire acceptat per la població.

A Líbia:

Enmig de la retirada, l’Afrikakorps d‘Erwin Rommel va abandonar Cirenàica i va arribar a El Arghelia, una zona ideal per la defensa per la seva situació geogràfica.

A Malàisia: 

Kuala Lumpur es va rendir als japonesos.

A les Índies Orientals Holandeses:

A primera hora, els japonesos varen desembarcar a Manado en tres punts diferents i amb facilitat varen acabar amb la dèbil resistència.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler, veient les derrotes en l’Operació Barba-roja, va donar l’ordre de tornar a donar prioritat a l’armament de l’Exèrcit de Terra enlloc del de la Luftwaffe. Des del 27 de juny de 1941 havia donat prioritat a la Luftwaffe enlloc de la Wehrmacht perquè en aquella data creia que la campanya soviètica acabaria en qüestió de dies. 

A la tarda, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va augurar que Japó seria un dels països més rics del món perquè ja produïa de tot. El dictador també va assegurar que els britànics respectaven les costums dels països que colonitzaven perquè no volien fer pujar el nivell de vida dels “indígenes” i de pas els explotaven millor, i va afirmar que la gran majoria de britànics preferia l’Índia que no pas Europa. Parlant dels Estats Units, Hitler va dir que la millor conducta que podien fer era fer-los front fins al final.  

A Ucraïna:

Preparant el nou quarter general de Hitler, a Vinnitsa, els membres de l’Organització Todt, que eren els encarregats de construir el quarter, varen entregar a la Policia Secreta Militar a 227 jueus de la zona, que varen ser assassinats aquell mateix dia a trets.  

A Alemanya:

Després de no tenir els resultats esperats el 5 de gener, el cirurgia Erwin Ding va tornar a repetir el mateix experiment amb els presoners de Buchenwald per tal d’obtenir una vacuna contra el tifus, però aquest cop en els presoners els va fer diversos talls profunds als braços i després els va posar en les ferides un preparat on hi havia el tifus.  

A la Unió Soviètica:

El cosí de Hitler, Heinrich Hitler, va ser capturat per les forces soviètiques i va ser traslladat a la presó militar de Butyrka de Moscou, on va ser interrogat i torturat fins a la mort, que es va produir al cap d’uns dies. Heinrich, també conegut com a Heinz, era un nazi convençut i aspirava a ser oficial de la Wehrmacht. 

A les Índies Oriental Holandeses:

Archibald Wavell es va traslladar a Batàvia amb l’objectiu de dur endavant una millor coordinació de les seves forces.

---

Els avions holandesos amb base a Tarakan varen veure a 16 embarcacions de transport japoneses amb la seva corresponent escorta. Més tard es va saber que aquelles embarcacions eren la força central japonesa. Aquell mateix dia, la força d’atac oriental va desembarcar a les Celebes i va anul·lar tota resistència aliada.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va confessar en els seus convidats que des dels 16 anys no havia patit cap malaltia i que l’últim cop que s’havia hagut de quedar al llit havia sigut el 1918 en un hospital militar. A continuació, el dictador va dir que admirava als pilots dels Stukas perquè tenien que aguantar molta estona a molts metres d’altura i els va relatar que un dia Hermann Göering li havia criticat al seu pilot Hans Baur per haver volat en un Heinkel i exigia que sempre utilitzés el mateix tipus d’avió. Com els havia narrat feia uns dies, Hitler els va relatar que abans no tenia por a volar, però que ara tenia que extremar la vigilància i no podia fer depèn de quin vol. També va assegurar que abans la Lufthansa estava plena de jueus i que per això el deixaven volar quan estava prohibit esperant que el seu aparell s’estavellés. El dictador llavors va recordar-los diversos vols en els quals havien tingut problemes i va confessar-los que durant les gires que feia per tot Alemanya en les eleccions parlamentàries es quedava sense veu per la multitud de míting i viatges que tenia que fer sense descans. Hitler els va dir que sentia predilecció pel cotxe i va afirmar que quan construïssin les grans autopistes a l’Est tot aniria millor, tot i que també va advertir que haurien de ser diferents a les d’Alemanya, que eren totes rectes, perquè sinó es corria el perill de tenir un accident per adormir-se o distreure’s després de fer tants quilòmetres en línia recta.

---

Prop de 9.500 gitanos del gueto de Lódz havien sigut enviats al camp d’extermini de Chelmno, on se’ls va assassinar i enterrar en el bosc.

A França:

Aquell dia es va nomenar oficialment a les juntes executives de la Union Générale des Israelites des France-Nord (la zona ocupada) i la Union Générale des Israelites des France-Sud (la zona de Vichy).

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va iniciar una contraofensiva contra el punt d’unió dels Grups d’Exèrcit Nord i Centre alemanys. La Wehrmacht es va veure obligada a retrocedir del front.

En els Estats Units:

El moll municipal 83 de Nova York es va incendiar juntament amb dos edificis situats a un extrem del carrer 43 que donava al riu Hudson. Tot i que l’incendi va ser fortuït, la majoria va pensar que havia sigut intencionat pels alemanys

A les Filipines:

El general Homma Masaharu, convençut de que seria fàcil, va fer atacar amb la seva 65º Brigada de reserva a la part oriental de les defenses nord-americanes i filipines a Batan passant per una bretxa que el mont Natib i les seves espesses jungles tancaven en el centre de la posició del general Jonathan Wainwright. El general nord-americà comandava en aquells moments un exèrcit de dos cossos compost per set divisions filipines, reforçades per dos regiments de batidors. Però l’accés de confiança dels japonesos va provocar que acabessin triturats per les metralladores i l’artilleria.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que quan anava a col·legi a Àustria l’ensenyança religiosa anava a càrrec dels sacerdots i que ell tot el dia feia preguntes i va afirmar que, tot i la seva conducta, sempre tenia les millors notes. Hitler va memorar un professor molt concret, el pare Schwarz, a qui treia de polleguera i va recordar algunes de les entremaliadures que havia fet. També va recordar a un professor jueu que havia tingut a Steyr, de qui va dir que no tenia cap autoritat cap a ells. Parlant d’aquells temps estudiantils, va explicar-los que hi havia una dona de Linz anomenada Petronella que els havia cuidat com una mare a ell i a un seu amic anomenat Gustau, i que en la seva primera i única borratxera la va fer després d’haver deixat l’institut i haver obtingut les notes finals. Hitler els va relatar que en la borratxera havia perdut el certificat escolar i que aquella dona el va ajudar a que tingués un duplicat per ensenyar-li a la seva mare, Klara Hitler. Segons el dictador, es va llevar a trenc d’alba en una carretera comarcal dels voltants de Steyr. En ser preguntat per un dels seus convidats pels seus professors, Hitler va assegurar que ell no era un alumne modèlic, però que cap dels professors s’havia oblidat d’ell.

A Alemanya:

Arthur Axmann li va enviar a Heinrich Himmler una carta en el que l’avisava de que a la ciutat d’Hamburg s’havia desenvolupat entre els joves de les escoles privilegiades o de classe comerciant acomodada un moviment denominat Joves del Swing. El cap de les Joventuts també el va advertir de que aquest grup minvava les capacitats nacionals alemanyes i li va demanar permís per traslladar-los d’immediat a un camp de treball. També volia que les seves oficines d’Hamburg emetessin una ordre a efectes immediat per procedir contra aquests joves amb la màxima severitat possible. Himmler li va contestar el 26 de gener donant-li permís per actuar contra aquells joves i va emetre les ordres pertinents. 

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va llançar una ofensiva general en tot el front per fer retrocedir la Wehrmacht i les tropes de Günther von Kluge es varen veure amenaçades. A la tarda, desobeint les ordres, el general Erich Hoepner va retirar aquella tarda les tropes. Von Kluge havia trucat abans a Hitler per suplicar-li que li permetés aquella retirada. Consternat per aquella desobediència, Hitler va expulsar a Von Kluge de l’Exèrcit sense assignar-li cap pensió, tot i que va concedir de mala gana el permís de retirada pas a pas per protegir les comunicacions.

En els Estats Units:

Winston Churchill va respondre a la sol·licitud d’Anthony Eden, que es trobava a Moscou reunint-se amb el govern soviètic, de que reconegués les exigències de Iosif Stalin sobre les fronteres soviètiques de 1941 dient-li que no podia defensar tal proposta davant del Gabinet britànic. Aquella nit, des de Miami, Churchill va trucar al seu ambaixador a Washington, lord Halifax, que aquest li va dir que tenia ganes de saber la seva resposta a Eden respecte al desig de Stalin de que es reconeguessin les seves fronteres de 1941. Pel primer ministre no era el moment de parlar d’aquest temal.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que no havia trobat mai a cap britànic que li parlés bé de Winston Churchill i que tots li deien que el primer ministre tenia un cervell malalt. El dictador va afirmar que si ells perdien la guerra l’hegemonia d’Europa seria del bolxevisme i no dels britànics i va assegurar que Churchill només es movia pels diners. Per aquest fet no descartava que la Gran Bretanya pogués retirar-se de la guerra, ja que pensava que hi tenien més a perdre que a guanyar en el conflicte. Després d’augurar que els britànics perdrien Singapur en breu, el líder alemany va acusar a homes com Anthony Eden de lluitar només per salvar la pròpia pell i la de l’Imperi i va afirmar que l’oposició a Churchill s’estava fent cada cop més forta. El dictador també es va atrevir a predir que els britànics deixarien tard o d’hora la seva coalició amb els Estats Units per tornar a mirar-se Europa i, inclús, va afirmar que un exèrcit anglès-alemany expulsaria als americans d’Islàndia. Hitler no va amagar la seva antipatia cap al país nord-americà afirmant que un britànic li era mil vegades més simpàtic que un nord-americà. També va assegurar que Estats Units era “un país podrit”, on hi havia greus problemes racials i de desigualtats socials, i, per aquest fet, aquest país el repugnava. Hitler va afirmar que la societat nord-americana era mig jueva i mig negra, i es va preguntar com una societat com aquesta, on tot es basava en el dòlar, podria resistir. A continuació, el dictador va reconèixer que no tenien afinitat amb els japonesos per la seva manera de viure i la seva cultura, però va assegurar que els unia l’odi contra els nord-americans.

A Holanda:

Complint les ordres dels alemanys, el Consell Jueu d’Amsterdam, responsable de tots els jueus del país des del mes d’octubre, va començar a enviar els jueus que no tenien feina als camps de treball d’Amersfoort i a altres zones.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va firmar una circular que deia que el comandament alemany consentia que els seus oficials i tropes “alliberessin els seus instints més bestials” (violacions), i per aquest fet el govern soviètic reclamava un càstig exemplar contra els alemanys. Aquesta circular portarà milers i milers de violacions i assassinats en uns anys.

A les Filipines:

Dues de les forces organitzades pels japonesos varen sortir de Davao per conquerir les Índies Orientals Holandeses. Eren l’oriental, que es dirigia a atacar Manado, i la central, que marxava camí de Tarakan.