Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A tarda, Adolf Hitler va explicar que l’hegemonia continental alemanya l’entenia com un posicionament en front als Estats Units. Creia que si dominaven Europa tindrien una posició dominant en el món, hi ho va narrar dient que la Nova Europa que pensava controlar serien 400 milions de persones davant dels 130 milions de nord-americans. A continuació, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que no estava molt animant amb el resultat al front oriental, però el dictador li va transmetre optimisme amb una valoració exageradament positiva de la situació bèl·lica. Per Hitler només havien d’esperar que el terreny s’assequés i estava segur de que si els seus carros de combat podien tornar a arrencar els motors i a les carreteres no hi havia fang, la resistència soviètica es trencaria al cap de poc.

Goebbels en aquella jornada va anotar tot preocupat que “trobava greu que el poble alemany trobés certa compassió cap als jueus i oblidés del tot el que els jueus els hi havien fet en els últims anys i dècades”. 

A Alemanya:

En motiu de la visita del comte Galeazzo Ciano, Joachim von Ribbentrop va organitzar una batuda en el seu pavelló de caça Schönhof. Entre els invitats hi havien Heinrich Himmler i el seu doctor Felix Kersten, el comte i ministre Schwerin von Krosigk i el SS-Obergruppenführer Karl Wolff. El primer dia varen anar a caçar faisans. Von Ribbentrop li va preguntar en el doctor Kersten si volia participar com a tirador, però el doctor ho va declinar preferint passejar entre els caçadors i va passar gran part del dia amb els ministres d’Afers Exteriors. Quan va acabar la caça, a les tres de la tarda, havien matat a un total de 2.400 faisans, 260 llebres, 20 gralles i un cabirol. Ciano, amb 600 faisans, va ser el triomfador d’aquella jornada. Von Ribbentrop va quedar segon amb 410 faisans i Himmler va aconseguir matar-ne 95. Wolff va quedar últim amb 16 faisans. La resta va ser caçada per altres caçadors. Quan Himmler va veure l’excel·lent punteria del ministre italià, li va rondinar en el seu doctor que esperava que els italians tinguessin més bona punteria en el nord de l’Àfrica.

A les cinc va començar el sopar oficial i el ministre Von Ribbentrop va explicar durant una bona estona les seves anècdotes que tenia com a ambaixador a la Gran Bretanya. Ciano, per la seva part, parlava dels toros de Mèxic. Von Ribbentrop va prometre que un cop acabés la guerra, l’equitació esportiva alemanya seria la millor del món i es revisaria tot el sistema de cria equina. Himmler no va participar en la conversació i a les onze es va retirar a la seva habitació amb l’excusa de que tenia que redactar diversos informes i va demanar-li en el seu doctor que l’acompanyés per tractar-lo. En l’habitació, Himmler li va confessar a Kersten que s’havia cansat de sentir el que deien aquells ministres, a qui va titllar d’idiotes. Quan Kersten va tornar al saló, Von Ribbentrop li va dir que tenia mal de cap i li va demanar un tractament. Un cop va acabar el tractament, el doctor va tornar al saló amb el comte Ciano, que se’l veia feliç per la caça i per haver superat als alemanys.

---

La Völkischer Beobachter va treure titulars contra el president Franklin Delano Roosevelt. 

A Bielorússia:

A la ciutat de Slutzk s’hi va presentar l’ajudant del Batalló policial número 11 i va anunciar-li en el comissari local Carl que la liquidació jueva tindria lloc en les pròximes hores. Carl es va sobresaltar, no s’ho esperava, i li va demanar que no ho fes. Tot i les súpliques, els jueus de Slutzk varen ser assassinats. 

A Lituània:

Tal i com havia ordenat Helmut Rauca el dia 25, en el gueto de Kovno es varen penjar cartells en yiddish i alemany perquè tots els habitants del gueto, unes 27.000 persones, es reunissin l’endemà a les sis del matí a la plaça Demokratu per dur a terme una redistribució de les racions d’aliments. 

A Ucraïna:

L’informe número 126 dels Einsatzgruppen expressava que tot i que havien liquidat al voltant de 75.000 jueus, quedava clar per ells que una solució jueva no seria possible d’aquesta manera (la forma d’assassinar-los) perquè no era un mètode eficaç. En l’informe es varen queixar de que a les grans ciutats sempre es deixaven vius a molts jueus i anaven massa lents. 

En el front oriental:

En el sector central:

El 195º Regiment de la 78º Divisió d’infanteria alemanya va sortir de Krivocheino i es va dirigir cap a Lokotnia, per Apalietchino. Els alemanys, després de diversos dies de combat, varen ocupar Volokolamsk. 

A la Gran Bretanya:

Iosif Stalin, que tenia clar que de moment no s’obriria un segon front, va exigir-li a Winston Churchill entre 25 i 30 divisions britàniques a la Unió Soviètica. A les cinc de la tarda, Churchill va convocar el seu Gabinet de Guerra i els va declarar que les exigències de Stalin no podien satisfer-se.

En els Estats Units:

En un discurs amb ocasió de la Festa de la Marina i de la Defensa Absoluta des de l’Hotel Mayflower de Washington, el president Roosevelt va anunciar que estava en possessió de documents que mostraven que Hitler es proposava acabar amb totes les religions, així com d’uns mapes en els que apareixien indicats els plans alemanys de dividir Amèrica Llatina en cinc Estats controlats pels alemanys. L’acusació era falsa. El president nord-americà també va parlar de l’incident que havia patit el destructor Kearny la nit del 16 d’octubre i va atribuir a Estats Units la responsabilitat del primer enfrontament entre alemanys i nord-americans. El President va acusar als alemanys de ser els primers en disparar, però va afirmar que el que importava era qui realitzava l’últim tret.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, el comte Galeazzo Ciano i el ministre Joachim von Ribbentrop varen marxar en tren del quarter general de Rastenburg per dirigir-se a Berlín. Abans, el dictador es va reunir amb Walther Wagner per preguntar-li directament sobre les provisions d’hivern a les tropes. Wagner li va assegurar que els Grups d’Exèrcits del Nord i del Sud disposaven de la meitat de les provisions que necessitarien aquests Grups a final d’aquell mes, però que només arribarien a un terç al Grup d’Exèrcits del Centre, el més gran dels tres Exèrcits.

A Berlín, quan va arribar la delegació alemanya i italiana es varen trobar amb una manifestació contra el bloqueig anglosaxó. Ciano, que feia 14 mesos que no estava a la capital alemanya, va trobar la ciutat més paralitzada en trànsit i en moviment, i veia molta menys gent amb l’uniforme del NSDAP. Quan es varen acomodar a la ciutat es varen tornar a reunir per tornar abordar els temes que havien parlat el dia anterior. Hitler va tornar a exposar la situació militar i va indicar els seus nous objectius: ocupar Sebastopol, fer una ofensiva fins arribar al Volga i ocupar Stalingrad, atacar Moscou, atacar Leningrad, començar una ofensiva en el Caucas i iniciar una marxa cap a Orient a través de l’Iràn, Iraq, Palestina per ocupar Egipte. 

Després de la reunió amb Hitler, Ciano es va reunir amb el mariscal Hermann Göering a la seva casa de Berlín. El ministre alemany el va rebre amb tots els honors, com si rebés un rei, i li va manifestar que tant li feia que la gent de Grècia es morís de gana. Göering li va explicar que els russos havien arribat a menjar-se a ells mateixos i que es menjaven fins i tot les sabates de la gana que passaven. Després de deixar-lo impactat amb aquella frase, el ministre alemany li va assegurar que aquell any moririen entre 20 i 30 milions de persones de gana a la Unió Soviètica i que aquest fet els hi convenia perquè aquests pobles, segons Göering, havien de ser eliminats.

---

A Essen, els alemanys varen seleccionar a la gran majoria dels jueus de la ciutat per deportar-los a l’Est. Entre els que anaven a ser deportats hi havia la família Strauss, una família adinerada, que es va salvar de molt poc de ser deportats. Quan estaven a punt de pujar als trens que els havia de portar a l’Est, dos oficials de la Gestapo els varen ordenar que tornessin a casa. Segons sembla, els Strauss havien promès al director del Deutsche Bank a Essen, Friedrich Wilhelm Hammacher, que li vendrien la casa a un preu molt favorable. Tot i escapar aquesta vegada, els Strauss varen ser finalment deportats al 1943 menys Marianne Strauss, que va aconseguir amagar-se.

A Bielorússia:

Els alemanys varen executar a la forca a la primera dona en territori soviètic. Es tractava de Masha Bruskina, una partisana jueva soviètica de 17 anys.

En el front oriental:

En el sector nord:

L’avantguarda d’una divisió alemanya va arribar al sector del riu Oka, a prop d’Utkino, però els alemanys ja començaven a patir la falta de combustible.

En el sector central:

Un informe del Einsatzgruppe B va informar que el Sonderkommando 7b havia robat 46.700 rubles en efectiu que estaven en possessió de diversos jueus assassinats.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Al matí, el comte Galeazzo Ciano va arribar al quarter general de Rastenburg, on va ser rebut primer pel ministre Joachim von Ribbentrop i després per Adolf Hitler, que l’esperava a l’entrada del barracó fortificat. Durant la reunió, Hitler li va explicar que el seu següent objectiu era conquerir el Caucas i que estava segur de que ja havien destruït gran part de l’exèrcit soviètic i del seu material bèl·lic. El líder alemany també li va parlar de la suposada influència de la propaganda jueva a Llatina Amèrica. Ciano, per la seva part, li va relatar que la “propaganda jueva” presentava la situació interna d’Itàlia com a funesta i li va voler deixar clar que era mentida.

Hitler s’enganyava a ell mateix, ja que pensava que la campanya a la Unió Soviètica havia acabat, però no era l’únic culpable de no mirar més enllà perquè els seus arguments varen convèncer al comte Ciano, que després de la reunió va trucar al dictador Benito Mussolini per explicar-li que havia trobat a un Hitler de molt bon humor, en bona forma, i li va comentar els plans i les previsions optimistes dels alemanys.

---

A la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler i amb Reinhard Heydrich. El dictador els va dir que s’havia de fer alguna cosa amb els jueus i els va deixar anar aquesta frase:

No són dolents els rumors que ens atribueixen un pla d’exterminar als jueus, el terror és una cosa saludable. La temptativa de crear un Estat jueu serà un fracàs. 

Després de parlar de l’ordre de Himmler de principis d’agost de traslladar a la força a les dones jueves fins els pantans, el dictador els va dir que els jueus, a qui va definir com a raça criminal, eren els responsables de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial amb dos milions de morts a la seva consciència i, que, per tant, no podien queixar-se del tracte que rebien per part dels alemanys. Hitler va dir a més que la guerra acabaria amb l’eliminació dels jueus, que estaven escrivint la història de nou, des de la perspectiva racial, i va afirmar que la gent només retenia del passat el que volia trobar-hi allí. De nou, el dictador va assegurar que el bolxevisme actuava com el cristianisme, que va acusar d’haver destruït la cultura antiga, fent que els seus fidels ignoressin el que succeïa a la resta del món. Tornant a atacar als jueus, el dictador va assegurar que els jueus haguessin eliminat a Schopenhauer, Nietzsche i Kant, i va augurar que si els bolxevics triomfessin aquells homes caurien a l’oblit o serien presentats com a criminals i bandits. Fent una revisió del passat, Hitler va assegurar que no havia sigut Neró qui havia incendiat Roma sinó els cristians-bolxevics, a qui també va culpar de l’incendi de París durant la Comuna de 1871 i de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. A continuació, el líder alemany va assegurar que era molt millor viure en una zona catòlica que en una protestant i va afirmar que a Àustria el protestantisme estava lliure d’intolerància. També els va explicar que havien de facilitar que la gent pogués deixar la fe i no haguessin de pagar la contribució religiosa durant un any més un cop haguessin deixat de creure i va posar l’exemple de Joseph Goebbels, que quan es va casar amb la protestant Magda Goebbels es va negar a pagar a partir de llavors la contribució religiosa, i va assegurar que l’Església l’havia atacat a ell per haver fet de testimoni en aquella boda. Parlant del divorci en mencionar el cas de Magda, que era divorciada quan es va casar amb Joseph, el dictador va assegurar que en aquest aspecte estava més avançada Àustria perquè no veia en el divorci un pecat i va relatar-los el divorci d’Ernst Rüdiger von Starhemberg, que per poder-se divorciar l’Església li demanava el pagament de 250.000 schillings que va tenir que pagar la Heimwehr perquè l’afectat no tenia suficients diners. Continuant parlant de l’Església, Hitler va assegurar que en l’actualitat molts sacerdots abandonaven l’Església, tot i que també els va confirmar que en ella hi havia un nucli dur que es resistia. El dictador també els va confessar que s’oposava que s’utilitzés la força contra les monges, tot i que es va queixar de que a Alemanya hi haguessin dos milions més de dones que homes i va definir el paper de la dona com el de la cuidadora de la llar dins d’un matrimoni amb fills. Hitler va assegurar que les dones que no tenien fills perdien el cap. Després del llarg monòleg, Hitler va sopar aquella nit amb Himmler i Heydrich.

A Alemanya:

Preveient una guerra de guerrillers entre els soldats alemanys i la població conquerida, els alemanys varen aprovar un decret que deia que l’enemic havia de ser aniquilat per complet, sense contemplacions ni misericòrdia, sota un total menyspreu i sense sentiments. A Berlín, en l’Informe de Situacions de les Operacions a la Unió Soviètica, es va registrar, entre altres execucions, la de 627 jueus que havien sigut afusellats a Shklov, a més de 813  persones amb problemes mentals i 3.000 jueus assassinats en el gueto de Vítebsk.

---

El pilot Franz von Werra va morir en un accident quan volava a bord d’un Messerschmitt.

A Letònia:

El doctor Eberhard Wetzel, del Ministeri dels Territoris de l’Est Ocupats, va enviar una carta a Hinrich Lohse, comissari del Reich en el Bàltic, afirmant-li categòricament que no existien objeccions a la gasificació dels jueus dels guetos d’Ostland que fossin considerats no aptes per treballar. Wetzel també va enviar una carta a Alfred Rosenberg per dir-li que s’havia d’informar a Lohse de que Viktor Brack havia ofert la seva ajuda per la creació dels allotjaments necessaris, així com dels aparells de gas, en els camps de concentració, i que Adolf Eichmann havia autoritat aquell procediment i havia anunciat la creació de camps a Riga i a Minsk per dur a terme tal operació. També es portarien els jueus del Vell Reich, que havien de ser enviats a Litzmannstadt, així com a altres camps, amb l’objectiu de fer-los servir més endavant per treballs a l’Est, sempre hi quan fossin aptes pel treball. Wetzel també el va informar de que de moment no feia falta utilitzar els mètodes de Brack per aquells jueus que no fossin aptes pel treball, ja que creia que ara només se’ls havia de separar per sexes i enviar-los als camps. A la primavera, continuava Wetzel, serien traslladats més a l’Est. Precisament, aquell dia, els Einsatzgruppen havien assassinat només en els Estats bàltics a 135.567 persones.

Precisament, aquell dia el sergent major de les SS, Helmut Rauca, el comandant de la secció jueva en la Gestapo a Kovno, va informar al Consell Jueu de Kovno de que tota la població, unes 27.000 persones, tenien que reunir-se el 28 d’octubre a les sis del matí a la plaça Demokratu per dur a terme una redistribució de les racions de menjar entre aquells que treballaven per als alemanys per una banda, i els que no treballaven per una altra; els no treballadors serien traslladats a un gueto més petit, segons Rauca.

A la ciutat de Riga, les tropes alemanyes van començar a deportar els 30.000 jueus de la ciutat i de les poblacions veïnes en el gueto que havien construït en un barri de la ciutat. El gueto era molt petit per cobrir a tanta gent i estava envoltat per filferro perquè no escapessin. Qualsevol individu que s’apropés a la reixa de filferro corria el risc de ser disparat per un guàrdia, a més de que els guàrdies tenien autorització per disparar de nit a l’atzar s’hi ho creien convenient. Mentre els jueus eren empresonats al gueto i deixaven buides les seves antigues cases, els alemanys varen aprofitar-ho per confiscar les seves propietats i els varen robar tot el que els va interessar.

A la vegada que es perfilava el genocidi jueu, Franz Rademacher, un funcionari de l’Estat a Sèrbia, va afirmar en el seu informe que a partir del moment en que fos tècnicament possible practicar l’anomenada solució total del “problema jueu”, els jueus serbis restants, unes 20.000 persones calculava, haurien de ser transportats per via fluvial als camps de l’Est. Aquell mateix dia, Rademacher va rebre una carta d’un dels seus amics, Paul Wurm, un periodista del Der Stürmer, que li va explicar que durant un seu viatge de retorn de Berlín s’havia trobat un antic camarada de Partit que treballava a l’Est en la qüestió jueva i que l’hi havia confessat que en un futur pròxim, gran part “de la misèria jueva seria exterminada a través de mesures especials”. La carta acabava dient-li que la solució final equivalia a la mort.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb les victòries alemanyes, el Grup d’Exèrcits del Centre va tenir el camí lliure per arribar a Moscou, però l’avanç es va alentir per culpa del fang, fet que va permetre en el general soviètic Gregori Zhukov preparar-se per la defensa de la capital soviètica. Fedor von Bock va escriure que la divisió del Grup d’Exèrcit s’havia quedat aturada pel mal temps i que els soviètics estaven guanyant temps per la seva defensa i preveia que aquest fet no portaria res positiu per ells.

Per altra banda, el 195º Regiment de la 78º Divisió d’infanteria alemanya, que es trobava a Ruza, va rebre l’ordre d’ocupar, a través d’un assalt a Zvenigorod, la segona línia de defensa russa davant de Moscou. Mentrestant, la capital russa va ser atacada pels alemanys, que varen produir l’últim atac aeri contra la capital russa amb vuit avions.

---

El grup de tancs que liderava el general Paul Ewald von Kleist va passar a denominar-se 1º Grup de Tancs.

En el sector sud:

A Ucraïna, les tropes de la Wehrmacht varen conquerir la ciutat de Khàrkiv. Aquesta vegada els soviètics varen ser més hàbils i just abans de que caigués la ciutat varen agafar tots els equipaments de les fàbriques i ho van transportar en tren als Urals per construir-hi noves les fàbriques.

A la Gran Bretanya:

El Prince of Wales, amb el comandant Tom Phillips a bord, acompanyat de dos destructors, va salpar a alta mar amb l’objectiu d’arribar a Singapur per defensar-la de possibles atacs japonesos.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir aquella tarda amb el tinent general Emil von Rintelen, que acabava de tornar de Roma. El dictador va assegurar en els seus convidats que tot tenia un final en la vida i va afirmar que la religió estava en permanent conflicte amb l’esperit de la lliure investigació. Recordant la seva època escolar en una institució catòlica, Hitler va criticar el sistema d’ensenyança escolar catòlic assegurant que només s’ensenyaven mentides i va deixar anar una sèrie de crítiques cap al món catòlic, tot i que va afirmar que era insensat negar que existís una força creadora com, segons la seva opinió, feien els bolxevics. En la seva llarga narració, el dictador va deixar la porta oberta a que existís vida orgànica fora de la Terra.

A Alemanya:

De Berlín va sortir un tren ple de jueus per deportar-los al gueto de Lódz.

A França:

A Souges, els alemanys varen executar a 50 ostatges com a revenja per l’assassinat de dos oficials alemanys.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 6º Exèrcit alemany va ocupar les ciutats de Khàrkiv i Bielgorod i va seguir la seva ofensiva cap a Crimea. A diferència de Kiev, Iosif Stalin no va demanar una costosa defensa de Khàrkiv, i els soldats soviètics del Front Sud-oest varen escapar en un retrocés gradual.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar el camp de concentració de Stutthof. Aquell mateix dia, Himmler va tornar a ordenar a través de Heinrich Müller a tots els comissaris de la Gestapo, que els jueus no poguessin emigrar des del Reich alemany o des de qualsevol altre país ocupat per aquest davant la proximitat de la imminent “Solució Final” del “problema jueu”.

---

En el gueto de Varsòvia, aquell dia hi va morir l’especialista en folklore jueu, Szmul Lehman, que va treballar en els seus treballs fins l’últim moment. Lehman va reunir molt material del folklore del període de la guerra. En el seu funeral es varen reunir els representants de la població jueva de Varsòvia.

A Alemanya:

A Berlín, la Gestapo va detenir a monsenyor Bernhard Lichtenberg per haver fet sermons a la Catedral de Santa Eduvigis contraris al règim. A la seva casa hi varen trobar l’esborrany per al següent diumenge en el que es parlava de la persecució dels jueus. Quan se l’emportaven els agents de la Gestapo el varen obligar a treure’s la sotana. Llavors, un SS, que primerament el va insultar, el va obligar a pujar a un cotxe que el va dur a l’Alexanderplatz per ser interrogat.

---

A Berlín, Adolf Eichmann i els seus homes de la Gestapo varen revisar les informacions sobre les primeres deportacions de jueus alemanys a l’Est i varen afegir algunes disposicions administratives i mesures pràctiques als procediments ja existents. Eichmann va ordenar que ni els malalts ni les persones senils, sense tenir en compte l’edat, fossin evacuades.

Precisament, Joseph Goebbels va ser informat aquell dia sobre les deportacions que s’estaven duent a terme des de feia uns dies. Però el ministre estava preocupat perquè la premsa internacional començava a parlar d’aquests casos i va ordenar que no es parlés en els diaris d’aquestes deportacions a l’Est. En cap cas s’havia de dir que els jueus estaven sent enviant a camps, sinó que es tractava només d’una qüestió d’economia de guerra.

---

El Ministeri de Justícia va informar a la Cancelleria de que Markus Luftgas, un jueu que havia sigut condemnat a dos anys de presó per haver venut ous en el mercat negre però que Adolf Hitler havia demanat la pena de mort, havia sigut entregat a la Gestapo per la seva execució.

---

A Berlín va tenir lloc la primera reunió sobre el pla d’equip de planificació central pel desenvolupament integral de l’Est del Ministeri de Territoris Ocupats.

A Letònia:

Les autoritats alemanyes varen emetre una ordre que obligava a concentrar a tots els jueus a Forstate Maskavas, un suburbi de Riga. Al voltant de 30.000 jueus varen ser reunits en una petita àrea envoltada de filferro espinós.

En el front oriental:

En el sector sud:

El general Semyon Timochenko va agafar el comandament del front soviètic del sud.

---

A Khàrkiv, assetjada pel 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau, el comandant de la plaça de la ciutat va anotar que la Wehrmacht no tenia cap interès en tractar els habitants de la ciutat. Precisament, el 6º Exèrcit va aconseguir travessar les posicions soviètiques a la perifèria occidental de la ciutat i va obligar als soviètics a abandonar la ciutat.

---

A Odessa, després de l’atemptat del dia anterior on varen morir 41 persones, els alemanys varen dur a 19.000 jueus als molls per afusellar-los i incinerar-los amb gasolina. Per no defraudar als seus aliats, al migdia, el dictador Ion Antonescu va ordenar oficialment l’execució dels comunistes per cada oficial romanès o alemany mort i altres cent pels morts de qualsevol altra graduació en territori soviètic. Segons les noves ordres s’havia d’agafar una víctima de cada família jueva. Aquesta matança va coincidir amb els funerals de les víctimes de l’atemptat.

---

A Crimea, per tal d’acabar amb la superioritat aèria soviètica, els alemanys varen enviar tres grups de caça (II./JG 3, III./JG 52 i III./JG 77) que varen sortir de Chaplinka al cel de Crimea. El coronel Werner Mölders era qui donava les instruccions. Desenes d’aeronaus soviètiques varen ser destruïdes pels caces alemanys, que finalment varen acabar amb la superioritat aèria soviètica a l’àrea de Perekop. En total els alemanys varen notificar de 33 victòries per només una derrota, la del sergent primer Ewald Dühn.

En el Mar Negre, He-111 de la 6./KG 26 varen causar danys en el petrolier Sovétskaia neft, que en prou feines va aconseguir arribar al port de Feodosia.

En el Pacífic:

A Hawai, després de que el govern nord-americà acceptés que tres embarcacions japoneses es dirigissin de Japó a Hawai i als Estats Units per parlar de l’embargament nord-americà, l’embarcació japonesa Tatuta Maru va fer escala a Honolulú. En seguida que varen atracar, el consol general Kita va pujar a bord de l’embarcació i va rebre un sobre del comandant. En el sobre hi havia un qüestionari de l’Alt Comandament Major de la Marina japonesa en el qual es sol·licitava, entre altres coses, un mapa amb els emplaçaments, la superfície i els efectius de totes les instal·lacions militars d’Oahu. Una missió especial vindria després a recollir les respostes.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler es va auto elogiar de forma descarada dient que si tenia que jutjar la seva obra s’havia de considerar que ell havia contribuït en la idea de la primacia de la raça, i que havia començat la dominació alemanya a Europa per posar les bases en una cultura sòlida. Hitler va explicar que ell era el líder de la guerra, tot i que segons les seves paraules no ho volia ser, i creia que era imprescindible perquè gràcies a la seva intel·ligència havia resolt problemes militars que cap més hagués pogut resoldre.

---

En el camp de concentració de Gross-Rosen varen ser executats un grup de presoners soviètics.

---

Wilhelm Keitel va sol·licitar l’expulsió del Obersturmführer SS Hans Sommer, el governador Helmuth Knochen i també del general Thomas acusats d’haver participat en els fets del 3 d’octubre quan es varen atacar unes sinagogues de París. Keitel va apuntar que Knochen havia de ser expulsat perquè els francesos havien sigut castigats per un delicte pel qual el verdader instigador era el representant del SD a França.

A França: 

Les autoritats franceses varen afusellar, com a represàlia per la mort de dos oficials alemanys, a 49 presoners dels camps de Chateubriant, Nantes, Bordeus, Mont Valerien i Romainville. Avui en dia en el lloc on es varen assassinar als presoners a Chateubriant hi ha un monument que commemorar l’afusellament.

En el front oriental:

En el sector central:

El setge cap a Moscou continuava i  la 258º Divisió alemanya va conquerir Naro-Fominsk, la carretera de Roslavl a Moscou. A 70 quilòmetres de la capital soviètica, l’última línia de defensa russa va ser trencada. Al sud de Naro-Fominsk, les 3º i 29º divisions d’infanteria varen travessar i es varen establir un cap de pont de 12 quilòmetres d’ample.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Stalino, l’actual Donetsk, Ucraïna.

---

A Odessa, cap a les sis de la tarda, els comandos soviètics varen detonar les mines d’acció retardada que havien col·locat sota de l’edifici del NKVD del carrer Marazki i que s’utilitzava com a quarter general del 4º Exèrcit romanès. En total hi varen haver 41 morts, entre els qui hi havia el general Glogojeanu i cinc oficials de Marina alemanya, i 39 ferits. Les represàlies preliminars que va posar en marxa el general Trestioreanu varen començar una hora i mitja després penjant a pràcticament 5.000 jueus i comunistes des de les faroles o els pals de telègrafs i de tramvies de totes les places amb cartells dissuasius penjats al coll de les víctimes. També es varen detenir a aproximadament 30.000 jueus durant els següents dos dies, que varen ser forçats a abandonar la ciutat per anar a la localitat de Dalnic, on 19.000 d’ells varen ser metrallats en quatre grans naus. 

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar de que es produïa una brutal batalla a la perifèria occidental de Khàrkiv i que per tota la ciutat hi havia incendis.

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar el tercer comboi britànic amb 200 caces i 200 carros de combat pesats. 

 

 

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va afirmar que s’havia evolucionat molt poc si un pensava en les opinions que sostenia el cristianisme i va afirmar un cop més que cristianisme era una encarnació del bolxevisme “destructor” i va comparar la caiguda de Roma amb la bolxevització a través dels jueus. El dictador va assegurar que Jesús no era jueu i que havia sigut l’apòstol Pau qui havia falsejat les ensenyances de Jesús per destruir l’Imperi. A continuació, Hitler va defensar que els romans havien sigut tolerants amb les demés religions i va assegurar que Sant Pau havia sabut aprofitar la situació per dirigir la seva lluita contra l’Imperi Romà i que ara els sacerdots feien el mateix que Sant Pau incitant als creients a lluitar contra l’Estat. Tornant al seu antisemitisme, Hitler va afirmar que els jueus veneraven i seguien venerant l’or, que la seva religió no tenia cap tipus de metafísica i va assegurar que Roma preferia abans als germànics que als jueus, però que no va poder evitar ser bolxevitzada. Comparant aquella època amb l’actual, Hitler va narrar que a la Unió Soviètica els jueus deportaven a centenars de milers d’homes per deixar les dones abandonades als homes d’altres regions per organitzar un mestissatge a gran escala. El líder alemany va continuar assegurant que els jueus seguien torturant en nom del bolxevisme, igual que havia fet cristianisme, i va concloure el seu relat antisemita dient que s’hi eradicaven als jueus, a qui els va anomenar plaga, estarien fent una bona obra per la humanitat.  

A la nit, Hitler va rebre a Heinrich Himmler i es va reunir amb el seu entorn. El dictador els va assegurar que si fos per ell viuria de forma senzilla, però que com a Führer i cap d’Estat tenia unes obligacions i va exclamar que ningú li podia parlar en ell de la senzillesa prussiana, ja que sinó recordaria de quina manera Frederic el Gran havia administrat la hisenda de Prússia. Rememorant l’època de la República de Weimar, Hitler, després de comparar-se amb Benito Mussolini, va assegurar que el cap d’Estat de llavors havia de demanar a cada ministre que li prestés el seu personal quan rebia als diplomàtics i va afirmar que en la Nova Cancelleria hi hauria d’haver 200 cotxes de gama alta amb xofers. A continuació, el dictador va assegurar que sempre li havia agradat Berlín i va recordar que en els dos permisos de 10 dies que va tenir en la Primera Guerra Mundial els havia volgut passar a la capital alemanya, tot i que ell vivia a Munic. Després de lloar Berlín, Hitler també va dir que el problema que tenia la capital era que tenia una població massa barrejada i va afirmar que esborrarien tot el que trobava de mal gust de la ciutat i que la reconstruirien per tornar-la una rival per la ciutat de Roma. Per construir aquesta nova capital, Germània, en la qual va descriure tota classe de monuments, els va explicar que utilitzaria el granit i va assegurar que en 10.000 anys tots els seus edificis continuarien dempeus. Canviant de tema, Hitler va dir que era obra seva que hagués “triomfat” la idea de la raça i va assegurar que ell, que es va definir com a constructor, havia donat als alemanys una base de cultura sòlida. A continuació els va confessar que ell era cap de guerra contra la seva voluntat, però que ho tenia que ser perquè considerava que no hi havia ningú a part d’ell que pogués obtenir millors resultats i va afirmar que tenia l’esperit guerrer d’un pagès quan defensava el seu patrimoni. Hitler va assegurar que les batalles que estaven tenint, tal hi com havia succeït en el passat, quedarien oblidades, però que els monuments que construirien desafiarien el temps com el Coliseu romà i va assegurar un cop més que Berlín seria un dia la capital del món i que Viena era una ciutat bella.

A Alemanya:

Aquell dia varen començar les deportacions dels 11.500 jueus que vivien a Colònia. En total es varen fer 18 trasllats.   

---

Erhard Milch va anunciar davant de 200 representants de la indústria, que, a partir d’aquell moment, els Focke Wulf 190 s’encarregarien en una proporció de tres a un respecte el Me 109.

A França:

El diari francès Le Phare va sortir editat amb un comunicat que deia que “uns criminals” a sou de Londres i Moscou havien matat el dia anterior al comandant de Nantes per l’esquena. El diari explicava que encara no s’havien detingut als assassins i que com a represàlia s’havia ordenat l’afusellament de 50 ostatges i amenaçava de que en el cas de que els assassins no fossin detinguts abans del 23 d’octubre de 1941 serien afusellats 50 ostatges més. L’article portava la firma d’Otto von Stülpnangel. Aquell mateix dia, Von Stülpnangel va enviar una carta a Reinhard Heydrich indicant-li que els atemptats del 3 d’octubre de 1941 havien sigut efectuats per francesos que es movien dins del cercle de Deloncle, però va acusar a l’Obersutrmführer Hans Sommer d’haver-los proporcionat els explosius des de Berlín i d’estar al corrent de l’atemptat. A més, Von Stülpnagel va acusar a Sommer de reunir-se amb els autors de l’atac immediatament després de l’assalt i va senyalar a Helmut Knochen de donar una versió inexacte dels fets.

A Iugoslàvia:

Els alemanys varen iniciar la massacre de Kragujevac. La 717º Divisió d’infanteria va assassinar a 2.778 persones civils, entre serbis, jueus, comunistes i gitanos, molts d’ells dones i nens, d’edats de 16 a 60. Aquesta matança es va produir després d’una emboscada a prop del poble de Gorni Milanovac el 16 d’octubre, on les forces alemanyes es varen enfrontar a les forces partisanes de Josef Tito, deixant 10 soldats alemanys morts i 26 ferits. La 717º Divisió va seguir l’ordre emesa pel mariscal de camp Wilhelm Keitel, que deia que per cada soldat alemany ferit matarien a 50 comunistes i que per cada soldat alemany mort matarien a 100 comunistes. A més, tal i com varen deixar constància en el seu Informe de Situació de les Operacions Número 120, la unitat especial que actuava a Sèrbia va afusellar a 2.200 serbis i jueus com a represàlia per l’atac a un tren a prop de Topola, on varen perdre la vida 22 soldats alemanys. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys es varen fer amb el control de les illes de Hiiumaa, Saaremaa i Muhu, entre el golf de Riga i el mar Bàltic, després de setmanes de combats.

En el sector central:

De dia, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Moscou. 

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va ocupar la ciutat de Stalino.  

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar que estaven sent atacats al nord i nord-oest de la ciutat de Khàrkiv per petits grups de combat amb el suport dels blindats. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic li va confiar a Gregory Zhukov la defensa de la capital.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler, de forma profètica, va advertir que parlar de la retirada de Napoleó Bonaparte era amenaçada amb que es fes realitat.

A Alemanya:

A Munic es va arrestar a totes les persones que deien que preferien al príncep Guillem, per la gràcia de Déu, que l’idiota de Berchtesgaden, fent referència a Hitler.

---

La Berliner Illustrierte Nachtausgabe va informar de que un jueu d’Hamburg anomenat Markus Luftgas havia sigut condemnat a dos anys de presó per vendre ous en el mercat negre. Quan Hitler va llegir la notícia va exigir que Luftgas fos condemnat a mort, tal i com va ser. 

---

De Frankfurt va sortir un comboi carregat de jueus direcció al gueto de Lódz.

A França:

A Nantes varen assassinar a través d’assassins a sou al comandant alemany de la ciutat, Karl Holtz. Els alemanys varen culpar als jueus i varen executar a 50 ostatges per aquell assassinat.

A Ucraïna:

Els alemanys varen crear els Comissariats generals de Yitomir i de Kiev.

En el front oriental:

En el sector central:

El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian i el 2º Exèrcit varen destruir al 3º Exèrcit soviètic a Briansk, a uns 380 quilòmetres de Moscou. Els alemanys continuaven avançant cap a Moscou i els combats amb els soviètics es produïen a les proximitats de les poblacions de Mozhaysk i Malayroslavets. El Grup de Guderian en aquell moment només es trobava a 60 quilòmetres de Moscou.

---

Fedor von Bock va anotar que li causava una terrible impressió les desenes de milers de presoners de guerra soviètics que marxaven cap a Smolensk. Von Bock va escriure que aquelles persones tenien un aspecte famèlic i que molts d’ells morien pel camí i va afirmar que de moment no podien fer res per ells.

En el sector sud:

A Ucraïna, unitats de la policia i milícies ucraïneses varen assassinar amb extrema crueltat a 8.000 jueus en la coneguda Matança de Borrisov. Precisament, aquell dia, el Einsatzkommano número 5 va recomptar un total de 15.110 persones executades fins llavors .

---

El 6º Exèrcit de Walter von Reichenau va obrir camí a poc a poc a través de la zona industrial de l’oest de Khàrkiv, però encara estaven a tres quilòmetres del centre de la ciutat.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va promulgar un decret en el qual advertia a la població de que tot aquell que alterés l’ordre públic seria arrestat i jutjat davant un tribunal militar i que s’afusellaria a l’acte a provocadors, espies i qualsevol persona que provoqués disturbis.

A Iugoslàvia:

Franz Böhme, el comandant general de Sèrbia, va dir que els diversos èxits dels soldats alemanys en els últims temps havien fet que es radicalitzés la duresa de la Wehrmacht a Sèrbia.

A Japó:

Hirohito va elogiar l’elecció de Kido de posar Hideki Tojo com a nou primer ministre en detriment del príncep Higashikuni.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comentar-los en els seus convidats que era clau que la gent tingués molts fills, com a mínim quatre, i va assegurar que quan sabia que una família havia perdut dos fills en el front hi intervenia directament. Per defensar aquesta alta natalitat, el dictador va assegurar que els éssers excepcionals, els genis, molt sovint eren el cinquè, el setè, el desè o fins i tot el dotzè fill.

A la tarda, Hitler va defensar que l’art en construir edificis era un dels oficis més antics del món i va defensar una estandardització de les noves vivendes i, al mateix temps, va assegurar que en un futur no hi haurien diferències de voltatges entre barris com Moabit i Charlottenburg. Hitler va defensar l’estandardització per, segons ell, millorar les condicions de vida dels alemanys.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que el món antic havia sigut tan pur, serè i lluminós perquè no coneixia ni el cristianisme ni la sífilis. El dictador, tornant a donar un discurs antisemita, va assegurar que el tema de la mobilització cristiana dels esclaus en l’Imperi romà era una manipulació dels jueus bolxevics per destruir l’estructura de l’Estat.  

---

En el gueto de Lódz varen arribar-hi més jueus deportats de Luxemburg. 

En el front oriental:

El comandant de la 707º Divisió d’Infanteria, el general major Bechtolsheim, va llegir en els seus homes que els jueus eren els seus enemics mortals i que d’acord amb el sentit cultural d’Europa no eren persones, sinó homes educats per ser bèsties que havien de ser aniquilades. Al mateix temps, el Batalló Policial 322 va assassinar a Mogilev a 3.700 jueus.

En el sector central:

Els alemanys varen ocupar Mozhaisk, a 90 quilòmetres a l’oest de Moscou.

---

A la ciutat de Smolensk, els alemanys varen dur una gran massacre sobre els presoners soviètics, deixant els carrers de la ciutat coberts de cadàvers.

En el sector sud:

Les tropes alemanyes del 1º Grup Panzer varen ocupar la ciutat de Taganrog, a la costa del Mar d’Azov i a prop de Rostov. Per intentar fer-los front, 16 Il-2 Shturmovik del 4 ShAP varen enlairar-se i varen atacar a una columna de la 13º Divisió Panzer i destruir, segons els informes, nou vehicles.

---

Les columnes d’avanç del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau varen entrar a la zona industrial de l’oest de Khàrkiv. Els soldats varen poder copsar com els soviètics havien desmantellat o destruït la indústria de forma sistemàtica. Al mateix temps, en el centre de la ciutat, l’últim dels trens que transportava material de Khàrkiv va sortir de l’estació.

---

---

Des de l’inici de l’Operació, els alemanys havien fet fins aquell dia a 673.000 presoners i s’havien apoderat de 1,242 blindats i 5.412 peces d’artilleria.

A la Unió Soviètica:

A la ciutat de Moscou es va proclamar l’estat d’emergència davant l’arribada imminent dels soldats alemanys, que es trobaven a només 100 quilòmetres. Aquell dia es trobaven a la ciutat de Moshaisk. Iosif Stalin va confiar el comandament de la ciutat al general Gregory Zhukov i, per la seva sort, arribaven reforços des de les regions del nord i del sud i de l’exterior. En total arribarien 900.000 homes sense cap tipus d’entrenament militar. Al mateix temps, els britànics varen enviar un centenar de caces, 140 carros pesats, 200 tanquetes lleugeres, 200 fusells anti-carro i 50 canons pesats. A més, els civils varen ser obligats a construir línies defensives. Tot i l’ajuda que arribava, la situació era desesperada pels soviètics. Lavrenti Beria preguntava en el Kremlin com podien defensar Moscou sinó tenien res, absolutament res, va exclamar per escrit, afegint que els havien aixafat. Però la defensa soviètica no només es va basar en la capital soviètica, ja que a través de tot el front oriental els soviètics estaven preparant posicions defensives i mobilitzaven a tota la població del país perquè donés suport a la defensa. Qui es resistia era empresonat i 40.000 persones varen acabar a la presó durant aquests dies i prop de 900 varen ser afusellades. El Comitè de Defensa Estatal va advertir en un decret que “tot aquell que provoqués algun disturbi seria acusat sense dilació i portat davant un tribunal militar”. Els espies i els demés agents que incitessin a la revolta havien de ser afusellats.

A Romania:

En resposta a la carta de Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves de Romania, de l’11 d’octubre de 1941 en què es queixava de que la deportació jueva significava la mort, Ion Antonescu li va dir en una carta oberta a la premsa romanesa, que durant l’ocupació bolxevic els jueus havien denunciat als “bons romanesos”, entregant-los a les orgies dels russos i portant el dolor a les llars romaneses. Antonescu li assegurava que cada dia treien dels subterranis de Chisinau cossos horriblement mutilats i li preguntava si s’havia preguntats quants havien caigut assassinats d’una forma covarda i quants havien sigut cremats vius. El dictador romanès li va afegir que aquests actes, els quals va descriure d’odi, estaven fomentats per la bogeria que els jueus havien mostrat cap al poble romanès. Amb l’únic propòsit de demostrar que els jueus eren uns salvatges, Antonescu li va escriure en la postdata un relat on suposadament un soldat ferit de Piatra Neamt havia sigut enterrat viu per ordre i a la vista dels comissaris jueus, tot i les seves súpliques de que no ho fessin perquè tenia quatre fills.

A la Gran Bretanya:

Després d’un extens interrogatori per part d’un agent britànic del SOE, Jean Moulin va arribar finalment a Londres.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre a l’arquitecte Albert Speer i l’escultor Aron Breker. El dictador va culpar als jueus per, segons la seva opinió, haver portat la Gran Bretanya a la guerra i va afirmar que Winston Churchill només era un titella dels jueus, a qui va acusar de només voler la guerra pels seus negocis. Hitler va defensar llavors el sistema autàrquic i va qualificar d’error la política econòmica que es va seguir després de la Primera Guerra Mundial tornant al sistema de mercat. El dictador va assegurar que en la nova Alemanya no hi faltaria mai de res, excepte el cafè i el te, i que volia que tothom participés en aquesta nova economia. De les colònies, Hitler va afirmar que no hi tenia cap interès excepte de Camerun. El líder alemany va parlar amb enyorança dels dies passats en el quarter general de Felsennest, França, i va recordar els ocells de la zona, les vistes i les esquadrilles d’avions.

A Alemanya:

El govern alemany va acabar una primera fase de deportacions de jueus alemanys a les zones conquerides de l’Est. Precisament, aquell dia el primer transport amb 1.000 jueus va abandonar Berlín direcció a Lódz. Al mateix temps i preparant-se per les següents deportacions, Heinrich Himmler va emetre l’ordre de prohibir tota l’emigració jueva des del Reich.

Precisament, Joseph Goebbels va ser informat per un dels seus informadors dels “gegantescos” afusellaments de jueus que tenien lloc a Ucraïna. També va saber que aquests assassinats eren incomprensibles per part de la població local i el ministre va considera que aquell fet era perquè el bolxevisme havia anat suavitzant “l’instint antisemita” dels pobles ocupats pels soviètics.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit alemany va ocupar Kalinin, al nord de Moscou, i Kalunga, al sud, després de dures batalles.

En el sector sud:

Els homes del Einsatzgruppen Grup D, que operaven a Crimea, varen ordenar que tots els jueus es reunissin en un patí i que portessin menjar per tot el dia, les seves coses de valor i les claus de les seves cases. Després els varen traslladar a un quarter soviètic desèrtic i, a continuació, varen dur 500 homes, molts d’ells ja molt grans, en columnes fins a un magatzem llunyà al koljoz Màximo Gork. Les dones i els nens varen viatjar en camions. Un cop tots junts els varen dur en grups de 100 a una rasa antitanc, on els ordenaven que es despullessin i s’asseguessin al marge de rasa per ser disparats.

Al mateix temps, en les instal·lacions de salut mental de Kiev, els membres del Einsatzkommano 5 varen assassinar a 300 interns jueus. Segons un informe, arrel d’aquests assassinats molts membres del Einsatzkommando varen presentar problemes psicològics.

---

Continuant a Crimea, l’11º Exèrcit va poder avançar de nou gràcies a que la II./JG 3 i la III./JG 77 varen estar tot el dia atacant les aeronaus soviètiques que tan mal havien fet a l’11º Exèrcit en els últims dies. Però ni amb la Luftwaffe al cel els alemanys varen poder aturar els atacs aeris soviètics. El 54º Cos d’Exèrcit va patir més de 1.200 baixes en els seus intents per obrir pas.

---

El temps va tornar a millorar i les carreteres es varen començar a assecar després de les pluges dels últims dies. Els alemanys ràpidament varen començar a obrir pas a través de les posicions de l’exèrcit soviètic.

A la Unió Soviètica:

Després de dies de forta incertesa i quan tothom havia donat per fet que Moscou seria abandonada, es va restablir l’ordre i es va acabar el pànic dels moscovites. Tot i això, el neguit continuava entre la població. Tement que amb l’apropament de les tropes alemanyes a Moscou hi pogués haver una revolta popular, Lavrenti Beria va ordenar l’execució de 28 presoners de la presó de Lublianka; entre ells tres antics comandants de les forces aèries: Aleksandr Loktionov, Yakov Smushkevich i Pavel Richagov.

A última hora d’aquella nit, Iosif Stalin va tornar a la seva datxa de Kuntsevo i es va trobar amb el seu personal preparant-ho tot pel trasllat del dictador. Un tren especial estava a punt per treure’l de Moscou. Però Stalin els va anunciar que no volia sentir a parlar de cap evacuació i que es quedaria a la capital fins la victòria. El líder soviètic va tornar a la capital i va fer saber als seus escortes que no abandonaria Moscou i que tots ells es quedarien amb ell. Sí que es va preparar un búnquer que reproduïa molt fi de digne el despatx que ocupava en el Kremlin.

A Romania:

Romania es va annexionar la Moràvia ucraïnesa que va passar a dir-se Transnistria.

A la Gran Bretanya:

El científic James Chadwick va enviar una carta a un seu company del Ministeri de Provisions en el qual es va queixar de que tant els britànics com els nord-americans no s’estaven prenent prou seriosament el secret de la bomba atòmica i els va avisar de que s’havien de donar els passos necessaris per evitar que els alemanys descobrissin que passarien a l’etapa de fabricació.

A Japó:

Després de les detencions del 10 d’octubre i del 15, els japonesos varen detenir als espies Max Clausen, Richard Sorge i Branko Voukelitch. Els espies varen parlar de les seves activitats als seus captors, tot i que en un principi Sorge es va resistir. És molt probable que els torturessin perquè parlessin, tot i que també és possible que xarressin per esgotament anímic.