Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Durant al dinar, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que el dictador romanès Ion Antonescu era un gran aliat per Alemanya, ja que el considerava un home de gran classe, i que amb la caiguda d’Odessa la guerra pràcticament hauria acabat per Romania. El dictador va assegurar que Antonescu havia acabat amb al corrupció i que ara tenia la missió de construir el seu Estat basant-se en l’agricultura. Per tal de garantir la supervivència de l’Estat, Hitler va narrar-los que s’havia de tenir un exèrcit incorruptible, una política i administració reduïdes al mínim i l’expulsió dels jueus.

A la tarda, Hitler va reunir-se amb el ministre Fritz Todt i Fritz Sauckel i va tornar a parlar amb els seus convidats de la seva idea “d’europeïtzar” Rússia i els va tornar a insistir de que tenia pensat construir carreteres que conduirien fins al sud de Crimea i fins al Caucas per tal de que els alemanys poguessin anar aquells territoris amb facilitat. Hitler volia convertir tota la Unió Soviètica en una colònia alemanya, la volia germanitzar, i estava convençut de que amb vint anys a Ucraïna hi podrien anar a viure vint milions d’habitants de diferents països occidentals, tot i que, hipocondríac com era, va afirmar que ell ja no hi seria per veure-ho. De la població autòctona d’aquells països per Hitler només eren una nosa i tenia molt clar, i així ho va expressar quan va dir que haurien de passar per sobre d’aquells pobles i s’haurien d’extingir. El líder alemany va assegurar que s’estaven alliberant per complet dels jueus, a qui va qualificar de destructius, i va confirmar que s’ocupava d’aquest assumpte amb fredor i va comentar que no tenien absolutament cap obligació cap a aquells pobles i que esperava que només aprenguessin a entendre les senyals de trànsit de les autopistes que pensava construir per tal de no atropellar-los. A continuació, Hitler va continuar defensant la seva idea de germanitzar tots aquells territoris de l’Est a través de l’emigració d’alemanys. El dictador va assegurar que a ell tant li feia el que poguessin dir d’ell sobre com havia aconseguit el seu objectiu i que estava feliç per haver donat en el poble alemany el que li faltava per afirmar la seva posició en el món. A continuació, Hitler li va demanar a Todt que ampliés el seu programa de construcció de carreteres i xarxes de ferrocarrils i li va assegurar que de mà d’obra no li faltaria.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que no havia dormit les nits del 10 de maig de 1940 i la del 22 de juny de 1941. Després de narrar-los que durant el maig de 1940 el clima era la seva principal preocupació, el dictador els va rememorar aquells dies i la bellesa de Felsennest. De l’Operació Barba-roja, Hitler els va comentar que en aquells moments no sabien què els esperaria perquè, en la seva opinió, el bolxevisme havia suprimit qualsevol tipus de civilització i va afirmar que no sentiria cap tipus d’emoció si destruïa ciutats com Kiev, Moscou o Sant Petersburg. En aconseguir la victòria, Hitler els va assegurar que faria construir a Berlín monuments que proclamarien la glòria del seu Exèrcit.

---

En el gueto de Lódz va arribar-hi procedent de Praga un tren carregat amb jueus deportats. 

A Itàlia:

A Roma, Magda Goebbels gaudia d’uns dies a la capital italiana acompanyada per la seva cunyada i va ser rebudes amb tots els honors pel govern italià. Magda va aprofitar que era lluny del seu marit, Joseph Goebbels, per mantenir una aventura amb Karl Hanke, que també l’acompanyava en el viatge. Per la cort italiana sortien rumors i xafarderies que deien que Magda no era un esposa fidel i que s’havia anat al llit amb molts dels assistents dels mítings del NSDAP en el Sportpalast de Berlín. Fins i tot alguns varen dubtar de que els sis fills de la parella fossin de Joseph.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els espanyols de la Divisió Blava varen aconseguir la primera victòria a Leningrad quan el 269º Regiment del coronel José Martínez Ezparza va creuar el Vóljov, tot i que varen ser obligats a retrocedir d’immediat per un contraatac soviètic. En aquell primer combat la Divisió Blava va registrar 139 morts i 434 ferits.

En el sector central:

El dia va acabar amb victòria alemanya en la doble batalla a les ciutats de Viazma i Briansk. Els alemanys varen aniquilar a nou exèrcits soviètics i varen empresonar a 663.000 homes.

---

De dia, els alemanys varen llançar 11 bombes contra la ciutat de Moscou. A la tarda, els alemanys varen atacar els trens que es dirigien al sud de la capital soviètica.

En el sector sud:

Un canvi de temps, amb intenses nevades, pluges i boires, va complicar el pas dels soldats del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau cap a Khàrkiv. Però els soviètics preveien que aquell Exèrcit conquerís la ciutat i, per aquest fet, la Stavka va ordenar replegar el Front Sud-oest 120 quilòmetres a l’est de la línia Khàrkiv-Belgorod.

---

A Crimea, He-111 del KG 27 es varen dirigir cap a una flota soviètica que evacuava gent i material d’Odessa. Abans de que la interceptessin, les VVS ChF varen enviar els seus MiG-3 contra els alemanys i es va produir un combat aeri. Els alemanys varen entrar al port de Taganrog.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, després de que circulessin diversos rumors que deien que el dictador Iosif Stalin havia fugit, es va anunciar que el líder soviètic es trobava a Moscou. La notícia va enfortir la moral de la població i la majoria va pensar que la ciutat estava salvada. Tot i que Stalin es va quedar a la capital, el govern soviètic es va establir a Kuybyschev.

A l’Atlàntic:

Un U-Boot va atacar al destructor nord-americà Kearney matant a 11 nord-americans.

A Japó:

El tinent general Hideki Tojo va ascendir al poder i va fer un govern militar amb el suport dels caps de l’Estat Major de l’Exèrcit i de la Marina.

A Iran:

Després de diversos dies amb l’armistici firmat, els Aliats es varen retirar de Teheran, però el país es va dividir de manera efectiva entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica durant tota la guerra. Els soviètics es varen estacionar en el nord i els britànics varen tenir el control del país fins a Hammad i a Qazvin.

Dijous:

A la Unió Soviètica:

A Moscou la situació era molt precària; els soldats alemanys es trobaven a uns 150 quilòmetres de la capital, i la ciutat només estava defensada per 90.000 soldats. Un comunicat oficial explicava que durant la nit del 14 al 15 d’octubre de 1941 havia empitjorat la situació i que els alemanys havien llançat contra l’exèrcit soviètic enormes efectius de tancs i d’infanteria motoritzades. Davant d’aquelles informacions, el govern soviètic va decidir començar a evacuar la població i, fins i tot, Iosif Stalin va pensar seriosament en fugir de la capital i marxar cap a Juibisheb, a 650 quilòmetres a l’est de Moscou, cap als Urals. De fet, ja tenia un tren blindat esperant la seva decisió de marxar, però, mentre debatia sobre si quedar-se o no, el seu personal va començar a portar en el tren el material de comunicacions del Kremlin i, a la nit, varen pujar-hi tots els membres de l’Estat Major de Stalin esperant que el seu líder acceptés fugir de la capital. A última hora, Stalin va decidir quedar-se i es va fer baixar tot el material que s’acabava de pujar i els membres de l’Estat Major varen tornar al seu lloc de treball. El dictador soviètic volia demostrar que ell es quedaria a lluitar fins l’últim moment i esperava que el poble davant d’aquella decisió no deixaria caure la capital a mans dels alemanys. A la vegada, Ràdio Moscou, després de dies de silenci, va tornar a emetre per comunicar que la situació era greu i va recomanar a tots els residents abandonar a capital.

Els moscovites en veure que es transportava fora de la ciutat a material i a alts càrrecs es varen indignar pensant que els abandonaven i alguns varen cridar consignes contra els dirigents soviètics. El NKVD va intentar sufocar els disturbis amb les seves armes i varen abatre a més de 200 persones, la xifra més alta en un sol dia des de 1938. Obrers, armats amb martells i pales, varen atacar als oficials del NKVD, agents de policia i caps i dirigents locals del Partit.

Centenars de moscovites es varen dirigir a l’estació de trens per fugir, però només es varen trobar un caos absolut, amb gent anant d’una banda a l’altra. A la nit, les autoritats varen omplir d’explosius el Teatre Bolshói.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, el 49º Cos Panzer i el 1º Grup d’Exèrcits alemany varen atacar als soviètics. En aquest atac i va participar per primer cop la Divisió Blava, integrada com la 250º Divisió d’Infanteria.

En el sector central:

Les tropes del general Gotthard Heinrici es varen veure obligades a aturar-se per culpa del mal estat de les carreteres, plenes de vehicles de motor destruïts i el número de cavalls morts.

En el sector sud:

A Ucraïna, a Lubny, a Nadvornaya, grups d’Einsatzgruppen (equips mòbils de matança) i del Batalló policial 133 van agafar a més de 1.000 jueus (nens dones i homes) del poble per reunir-los en un camp obert, on després serien assassinats a trets. Abans de ser executats, un fotògraf alemany no va parar de tirar-los fotografies.

---

Les tropes alemanyes, juntament amb soldats de l’exèrcit romanès, varen conquerir Odessa amb el seu gran port. Tot i la conquesta, els romanesos varen patir un gran número de baixes, però per ells la gesta era tan important que es va celebrar amb una desfilada sota l’Arc de Triomf de Bucarest. Per no ser eliminades, les tropes soviètiques eren des de feia dos dies evacuades per mar. Els alemanys no es varen adonar fins aquell dia de la maniobra soviètica i quan ho varen veure varen enviar tots els bombarders disponibles per atacar a la flota de rescat. Però els caces soviètics, a més dels canons antiaeris de les embarcacions, varen evitar que els alemanys ataquessin. Degut a la confusió, els alemanys quan varen tornar varen notificar haver enfonsat sis carregadors i causat danys en altres vuit i una torpedera. Però, en realitat, els alemanys només varen enfonsar el vaixell Bolshevik.

---

El 1º Grup Panzer, després de rebre el suport dels caces, va entrar a Taganrog. Els alemanys també varen entrar a Stalino, Donetzk.

En el Reich:

A Alemanya:

A partir d’aquell dia els jueus que vivien a les grans ciutats varen ser reunits per ser deportats a l’est. Els primers jueus alemanys, una vintena de combois, varen arribar a la tarda en el gueto de Lodz provinents de Viena, Praga i Luxemburg.

A Iugoslàvia:

Les forces partisanes del guerriller Josef Tito varen fer una emboscada als alemanys a prop del poble de Gorni Milanovac, provocant la mort de 10 soldats alemanys i ferint-ne a 26. Davant d’aquella emboscada, els homes de la 717º Divisió d’infanteria varen ser mobilitzats al poble de Kraguejavec, on varen escollir a diversos civils que serien assassinats el 21 d’octubre de 1941.

A l’Atlàntic:

A la nit, el destructor nord-americà Kearny, que havia anat a ajudar a un comboi atacat per submarins, es va llençar contra un d’ells. Els alemanys varen respondre ràpidament amb els torpedes, que varen matar a onze homes de la tripulació, les primeres víctimes de guerra del conflicte entre nord-americans i alemanys.

A Japó:

Aquell dia es va formar el govern de Hideki Tojo, fins llavors ministre de Guerra, després de la dimissió del primer ministre, el príncep Fuminaro Konoye, que era contrari a la política bel·ligerant del país. Konoye, que el dia anterior havia anunciat la seva dimissió a l’emperador Hirohito, va comunicar per carta les seves raons al Consell d’Ancians. Però l’emperador no va fer cas a l’últim consell del seu primer ministre de nomenar en el seu lloc al príncep Higashikuni perquè, aconsellat per Kido,  no volia que un príncep imperial declarés la guerra provocant la ira del poble contra la família imperial. Per aquest fet, i sota la proposta de Kido, es va nomenar a Tojo com a primer ministre.

---

Al mateix temps, els alemanys varen demanar a través de Soemu Toyoda a Nomura, en un missatge que va ser interceptat pels nord-americans, que el govern japonès presentés a Cordell Hull una versió suavitzada sobre les relacions entre japonesos i nord-americans.

---

A Tòquio, els japonesos varen detenir a l’espia Richard Sorge en veure que passava informació a Moscou sobre els seus plans. Just abans de ser arrestat, Sorge va informar a Moscou sobre l’imminent atac japonès a Pearl Harbor.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany, seguint les ordres d’Adolf Hitler, va començar una nova fase de la deportació de jueus alemanys, sobretot berlinesos, i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia als guetos dels territoris ocupats de l’Est i va prohibir en els jueus emigrar d’Alemanya. El primer transport va sortir de Viena direcció a Lódz. 19 jueus es varen suïcidar abans de ser deportats. El SS-Brigaderführer Franz Stahlecker, destinat en els països bàltics, va dir en una reunió, que juntament amb l’organització i la posada en pràctica de les ordres d’execució, des dels primers dies es va procurar concentrar en totes les ciutats a tots els jueus en els guetos creats a l’efecte. En un seu informe, Stahlecker va declarar que el Einsatzgruppe A havia matat 121.817 jueus en el seu sector del front oriental, entre ells 3.387 comunistes, i que la població autòctona havia sigut induïda a iniciar pogroms contra els jueus durant les primeres hores de la captura.

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va rememorar el passat dient que la República de Weimar havia fet tots els possibles per endarrerir la seva caiguda final i va definir a Gustav Stresemann com el pitjor dels polítics de l’època. Recordant la remilitarització de Renània del març de 1936, Hitler els va confessar que quan s’havia allotjat a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg se li havia passat pel cap travessar una de les zones ocupades pels francesos i que havia tingut la sort de no fer-ho perquè sinó estava convençut que els francesos l’haguessin atrapat i empresonat. El dictador també va rememorar que quan va pujar al poder havia ordenat que es suspenguessin tots els pagaments del Pla Young i que havia tingut que posar en marxa la màquina de fer bitllets per acabar amb la inflació. Hitler va presumir de saber economia i, inclús, va afirmar que havia tingut que explicar-li a Hjalmar Schacht com acabar amb la inflació. El dictador va relatar-los que sabia tan d’aquell tema perquè havia llegit molt i havia sabut treure profit de l’experiència del passat com quan Frederic el Gran va retirar poc a poc de la circulació els seus tàlers que havien perdut valor per restablir d’aquesta manera el valor de la moneda. Hitler, tot i això, va explicar-los que el fonamental per millorar l’economia era que els jueus no s’interposessin, ja que, en la seva opinió, la base de la política comercial jueva residia en fer que els negocis arribessin a ser incomprensibles per un cervell normal i, per aquest fet, era un defensor de les idees simples i naturals. El dictador va posar l’exemple d’un dia a Obersalzberg on havia rebut a uns obrers per parlar-los sobre el diner i que aquella gent l’havia comprès molt bé i l’havien recompensat amb forts aplaudiments.

El Govern General va promulgar un decret en què es permetia matar a qualsevol jueu al que es trobés per una zona determinada o fora d’ella. A més, el decret avisava de que qualsevol polonès que ajudés a algun jueu a fugir patiria el mateix destí. El governador Hans Frank va assegurar que no estaven en disposició de donar més aliments als jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Heinz Guderian li va dir a Fedor von Bock que tenia que ordenar aturar l’avanç per culpa de la resistència soviètica i el mal estat de les carreteres. Però els alemanys continuaven amb el seu avanç i varen ocupar Kalinin, a 150 quilòmetres de Moscou. L’exèrcit soviètic no va tenir temps de muntar un front davant de Kalinin per defensar la ciutat. També varen dur a terme un fort avanç que els va dur a Naro-Fominsk, a 70 quilòmetres al sud-oest de Moscou.

---

Els soviètics, en aplicar una política de terra cremada, varen fer descarrilar un tren d’armament i varen sabotejar una via ferroviària, provocant un llarg endarreriment.

En el sector sud:

Els alemanys varen entrar a Odessa. Al mateix temps, els soviètics estaven evacuant per mar als seus homes d’Odessa per transportar-los a Crimea. Per tal de no ser atacats, els soviètics varen atacar per aire la ciutat de Constanta, a Romania, en una maniobra de distracció.

---

La força de caces alemanys va atacar a les aeronaus del Front Sud de les VVS, que tan mal estaven fent al 1º Exèrcit Panzer. Els alemanys varen assegurar haver destruït 18 avions soviètics a la zona del Mius.

A la Unió Soviètica:

El Comitè de Defensa Estatal va concloure evacuar el Presídium del Soviet Suprem i les altes categories de Moscou. En el document es deia que en cas de que les forces alemanyes arribessin a les portes de la capital, la NKVD tenia l’ordre de destruir establiments comercials, magatzems i institucions que no poguessin ser evacuades, així com tot l’equip elèctric del ferrocarril metropolità. També es va evacuar els militars i, per exemple, es va donar l’ordre de traslladar cap a Engels, a 800 quilòmetres al sud-est de Moscou, al 122º Grup Aeri.

A la nit, les ambaixades estrangeres i els departaments governamentals varen rebre instruccions de preparar-se per abandonar Moscou. En els patis dels ministeris es varen fer fogueres per cremar els arxius del govern. Batallons d’afusellament de la Lubianka i altres presons de la NKVD varen començar a executar als presoners perquè no caiguessin en mans alemanyes. Al voltant de la ciutat es varen col·locar pues de filferro amb la intenció d’impedir l’entrada per carretera dels carros blindats alemanys i es va enviar a les afores a desenes de milers de ciutadans mal equipats perquè cavessin més tanques antitanc. Quan aquests varen ser fora, els veïns i els supervisors que varen quedar a la capital varen córrer a saquejar les vivendes dels que eren fora.

Aquest document va dur al caos entre la població moscovita i varen córrer diversos rumors que ja apuntaven que el Govern era fora o que els alemanyes estaven a les portes de la capital. Una multitud va saquejar els establiments comercials de tota classe.

A l’Atlàntic:

Al nord, un comboi Aliat que navegava rumb a la Gran Bretanya va perdre nou vaixells per un atac de submarins alemanys.

A França: 

El govern francès va condemnar a dos anys de presó al resistent Loustaunau-Lacau, detingut el 18 de juliol de 1941 i acusat de provocar una revolta al nord de l’Àfrica.

A la Gran Bretanya:

El general polonès Wladislaw Sikorski va manifestar el seu descontent amb els soviètics i va enviar una nota a l’ambaixador soviètic Bogomolov per recriminar-li que diversos milers d’oficials polonesos no havien tornat a Polònia després de que els russos passessin al bàndol Aliat i va assegurar que no els havien trobat en els camps militars soviètics. Aquests generals polonesos que trobaven a faltar eren morts, els varen matar els soviètics quan varen ocupar Polònia el setembre de 1939 i seran descoberts pels alemanys en els boscos de Katin a l’abril de 1943.

A Japó:

Després de l’amenaça del dia anterior de Hideki Tojo i inclús de plantejar-se la possibilitat de fugir a Estats Units, Fuminaro Konoye es va dirigir al palau reial per reunir-se amb Hirohito per anunciar-li que renunciava al càrrec de primer ministre i va demanar que nomenés al príncep Higashikuni pel càrrec. L’anunci es faria públic l’endemà.

---

Després de les detencions del 10 d’octubre, els japonesos varen detenir a l’espia Hotsumi Ozaki en el seu domicili. A la comissari de Meguro va començar a parlar d’immediat de les seves activitats.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, on entre ells hi havia Heinrich Himmler, i els va dir que trobava perillós que l’Església tingués tant poder perquè algun dia, quan l’interessés, podria anar encontra dels interessos de l’Estat i va afirmar que qualsevol acord amb l’Església només podria portar beneficis provisionals. El dictador els va explicar que sempre havia mantingut al partit nazi apartat de les qüestions religioses per evitar enfrontaments innecessaris i va afirmar que la millor manera per acabar amb el cristianisme era deixar que patís una mort natural i va afegir que una mort lenta produïa cert consol. Hitler llavors va fer una crítica a la religió i va augurar que tard o d’hora, com els mites, s’aniria desintegrant. El dictador va afirmar que el cristianisme havia arribat a l’absurditat i que per aquest fet la seva estructura es destruiria. Hitler va dir que la persona que tenia una vida simple era més propens a tenir fe i que el que tenien que fer era crear una fe més sòlida de la que ja tenien basada en la ciència. Tot i això, el líder alemany va explicar que no era desitjava que es deixés de creure en un Déu, ja que donava l’oportunitat de concretar el sentiment que tenien de les realitats sobrenaturals. En acabar el seu relat després de dir que les religions no havien de tenir una mort violenta, Hitler va afirmar que havien de vigilar que les esglésies no poguessin difondre a l’exterior ensenyances en pugna amb els interessos de l’Estat i que havien de seguir predicant la doctrina del nacionalsocialisme i als joves ja no se’ls ensenyaria res més que la “veritat”.  

A la nit, Hitler li va dir en el secretari Martin Bormann i els seus convidats que no es podia fiar de les previsions meteorològiques i es va mostrar a favor de que els meteoròlegs es separessin de l’Exèrcit perquè considerava que la Lufthansa tenia un servei meteorològic de primera, tot el contrari que l’Exèrcit, i va demanar un nou servei que no havia de costar molts diners amb homes que estiguessin en contacte amb la naturalesa i el seu entorn i no homes d’estudis. 

---

Christian Wirth, el comandant del camp d’extermini de Belzec, va quedar sota l’autoritat d‘Odilo Globcznik. 

A Alemanya:

A Berlín, Kurt Daluege, en qualitat de cap de la policia berlinesa, va firmar la primera ordre de deportació pels jueus berlinesos.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

El cap dels destacaments de les Waffen-SS de la zona va escriure un informe a Himmler per comunicar-li que tots els batallons de les Waffen-SS havien de traslladar-se per carretera al Protectorat per executar afusellaments i controlar els penjaments. En l’informe s’apuntava que fins llavors hi havia hagut a Praga, 99 afusellaments i 21 penjaments; a Brunn, 54 afusellaments i 17 penjaments, un total de 191 execucions, incloses les de 16 jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Una secció dels tancs alemanys van arribar al pantà de Jimki, a prop de Moscou, i els soldats de la Wehrmacht del front de Mojaisk de la 1º Divisió Panzer varen conquerir sense masses problemes la ciutat de Kalinin, a 150 quilòmetres al nord de Moscou, fet que va provocar que quedés interrompuda la línia de trens que unia la capital soviètica amb la ciutat de Leningrad. A més, aquests soldats es varen apoderar del pont sobre el Volga. Des d’aquell dia es varen produir ferotges batalles en el sector de Volokolamsk, a meitat del camí entre Mojaisk i Kalinin, a uns 80 quilòmetres al nord-oest de Moscou. A part, la divisió Das Reich de les SS i la 10º Panzer varen arribar al camp de batalla de Borodino. A més, les tropes del general Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner varen destruir el 32º Exèrcit soviètic a Viazma.

Mentre els soldats alemanys s’apropaven a la capital soviètica, a Moscou la població va començar a patir quan varen tenir les primeres notícies de l’avanç imparable dels alemanys. El menjar va començar a ser racionat, cosa que va provocar l’augment de la histèria, i els robatoris al carrer eren freqüents. A més a més, aquell dia els alemanys varen atacar amb els seus bombarders una estació de ferrocarril del sud i varen destruir 90 vagons. Els moscovites volien fugir, però les carreteres cap a l’est estaven col·lapsades de gent morta de pànic. Per fer front a la fugida de la població, les unitats especials de la NKVD, per ordre del dictador Iosif Stalin, varen reprimir brutalment aquella situació de pànic i van eliminar a tot aquell soldat o civil que volgués fugir del combat o de la capital.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud del comandant Gerd von Rundstedt va ocupar Mariupol.

---

El vicealmirall Oktiabrski va enviar a tota la seva flota al Mar Negre per evacuar els seus homes d’Odessa.

A Japó:

En una reunió del gabinet es va prendre la decisió de continuar amb els preparatius per entrar a a guerra contra els nord-americans i els britànics. Però el primer ministre Fuminaro Konoye, que apostava per la diplomàcia, sabia que tenia les hores contades. A la nit, després d’assistir a una reunió de la Companyia pel Desenvolupament de Xina Septentrional, Konoye va rebre un missatger enviat per Hideki Tojo en que l’avisava que si la Marina, més contrària al conflicte, es negava a entrar en guerra seria una greu falta als seus deures militars i per això criticava que la reunió del gabinet del 6 de setembre amb l’emperador Hirohito s’apostés per obrir negociacions. Konoye sabia que això era un ultimàtum i que el seu Gabinet hauria de dimitir.    

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va rebre la visita del ministre Walther Funk i de molt bon humor va reflexionar en veu alta sobre els seus plans econòmics per l’Europa que volia conquerir. Hitler va afirmar que els països als que convidarien a participar en el seu sistema econòmic tindrien dret a la seva part de les riqueses naturals de les regions russes i, d’aquesta manera, creia que eliminaria l’atur europeu. El líder alemany estava convençut que Amèrica no podia ser mai un aliat d’aquests països perquè només podia pagar amb or, tot i que va assegurar que si ell visqués a Amèrica no es preocuparia gens ja que només haurien d’establir una gegantesca economia autàrquica. Hitler va atribuir “l’estat catastròfic” de les polítiques econòmiques dels Estats Units al pensament jueu. Hitler va assegurar que Amèrica del Sud només podia oferir a Estats Units productes que els nord-americans tenien en excedent. Canviant de tema, el dictador va explicar que volia unir els rius Dnièper i Don amb el Mar Negre, i d’aquesta manera s’apoderaria amb més facilitat del petroli i els cereals de l’est d’Europa. Així, creia que Europa tindria més importància i seria Europa i no Amèrica el continent de les possibilitats il·limitades. Parlant de la seva joventut com a referent, Hitler va explicar-los que en l’única època en la qual no havia patit preocupacions havia sigut durant els seus sis anys de soldat. 

A la tarda, tornant a parlar d’economia però ara sense el ministre Funk, Hitler va confessar-los que es preguntava sovint si havien de reunir als dirigents responsables de l’economia de Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Bèlgica, Suècia i Finlàndia per explicar-los com estaria la situació un cop conquerits els territoris de l’Est. El dictador també els va explicar que Funk li havia assegurat que en 10 anys Alemanya no disminuiria el seu poder de compra. 

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn de que havia donat la contraordre sobre un atac que els havia de fer guanyar quatre quilòmetres de terreny perquè el benefici que els hagués dut no era suficient i, parlant de la Primera Guerra Mundial, va afirmar que l’ofensiva de Verdú havia sigut una bogeria i que s’havien sacrificat inútilment a 20.000 persones utilitzant-los de dia en missions que es podien fer a la nit. Hitler va explicar que un cap de Guerra (referint-se a ell mateix) tenia que tenir imaginació i fantasia, i estava convençut de que el poble alemany era un poble de soldats i artistes (Hitler es considerava un soldat i un artista, tot i que mai va destacar en cap d’aquests camps).

Llavors, el líder alemany va comentar que havia agafat la costum de deixar un descans entre el moment d’escriure el correu i d’enviar-lo i va explicar-los que ara s’havia tornat més prudent alhora d’escriure perquè ningú pogués posar en contradicció un text seu. Per aquest fet defensava explicar les coses cara a cara i va afirmar que ara només redactava notes que es tractava de fets essencials i que meditava durant unes 10 hores sobre qüestions militars i que les altres decisions només hi dedicava mitja hora. Tot i això, el dictador va dir-los que esperava que aviat no s’hauria d’ocupar de la guerra en el front oriental perquè ja l’hauria deixat encaminada per la victòria. Seguidament, Hitler va comentar que tenia la sort de saber-se relaxar passant el temps amb l’arquitectura i observant dibuixos, i va afirmar que la seva força provenia del seu passat com a soldat i que per això podia comprendre amb rapidesa les mesures que convenien en cada moment. Per acabar, el líder alemany va assegurar que sense ell les decisions per les quals devien les seves existències no s’haguessin pogut prendre.

A Alemanya:

Otto Dietrich va anunciar a la premsa que militarment la guerra ja estava decidida i que el que quedava per fer era d’essència política, tan interna com externa. Dietrich va confirmar que els exèrcits alemanys a l’Est s’aturarien en el seu avanç i es dibuixaria una frontera determinada per ells per “protegir” la gran Europa i el bloc comunitari. Dietrich explicava les opinions de Hitler. 

---

A Berlín, Hans Frank es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar de la possibilitat d’expulsar a la població jueva del Govern General cap als territoris ocupats de l’Est. El ministre va al·ludir a l’existència de desitjos semblants en el si de les demés autoritats, però no va considerar possible realitzar aquella operació a curt termini. Sí que preveia en un futur enviar els jueus als territoris més solitaris. 

També a la capital alemanya, Heinrich Himmler es va reunir a última hora de la tarda amb els caps de la policia, Odilo Globocznik i Friedrich-Wilhelm Krüger, per assignar-los la implantació de l’Operació Reinhard i va decidir que s’havia de construir un camp de concentració a Belzec per servir com un centre d’extermini amb gas a través de les camionetes de gas. Himmler va deixar clar que aquest camp només seria creat amb el propòsit de matar. Globocznik per la seva part li va presentar a Himmler el trasllat “radical” de les poblacions locals de la ciutat de Zamosc i els seus voltants amb el propòsit de substituir-los per alemanys.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

La Gestapo va detenir a Paul Thümmel després de descobrir la seva emissora des de la qual enviava informació a l’estranger, concretament al govern txecoslovac a l’exili. Thümmel, conegut com l’agent A-54 pels txecs, va declarar que ell no era cap espia i que el seu propòsit era atrapar als espies txecoslovacs. La Gestapo el va deixar anar amb la promesa de que col·laborés amb ells per detenir al líder de la xarxa. 

A Ucraïna:

A la ciutat de Simferópol, Crimea, el tinent del Einsatzgruppe D de 28 anys, Heinz Schubert, va organitzar i inspeccionar l’afusellament d’entre 700 i 800 persones. En el barri gitano de la ciutat es varen carregar en un camió a les persones que anirien a ser afusellades. En un lloc a fores de la ciutat, les víctimes eren col·locades davant d’una tanca antitanc i després les disparaven amb metralladores i fusells.

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht va atacar les ciutats de Bryansk i Vyazma, i el 4º Exèrcit alemany va conquerir la ciutat de Kogula, a 160 quilòmetres al sud-est de Moscou, fent 750.000 presoners. A part, varen creuar el Volga en a prop de Kalinin, on les aigües eren menys profundes, A més, la Luftwaffe va aniquilar pràcticament la bossa nord del Front Oest. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic, com el dia anterior, continuava traslladant a Kuibichev i a altres ciutats de l’est moltes oficines ministerials i comissariats del poble, una part dels organismes del Partit i la totalitat del cos diplomàtic resident a la capital soviètica.

A la Gran Bretanya:

Després de la crida del dia anterior dels físics soviètics per col·laborar amb els físics occidentals en el programa atòmic, el Daily Telegraph va publicar un article titulat: Exhortació dels científics soviètics al món de la ciència, en el qual comentava de manera favorable la crida dels físics i apel·lava a la resta de científics a concentrar-se en el descobriments de nous mètodes de fer la guerra per utilitzar-la contra Alemanya. En l’article també es parlava de la possibilitat de construir una bomba atòmica, però l’autor deixava entreveure que ho veia molt complicat abans del final de la guerra.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va enfadar molt quan va saber que un alemany el va qualificar de gauleiter d’Itàlia.

A Japó:

L’emperador Hirohito va transmetre al seu entorn de que acceptava que la guerra era inevitable, ja que era molt pessimista amb la possibilitat d’arribar a una entesa amb els nord-americans, tot i que no tancava la porta a un possible acord, tot i que després de demostrar el seu poder militar. Això sí, l’emperador volia enfrontar-se als britànics i els nord-americans amb la situació europea controlada i en cap cas l’interessava que Hitler arribés a un acord amb britànics o soviètics. Per això, va demanar tenir bons contactes diplomàtics amb els alemanys per fer que es mantinguin cooperants en la guerra d’ells amb els nord-americans. També era necessari, en les seves paraules, començar a pensar en la manera d’acabar amb la guerra i en la recerca d’un mediador adequat. Hirohito va proposar el Vaticà.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Stanislawów, al sud de Galítzia, Hans Krüger, el cap de la Policia de Seguretat, va ordenar a primera hora del matí detenir a tots els jueus de la ciutat i per grups els varen posar en fila en una llarga cua que anava fins la vora d’unes tanques obertes que s’havien excavat en el cementiri de la localitat. Allí, policies alemanys del Batalló policial 133, gent d’ascendència alemanya i ucraïnesos nacionalistes els esperaven per assassinar-lo. El primer grup, 1.000 jueus, un cop varen passar la porta del cementiri se’ls va ordenar que es despullessin i llavors els varen disparar. Els morts queien en unes fosses, on el costat Krüger hi havia col·locat taules amb menjar i vodka. Krüger mateix va supervisar els afusellaments amb una botella de vodka. En total més de 12.000 jueus varen ser assassinats. Alguns varen intentar escapar escalant el mur del cementiri o llançant-se a les fosses per camuflar-se entre els cadàvers, però cap d’ells va poder escapar de les bales alemanyes. Quan varen acabar la matança, els alemanys varen organitzar una festa amb menjar i alcohol per celebrar-ho. Krüger, ja de nit, va anunciar que els jueus que quedaven havien rebut un indult de Hitler i varen ser conduïts de retorn al gueto.  

A Iugoslàvia:

A Zasavica, els alemanys varen assassinar a diversos centenars de jueus i gitanos. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen rodejar pel sud la línia fortificada de Mojaisk i varen ocupar Briansk, Viazma i Kaluga. Vuit exèrcits soviètics havien quedat atrapats i 648.196 homes varen quedar presoners. Els bombarders alemanys també atacaven amb força i durant un d’aquests atacs varen ferir greument al tinent general Andrei Yeremenko, al comandament del Front de Briansk.

En el sector sud:

El Front Sud de les VVS va continuar atacant al 1º Exèrcit Panzer sobre el riu Mius i Mariupol. El 17º Exèrcit va perdre a 200 soldats i 238 cavalls sota aquests atacs aeris.

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau es trobava en aquells moments a Bogodujov, a 65 quilòmetres al nord-oest de Khàrkiv.

A la Unió Soviètica:

El diari soviètic Pravda parlava del terrible perill que corria la nació. El Comitè de Defensa Nacional va decidir fer una crida als ciutadans de Moscou per formar una primera línia de defensa a certa distància de la capital, una segona línia en el límit exterior de la ciutat i dues més al llarg dels bulevards perifèrics, ja dintre la ciutat. A més, Iosif Stalin va ordenar que 400.000 soldats amb experiència, 1.000 carros de combat i 1.000 avions es desplacessin direcció oest per Sibèria per situar-se darrere de Moscou

Mentre es cridava a la població perquè resistís, el govern soviètic va traslladar a Kuibichev i a altres ciutat de l’est moltes oficines ministerials i comissariats del poble, una part dels organismes del Partit i la totalitat del cos diplomàtic resident a Moscou.

A la vegada, físics soviètics, entre ells Piotr Kapitsa, varen fer públic la seva intenció de col·laborar amb els físics Aliats occidentals per incloure’ls en el programa atòmic. 

---

Els soviètics varen rebre dels britànics 20 carros de combat pesats i 193 caces. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va rebre un missatge del president Franklin Delano Roosevelt en el qual li va comunicar que desitjava que parlessin sobre l’estudi del seu Comitè MAUD, que estudiava les investigacions secretes, i del Projecte Manhattan per coordinar i posar en marxa conjuntament qualsevol iniciativa que poguessin prendre. El President es va fer ressò de la conversa que Vannevar Bush i James Conant havien mantingut amb Charles Darwin. El primer ministre va tardar més de l’habitual en contestar la nota del seu homòleg nord-americà perquè no estaven interessats en compartir els secrets i els avenços que havien fet sobre l’energia nuclear. 

A Japó:

Després de la negativa nord-americana d’un acord de pau, el príncep Fuminaro Konoye, que precisament aquell dia feia anys, es va reunir amb Hideki Tojo per dir-li que ell volia acceptar les exigències nord-americanes com la de retirar algunes tropes de la Xina per no conduir el país cap a una nova guerra. Tojo, tot i les acusacions que va rebre, no va cedir. 

Dissabte:

En el Reich:

Després de la roda de premsa del dia anterior de l’Otto Dietrich, els diaris alemanys varen proclamar amb grans titulars:

Sentenciada la campanya de l’Est! La gran hora ha arribat!.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tempestes de neu i les carreteres gelades varen dificultar els moviments dels dos bàndols.

---

El districte militar de Moscou, després de rebre quatre regiments de bombarders procedents del districte militar d’Àsia Central, va iniciar una ofensiva contra les bases aèries de la 2º Flota Aèria. Els resultats varen ser escassos.

En el sector sud:

La Leibstandarte SS Adolf Hitler i la SS-Division Wiking varen arribar al riu Mius, a només 55 quilòmetres a l’oest de Rostov. Però els alemanys varen ser atacats pels bombarders del Front Sud de les VVS, que varen efectuar com a mínim 300 sortides. La II./JG 7 només va poder enviar uns quants Messerschmitt Bf-109 per fer-los front. Aquests atacs aeris soviètics varen obligar al 4º Cos de l’Aire a tornar a atacar les bases aèries soviètiques i aquell mateix dia varen atacar un aeròdrom proper a Stalino, on varen destruir entre 8 i 10 aeronaus segons els informes.

A Romania:

Els alemanys varen establir els primers guetos en el país. Per tal d’evitar que els jueus romanesos morissin, Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves a Romania, va escriure una carta al dictador Ion Antonsecu per intercedir per la meitat dels deportats, per als que Transnistria significava la mort de gent innocent sense més culpa que la de ser jueus.

A Japó: 

Isoroku Yamamoto va reunir a bord del buc de guerra Nagato a cinquanta almiralls i alts caps per parlar del futur atac a Pearl Harbor. Alguns almiralls varen mostrar els seus temors davant d’aquell atac i el vicealmirall Nagumo va detallar tots els perills que hi havia. Mentre tots exposaven els seus temors i opinions, Yamamoto en va prendre nota i quan tots varen acabar les seves exposicions va dir que mentre ell sigui el comandant de la Flota Combinada es faria l’atac contra Pearl Harbor. L’Estat Major de la Marina de seguida es va continuar oposant al pla, però el govern japonès estava decidit a actuar.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la seva particular visió que tenia dels imperis alemanys i britànics a la Història. Estava convençut de que havien sigut abans els alemanys un gran Imperi que els britànics i va afirmar que si no hi haguessin hagut tantes lluites internes per la religió, la Gran Bretanya no hagués tingut mai ni veu ni vot en el continent europeu. Per Hitler l’única força continental que hi havia a Europa era Alemanya.

Al migdia, Hitler va explicar en els seus convidats que la guerra havia tornat a trobar la seva forma més primitiva fent referència a la guerra a l’Est, tot i que va deixar clar que ara la guerra era una lluita per la possessió de les riqueses naturals i va tornar a defensar el darwinisme social. Després Hitler va atacar el cristianisme definint-lo com una protesta contra la naturalesa. 

A la nit, Hitler va criticar davant dels seus convidats als alts comandaments militars alemanys de la Primera Guerra Mundial i va afirmar a la vegada que el Kàiser Guillem II no tenia noció del comandament i el va comparar amb els soviètics. Hitler només va lloar la figura del comandant austríac Conrad von Hoetzendorf per, en la seva opinió, reconèixer les necessitats d’ordre polític i militar.

A Alemanya:

A Berlín, en el Ministeri de Propaganda, Otto Dietrich va anunciar en els periodistes davant d’un mapa gegantesc de la Unió Soviètica que la guerra estava a punt d’acabar. Ràpidament la premsa alemanya va anunciar les victòries alemanyes al front. Per augmentar més l’odi contra els seus enemics, la Parole der Woche que es va publicar aquell dia es podia llegir les paraules del polèmic nord-americà Theodore N. Kaufman: Alemanya té que ser aniquilada – Sempre la mateixa aspiració. 

---

Davant la vida pròpia que havia agafat l’Arma SS, el comunicat del sector SD de Nuremberg d’aquell dia deia que el Brigadeführer SS doctor Martin s’havia proposat, com a cap de les SS del sector, intervenir personalment per mantenir en un sol bloc totes les organitzacions de les SS, però que els seus intents havien sigut envà per l’actitud del cap de l’Arma SS, el Sturmbannführer SS Loh. 

---

A Berlín, Veturia Goga, l’esposa del difunt primer ministre romanès Octavian Goga, va ser convidada en el Frauentag (dia de les dones). Goga es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va explicar alguns detalls sobre l’alçament de la Guàrdia de Ferro. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, Reinhard Heydrich va presidir una reunió on hi varen assistir els més alts comandants locals de les SS i Adolf Eichmann. Heydrich els va informar que 50.000 deportats serien enviats a Riga i a Minsk, i que planejava pel Protectorat l’establiment de dos camps de trànsit, un a Moràvia i un altre des de Bohèmia, des dels quals els jueus serien traslladats cap a l’Est després d’haver sigut fortament delmats. Heydrich va tancar la reunió dient que Hitler desitjava que els jueus fossin evacuats de l’espai alemany possiblement a finals d’aquell any i que tots els temes importants havien de resoldre’s de forma immediata i que cap problema de transport havia de crear cap dificultat.  

A Iugoslàvia:

El general Franz Böhme va dictar una ordre en la que deia que els comunistes o els homes que fossin sospitosos de ser comunistes, tots els jueus i un número especificat d’habitants nacionalistes i amb inclinacions democràtiques, tenien que ser capturats com ostatges i executats en una proporció d’un centenar per cada soldat alemany que haguessin matat els partisans i de cinquanta per cada soldat ferit. 

En el front oriental:

Walter von Reichenau va donar les seves directrius per l’Operació Barba-roja deixant clar que l’objectiu principal de la campanya era l’aniquilació completa de les forces bolxevics i l’extermini de la influència asiàtica i jueva. A partir de llavors, els soldats soviètics havien de considerar-se representants del bolxevisme i havien de ser tractats “com a tal”. Amb aquesta idea, el comandant del 6º Exèrcit va continuar dient que el soldat tindria unes missions que s’apartaven dels treballs comuns de tot soldat. Volent deixar clar aquesta idea, Von Reichenau va continuar dient que el soldat en el front oriental no era només un guerrer d’acord amb les regles d’art de la guerra, sinó que també era el portador d’una idea popular implacable i el venjador de tota bestialitat. Per això, segons Von Reichenau, el soldat havia de tenir el total convenciment de la duresa i, també, de la brutal inferioritat jueva afirmant que tenia l’objectiu de tallar les arrels dels alçaments a la rereguarda de la Wehrmacht, que segons ell estava sent ordida pels jueus. Finalment, Von Reichenau també va exhortar a les seves tropes dient que la guerra contra l’enemic en el front mai més seria presa seriosament.

Parlant de l’alimentació, Von Reichenau va ordenar no alimentar als habitants de la zona i als presoners de guerra que no estiguessin al servei de la Wehrmacht, i va exclamar que les cuines de l’Exèrcit no eren humanitàries ordenant que no s’entreguessin cigarretes i pa. Després d’explicar de la necessitat que tenia Alemanya d’aliments, Von Reichenau va continuar la seva exposició dient que el soldat no tenia que regalar res al seu enemic.

---

En el bàndol soviètic, Gregory Zhukov va obtenir el comandament suprem de tot el Front Oest substituint el general Simon Timochenko. Per altra banda, el diari soviètic Pravda va incitar a la població russa a la vigilància extrema i va explicar en un dels seus articles que els alemanys no només avançaven sobre la capital, afirmant que intentaven desorganitzar la rereguarda amb una xarxa d’agents secrets, espies i provocadors. Però els soviètics, tot i les seves crides, sabien que l’avanç alemany era imparable en aquells moments i aquell dia les dones i els nens varen començar a ser evacuats cap a l’Est. Els soviètics tenien el problema que molts homes intentaven escapar de la batalla i aquell dia la NKVD va escriure un informe on deia que s’havien arrestat a un total de 657.364 soldats per retirada no autoritzada o deserció. D’entre ells, 632.486 varen tornar a la línia del front sense més repercussió; 10.201 varen ser sentenciats a mort i executats i només 3.321 varen ser afusellats a la línia de front. 

En el sector central:

Després de que el dia anterior no poguessin fer gaires sortides per culpa de la boira, la 2º Flota Aèria va poder fer 537 sortides i va notificar la destrucció de 450 vehicles i 150 peces d’artilleria. 

En el sector sud:

A prop del mar Azov varen continuar els combats aeris entre els dos bàndols i la Leibstandarte SS Adolf Hitler va informar que havien rebut intensos atacs per part de grups de fins a 20 aeronaus. 

A Japó:

La Tokko va arrestar als espies Tomo Kitabayashi i Yotoku Miyagi, els dos membres del partit comunista nord-americà. A l’habitació de Miyagi, els investigadors japonesos varen trobar-hi un informe sobre les reserves de petroli japoneses. Durant l’interrogatori, Miyagi es va intentar suïcidar tirant-se per la finestra del segon pis, però un agent de la policia va saltar darrere seu i els dos varen sobreviure. Més tard, Miyagi va confessar tot el que sabia i va dir els noms dels espies per als quals hi treballava, Max Clausen, Richard Sorge i Hotsumi Ozaki.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler en sortir de la sala de conferències li va ordenar en el seu cap de premsa Otto Dietrich que es presentés davant d’ell en mitja hora perquè volia donar informació a la premsa per explicar en el poble tot el que s’havia amagat. Dietrich es va presentar davant Hitler al cap de mitja hora acompanyat pel seu secretari i el dictador li va demanar que convoqués per l’endemà una conferència de premsa en el Ministeri de Propaganda per explicar en el poble alemany que en poques setmanes cauria l’exèrcit soviètic, que farien presoners a 2.400.000 soldats, destruirien a 14.000 avions, 17.500 tancs i 21.600 peces d’artilleria. Dietrich ja havia fet publicar en els diaris alemanys sota els titulars Ha arribat la Gran Hora, que la campanya en el front oriental ja estava decidida i que el bolxevisme estava acabat. Hitler li va afirmar a Dietrich que els soviètics estaven perduts i que la batalla a l’Est ja estava decidida. En sortir de l’habitació, Dietrich va redactar la convocatòria per l’endemà i el comunicat que havia d’emetre la premsa, però abans el va fer revisar pel general Alfred Jodl.  

A la nit, Hitler va explicar que estava molt satisfet amb el dictador romanès Ion Antonescu perquè creia que els seus soldats atacaven amb valentia als soviètics. Entusiasmat, el dictador va afirmar que havien aniquilat els exèrcits russos i que ara només quedava per fer unes missions de vigilància. Després, Hitler va explicar que només era mèrit dels alemanys que els huns, els àvars i els magiars s’haguessin aturat a Europa central i va afirmar que ja llavors eren un gran imperi quan els britànics encara no havien començat a edificar el seu imperi marítim. El líder alemany va assegurar que si ells no s’haguessin anat desplaçant mútuament al llarg de la història, la Gran Bretanya mai hagués tingut ni dret ni vot en l’equilibri de forces continental i va afirmar que els britànics només representaven un perill quan tenien la possibilitat d’oposar a una potència que amenaçava la seva supremacia. També va assegurar que la victòria britànica en la Primera Guerra Mundial era pírrica i va afirmar que per sostenir l’Imperi britànic, els britànics només necessitaven al seu costat una forta potència continental i aquesta segons ell només podia ser Alemanya. 

A Alemanya:

Segons un informe del SD, el decret que ordenava l’obligació als jueus de dur l’estrella groga era vista amb entusiasme per part de la població alemanya.

---

El comissari general Schoene va informar sobre el seu treball a Podolien i dels problemes que tenia amb la Wehrmacht. També es va mostrar insatisfet amb l’autoritarisme d’Erich Koch. 

A França:

Els alemanys varen obligar en els jueus a tornar-se a inscriure en un registre.

En el front oriental:

En el sector central:

L’espessa boira només va permetre a la 2º Flota Aèria alemanya fer 189 sortides. 

En el sector sud:

Després de que els soviètics ataquessin sense dificultats a la Leibstandarte SS Adolf Hitler a Mariupol, un grup de caces de la II./JG 77 varen ser enviats a la zona de combat per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs aeris soviètics també varen dificultar l’avanç del 17º Exèrcit, que va informar que havia arribat a un punt que era impossible continuar avançant. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el diari soviètic Pravda va invitar al poble de Moscou a mobilitzar totes les seves forces per rebutjar l’ofensiva alemanya.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va demanar en el Congrés que revisés la llei sobre Neutralitat perquè permetés l’armament en les embarcacions mercantils i perquè poguessin navegar a ports bel·ligerants. Per altra banda, el President i el vicepresident Henry A. Wallace es varen reunir amb el científic Vannevar Bush perquè aquest els volia informar de les últimes notícies sobre el desenvolupament de la bomba atòmica. En vista dels últims descobriments, Roosevelt va concedir a Bush els fons que sol·licitava.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la notícia de que Moscou volia obrir negociacions amb Alemanya, però no en va voler fer cas perquè estava convençut de que tenia la victòria al seu abast. De fet no li faltava raó en aquells moments: en el sector central les tropes de la Wehrmacht van conquerir la ciutat de Mojaisk i Orel, i es trobaven a 360 quilòmetres al sud-est de la capital soviètica. Però aquell dia va començar una intensa pluja, a més de que varen caure les primeres nevades, que va alentir l’avanç cap a Moscou. La pluja va transformar les carreteres en un fangar; els vehicles patinaven, s’encallaven i quedaven immobilitzats. A la nit, Hitler va parlar del gir decisiu que s’havia produït en la situació militar durant els tres dies anteriors. Alfred Jodl va afirmar que havien guanyat la guerra.

---

A Polònia es va començar a construir el camp de concentració de Birkenau, a Auschwitz, on hi morien més d’un milió de persones, la gran majoria jueus i gitanos.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després de trobar el dia anterior els cadàvers dels integrants de tres regiments, el comandant de la 61º Divisió d’Infanteria va fer afusellar de forma sumaríssima a 93 soldats russos.

En el sector sud:

Després de que els alemanys arribessin al mar Azov, els soviètics varen reaccionar ràpidament i aquell mateix matí tota la força aèria del sud va atacar a la Leibstandarte SS Adolf Hitler, que havia conquerit Mariupol.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, al Kremlin, Iosif Stalin va donar l’ordre d’aguantar els atacs alemanys com fos. Tot i disposar de més reforços, no els va voler llançar a l’auxili fins que no fossin suficients per garantir l’èxit d’una contraofensiva. A part, Stalin va emetre una ordre per desplegar tres unitats femenines, incloent el 588º Regiment de Bombardeig Nocturn. Per impulsar més a la gent a resistir, el diari de l’Exèrcit, l’Estrella Roja, va sortir publicat amb un article que deia que la pròpia existència de l’Estat soviètic es trobava en perill i que cada soldat de l’exèrcit soviètic havia de resistir fins al final, ja que consideraven la nova ofensiva alemanya com un últim i desesperat atac.

Durant aquell matí, Gregory Zhukov, des del dia anterior comandant del Front Oest, va explicar a Stalin de les dificultats que tenien i el va avisar que el principal perill que tenien eren les carreteres que anaven a Moscou perquè no hi havien defenses.