Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar prohibir acceptar la rendició de Leningrad i de Moscou, com també va prohibir l’entrada en elles dels soldats alemanys perquè no volia patir les baixes que havia tingut en la conquesta de la ciutat de Kiev. El dictador també va ordenar disparar contra totes les persones que sortissin d’aquestes ciutats i s’apropessin a les línies alemanyes, tot i que va acceptar que la població d’aquestes ciutats fugissin cap a l’interior del país. Aquelles ordres varen ser firmades per Alfred Jodl. Durant aquell dia varen caure les primeres boles de neu a Rastenburg. Tot i això, Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que en el front tot anava bé i que Hitler continuava sent extraordinàriament optimista.

---

Des del mateix quarter, Koeppen va anunciar que Hitler estava decidit a “allunyar” a tots els jueus del Protectorat, de Berlín i de Viena, si així ho permetien les necessitats en matèria de transport de la Wehrmacht. Koeppen va deixar clar que no se’ls deportaria al Govern General sinó més a l’Est. 

A la Unió Soviètica:

Els alemanys varen començar l’assassinat massiu de més de 17.000 jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

Mentre els alemanys avançaven anaven complint les ordres cruels establertes. La 61º Divisió d’Infanteria va descobrir els cadàvers dels integrants de tres regiments i l’endemà el comandant de la divisió va fer assassinar a 93 soldats russos.

En el sector central:

Mentre queien les primeres nevades, que de seguida es varen desfer, tot i que deixant un munt de fang a la carretera, les tropes de Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner van rodejar al 32º Exèrcit soviètic a Viazma, i el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian, el 2º Exèrcit i el 47º Cos d’Exèrcit van acorralar al 3º Exèrcit soviètic a Briansk. A la nit, un comunicat oficial soviètic parlava per primer cop de durs combats en el sector de Viazma. A més, Guderian va informar dels primers casos greus de congelació entre els seus homes. 

En el sector sud:

Els alemanys del 1º Grup Panzer varen arribar a la costa del mar Azov, deixant aïllats al 9º i 18º Exèrcits del Front del Sud a l’oest. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic veia l’avanç alemany com imparable i Iosif Stalin va ordenar el trasllat del govern soviètic i de l’administració central de la ciutat a Kuibyshev, a l’altre costat del Volga. El dictador soviètic va cridar al general Gregory Zhukov perquè es presentés davant seu i, quan el general va arribar a primera hora a la capital, va sentir com Stalin li deia a Lavrenti Beria que utilitzés el seu servei secret a l’estranger per saber si hi havia la possibilitat de firmar la pau amb Hitler. Stalin va preguntar-li en el general si considerava que Ivan Konev, que estava al comandament del Front Oest, era un traïdor i li va ordenar que el substituís. Zhukov va acceptar-ho, però li va dir que necessitava al coronel general. 

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a l’hora de dinar es va parlar de l’eliminació de la resistència txeca després del nomenament de Reinhard Heydrich el 27 de setembre com a Protector de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler va parlar intensament de les formes en què pensava reduir als txecs i de la deportació dels jueus com una solució. El dictador va afirmar que tots els jueus que havien de ser expulsats del Protectorat no només ho havien de fer en el Govern General, sinó molt més a l’est, però també va explicar que per ara no es podia dur a terme aquella missió per la falta de transports, ja que eren utilitzats per l’Exèrcit. Tenint clar el seu objectiu, va exclamar que juntament amb els jueus del Protectorat, tots els jueus de Viena i Berlín havien de desaparèixer al mateix temps i va justificar les seves intencions dient que els jueus eren en totes parts el conducte pel qual circulaven a la velocitat del vent totes les notícies de l’enemic en tots els sectors de la població.

A França: 

A París, Otto von Stulpnagel va saber qui eren els autors dels atemptats del 3 d’octubre a la capital francesa i va escriure en el gran quarter general per queixar-se de que el obersturmführer Sommer, per ordres de Helmuth Knochen, havia donat en “els criminals francesos” substàncies explosives d’origen alemany.

En el front oriental:

En el sector central:

En el front de Smolensk, les unitats blindades alemanyes varen travessar la línia de defensa Rjev-Viazma i varen avançar direcció a les posicions fortificades de Mojaisk, a uns 80 quilòmetres a l’oest de Moscou, i varen començar l’ofensiva cap a la capital soviètica. A més, els primers soldats alemanys varen entrar a la ciutat de Briansk i els soviètics ja havien perdut el control de tot el front central. Però, a la nit, va començar a nevar, una cosa poc habitual en aquella època, cosa que va alentir l’avanç alemany.

---

Per intentar frenar l’avanç del 4º Grup Panzer d‘Erich Hoepner, els soviètics varen enlairar enmig d’una espessa boira tots els aparells disponibles i varen atacar a les tropes alemanyes en el sector de Yujnov. Els aviadors soviètics varen aconseguir destruir un pont sobre el riu Ugra, però es varen trobar una forta oposició alemanya. 

A la nit, la 5º Divisió Panzer, propera a Ugra, al sud-oest de Viazma, va fer una emboscada contra la 1º Bateria especial d’artilleria de coets del capità Ivan Fliorov, que va morir en aquell atac.  

---

La 4º Brigada Blindada del 1º Cos de la guàrdia va tornar a enviar els seus T-34 contra la 4º Divisió Panzer del 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian a Mtsensk. Els alemanys varen perdre 10 carros de combat i cinc peces d’artilleria, mentre que els soviètics només varen perdre dos T-34 i quatre més varen rebre danys de diferent consideració. Els soviètics també varen comptar amb el suport aeri. 

---

A la nit, els bombarders alemanys varen atacar una fàbrica d’armes de Rostov.

En el sector sud:

Part del 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul Ewald von Kleist es va desviar cap al sud per capturar Berdiansk, al costat del mar d’Azov, atrapant a 100.000 soldats del 18º Exèrcit soviètic. El KG 27 i el KG 51 varen començar a bombardejar la ciutat, on els avions de reconeixement soviètics varen detectar que els soviètics estaven sent evacuats per mar. Al mateix temps, la divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler, del 1º Grup Panzer, va capturar gran part de l’Estat Major del 9º Exèrcit soviètic. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es varen reunir l’ambaixador polonès Jan Kot i el ministre d’Afers Exteriors soviètic Andrej Vichinski en una reunió molt tensa. Kot li va explicar que durant l’ocupació soviètica a Polònia un total de 9.500 oficials polonesos havien sigut fet presoners de guerra i havien sigut deportats a diverses regions de la Unió Soviètica, i que després d’alliberar-los només hi havien 2.000 oficials i en trobava a faltar a uns 4.000. Vichinski li va contestar que havia de pensar que des del 1939 havien canviat moltes coses i que la gent havia anat d’una banda a l’altra sense control. Però Kot, que no es va creure aquesta justificació, li va replicar que si un d’aquest homes hagués sigut posat en llibertat ells se’n haurien assabentat. Veient que no li podia dir la veritat i que no trobaria una resposta que el convencés, Vichinski va posar fi a l’entrevista amb una resposta evasiva. El ministre soviètic volia amagar com fos que es sabés que aquests oficials que trobaven a faltar havien sigut assassinats a Katin pels soviètics.

---

Iosif Stalin va tornar a rebre directament de Winston Churchill el calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk. 

A la Gran Bretanya:

Els finlandesos varen enviar un comunicat per al govern britànic per reiterar-los que Finlàndia no secundava la política del dictador alemany i que l’exèrcit finlandès operava d’acord amb la Wehrmacht. De fet, l’exèrcit finlandès tenia llibertat d’acció.

En els Estats Units:

A Washington es va rebre el missatge desxifrat que havia rebut el consol japonès a Hawaii, Nagai Kita, el 24 de setembre on havia rebut instruccions per enviar a Japó informació sobre les embarcacions de guerra de Pearl Harbor. Els nord-americans no li varen donar importància. 

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va sopar amb Heinrich Himmler, que havia estat els últims cinc dies a Ucraïna. El cap de les SS va explicar les seves impressions sobre Kiev i va comentar que podia prescindir del 80 o el 90% de la gent pobra de la ciutat. Llavors, el dictador va parlar sobre els dialectes alemanys i va explicar la seva aversió per l’accent saxó i va rebutjar tots els demés dialectes perquè creia que no feien res més que dificultar l’aprenentatge de l’alemany als estrangers i dificultava el seu camí de convertir l’alemany en el mitjà de comunicació general a Europa.

A França:

A Metz, durant un míting del districte de Westmark, Joseph Goebbels es va mostrar més pessimista que Hitler durant el seu discurs del dia 3 d’octubre sobre el resultat de la campanya de l’Est.

En el front oriental:

En el sector central:

Després de rebre gràcies a la Luftwaffe 55 metres cúbics de combustible, la 7º Divisió Panzer va poder avançar. Al mateix temps, la 10º Divisió del 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner va ocupar Yujnov des del sud-oest amb l’objectiu de trobar-se amb les 6º i 7º Divisió Panzer del 3º Grup Panzer a l’est de Viazma. Un avió de reconeixement soviètic va interceptar aquesta columna de blindats que avançava cap a Yujnov, a no més de 130 quilòmetres de Moscou. Però aquesta informació quan va arribar al Kremlin es va donar per no creïble. Lavrenti Beria va voler arrestar a l’oficial de les forces aèries per haver transmès aquella informació. Llavors es varen enviar dos aparells més per confirmar la informació. Els pilots varen donar la raó a l’oficial. En seguit, en el Kremlin es va estendre el pànic i Iosif Stalin va donar ordres al comandant del districte militar de Moscou per mobilitzar tots els seus efectius. Per intentar frenar l’avanç alemany, totes les unitats de les VVS varen sortir per trobar al 4º Grup Panzer.

---

Eduard Wagner, intendent general de l’Exèrcit, va escriure en un missatge privat que l’operació cap a Moscou estava en marxa i que tenien la impressió de que no faltava gaire pel gran col·lapse definitiu i que aquella mateixa nit en el Kremlin estaven fent les maletes. Parlant de Hitler, Wagner va deixar constància de que el dictador estava intervenint de forma decisiva i que fins llavors no s’havia equivocat mai. Wagner va afirmar que la victòria del sud era exclusivament de Hitler.

---

A la nit, tres He-111 de la 9./KG 55 varen bombardejar l’enorme fàbrica de carros de combat de Kramatorsk. 

En el sector sud:

A primera hora, els caces Messerschmitt Bf-109 es varen enfrontar al Front Sud de les VVS. Un cop els soviètics varen quedar anul·lats des de l’aire, el 1º Grup Panzer va poder obrir camí cap a Orejov i aquella mateixa nit els seus carros de combat estaven a Semionovka, a només 70 quilòmetres de Berdians, en el mar Azov. Per aquesta i altres derrotes, l’oficial al comandament del Front Sud, el tinent general Dimitri Riabishev, va ser rellevat i substituït pel coronel general Yakov Cherevichenko, que havia dirigit el 9º Exèrcit.

En el bàndol alemany també hi varen haver canvis, ja que el general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ser substituït com a comandant del 17º Exèrcit pel coronel Hermann Hoth, que fins llavors havia sigut el comandament del 3º Grup Panzer. Precisament, aquell dia el 55º Cos d’Exèrcit del 17º Exèrcit va patir 42 atacs aeris en els que varen participar al voltant de 250 aeronaus.  

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín, on el dia anterior havia pronunciat un discurs per al seu poble, Adolf Hitler va visitar el quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per felicitar al mariscal Walther von Brauchitsch pel seu 60è aniversari. A la nit, durant el sopar, Hitler estava de molt bon humor i es va posar a parlar del futur de l’Alemanya oriental. Preveia que en els següents 50 anys s’establirien allí 5 milions de granges d’ex soldats que mantindrien unides al continent mitjançant la força militar. El dictador va dir que no concedia cap valor a les colònies i que podria arribar ràpidament a un acord amb la Gran Bretanya sobre elles i va concloure que el seu Mississipí havia de ser el Volga, no el Níger.

---

El president del Govern Uebelhor de Lódz va escriure una carta a Heinrich Himmler per indicar-li que la política contra els gitanos causaria un enorme problema econòmic i que era probable que els gitanos cremessin les matèries primes que estaven processant per l’Exèrcit.

---

Ulrich von Hassell va escriure que després de parlar amb Frida Dohnanyi, entre altres, i després d’un informe d’Auerley Thomas, que acabava de tornar del front oriental, es confirmaven les continuades atrocitats que es cometien contra els jueus, de qui deia que eren assassinats sense cap tipus de vergonya. Hassell senyalava que un oficial mèdic del quarter general havia informat de que havia provat les bales dum-dum russes en les execucions contra els jueus.

A Alemanya:

Però no només amb els gitanos es preveien problemes per la política racista que es seguia, aquell mateix dia Reinhard Heydrich, que es va reunir amb Alfred Meyer, representant d‘Alfred Rosenberg, així com amb altres funcionaris del Ministeri de l’Est, va manifestar que existia el perill de que en molts casos es reclamés, sobretot en el camp econòmic, la permanència del jueu com a força laboral imprescindible sense que ningú fes cap esforç per substituir-lo per cap altre treballador. Heydrich aquell dia es va referir al pla que hi havia per una evacuació total dels jueus dels territoris que havien ocupat, però tenien el problema de la rivalitat de competències entre l’Administració Civil i la Policia. Heydrich va manifestar que podia tolerar als administradors de Rosenberg, l’Administració Civil, sempre hi quan no posessin traves a l’hora de “materialitzar el tractar cap als jueus”.

Però la deportació de jueus i els assassinats que es cometien començaven a arribar a més oïdes. Aquell dia, Ulrich von Hasell va escriure en el seu diari, que Georg Thomas, l’oficial en cap de les adquisicions de les forces armades, li havia parlat en tornar del front oriental sobre les continuades crueltats repulsives, en especial contra els jueus, que afusellaven en massa.

---

Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que Hitler estava optimista després de trobar-se el dia anterior i que estava convençut de que si el temps continuava sent favorable l’exèrcit soviètic quedaria destruït en 15 dies.

A Ucraïna:

Heinrich Himmler va ordenar que el comandament especial Lange, que ja havia assassinat a malalts en vagons de gas, es dirigís a Nóvgorod d’immediat per afusellar allí als presoners de tres manicomis, ja que les instal·lacions eren necessàries per les tropes. A Nikolaiev, el cap de les SS es va dirigir llavors als membres del Einsatzgruppe D i els va informar que la guerra contra la Unió Soviètica servia tant a l’extermini bolxevic com a l’obtenció d’espai d’assentament.

A Lituània:

A Kaunas, tots els pacients, metges i infermeres de l’hospital del gueto, igual que els orfes de l’orfenat jueu, varen ser tancats a l’edifici, que poc després va ser incendiat. Els que varen intentar escapar varen ser disparats.

En el front oriental:

En el sector central:

Els atacs aeris soviètics continuaven amb la mateixa intensitat i aquell dia fins i tot el coronel general Heinz Guderian va escapar per ben poc durant un atac per part de diversos Pe-3. Com a resposta a aquells atacs, a primera hora els alemanys varen enviar 48 Stukas i 32 bombarders mitjans contra línies ferroviàries i moviments de tropes a la zona de Sumny-Lgvov-Kursk, on varen tallar les comunicacions entre els fronts de Briansk i Sud-oest.

---

Més al nord, la 128º Brigada Blindada soviètica va atacar a la 6º Divisió Panzer, que avançava cap al sud-est amb l’objectiu de rodejar el Front Oest a la zona situada a l’oest de Viazma. En l’atac, 15 carros de combat de la 6º Divisió Panzer varen quedar inservibles. Quan la situació era crítica pels alemanys, va aparèixer la Luftwaffe, que va aturar la 128º Brigada i va impedir que els reforços soviètics arribessin a la batalla. En total, la 4º Flota Aèria va fer durant aquell dia 958 sortides.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va saber directament per Winston Churchill del calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk.

---

Des de Japó, Max Clausen va enviar un missatge al govern soviètic per informar que un atac japonès sobre la Unió Soviètica era altament improbable. Aquesta va ser l’última transmissió de Clausen.

---

Davant la imminent arribada dels alemanys, els soviètics varen evacuar les indústries de la ciutat de Taganrog, en el sector sud. El material va ser transportat a Novosibirsk.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va suspendre les seves entregues de petroli al Japó.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la una de la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín en el seu tren. El primer que va fer en arribar a la capital va ser entrevistar-se amb el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels en el seu despatx de la Cancelleria. Hitler li va explicar que estava convençut de que si el temps era favorable destruirien l’exèrcit soviètic en dues setmanes. El seu plantejament no era del tot erroni sinó fos per la data en què estaven perquè en la doble batalla a Viazma i Bransk semblava que acabaria aviat en victòria alemanya. Quan va acabar la reunió, Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast (el Palau dels Esports) per inaugurar l’obra de socors hivernal, on estava previst que Hitler fes el primer discurs des de que va començar l’Operació Barba-roja. L’últim discurs havia sigut el 4 de maig de 1941.

Quan varen arribar al Palau d’Esports una multitud de gent els estava esperant i, després dels aplaudiments del públic, Hitler va fer el seu esperat discurs on va defensar la invasió a la Unió Soviètica com un atac preventiu, tot i que va admetre que no havien tingut idea dels gegantescs que eren els preparatius que havien fet els soviètics contra Alemanya i Europa, ni la magnitud del perill. El líder alemany va arribar a admetre que havien escapat pels pèls de que no només Alemanya fos aniquilada, sinó tot Europa. Però el dictador va afirmar que la campanya a l’Est estava a punt d’acabar i que els seus enemics no es tornarien a aixecar. També va explicar que s’havia vist obligat a entrar en la guerra pel bel·licisme de la Gran Bretanya i dels jueus, però va dir que estava confiat de que els seus enemics estaven a punt de caure. El públic es va mostrar en tot moment eufòric davant les paraules del seu líder i no paraven d’aplaudir-lo amb entusiasme i, durant el tram final, varen interrompre el discurs amb sonors aplaudiments. En l’últim moments del discurs, e públic del Palau es va posar dempeus i va dedicar-li una frenètica ovació. Aquella acció va emocionar a Hitler, però va tenir que marxar de l’acte. A les set de la tarda, quan va acabar l’acte, Hitler va ser dirigit a l’estació per tornar al seu quarter general de Rastenburg. Goebbels va acompanyar-lo en el trajecte a l’estació i, abans d’arribar-hi, varen rebre les últimes notícies del front. L’avanç estava anant millor del què esperaven.

---

Walther Funk va convocar una reunió de direcció per palar sobre la moneda alemanya. Tant Funk com Alfred Rosenberg varen defensar els bitllets de crèdit del Reich com a fase de transició cap al marc, però finalment el ministre d’Economia es va decantar per la proposta de Hermann Göering de tenir una moneda de crisis amb valor 2:1. Finalment no es varen posar d’acord i varen posposar la decisió final. 

A França:

A París, a la matinada, els cagoulards varen fer explotar una sèrie d’explosius per atacar objectius alemanys. A les 2:30 a la sinagoga de la rue des Tourelles, a les 3:40 a la rue Notre-Dame de Nazareth, a les 4:30 a la gran sinagoga de la rue de la Victorie, a les 5 i a les 5:15 a la rue Saint-Isaure. Aquests atemptats s’hi han d’afegir el d’una bomba a la rue Pavée i una altra en un oratori privat de l’avinguda Montespan. En total, dos soldats alemanys que feien ronda varen resultar ferits i les flames varen causar danys de consideració en els immobles. Segons sembla, els francesos que varen actuar contra els interessos alemanys ho varen fer seguint les ordres de Helmuth Knochen. El SD estava disgustat com Otto von Stulpnagel estava portant les represàlies contra els comunistes que havien atacat interessos alemanyes. Les consideraven massa suaus. 

A Txecoslovàquia:

La Gestapo va descobrir i capturar l’emissora que utilitzava l’agent alemany A-54 per informar als Aliats. Aquest descobriment, seguit d’altres, varen dur als alemanys a saber que Paul Thümmel de l’Abwehr estava espiant encontra d’ells. 

En el front oriental:

En el sector central:

Mentre Hitler parlava de victòria, la 4º Divisió Blindada del Grup de Combat de Heinrich Eberbach, sota les ordres del coronel general Heinz Guderian, va arribar a Orel agafant desprevinguts als soviètics, que no varen tenir temps de destruir les fàbriques que quedaven. Els alemanys varen quedar al·lucinats en entrar a la ciutat amb els seus tancs i veure que els tramvies encara circulaven pels carrers amb tota la normalitat i que la xarxa elèctrica encara funcionava. Andrei Yeremenko i la resta de la comandància del Front de Briansk varen escapar per ben poc de la ciutat. La caiguda de la ciutat també va suposar el tallament de la comunicació telefònica amb el quarter general. 

El 2º Cos de l’Aire va atacar aquell dia l’aeròdrom del Kursk i la 2º Flota Aèria va dur a terme 984 sortides de combat i va notificar la destrucció de 679 vehicles soviètics. Tot i això, els soviètics varen continuar portant problemes des de l’aire i aquell dia va caure un dels grans asos de la JG 51, el brigada Heinrich Hoffmann. 

---

Més al nord del 2º Grup Panzer, la 10º Divisió Blindada del 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner va arribar a Ustrozheno, a 40 quilòmetres d’on es trobava el dia anterior. 

En el sector sud:

Els alemanys varen entrar a la ciutat de Zaporiyia, a 60 quilòmetres al sud de Denpropetrovsk. Tot i la conquesta, la major part de l’equip industrial de la ciutat estava fora, inclosa l’enorme siderúrgica Zaprotizhstal. 

Tot i les victòries alemanyes a la zona de Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar de que les forces aèries soviètiques havien sigut molt actives durant el dia i que havien patit greus pèrdues. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va firmar un Protocol, vàlid fins el juliol de 1942, en què la Gran Bretanya i els Estats Units es comprometien a enviar a la Unió Soviètica tancs, avions i alumini canadenc.

A Estats Units:

El resultat dels científics britànics per desenvolupar la bomba atòmica es va comunicar oficialment al professor Conant. 

Dijous:

En el front oriental:

En el sector central:

Adolf Hitler va llançar l’Operació Tifó i va ordenar en el comandant en cap Fedor von Bock atacar la ciutat de Moscou. D’aquesta manera, el gruix de l’exèrcit alemany va avançar cap a la capital soviètica, tot i que el 30 de setembre de 1941 el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian ja havia començat a avançar-hi. Seguidament, Hitler va fer una proclama per la ràdio dirigida als soldats del front oriental, on els va dir que estaven davant de l’últim i poderós cop destinat a aixafar l’enemic a Moscou abans de que arribés l’hivern. Mentre Hitler feia aquell discurs, la Wehrmacht va arribar a la ciutat d’Orel, a l’est de Briansk, i la 2º Flota Aèria va efectuar un total de 1.387 sortides durant tot el dia per acabar amb l’artilleria soviètica. Un cop silenciada l’artilleria soviètica, el 3º Grup Panzer, al nord de Smolensk, va poder avançar amb rapidesa cap al sud-est i tallar la connexió entre els 19º i 30º del Front Oest. 

Per intentar frenar el Grup de Combat del coronel Heinrich Eberbach, al migdia els soviètics varen enviar 40 caces bimotor Pe-3 del 95 IAD i 60 caces del 27 i 120 IAP. En trenta minuts, els aviadors soviètics varen assegurar haver destruït 30 camions i 43 carros de combat. Els caces també es varen enfrontar amb la Luftwaffe. La 2º Flota Aèria va perdre un total de 18 avions en aquella jornada. Com a resposta a l’atac, els bombarders del 2º Cos de l’Aire varen atacar l’aeròdrom d’Orel. 

En el sector sud:

Amb el cel descobert, el 5º Cos de l’Aire va poder tornar a ajudar al 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que portava dies aturat després d’haver sigut atacat pels bombarders soviètics. 

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels preparava una visita de Hitler a la capital pel dia següent. Pel ministre aquella visita era molt important perquè el dictador encara no havia aparegut davant del públic des de que havia començat la campanya a la Unió Soviètica.

---

Segons l’Informe de Situacions de les Operacions Número 101, els alemanys havien assassinat a 35.782 jueus i comunistes a Kiev (33.771 a Babi Yar), Nikolaiev i Jerson, a la riba del mar Negre. 

Al mateix temps, un informe del SD de Münster comentava la conversació entre dos funcionaris de l’oficina de l’alcalde sobre les cartes dels soldats alemanys recentment rebudes del front oriental. En elles, destacaven que els soldats parlaven de la destrucció intencionada de tots els sentiments religiosos i morals per part dels jueus i comentaven que els jueus havien mobilitzat Àsia contra Europa.

A França:

A París, aquella nit es varen produir unes misterioses explosions a set sinagogues. Una de les sinagogues no va explotar perquè havia fallat la metxa i es va tenir que destruir el dia següent per, segons varen dir, motius de seguretat. Helmuth Knochen va culpar als antisemites francesos del bàndol d’Eugène Deloncle, però al cap de poc es va saber a través d’un oficial del SD borratxo que el propi Knochen havia donat trenta grams d’explosius enviats des de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de Berlín als atacants.

A Ucraïna:

A Kiev, Heinrich Himmler es va reunir amb el cap suprem de les SS i la Policia, Friedrich Jeckeln, responsable de la massacre de Babi Yar.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el palau Czernin, Reinhard Heydrich va declarar en el seu primer discurs oficial a Praga, que tenien que alimentar al treballador txec si volien que aquest produís, però va avisar que el Protectorat seria colonitzat per alemanys.

A Lituània:

A Zagaré, els alemanys varen metrallar 633 homes, 1.017 dones i 496 nens jueus. A 150 els varen disparar després de resistir-se quan els obligaven a sortir de la ciutat. A Butrimonys, els alemanys varen afusellar a 976 jueus. Una unitat especial alemanya va col·locar bancs en el patíbul perquè els ciutadans lituans poguessin veure bé l’execució. 

A Iugoslàvia:

Guerrillers serbis varen assaltar una columna de la 342º Divisió d’Infanteria motoritzada en el sector de Topola. Acte seguit de saber-se d’aquell atac, el general de les tropes alpines Franz Boehme, governador militar plenipotenciari de Sèrbia, va fer afusellar com a represàlia a 2.100 jueus. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va llegir els missatges secrets alemanys sobre l’atac de l’Operació Tifó i de seguida va enviar un missatge a C, el cap dels serveis secrets, el MI6, per saber si estaven avisant als soviètics de la concentració de tropes que estaven duent a terme els alemanys. El primer ministre va recalcar que volia que els mostressin els últims cinc missatge que havien rebut. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà, a través de Cordell Hull, que precisament aquell dia feia anys, va rebutjar finalment mantenir amb Japó una conferència de pau per posa fi a la guerra a Xina.

Dimecres:

En el front oriental:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs per la ràdio dirigit als seus soldats, on va anunciar-los el començament de l’última gran batalla decisiva de la guerra. La majoria de soldats els va encantar les paraules del dictador i varen combatre amb més entusiasme.

En el sector central:

Amb l’ordre d’avançar cap a Moscou, el 24º Cos blindat va ocupar Sevsk i avançaven a un ritme increïble fent cada dia 136 quilòmetres.

---

Mentre es pensava en conquerir Moscou i en acabar amb el bolxevisme, els alts caps militars començaven a donar instruccions cada cop més dures per satisfer els desitjos del govern en la seva política expansionista i racista. Walther von Reichenau va ordenar en els seus homes del 6º Exèrcit que l’objectiu de l’Operació Barba-roja era l’eliminació radical de les influències asiàtiques que havien amenaçat a les cultures europees. Von Reichenau els va ordenar que lluitessin sense miraments i que la seva feina aniria més enllà dels deures militars perquè eren portadors d’una idea política. Wilhelm Keitel, per la seva part, va ordenar en els comandants que tinguessin sempre en reserva a uns quants ostatges soviètics perquè poguessin ser ajusticiats tant aviat que es sabés que havia mort un soldat alemany. Keitel precisava de que era important que entre els ostatges hi haguessin personalitats rellevants o membres de les seves famílies.

En el sector sud:

El temps es va aclarir i els alemanys varen poder utilitzar la 2º Flota Aèria. Amb el suport dels Stukas varen ocupar les ciutats de Sevsk i el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach i format per elements del 4º Exèrcit Blindat, es va endinsar cap a Dmitrovsk-Orloski. Per culpa de l’avanç alemany, les comunicacions entre el 13º Exèrcit del Front Briansk i el grup d’operacions Yermakov varen quedar interrompudes.

---

A Crimea, els soviètics varen llançar entre 600 i 800 bombes sobre les posicions de la 46º Divisió d’Infanteria del 11º Exèrcit.

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Hitler va explicar, recordant la seva joventut, que els problemes de Viena es devien a la seva diversitat racial i va assegurar que el que faltava a Àustria ja ho tenia Alemanya com una sèrie de ciutats d’alt nivell cultural. El dictador també va assegurar que la supremacia de Viena havia dut a les demés províncies austríaques a odiar la seva capital i va afirmar que tal sentiment no existia contra Berlín i que esperava que Baldur von Schirach no s’hagués deixat atacar pel “virus” vienès. Tot i això, Hitler va assegurar que Viena es podia comparar amb París, però també va dir que molts monuments de la capital austríaca s’haurien d’embellir i s’hauria de combatre contra xinxes i la brutícia per tornar-la una de les ciutat més belles del món.

A Alemanya:

Per tal d’ajudar en la conquesta a l’Est, el govern va ordenar a les noies del RAD que estaven a punt de ser rellevades servir al Servei uns sis mesos més, fins un total de dotze mesos, en el que s’anomenaria Kriegshilfsdienst o Servei Auxiliar de Guerra. A partir de llavors, totes les promocions del RAD havien de realitzar a la finalització del servei un segon període de treball obligatori en la indústria de guerra. A canvi, cada noia rebia un sou de 45 marcs al mes.

---

A Munic es va crear la 2º Companyia d’Estudiants. En aquesta unitat hi havia Hans Scholl i Alexander Schmorell.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, aquell dia els membres del Tribunal Suprem varen jutjar a Alois Elias, president del Protectorat de Praga i acusat d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili. A les deu del matí es va començar a llegir la sentencia, que duraria quatre hores, i que acabaria amb la condemna a la pena capital per crim frustrat d’alta traïció en connivència amb l’enemic.

A Holanda:

Els alemanys varen registrar 140.000 jueus holandesos.

A Ucraïna:

Heinrich Himmler va fer una visita de cinc dies al país ocupat passant per Eslovàquia. Durant aquells dies, el cap de les SS va ordenar en els seus homes que assassinessin en massa als jueus ucraïnesos. L’endemà arribaria a Kiev, on el dia anterior s’havien assassinat a més de 33.000 jueus.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, davant la desesperació de veure’s aviat enfonsats pels alemanys, va començar una conferència per concretar l’ajuda nord-americana i britànica a la Unió Soviètica.

---

A la nit, el Kremlin va allotjar un sopar solemne en honor a diversos delegats estrangers. Iosif Stalin es va presentar a les vuit i durant l’àpat va provocar a lord Beaverbrook pel fet de que els britànics no estaven disposats a obrir un segon front. El dictador, fent mofa, li va dir:

Quin sentit té disposar d’un exèrcit si no lluita? Un exèrcit que no lluita perdrà el seu esperit.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de reunir-se el dia anterior amb Adolf Hitler a Rastenburg, Alfred Rosenberg es va dirigir al pavelló de caça de Hermann Göering a Rominten, Prússia Oriental, per explicar-li en el ministre com havia anat l’entrevista amb el dictador. Els dos també varen parlar de l’Est i de la producció de diversos productes agrícoles d’Ucraïna que es podrien endur. 

A Ucraïna:

En el barranc de Babi Yar, a les afores de Kiev, els Batallons policials 45 i 303 varen continuar assassinant als jueus que havien sigut reunits a la capital ucraïnesa el dia anterior amb la falsa promesa de que els portarien a un lloc segur. Un cop acabada la massacre varen tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra perquè ningú sabés què havia passat. En total varen morir en els dos dies 33.771 homes, dones i nens.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich, com a Protector Interí a Bohèmia i Moràvia, va ordenar l’execució de 188 persones.

Al mateix temps, els primers magistrats del Tribunal Suprem es varen traslladar a Praga per jutjar a Alois Elies, que presidia el govern autòcton del Protectorat de Praga.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen començar la construcció de Birkenau, Auschwitz III.

A França:

El govern de Heinrich von Stulpnagel va aprovar el Codi dels Ostatges en què permetia considerar presoners a tots aquells ostatges que volguessin.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes finlandeses varen travessar les posicions soviètiques a Petrozavodsk, a la riba del llac Onega, envoltant d’aquesta manera la ciutat de Leningrad. 

En el sector central:

Els alemanys varen posar en marxa l‘Operació Tifó, l’atac sobre Moscou. Les 73 divisions del Grup d’Exèrcits del Centre es varen enfrontar a 85 divisions soviètiques, més 10 o 15 en reserva. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian va reprendre l’avanç des del sector Konotopo-Romny cap a Moscou en direcció a Briansk i Orel, però va començar a fer fred i els soldats alemanys no disposaven d’equips d’hivern per poder continuar avançant amb la mateixa energia. A més, l’espessa boira del matí no va permetre en els alemanys disposar de l’aviació, Tot i això, el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach, format pels elements de la 4º Divisió Blindada, va aconseguir un ràpid avanç contra una dèbil resistència soviètica. Al vespre, les forces del coronel Eberbach s’havien endinsat 25 quilòmetres en les defenses soviètiques.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul von Kleist va creuar els rius Dnièper i Samara en direcció a Rostov, al Don, i varen tallar immediatament una línia ferroviària vital pels soviètics. L’avanç cap a Rostov es va fer darrere de tres exèrcits soviètics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar a la Cambra dels Comuns que tota la producció britànica de carros de combat de la setmana que acabava d’acabar s’enviarien a la Unió Soviètica. Al mateix temps, lord William Beaverbrook es va comprometre a enviar a la Unió Soviètica tota la part que li corresponia a la Gran Bretanya de l’enviament que estava a punt de rebre d‘Estats Units: 1.800 caces, 2.250 carros de combat, 500 canons anticarro, 23.000 metralladores, 25.000 tones de coure, 27.000 tones de cautxú i 250.000 capots per als soldats. El primer ministre també va informar a la resta de parlamentaris que les reserves d’aliments de Gran Bretanya eren més grans que el principi de la guerra i molts que 18 mesos enrere. Churchill va assegurar que el ministre d’Aliments es trobava en condicions d’aplicar millores considerables en les racions bàsiques de tot el país i, sobretot, d’augmentar la quantitat i varietat dels aliments.

En el Vaticà:

El papa Pius XII li va escriure una carta en el bisbe Konrad von Preysing per comunicar-li que els tres sermons del bisbe Clemen August von Galen representaven per ells un consol i una pau que feia temps que no setien i li va assegurar que les protestes dels bisbes alemanys havien gaudit sempre del seu suport absolt i que en el futur sempre el tindrien.

En els Estats Units:

El Departament d’Estat va rebre un informe del seu cònsol a Berlín, Leland Morris, en que deia que una gran proporció de berlinesos havien mostrat vergonya i inclús simpatia més que satisfacció davant el decret que obligava en els jueus a dur l’Estrella Groga. Morris també informava de que la gent no es creia la mentida que deia certa premsa i funcionaris de que els alemanys a Estats Units tenien l’obligació de dur una esvàstica en la roba amb la lletra G. 

 

Dilluns:

La matança de Babi Yar:

A primeres hores del matí a Kiev, tal hi com s’havia anunciat el dia anterior i coincidint amb les festivitats de Rosh Hashana i Yom Kippur, es varen presentar 33.771 jueus en un punt concret de la ciutat. La Wehrmacht i les SS no confiaven que fossin tants. Un cop tots reunits, els membres dels Batallons policials 45 i 303, sota les ordres del comandant de la ciutat Kurt Eberhardt, reforçats amb els Sonderkommandos 4a els varen portar a peu fins a una zona sorrenca del cementiri jueu, que quedava situat en una llarga trinxera antitanc, a prop de la ciutat ucraïnesa de Babi Yar, molt a prop de Kiev. La gran majoria dels jueus varen confiar que les SS, comandades per Paul Blobel, col·laborador fidel de Heinrich Himmler, els deportarien en tren a algun altre destí. En el barranc de Babi Yar i sota un vent fort i gelat, se’ls va obligar a deixar tota la roba i l’equipatge que portaven. Hi havia una pila especial per cada peça de roba. Els que dubtaven o anaven massa lents eren colpejats i no es varen fer distincions entre homes, dones i nens. Els diners i els objectes de valor varen quedar sota la disposició del NSV (Organització Benèfica del NSDAP), perquè els entregués als alemanys o a l’administració de la capital ucraïnesa per ser utilitzats per quan es necessitessin.

Un cop els jueus despullats, la policia ucraïnesa de l‘Organització de Nacionalistes Ucraïnesos, armats amb pals, els va dirigir en grups de 10, molt sovint d’una mateixa família, cap al punt més alt del barranc i els van obligar a estirar-se de cara a terra per assassinar-los a trets sense contemplacions per parts dels piquets dels Einsatzkommando 5 i 6. En alguns casos, e personal de les SS va utilitzar metralladores soviètiques. Per intentar dissimular la massacre perquè les demés víctimes no poguessin preveure el seu destí final, els alemanys varen engegar altaveus de gran volum que reproduïen música de ball. Però la música no va acabar de dissimular els trets. Quan molts dels jueus van preveure quin seria el seu destí, varen començar a cridar de pànic, però ja era massa tard, i se’ls va obligar de forma brutal a estirar-se damunt dels cadàvers per ser assassinats amb un tret a la nuca. Un cop morts, se’ls va tirar daltabaix del barranc per amagar a l’opinió pública el que havia passat. Acabada la massacre, pels volts de les sis de la tarda, es va tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra. A la nit, els botxins varen rebre grans dosis d’alcohol, mentre un grup de guàrdies va rebre ordres d’inspeccionar la fossa per assegurar-se que no hi havia supervivents.

Els membres dels Batallons policials varen tardar fins el dia següent a complir aquells assassinats. Aquella matança va provocar que alguns oficials de la Wehrmacht es queixessin, però tot i les queixes gran part d’ells varen acceptar-ho. La matança va ser ordenada pel general Walter von Reichenau, acceptada pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt, comandant en cap del Grup dels Exèrcits del Sud, aprovada pel mariscal de camp Walter von Brauchitsch i elogiada pel propi Adolf Hitler.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va parlar del procés contra el primer ministre txec Alois Elias i de la seva futura condemna a mort. A continuació varen criticar els discurs de certs religiosos. Després de sopar, Rosenberg li va presentar a Hitler els documents dels nomenaments d’alguns comissaris generals a Ucraïna i diversos números de l’agència de notícies Weltdienst i la Carpeta Marró per l’administració d’Ostland. Hitler li va dir que ja havia arribat el moment de proporcionar instrucció als presoners de guerra britànics i francesos sobre la qüestió jueva.  

En el protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga va instal·lar-s’hi Reinhard Heydrich amb el títol de Segon Protector de Bohèmia i Moràvia, encara que pràcticament se li havia ordenat que exercís tots els poders. Heydrich va arribar-hi en companyia dels seus homes i es va negar a utilitzar el personal de l’antic protector Constantin von Neurath, a més va escollir entre els membres de la RSHA un equip de confiança.

El dia anterior, Heydrich havia fet detenir al president Elias i aquell dia va ser acusat pel Obersturmbannführer SS doctor Hans Geschke, cap de la Gestapo local, d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili a Londres. L’endemà seria traslladat al Tribunal Suprem.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad es varen desenvolupar plans per establir prioritats per l’activitat dels partisans en tota la regió. 

En el sector sud:

Els soviètics varen decidir evacuar Odessa i varen concentrar-se en la defensa de la península de Crimea.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ordenar l’evacuació a l’altra banda dels Urals de la fàbrica més gran de maquinària pesada de la Unió Soviètica, a Kramatorsk, al sud-est de Khàrkiv. 

En el bàndol Aliat:

Durant una conferència tripartit, Iosif Stalin, el ministre britànic lord William Aitken Beaverbrook i Averell Harriman, l’enviat nord-americà, varen determinar les modalitats de l’ajuda a la Unió Soviètica.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler. Al migdia, el dictador els va explicar en els seus convidats que l’estat en que es trobaven les relacions alemanyes amb les de la Gran Bretanya es podien comparar amb les que havien existit entre Prússia i Àustria el 1866, quan els austríacs estaven tancats en la idea dels seu imperi com els britànics ho estaven en la seva Commonwealth. Parlant dels britànics, Hitler va lloar el britànic definint-lo com un poble educat, que havia sigut conservar el seu Imperi. Canviant de tema, el dictador els va explicar que havien de vigilar en no massa lluny en l’organització, ja que el més petit incident els podia fer parar la màquina i també va manifestar que seria un error decretar que a Ucraïna només s’havia de sembrar blat i que s’havia de respectar l’ordre natural com el de deixar subsistir els pantans.  

Hitler també es va reunir aquell dia amb Hermann Göering, que aquest després de la reunió va tornar al seu pavelló de caça a Rominten, a Prússia Oriental. 

---

Aquell dia es va començar a construir el camp de concentració d’Auschwitz II, el de Birkenau, on moririen la majoria de les víctimes d’Auschwitz.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Tal i com es va acordar el dia anterior, les SS varen detenir el president del govern de Praga, Alois Elias, acusat de col·laborar amb el govern txecoslovac exiliat a Londres.

A Ucraïna:

Els alemanys varen preparar una matança de jueus a l’ocupada Ucraïna. La ciutat de Kiev es va omplir de cartells redactats en alemany, rus i ucraïnès en què es demanava a la població jueva presentar-se l’endemà a un punt concret de la ciutat i amenaçaven amb la pena de mort a qui no s’hi presentés. El comunicat deia textualment:

Tots els zhidí que viuen a la ciutat de Kiev i als seus voltants hauran de presentar-se dilluns 29 de setembre de 1941 a les 8:00 del matí a la cantonada del carrer Mélnikov amb Dokterivski (prop del cementiri) amb documentació, diner, objectes de valor, vestits d’abric, roba de llit, etc… Tot zhidí que desobeeixi aquesta ordre i sigui, per tant, trobat en qualsevol altre lloc serà afusellat.

Molts dels jueus varen creure que els portarien en tren a una altra ciutat i varen decidir presentar-s’hi on deien els alemanys. Però també hi va haver casos de jueus que varen veure el perill que corrien, com el d’una dona que en un atac de desesperació en veure aquells cartells es va suïcidar juntament amb els seus fills ingerint verí o el d’una noia que es va tirar per la finestra de l’Òpera de Kiev.

---

A Kremenchug, l’alcalde rus, Vershovsky, va ordenar que fossin batejats diversos centenars de jueus amb la idea de protegir-los d’una futura matança. Els alemanys en saber de les intencions de l’alcalde el varen arrestar i afusellar. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Entre les 17:05 i les 18:30, els soviètics varen enviar totes les aeronaus disponibles de la unitat 72 SAP/VVS SF, 26 caces i 9 bombarders, contra el pont sobre el riu Petsamojoki, a prop de Petsam, i altres objectius propers per on havien de passar les forces alemanyes i finlandeses que es dirigien al port de Murmansk. L’impacte de dues bombes de 250 quilograms va provocar el corriment de tres milions de metres cúbics de terra, que varen caure sobre els trenta metres que separaven les dues ribes. En conseqüències es va produir una gran inundació i totes les forces invasores que es dirigien al port de Murmansk varen quedar aïllades a la riba oriental durant 10 dies.

En el sector sud:

A Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar que la superioritat soviètica des de l’aire els hi havia permès en els soviètics infligir greus danys als seus soldats i l’artilleria a través d’atacs aeris en onades, inclús a baixa altitud, amb bombes i metralladores.

En el nord de l’Àfrica:

La França Lliure va proclamar la independència de Síria i Líbia.

A Etiòpia:

Amb més de 1.000 morts entre les seves files i la falta de queviures i de condicions higièniques, els italians es varen rendir amb honors militars.

A l’Atlàntic:

Un comboi regular Aliat, el PQ-1, va sortir d’Islàndia carregat de subministraments militars i amb gran quantitats de les matèries primes vitals com cautxú, coure i alumini que havia sol·licitat el dictador Iosif Stalin. El comboi es va dirigir cap a la base naval soviètica de Poliarnoe, a prop de Murmansk.

---

Un submarí britànic va fer una emboscada al U-67 i al U-111 a prop de les Illes de Cap Verd, en aigües del litoral senegalès. Però el submarí no va tocar als dos U-Boots amb els seus torpedes, però sí que va tocar a un tercer submarí allí present.