Dissabte:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Adolf Hitler va destituir a Constantin von Neurath com a Protector de Bohèmia i Moràvia per falta de fermesa i després de que aquest hagués presentat la seva dimissió el 23 de setembre de 1941, tot i que Hitler li havia rebutjat, i va ser substituït per Reinhard Heydrich. Von Neurath va ocupar transitòriament les seves funcions fins el 25 d’agost de 1943, quan va ser substituït pel ministre Wilhelm Frick.

Heydrich, ja com a Protector, es va reunir aquell dia amb el president del Tribunal Suprem, el doctor Otto Thierack, i varen acordar detenir al ministre president de Praga Alois Elias i fer-lo comparèixer davant del Tribunal Suprem perquè creien que col·laborava amb el govern txecoslovac exiliat a Londres. L’endemà seria arrestat.

A Polònia:

Des del quarter general de Rastenburg es va anunciar que una victòria com l’aconseguida en aquella batalla, referint-se a la Batalla de Kiev, mai s’havia conegut fins llavors en la història.

A la nit, Hitler va explicar en els seus convidats que havien d’aconseguir conservar les possessions que ara tenien a l’Est i mantenir la guerra el més lluny possible d’Alemanya. El dictador va manifestar que s’havia de respectar a la Providència i que els més joves havien de respectat als més grans. Dels russos, el líder alemany va afirmar que només tenia lloc en la societat humana treballant sota una pressió terrible. Parlant del seu passat humil, Hitler va afirmar que fins que no es vivia a la misèria com va fer ell no es podia arribar a saber el que era, tot i que va dir a la vegada que gràcies a que havia viscut d’aquella manera la nació alemanya se n’havia beneficiat perquè estava segur que sinó el bolxevisme hagués triomfat. Hitler va afirmar que va ser en aquella època, en la qual imaginava viure en grans palaus, quan havia concebut els plans del nou Berlín.  Recordant al seu passat, el dictador va dir que tots els adolescent tenien que ser educats per compte de l’Estat i no es tenia que tancar a ningú cap porta. El dictador, després de criticar la societat de classes dient que era una societat tancada, va afirmar que la vida en aquell moment era molt diferent a la del seu temps, i va assegurar que en un futur l’obrer tindria les seves vacances i podria viatjar per mar. Hitler va afirmar que l’Església s’havia aprofitat de la forma de vida senzilla de la gent i va posar l’exemple dels espanyols, dels quals va afirmar que amb poques olives ja quedaven satisfets.

A Lituània:

A la ciutat d’Eisiskes, els alemanys varen agafar a 3.446 jueus, 800 dels quals eren nens, i els varen conduir a foses excavades a propòsit en el cementiri jueu i, allí, varen ser afusellats amb les metralladores.

A Ucraïna:

Un destacament de les SS va assassinar a prop del barranc de Babi Yar a uns 700 interns d’un manicomi.

A Àustria:

Eleanore Gusenbauer, una civil, va enviar una carta de protesta a la policia de Mauthausen per queixar-se de que en el camp es disparava repetidament contra els presoners, ja que ella ho podia veure perfectament perquè la seva llar estava situada en una zona elevada al costat de la Tanca Viena del camp i sovint era testimonia involuntària de tal atrocitats. Gusenbauer afirmava està alterada per aquelles imatges i suplicava que es prenguessin les mesures oportunes perquè o bé s’acabessin tals atrocitats o bé es fessin en un altre lloc on les pogués veure.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes varen capturar Perekop i, d’aquesta manera, Crimea va quedar aïllada de la resta sud de la Unió Soviètica.

A Etiòpia: 

Aquell dia va acabar la resistència italiana.

A Síria:

El general francès Georges Catroux va proclamar la independència de Síria.

En els Estats Units:

A les drassanes de Baltimore es va botar una embarcació mercantil de 10.000 tones, el Patrick Henry, el primer de les embarcacions Liberty.

Divendres:

En el front oriental:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia començat una batalla cruel per la conservació de l’espècie. El dictador no considerava persones els ciutadans de l’Est.

En el sector nord:

El líder de la Divisió Blava, Augustin Muñoz Grandes, va rebre l’ordre de Hitler de fer lluitar la Divisió Blava al nord de la Unió Soviètica, en el Front de Leningrad. Muñoz Grandes va complir l’ordre de Hitler, tot i que volia dirigir-se a Moscou i va quedar decebut davant d’aquell canvi de rumb.

En el sector sud:

De dia, a la part ocupada de Kiev es va fer una reunió en el Palau dels Tsars, on hi varen participar el general de divisió i l’oficial al comandament de la ciutat, Kurt Eberhard, i diferents oficials de les SS i caps de la Wehrmacht per acordar executar a gran part de la població jueva que residia a la ciutat. La mesura va tenir el suport del mariscal i màxim representant de la Wehrmacht a Kiev, Walter von Reichenau, que ja havia planificat la matança dels jueus a la capital ucraïnesa. Després de la reunió, les tropes alemanyes varen provocar diferents incendis i explosions per tal de desviar l’atenció de la població perquè no veiessin com acabaven amb els jueus. L’encarregat de dur a terme aquells assassinats va ser la unitat del coronel Paul Blobel, que ja havia donat proves anteriorment de la seva eficàcia assassina. Aquesta unitat estava composta per membres de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat (SD), així com també d’algun batalló de les Waffen-SS per missions especials i per la policia. Aquell mateix dia, el Batalló policial 64 va assassinar a Sajmiste a més de 6.000 jueus.

Tot i que la ciutat ja estava controlada pels alemanys des del 19 de setembre de 1941, la batalla encara continuava i aquell dia varen caure les últimes tropes soviètiques que encara lluitaven a l’est de la ciutat. El 2º Grup Panzer del comandant Heinz Guderian i l’Exèrcit Sud del mariscal Gerd von Rundstedt varen envoltar i aniquilar un total de cinc exèrcits soviètics i varen empresonar a 665.000 soldats soviètics. Els soviètics també varen perdre 28.419 peces d’artilleria i 411 carros de combat. Aquell cèrcol va ser el més gran de la Segona Guerra Mundial. Hitler es va mostrar eufòric quan va saber-ho i va dir que aquella batalla era la més gran que hi havia hagut a la Història.

---

Tot i que eren atacats pel 5º Cos Aeri, el Front Sud-oest de les VVS i els DB-3 varen tornar a atacar sobre el camp de batalla, al sud-est de Khàrkiv, contra el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel. Els Exèrcits 9º i 8º sota el comandament del tinent general Dimitri Riabishev varen atacar al mateix temps al 3º Exèrcit romanès, que cobria el flanc nord del 11º Exèrcit a Crimea. Els romanesos varen tenir que retrocedir. Tot i ser atacats des de l’aire, el 1º Grup Panzer del coronel general Paul Ewald von Kleist va iniciar el seu atac des del cap de pont de Dnepropetrovsk i va eliminar les dèbils posicions del 12º Exèrcit soviètic. La Divisió Totenkopf de les SS es va veure obligada a enviar per primer cop esquadrilles especials per aniquilar els carros de combat T-34. Aquestes esquadrilles estaven formades per dos oficials i deu soldats que transportaven explosius, mines, granades i bombes en les seves bosses.

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va donar ordres de començar a construir un camp de concentració molt més gran a prop d’Auschwitz, a uns dos quilòmetres, a Birkenau, perquè allotgés a presoners de guerra soviètics per utilitzar-los com esclaus. Himmler tenia pensat empresonar-hi 200.000 presoners.

A Alemanya:

Després de que s’apliqués l’ordre de que els jueus portessin l’Estrella Groga, Otto Dietrich va informar en el seu Tagesparole que existien possibilitats d’abordar el tema des de diferents formes per explicar-lo en el poble alemany de la necessitat de tals mesures, com la d’assenyalar que els jueus eren nocius. Dietrich va confirmar que a partir de l’endemà el servei d’informació publicaria material que oferiria proves del “dany” ocasionat pels jueus a Alemanya.

Precisament, segons un informe del SD de Westfàlia, la mesura de l’Estrella havia sigut saludada amb satisfacció en termes generals i que les crítiques anaven dirigides en l’existència de les excepcions.

A Lituània:

Els alemanys varen reunir a 1.800 jueus del gueto del Kaunas per carregar-los en camions per portar-los en un dels forts que hi havia a les afores de la ciutat per després ser assassinats.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va reconèixer el Comitè Nacional de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle creat a Londres el 23 de setembre de 1941.

A Abissínia:

La guarnició italiana d’Ulochefit estava sense subministraments i va rebre l’ordre de cessar els combats i es va rendir.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va intentar des de Berlín negar tots els rumors dels diaris britànics i nord-americans que deien que Alemanya pensava envair la Gran Bretanya.

---

Hans-Heinrich Lammers va informar a Wilhelm Frick que Adolf Hitler volia ara posposar la prohibició de les relacions sexuals entre Mischlinge de primer grau i alemanys plens o entre els mateixos Mischlinge de primer grau. Lammers no li va explicar el motiu de la decisió.

---

Segons un informe del SD de Westfàlia sobre l’aplicació d’obligar en els jueus a dur l‘Estrella Groga, la gent demanava que els jueus també portessin l’Estrella a l’espatlla per proporcionar una millor visibilitat.

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics, a qui va considerar estúpids, tenien que ser eliminats perquè els considerava perillosos i va deixar clar que tenien que ocupar els territoris de l’Est per posar una frontera entre Europa i Àsia. Hitler va definir els russos com a salvatges i asiàtics, i va afirmar que per posar ordre haurien d’aplicar un estat d’alarma permanent a l’Est. Després d’afirmar que haurien de reunir a Alemanya totes les glòries del passat, tot i que va deixar clar que ell ja no seria viu per veure-ho, el líder alemany va concloure la seva explicació dient que era precís que Berlín fos el centre d’Europa, una capital de tots els germànics.

A la tarda, el dictador va explicar en els seus convidats que el mite de que eren vulnerables en cas de que la guerra s’allargués l’havien de desmentir enèrgicament i va senyalar que per aconseguir-ho la Unió Soviètica tindria que ser una font de matèries primes i un mercat pels productes alemanys. El dictador els va narrar que el seu Pla Quadriennal havia sigut un cop molt dur pels britànics i va afirmar que per Europa hauria d’abandonar el desig d’exportar a altres parts del món, ja que considerava que estaven en desavantatge. Hitler va posar l’exemple dels britànics a l’Índia, afirmant que per culpa d’haver industrialitzat el país a la Gran Bretanya ara hi havia molt atur i l’obrer britànic s’empobria igual que als Estats Units, però allí donava la culpa de la situació pel fet de que es guiaven pel patró or i pel dèbil mercat interior. Pel fet de no dependre de l’exterior, Hitler va afirmar que a Alemanya no havia atur i que els països que estaven conquerint serien per ells una font de matèries primes i va afirmar que estava convençut que Europa voldria emigrar cap a l’Est enlloc de cap a Amèrica. Hitler volia ocupar la Unió Soviètica per fer-ne una colònia alemanya on hi poguessin treure tot el rendiment sense tenir en compte la població autòctona i va afirmar que el Mar Negre seria per ells un mar ple de riqueses pels pescadors alemanys i que a Ucraïna conrearien tot el que volguessin i no tindrien que preocupar-se de buscar sortia a l’Extrem Orient, ja que Rússia seria el seu mercat.

A la nit, Hitler els va comentar en els seus convidats que havia estant observant els noticiaris cinematogràfics del dia i que estava convençut de que estaven vivint una èpica històrica, semblant a la Primera Guerra Mundial però amb la diferència de que abans no es podien fixar aquelles imatges. El dictador va afirmar que era un afortunat per haver viscut en tals guerres i va lloar la figura del soldat guerrer i es va posar a ell d’exemple quan havia combatut en la Gran Guerra. Tot i confessar que ell no desitjava mal a ningú, tot i que entenia que molta gent es posés els mans al cap quan demanava aniquilar una ciutat com Sant Petersburg, ell havia de lluitar per conservar l’espècie quan aquesta es trobava en perill i havia de tornar-se en un ésser insensible.

---

El Einsatzgruppe A va informar de que els jueus de les zones urbanes estaven sent utilitzats per diverses agències alemanyes com a treballadors no remunerats.

A Iugoslàvia:

El general Franz Böhme li va dir a les seves tropes que la seva missió es tenia que dur a terme en un país que en el 1914 havia assassinat als alemanys i que ells eren els venjadors de les seves morts. Böhme va insistir en que havien de donar exemple intimidatori a Sèrbia, un càstig dur, i va afirmar que tot aquell que mostrés compassió estaria traint les vides dels seus companys i se li exigiria responsabilitats i hauria de respondre sense excepció davant un consell de guerra. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va començar una ofensiva cap a Crimea.

---

El 5º Cos Aeri va iniciar una ofensiva de tres dies contra els aeròdroms del Front Sud-oest de les VVS als voltants de Khàrkiv i Bogodujov. Els alemanys es varen atribuir la destrucció de 43 aeroplans a terra.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va bombardejar la costa oriental d’Anglaterra.

En el Mediterrani:

Durant la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom de Mqabba, a Malta.

En els Estats Units:

Cordell Hull va rebre noves contrapropostes japoneses per arribar a un acord de pau. Novament els nord-americans varen trobar les exigències japoneses fora de lloc.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure que el preocupava que el sagnant regne de terror dels croats contra els serbis acabés provocant la desaparició d’aquests i s’estenguessin els moviments d’alliberament. 

---

El Ministeri d’Economia va prohibir en els jueus utilitzar txecs. Al mateix temps, el Ministeri de Justícia va excloure als jueus de qualsevol benefici que poguessin rebre en herència d’un “alemany ple”. El Ministeri afirmava que tals beneficis estaven profundament en contradicció amb els sentiments populars alemanys “més sans”. 

---

Reinhard Heydrich va ser ascendit a general de les SS, Obergruppenführer i governador de Bohèmia i Moràvia amb una denominació especial: Stellvertreter des Reichsprotektors.

---

L’economista Gottfried Feder va morir a Murnau.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar el port de Dover.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies al suport aeri, els soviètics varen poder fer contraatacs a prop de Leningrad i varen forçar la retirada del 39º Cos d’Exèrcit alemany.

---

A Lushno, el caporal de les SS Fritz Christen, després de que morissin tots els homes de la seva bateria, va seguir dempeus al peu del seu canó i va eliminar a 13 carros de combat soviètics. Per aquella gesta, Christen va ser el primer soldat de la Totenkopf que va rebre la Creu de Ferro de Primera Classe amb la Creu de Cavaller. Posteriorment va ser enviat en avió a Rastenburg per ser condecorat pel propi Adolf Hitler. 

En el sector sud:

A la ciutat de Kiev va esclatar una bomba en les oficines de la seu militar de la rereguarda alemanya, que va provocar un greu incendi degut a l’escassetat d’aigua. Els alemanys varen culpar als jueus.

Per la caiguda de Kiev, els soviètics varen destituir al general de divisió Piotr Shelujin, comandament de les VVS del Front Sud, i va ser substituït pel coronel Konstantin Vershinin.

---

Els avions de reconeixement aeri soviètics varen detectar un gran número de forces blindades del 1º Grup Panzer a Dnepropetrovsk, a 80 quilòmetres al sud de Krasnograd. Ràpidament varen desviar bombarders cap a aquest sector i el 52 DAB va atacar aquell mateix dia als alemanys amb 40 sortides de bombarders DB-3. Però els alemanys també varen atacar amb els seus avions i varen ser més eficaços, sobretot els del 5º Cos de l’Aire, que va poder desviar-se des de Kiev per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs dels He-111 i Ju-88 varen paralitzar les tropes soviètiques a Dnepropetrovsk i la línia ferroviària des de Stalino fins a Dnepropetrovsk va quedar interrompuda. A més, un altre bombardeig alemany va endarrerir el trasllat de tropes i material soviètics a la zona de Khàrkiv.

---

A Crimea, el 14º Cos d’Exèrcit del 11º Exèrcit va tornar a atacar.

En el Mediterrani:

Mentre el comboi britànic de l‘Operació Halberd sortia de Gibraltar cap a Malta, el primer U-Boot va entrar en el Mediterrani. Mentrestant, la Regia Aeronàutica va atacar els aeròdrom de Malta.

A la Gran Bretanya:

Un informe del Comitè MAUD, que resumia i avaluava les investigacions en sis instal·lacions secretes, va afirmar que una massa crítica d’urani 235 suficientment purificada podria explotar inclús a traves de neutrons ràpids i sense necessitat de que alguna persona hi intervingués. A més, descartava la producció de plutoni, la difusió termal, la separació centrífuga d’isòtops i el mètode electromagnètic, i optava per la difusió gasosa a escala massiva. Les seves conclusions volia que fossin transmeses del Ministeri de l’Aire al Departament d’Investigacions Científiques i Industrials. En aquest sentit, l’informe acabava demanant construir una planta de difusió gasosa a Canadà i limitar al paper dels nord-americans a simple assessors.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic es va unir a la Carta de l’Atlàntic firmada el 14 d’agost de 1941 entre els britànics i els nord-americans.

A Japó:

Tòquio va enviar un missatge en el seu consolat a Hawai dirigit per Nagai Kita per sol·licitar la ubicació exacte de les embarcacions de guerra nord-americanes a Pearl Harbor. Aquesta informació es va xifrar en el codi consular japonès, el denominat J-19. Els nord-americans varen desxifrar el missatge, però varen creure que tenia poca importància i el varen enviar a Washington en un clíper de la Pan Am que va arribar a la capital el 6 d’octubre.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va comentar-los en els seus convidats que trobava absurd que la frontera entre Europa i Àsia es fixés en una cadena de muntanyes poc elevades (els Urals) i va assegurar que la verdadera frontera que seria la que separaria el món germànic del món eslau i que el seu deure era situar-la allí on volia. A continuació, el dictador va exposar les seves teories racials i estava decidit a negar la ciutadania del nou Reich en els eslaus dels països ocupats de l’Est. Pel dictador, els ciutadans de l’Est eren persones inferiors que es reproduïen com animals, però envejava el seu potencial agrícola com el d’Ucraïna. Per ell era inconcebible que Alemanya tingués que viure amb la penalitat d’un territori massa petit mentre que una raça, que per ell no aportava res a la civilització, ocupava els terrenys més rics del món. Després de narrar-los que estava a favor del darwinisme social, el dictador va afirmar que li agradava precisament aquest món i va deixar la porta oberta en la teoria de la reencarnació. Tot i que va afirmar que l’objectiu era triomfar per sobre de la religió, el dictador va afirmar que el nacionalsocialisme no havia d’imitar una religió i establir un culte, ja que la seva única ambició havia de ser construir científicament una doctrina que fos un homenatge a la raó. Hitler va concloure la seva exposició dient que si feia mal als russos era perquè no volia que ells fessin mal als alemanys i va assegurar que Déu actuava igual i per aquest fet justificava de nou el darwinisme social i les lleis naturals on s’imposava el més fort. Per complir els seus somnis d’expropiar i de fer dels terrenys fèrtils de l’Est en terrenys útils per als alemanys, va nomenar al seu fidel Erich Koch com a comissari del Reich per Ucraïna.

Al mateix temps, Reinhard Heydrich va ser nomenat Segon Protector del Reich a Bohèmia i Moràvia. Aquesta última designació ja s’havia aprovat el dia anterior i aquell dia Heydrich ja va ordenar l’execució de 24 persones. Hitler va reunir-se precisament aquell dia amb el Protector de Bohèmia i Moràvia, Constantin von Neurath, per primer recriminar-li la seva falta de fermesa i després li va anunciar el nomenament de Heydrich com a Segon Protector. Von Neurath va protestar enèrgicament i va presentar la seva dimissió però, com sempre, Hitler li va negar.

En una altra reunió, Hitler va ordenar a Wilhelm Keitel, que tots els comissaris polítics capturats fossin eliminats d’immediat, però no els soldats capturats. Molts d’aquests comissaris polítics se’ls va portar a camps de concentració per ser gasejats.

Després, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels durant una llarga estona. El dictador es va relaxar amb el seu ministre i amic, mostrant-se satisfet per la conquesta de Kiev. Tot i la felicitat que expressava, Hitler es va queixar de les dificultats que tenia per imposar la seva autoritat als experts de l’Estat Major i va expressar la seva opinió de que les derrotes de l’exèrcit soviètic a Ucraïna suposaven un punt d’inflació. Amb el sabor de la victòria, Hitler va repetir que Leningrad seria destruïda carrer per carrer, que havien aconseguit el gran avanç que estaven buscant i que no tardarien en rodejar Moscou. Llavors, canviant de tema, el ministre li va descriure l’estat d’ànim d’Alemanya i li va aconsellar que anés a Berlín i es dirigís al poble en un discurs perquè feia temps que no si dirigia per explicar la situació. L’últim cop havia sigut el 4 de maig de 1941 i Goebbels notava que el poble estava desmoralitzat. Hitler va acceptar pronunciar aquell discurs, que s’acabaria fent el 3 d’octubre de 1941, i li va demanar que preparés un acte de masses per inaugurar la campanya d’Ajuda d’Hivern al final de la setmana següent.

Aprofitant que Heydrich rondava pel quarter, Goebbels li va parlar de la mesura de l‘Estrella Groga, però va continuar insistint amb la idea que volia deportar a tots els jueus de Berlín. Heydrich, però, més caut, li va prometre que quan solucionessin les qüestions militars a l’Est seria de les primeres mesures que es prendrien. També li va parlar que els jueus haurien de ser transportats a camps instal·lats pels bolxevics i erigits pels propis jueus. Es referia als gulags soviètics.

---

En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va ser informat pels alemanys de que imminentment es produirien les deportacions al gueto.

A la Unió Soviètica:

A prop de Krasnaya Gora, com a represàlia per la mort de tres sentinelles de les SS, els alemanys varen posar en fila a tots els habitants d’un poble i els varen afusellar. 

A Alemanya:

Aquell dia va continuar la conferència a l’Oficina Central de Seguretat del Reich que havia començat el dia anterior entre comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen acordar acusar a l’Església de traïdora i d’enemiga del poble alemany.

---

Per tal de justificar els atacs aeris a la població civil britànica, els alemanys varen emetre una instrucció que permetia aquests atacs per trencar la capacitat de resistència del poble britànic, sumant-li una sensació de perill constant i convertint les seves ciutats en físicament inhabitables.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Charles de Gaulle va crear definitivament el Comitè Nacional Francès.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen començar a llançar bombes explosives sobre la ciutat.

---

El StG 2, amb només bombes de 1.000 quilograms, es va dirigir a tres quarts de nou del matí a Kronstadt sota les ordres del pilot Hans Ulrich Rudel. Els bombarders alemanys varen col·locar una bomba a la coberta del creuer Marat, de 23.600 tones, fet que va provocar un enorme incendi. Una altra bomba va fer explotar la munició de les torretes davanteres de 30,5 centímetres i tot el castell de proa va quedar destruït. A continuació, un impacte directe del tinent Rudel va causar una enorme explosió que va deixar fora de combat durant uns mesos el Marat. Els alemanys també varen aconseguir enfonsar el Minsk, el destructor Steregushichi i el submarí M-74 i varen danyar els Oktiabrskaia Revolutsia i els destructors Silni i Grozsiashchi. Quan donaven mitja volta, les aeronaus alemanyes varen ser interceptades per grans formacions de caces soviètics. Els pilots soviètics varen afirmar haver destruït 10 naus. Les bateries antiaèries soviètiques es varen atribuir la destrucció d’altres cinc aeronaus.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En una nota, Adolf Hitler es va dirigir als seus soldats per resumir la victoriosa situació en el front oriental i va mencionar la pròxima ofensiva.

A la nit, Hitler els va narrar que trobava terrible que només feia pocs anys existissin en els grans transatlàntics tantes diferències en la forma de tractar als passatgers de diferents classes i va dir que l’eliminació d’aquests privilegis havia d’ocupar-se’n el Front del Treball. Tot i això, el dictador demanava que a l’Est els alemanys viatgessin en vagons de primera i segona classe per diferenciar-se dels “indígenes”.  A la vegada, el líder alemany trobava correcte haver instituït la cuina única a l’Exèrcit per no fer diferències i va afirmar que per les recepcions del NSDAP la millor fórmula era el bufet amb sopar fred, ja que d’aquesta manera es formaven grups segons les seves afinitats i un podia anar d’una banda a l’altra sense problemes i eliminava la reivindicació dels llocs d’honor segons el reglament clàssic de taula. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich va ser designat Protector Interí del Reich a Bohèmia i Moràvia.

A Alemanya:

A l’Oficina Central de Seguretat del Reich es va celebrar una conferència entre els comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen qualificar l’Església com enemiga i varen acordar combatre contra ella. La volien acusar d’alta traïció per haver-se interposat en la lluita del poble alemany per la seva supervivència.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va tornar a informar de que estaven sent atacats durament per l’aviació soviètica a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit greus pèrdues. Com a conseqüència d’aquells atacs, el ràpid avanç del 17º Exèrcit, que havia recorregut 150 quilòmetres durant la primera setmana de l’ofensiva des de Kremenchug, es va veure aturat. 

---

A Crimea, els Stukas alemanys varen causar greus danys en els destructors Bezposhadni i Bezuprechni, aquest últim va tenir que ser remolcat fins Odessa. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, Charles de Gaulle va constituir el Comitè Nacional de la França Lliure per lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va escriure en el seu Diari que hi havia un cert malestar entre la població italiana per l’escassetat d’aliments.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

El general Fedor von Bock va aconsellar a Adolf Hitler que abans de llançar un atac contra la capital russa es proveís d’estructures fortificades per passar l’hivern. Davant d’aquell consell, Hitler es va irritar i va dir que l’Estat Major l’impedia dur a terme els seus plans i li va retreure que en el passat li qüestionessin les seves decisions com les de l’ocupació de Renània, l’entrada a Àustria, l’ocupació de Txecoslovàquia, la guerra a Polònia i l’ocupació de França. Hitler va voler demostrar-li que ell tenia raó en qüestions militars i que els que s’equivocaven eren els generals de l’Estat Major. La realitat era que en aquells moments la Wehrmacht avançava amb molta força per territori de la Unió Soviètica, sobretot els mesos de juny i de juliol. Joseph Goebbels es feia ressò de l’avanç de la Wehrmacht en el seu Diari:

1.500 avions cauen com mosques… Gràcies a l’eficàcia de la nostra propaganda, a Europa domina un esperit conta els bolxevics. La premsa espanyola està amb nosaltres, la sueca també… En els Estats Units hi ha un clima de crisis i Anglaterra tremola. El nostre himne per Rússia ja està llest.

Al migdia, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va assegurar que els txecs serien els més afectats per la caiguda del bolxevisme perquè sempre havien mirat amb esperança a Rússia. A continuació, Hitler va criticar als Hohenzollern de no haver sacrificat la monarquia dels Habsburg, a la qual va definir com estrangera, per haver deixat que els russos aspiressin als Balcans i va afirmar que quan una dinastia no servia als interessos de la nació estava condemnada al fracàs i que, en aquest cas, estava agraït als socialdemòcrates d’haver acabat amb aquestes corones. Continuant amb els seus atacs a la monarquia, el dictador va exclamar que el Kàiser havia comès una injustícia amb Otto von Bismarck i va afirmar que per culpa de la seva destitució la generació del 1900 estava perduda econòmicament, políticament i culturalment. Després, Hitler va acusar als anteriors polítics de deixar de banda al poble i va assegurar que ell s’havia adonat de que en aquell tema anaven per mal camí i que el deure del nacionalsocialisme era la seva fidelitat al poble. 

A Alemanya:

Els alemanys varen enlairar per primer cop el Focke Wulf Fw 190.

A Lituània:

Un equip mòbil de matança de les SS va entrar a Ejszyszki, un petit poble lituanès. Allí van agafar a 4.000 jueus del poble i dels pobles veïns, i els van tancar en tres sinagogues de la població. Després, en grups de 250 persones, els van portar cap al cementiri del poble, on van ser alineats en unes fosses obertes i després afusellats. Avui dia en aquest poble ja no hi viuen jueus.

A la Gran Bretanya:

El bombarder britànic Mosquit va fer el primer vol.

---

El membre del NKVD a Londres, Anatoli Gorski, va enviar un missatge a Moscou en el qual els va detallar una reunió secreta dels membres del Comitè MAUD (els encarregats de les investigacions militars secretes) en la qual es va arribar a la conclusió que era factible fabricar una bomba atòmica en el termini de dos anys. Per obtenir-ho s’havien firmat contractes per la producció d’hexafluor d’urani i per la construcció d’una fàbrica pilot per produir bombes d’urani.

En el front oriental:

En el sector nord:

En el front de Leningrad, a l’est de Leningrad, la Luftwaffe començava els seus atacs contra la flota soviètica del Bàltic al port de Kronstadt. Un atac de Stukas va destruir el destructor Steregushchi a Kronstadt, però les embarcacions de gran blindatge varen quedar indemnes. En aquells moments els soviètics estrenaven una nova arma, el llançacoets Katiuska, anomenat pels alemanys com l’Òrgan de Stalin.

El OKW va presentar aquella jornada una sèrie d’opcions sobre què fer ara amb Leningrad que la tenien assetjada i envoltada. L’Oberkommando va rebutjar ocupar la ciutat perquè la Wehrmacht s’hauria de responsabilitzar d’alimentar a la població. Una opció que posaven era rodejar tota la ciutat amb una tanca elèctrica protegida per nius de metralladores, però hi havia el perill d’epidèmies degut als milers de morts que hi hauria i es tenia por que pogués afectar als alemanys. Una altra proposta era la de permetre el lliures trànsit de dones, nens i vells, però es va considerar poc factible perquè també podia propagar epidèmies. Una quarta opció era retirar-se de Leningrad i deixar-la a mans dels finlandesos. Al final, el OKW va recomanar anunciar que Leningrad estava defensada com una fortalesa i que, en conseqüència, tant la ciutat com els seus habitants serien tractats com objectius militars. Tot i això, volien que no es posés “cap impediment” si els nord-americans volien proveir als seus habitants o evacuar-los, encara que ja es va deixar clar que això era més que improbable. .

En el sector central:

A l’estació de ferrocarrils de Witebsk, els alemanys varen carregar centenars de presoners soviètics en vagons sense sostre pel bestiar per transportar-los en camps de presoners.

En el sector sud:

Després de quedar envoltats pels alemanys a Kiev, el 26º Exèrcit soviètic va intentar a la desesperada sortir de la bossa. Però els Messerschmitt Bf-110 del SKG 210 varen entrar en acció per impedir-ho. Els soviètics de seguida varen veure que no tenien possibilitat.

---

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que es trobava a mig camí de Khàrkiv, va ser atacat per l’aviació soviètica durant tot el dia. El 17º Exèrcit va informar de que els atacs eren especialment intensos a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit grans pèrdues.

---

A Crimea, a la nit, un grup de Ju-87 va detectar a la canonera Krasnaia Armenia a l’oest d’Odessa i, poc després, varen aparèixer dues embarcacions més soviètiques: el destructor Frunze i el remolcador OP-8. Els Stukas varen enfonsar les tres naus.

Un altre grup, però en aquest cas de He-111 del KG 27, varen detectar aquella mateixa nit una força de contraatac soviètica en el mar, entre Crimea i Odessa.

A Egipte:

A la nit, els britànics varen connectar un sistema d’il·luminació en el Canal de Suez mentre un avió britànic l’estava sobrevolant. Tot formava part d’un assaig per veure si els tripulants de l’aparell, enlluernats pel sistema d’il·luminació, podien identificar els objectius terrestres. L’efecte dels reflectors va ser tal que el pilot no va poder distingir els indicadors del seu panell d’instruments, fet pel qual va perdre el control de l’aparell. Per la seva sort va poder corregir el rumb de l’avió i va aconseguir aterrar. L’experiment havia sigut un èxit.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

L’oficial d’enllaç d’Alfred Rosenberg en el quarter general de Rastenburg, Werner Koeppen, va anotar que Adolf Hitler no havia pres cap decisió sobre la qüestió de les represàlies contra els jueus alemanys pel tracte que havien rebut els alemanys en el Volga.

A la França:

Els alemanys varen aplicar una nova Llei sobre els ostatges en que aquests perdien tots els seus drets.

A Àustria:

El jove dissident Josef Landgraf va ser detingut per la Gestapo. En un primer moment se’l va condemnar a mort, però després la condemna seria commutada. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Gràcies a una millora del temps després de dies de pluja i a que es varen assecar les carreteres, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va arribar a Krasnograd, a només 80 quilòmetres de Khàrkiv.

---

El comandant soviètic del Front Sud-oest, el coronel general Mijail Kirponos, va morir a Kiev quan intentava fugir amb els seus homes i havia caigut en una emboscada. Precisament, a la capital ucraïnesa, conquerida el dia anterior pel 6º Exèrcit, una bomba d’acció retardada va causar baixes i ferits entre els oficials d’artilleria alemanys. Les SS varen difondre el rumor de que “agitadors jueus” havien col·locat explosius en llocs estratègics del centre urbà. 

A França:

Philippe Pétain va inaugurar, juntament amb l’ambaixador Lequerica, l’ambaixador espanyol a París, i l’ambaixador Petri, l’ambaixador francès a Madrid, una exposició d’obres d’art espanyoles.

A l’Atlàntic:

El comboi d’embarcacions mercantils OG74 que es dirigia a Gibraltar va perdre 5 de les seves 27 embarcacions quan varen ser atacats per U-Boots aquella nit. Un avió alemany que sobrevolava la zona va ser abatut per una de les embarcacions escorta. L’endemà, dues embarcacions de rescat varen buscar els supervivents fins que varen ser atacats per un grup de Focke Wulf Condor. Un dels aparells alemanys va ser destruït.  

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el comissari Erich Koch per parlar de la futura Ucraïna ocupada. Els dos no creien que Ucraïna tenia que ser un territori independent com defensava el ministre Alfred Rosenberg, amb qui Koch hi mantenia una mala relació. Defensaven la destrucció de les grans ciutats de la Unió Soviètica i estaven contents de que Kiev hagués quedat destruïda. Pel comissari, la industria ucraïnesa havia de ser desmantellada per tal de fer tornar els obrers al camp.

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va ampliar la Directriu del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel del 16 de setembre a tots els territoris ocupats del Reich amb l’objectiu d’eliminar la resistència comunista de França. Otto von Stulpnagel va aprovar l’ordre imposada pel ministre, que afegia a categoria d’ostatge a tots els homes francesos que es trobessin detinguts per les seves activitats comunistes o anarquistes.

En el front oriental:

En el sector nord:

Entre les 8:14 i les 23:00 hores, 276 bombarders de la Luftwaffe va atacar la ciutat de Leningrad en sis ocasions. 422 persones varen resultar mortes o ferides en caure dues bombes sobre un hospital. Els soviètics varen afirmar haver destruït 17 bombarders alemanys.

---

El Einsatzgruppe A va calcular que havien executat aproximadament a 85.000 persones.

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht del 6º Exèrcit varen conquerir la capital de la República Soviètica d’Ucraïna, Kiev, que la varen deixar en ruïnes pràcticament. Les tropes dirigides pels comandants Heinz Guderian i Ewald von Kleist varen entrar a la ciutat juntament amb  50 homes de les unitats d’operacions de les SS, els Einsatzgruppen, concretament el comando d’acció 4-A. Aquestes unitats varen crear una administració militar per als territoris ocupats i va ser comandada pel general de divisió Kurt Eberhard, que acabaria provocant les grans matances que hi hauria en els territoris ocupats durant la guerra.

A la nit, els comandants superiors soviètics de la regió de Kiev varen amagar-se en una arbreda situada a uns 11 quilòmetres al sud-oest de Lójvista. Però la 3º Divisió Panzer va ser informada d’aquell intent d’escapar i varen rodejar el petit bosc per a continuació entrar-hi. Els 800 homes que constituïen la força soviètica varen lluitar fins a la mort. 

---

A Zhitómir, els membres del Einsatzgruppe D varen evacuar els jueus del districte de la ciutat i els varen traslladar en camions a una zona allunyada per executar-los. En total, 3.145 jueus varen ser assassinats. Els objectes de la víctimes com calçat, roba, estris de cuina… varen ser transportats en 137 camions per ser utilitzats pel NSV. El diner i les possessions confiscades varen ser transferides al Sonderkommando 4a.

---

A Crimea, el tinent Wolfgang Skorczewski, comandant de la 3./KG 27, va aconseguir enfonsar el monitor Udarni a l’est d’Odessa. Vuit dies més tard, Skorczewski va ser condecorat amb la Creu de Cavaller. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, després de rebre el dia anterior del quarter general de Rastenburg l’ordre de deportar els jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est, va ordenar a través d’una carta a Arthur Greiser, del Warhegau, enviar a Polònia els jueus del Vell Reich i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia per després, en la pròxima primavera, enviar-los més a l’Est. Himmler també el va informar de la decisió de deportar a 60.000 jueus al gueto de Lodz perquè passessin allí l’hivern. Adolf Hitler volia que aquestes zones quedessin lliures de jueus i és evident que aquella decisió de deportar els jueus a l’Est la va donar ell, tal i com li va dir Himmler a Greiser, tot i que li va mencionar que Hitler no s’havia pronunciat sobre el volum, la velocitat i el destí de les deportacions, fet pel qual creia que havien d’utilitzar els seus propis criteris . Aquesta carta també va ser enviada a Reinhard Heydrich i a Wilhelm Koppe, que s’havien de posar en contacte amb Greiser, tal hi com Himmler va dir a la carta, per dur a terme la missió.

---

El Ministeri de Transports va prohibir a través d’un decret en els jueus alemanys utilitzar els vagons restaurants dels trens, anar d’excursió en autocars o desplaçar-se en transport públic en hores puntes.

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb Willi Dudzus per parlar sobre la reordenació de les esglésies ucraïnesa, russa i rutena.

---

En el camp de concentració de Buchenwald, el presoner txec Janacek i un seu company holandès treballaven en el departament d’horticultura per trobar la causa d’un embús a la canonaria en la conducció del desaigua. Els presoners varen quedar astorats en descobrir que la causa era una enorme quantitat d’ossos humans, alguns d’ells encara amb restes calcinades de carn, que havien sigut tirades des del crematori a les clavegueres.

A Polònia:

Franz Halder va augurar en el seu Diari que les forces alemanyes s’anirien consumint davant de Leningrad, on els soviètics havien concentrat grans forces i gran quantitat de material. Halder apuntava que la situació seguiria sent tensa fins que els russos sentissin la fam.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, el 6º Exèrcit del Grup d’Exèrcits Sud va renovar la seva ofensiva per ocupar la ciutat de Kiev després de que el comandant Simion Budionny intentés defensar la ciutat per últim cop. Els aviadors del StG 77 varen acabar amb tota resistència bombardejant els búnquers i els emplaçaments de l’artilleria dels accessos a la capital ucraïnesa. La columna del general Kirponos va caure en una emboscada i va ser rodejada quan intentava fugir. Kirponos va ser una de les víctimes. Les tropes del general Heinz Guderian varen capturar a milers de soldats soviètics a la ribera oriental del riu Dnièper.

---

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ocupar la ciutat de Poltava tot i les fortes pluges. Els alemanys varen fer 4.000 presoners i varen capturar 12 carros de combat.

---

A Crimea, els caça-bombarders Zveno del 32-IAP/VVS ChF varen aconseguir destruir el pont sobre el Dnièper a Zaporiyia, fet que va interrompre les línies de subministrament de la Wehrmacht cap al front. Al mateix temps, el 4º Cos de l’Aire va rebre instruccions per bombardejar la navegació soviètica en el Mar Negre. Aquella mateixa tarda i en el transcurs de la nit, el KG 27 va enviar 60 He-111 en atacs successius contra la ciutat d’Odessa i el seu port, durant els quals va deixar caure 97 tones de bombes, entre elles 40 mines d’una tona.

A Iran:

Amb l’armistici, a partir d’aquell dia tots els italians, hongaresos, romanesos i alemanys residents en el país, juntament amb les seves famílies, havien de ser entregats als Aliats. Molts varen fugir a través de la frontera turca.