Dijous:

En el Reich:

Des de la base d’operacions d’un petit aeroport amb pista d’herba a l’illa d’Esel, lluny de la costa d’Estònia, es va donar l’ordre d’atacar aquella nit la ciutat de Berlín amb una formació comandada pel coronel Yevgueni Preobrajenski. 15 bombarders Iliushin BD-3 del 1 MTAP de la flota Bandera Roja del Bàltic es varen dividir en tres grups de bombarders soviètics i varen volar sobre el Mar Bàltic. Quan els alemanys els varen veure varen cometre el greu error de confondre’ls amb avions alemanys i d’aquesta manera els soviètics varen poder seguir la seva ruta sense ser molestats. A mitjanit varen arribar a la capital i, després de que cinc bombarders soviètiques llancessin trenta bombes de demolició als voltants i els accessos de la ciutat, la defensa antiaèria alemanya va reaccionar contra els atacants, però ja era massa tard. Els bombarders en aquell moment ja tornaven a les seves bases. En total varen morir sis persones i moltes més varen quedar ferides. Davant l’èxit d’aquella operació els soviètics varen tornar a atacar la nit següent.

---

El metge Theodor Morell va rebre una trucada per informar-lo de que Adolf Hitler havia patit un fort mareig i que era urgent que l’anés a visitar.

---

El comandant de la policia alemanya del sector central, Erich von dem Bach, va informar al quarter general de les SS a Berlín que les seves unitats havien realitzat 30.000 execucions des de la seva arribada al front oriental. La brigada de cavalleria de les SS també va enviar un informe a la capital on deien que havien realitzat 7.819 execucions fins aquell dia a la zona de Minsk. Per garantir que no sortissin a la llum aquests dos informes, varen ser enviat per ràdio amb el sistema Enigma. En conseqüència, el Servei Secret britànic els va desxifrar. 

En el front oriental:

En el sector central:

El 4º Exèrcit del comandant Günther von Kluge del Grup d’Exèrcits del Centre del mariscal de camp Fedor von Bock va conquerir la ciutat de Smolensk, on gairebé tota ciutat va quedar destruïda, després d’aniquilar la dura resistència soviètica del general Gregory Zhukov. Fins al dia 5 d’agost de 1941 els combats amb els soviètic varen ser ferotges i, fins aquell dia, els soldats alemanys no varen poder descansar ni dormir. Adolf Hitler va estar tan content amb el seu mariscal que va confiar-li l’Exèrcit més poderós amb 49 divisions els seu control. Tot i la victòria, la resistència soviètica va endarrerir l’avanç alemany cap a Moscou, a més de que va comportar moltes baixes. En aquella batalla el Grup d’Exèrcits del Centre va patir 48.000 baixes entre morts i ferits dels 250.000 morts que ja portaven.

En el sector sud:

El 26º Exèrcit soviètic, rodejat i debilitat i que es trobava en el sector de Boguslav, a mig camí entre Kiev, al nord, i Uman, al sud, va atacar al 1º Grup Panzer des de Kanev, a ribes del Dnièper, situat al nord-oest. L’atac va aconseguir trencar el flanc alemany.

---

Iosif Stalin va agafar el comandament de l’exèrcit soviètic.

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Radó va informar a Moscou de que l’ambaixador japonès a Berna havia dit que el seu país atacaria a la Unió Soviètica quan Alemanya s’alcés amb la victòria.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va volar de Borisov a Berdichev per reunir-se amb el mariscal de camp Gerd von Rundstedt i amb el dictador romanès Ion Antonescu per parlar de la campanya a la Unió Soviètica. Després, Hitler va tornar en avió a Rastenburg.

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va reunir amb Leonardo Conti per informar-lo de les seves directrius respecte al tractament de “les qüestions delicades” de la gestió sanitària. El ministre considerava que en aquell moment, enmig de la guerra, no era necessari parlar de la lluita contra el consum excessiu de tabac o problemes similars.

Robert Ley li va demanar a Alfred Rosenberg que cedís en les seves prestacions en qüestions relatives a la setena cambra. El ministre ho va rebutjar.

En el front oriental:

En el sector nord:

El ZG 26 va aconseguir aniquilar per complet les 16 aeronaus que hi havia en una estació d’hidroavions de les VVS KBF, en un llac al nord-est de Narva.

---

Davant de les derrotes soviètiques, els soviètics varen destituir al general Liubovtsev per substituir-lo pel tinent general Petr Pshennikov, anterior comandant del 23º Exèrcit.

En el sector central:

L’Alt Comandament de la Wehrmacht va poder anunciar el desenllaç amb èxit de la Batalla de Smolensk i va oferir un resum dels èxits que s’havien fet fins aquells moments al front: 895.000 presoners, més de 13.000 vehicles blindats, més de 10.000 peces d’artilleria, uns 10.000 avions i la destrucció d’exèrcits de milions de soldats soviètics i noves operacions en marxa. Però, davant dels problemes que tenien al sud-oest de Moguiliov, on hi havia les forces de cavalleria del 21º Exèrcit soviètic, l’Alt Comandament va sol·licitar-li en el coronel general Heinz Guderian que enviés com a mínim dues divisions Panzer del seu 2º Grup Panzer al 2º Exèrcit en el sector Rogachiov-Bobruisk.

A la Unió Soviètica:

El tinent general Wladislaw Anders va ser senyalat per formar un exèrcit polonès. Amb el temps en formarà part, però tindrà pocs subministraments per la lluita.

A l’Atlàntic:

El Prince of Wales continuava navegant cap a Nord-Amèrica. Al vespre, Harry Hopkins va treure una llauna de caviar que l’hi havia regalat Iosif Stalin, que va servir per alegrar el sopar. A Winston Churchill li va fer certa gràcia el detall.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Informe de la Situació d’Operacions Número 43 compilar a Berlín parlava de mesures en 29 ciutats i altres llocs petits de l’Est, en els quals les unitats dels Einsatzgruppen havien, segons es va dir textualment per no dir que les havien assassinat, “tornat inofensius” a funcionaris del Partit Bolxevic, agents del NKVD, intel·lectuals jueus, delinqüents, saquejadors, partisans… També es va informar que “el saqueig era freqüent”.

A Letònia i Lituània:

Després de que Heinrich Himmler visités la zona, el grup d’operacions 3º va començar a afusellar indiscriminadament a homes, dones i nens amb el suport dels assistents lituans. Precisament, aquell dia el govern provisional lituà, constituït pel LAF, el Front Activista Lituà dirigit pel líder Kazys Skirpa, es va dissoldre per ser substituït pel Reichskommissariat Ostland, un òrgan d’administració d’Alfred Rosenberg pels països bàltics dirigits per Hinrich Lohse amb l’objectiu de germanitzar aquella zona amb gent d’origen alemany.

---

A la nit, cinc Iliushin DB 3 varen sortir de l’aeròdrom de Kagul, una illa d’Estònia, per sortir rumb a Berlín en una missió de reconeixement. El dia 7 i el dia 8 aquests bombarders atacarien la capital. Al mateix temps, aquella mateixa nit els bombarders soviètics d’aquell aeròdrom varen atacar el pot letó de Ventspils.

A Ucraïna:

A Ostrog, a la zona occidental d’Ucraïna, les SS varen continuar, com el dia anterior, assassinant als jueus en un camp sorrenc després fer-los cavar prèviament les seves foses. La massacre va continuar fins que el comandant militar de la ciutat va dir que necessitava els demés jueus com a mà d’obra forçosa.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys varen ocupar Rakvere i varen tallar d’aquesta manera la connexió del 8º Exèrcit soviètic amb Leningrad.

En el sector central:

La Wehrmacht va trencar les defenses soviètiques a la ciutat de Smolensk gràcies a l’actuació de la 4º Luftflotte (una branca de la Luftwaffe ) del general Alexander Löhr. A la línia Dnièper-Dvina, els alemanys varen destruir les unitats soviètiques en la bossa que havien tancat feia uns dies. Gràcies a aquesta victòria els alemanys varen fer 300.000 presoners i varen capturar 3.205 tancs i 3.000 canons.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del sud, comandat pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt va arribar a Odessa, en el Mar Negre, on varen començar un setge que duraria 73 dies. L’Alt Comandament soviètic enviarà reforços per intentar ajudar des d’una línia del riu Dnièper.

---

---

Les tropes soviètiques intentaven aturar als alemanys en el banc occidental mentre els recursos industrials es destruïen o es retiraven als monts Urals, on s’estava mudant la indústria soviètica.

A França :

L’almirall Jean François Darlan va assumir la responsabilitat del nord de l’Àfrica controlat per Vichy.

A Singapur:

Els britànics varen enviar reforços a la zona davant l’amenaça japonesa.

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector central:

En el quarter general de Fedor von Bock, a Novy Borissov, Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal per parlar de la campanya a la Unió Soviètica. Protegit per la seva Leibstandarte SS Adolf Hitler, el dictador va rebutjar els cotxes de l’Estat Major posats a la seva disposició per Von Bock i va utilitzar el seu propi comboi d’automòbils, enviats anticipadament a l’aeròdrom. En la reunió, el mariscal, a qui Hitler va felicitar per la feina feta fins llavors, volia atacar la ciutat de Moscou el més aviat possible però, en canvi, Hitler preferia atacar abans la ciutat de Leningrad per la seva indústria i, a més, va afirmar que veia a Crimea com un dels objectius principals. A part, el va avisar de que no tenia clar què faria després de conquerir Leningrad, si atacar Moscou (com deia Von Bock) o atacar Ucraïna. Von Bock li va comentar que es podia defensar la causa de la població dels països ocupats de forma amistosa, ja que estaven disposats a col·laborar. Llavors, Heinz Guderian i Hermann Hoth li varen explicar a Hitler que els relleus i les reparacions imposades pel seu ràpid avanç portarien un temps a realitzar-se i varen demanar ralentí l’avanç, cosa que Hitler va acceptar. A continuació, el dictador els va comentar que farien un brutal atac cap a l’est, cosa que Von Bock li va encantar, perquè creia que els soviètics ja no tenien suficients forces per aguantar.

---

El 2º Grup Panzer del comandant Guderian avançava amb força cap a Róslavl i el tinent general Vladimir Kachalov, comandant del 28º Exèrcit soviètic, va tenir sol·licitar a la desesperada suport aeri amb tots els caces.

En el sector sud:

Les SS, armats i amb gossos, varen treure a la força a molts jueus d’Ostrog, a la zona occidental d’Ucraïna, direcció a uns camps. Quan els jueus varen arribar a un extens camp sorrenc, les SS els hi varen ordenar que s’asseguessin. Molts d’ells varen pensar en un primer moment que els necessitaven per cavar fortificacions, però aviat va quedar clar que els volien matar. Els jueus varen esperar durant hores fins que, un grup darrere altre, els ordenaven despullar-se i els robaven tots els objectes de valor. Després els feien marxar fins a una fosa oberta i allí els afusellaven.

En el Reich:

En els Estats Bàltics:

El comissari d’Ostland, Hinrich Lohse, va preguntar al Ministeri de l’Est, el qual pertanyia, sobre què havien de fer amb els jueus estrangers instal·lats en aquests territoris. Ell, en particular, considerava que el retorn al seu país d’origen seria intolerable per la informació que poguessin transmetre a la propaganda anti-alemanya, però per altra part trobava inviable que es poguessin quedar a Ostland indefinidament. Per aquest motiu, Lohse va proposar aplicar sobre els jueus eslovacs les mesures policials que patien els jueus locals. La carta va ser transmesa al Ministeri d’Afers Exteriors.

A Holanda:

Després de que s’hagués hagut d’interrompre durant unes setmanes per culpa de l‘Operació Barba-roja, aquell dia es va reprendre l’evacuació de jueus holandesos a Espanya, l’Operació Lloguer, amb quatre trens amb destí a Madrid, de nou sota la supervisió de tres oficials de l’Abwehr.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt en la que li sol·licitava la seva ajuda per negociar amb els finlandesos.

---

Els soviètics varen traslladar a l’aeròdrom de Kagul, una illa d’Estònia, un primer grup de bombarders per atacar la ciutat de Berlín al cap d’uns dies.

A la Gran Bretanya:

A la base de Scapa Flow, a la nit va salpar el Prince of Wales amb el primer ministre Winston Churchill a bord acompanyat per una petita flota de bucs de guerra auxiliars per dirigir-se a Placentia Bay per reunir-se amb el president Roosevelt. Abans de marxar, el primer ministre li va comunicar a la reina que estava segur que el president nord-americà no l’havia cridat si no tingués en ment donar un pas endavant.

En els Estats Units:

El president Roosevelt va renyar durant 45 minuts als seus assessors per l’endarreriment en l’enviament d’equips als seus aliats i els va advertir que només volia sentir dir que els equips que es necessitaven ja estaven sent enviats. El President va senyalar principalment al Secretari de Defensa Henry Stimson d’aquells endarreriments. També els va dir que havien de proporcionar armes als soviètics, encara que fos en detriment dels seus soldats, fet que li sabria molt de greu.

A Japó:

L’Alt Comandament japonès va obligar a Fuminaro Konoye perquè posés a Roosevelt unes condicions dures. En el cas de que Estats Units no acceptessin els termes sol·licitats, Japó els declararia la guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va reconèixer que d’haver sabut del número de carros de combat amb que comptaven els soviètics, no hauria començat mai l‘Operació Barba-roja. A la nit, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, que aquell dia va arribar a Rastenburg.

A Alemanya:

Després de les manifestacions religioses a Münster per queixar-se de que les autoritats nazis estaven expropiant els edificis religiosos aprofitant els bombardejos, el bisbe Clemens August von Galen, des del púlpit de l’església Lamberti, a Münster, va anar més enllà en el seu quart sermó seguit crític. En primer lloc va tornar-se a referir a la detenció de religiosos i la confiscació de les propietats de l’Església. Acte seguit, per parlar dels jueus, es va referir a les llàgrimes que Crist havia vessat per Jerusalem i va insinuar que era absurd pensar que únicament havia plorat únicament sobre el poble que rebutjava la veritat de Déu, que havia renunciat a la llei de Déu i s’havia condemnat a errar fora de les terres de Palestina. Von Galen va explicar que el mateix destí amenaçava a Alemanya des de que es matava impunement a innocents considerats improductius. El bisbe va afegir que el Codi penal del Reich deia en el seu article 139 que aquells que tinguessin coneixement d’un crim i no informessin a temps a les autoritats serien castigats. Von Galen va admetre que des de feia mesos estaven sentint notícies que els malalts amb malalties mentals que feia temps que estaven així o eren incurables eren traslladats a Berlín i que al cap de poc les famílies d’aquestes rebien les cendres dels seus difunts. El bisbe va dubtar de que aquestes persones morissin de mort natural i va deixar entreveure que eren provocades intencionadament perquè l’Estat considerava que ja no aportaven res ni a la comunitat ni a l’Estat. Von Galen va definir aquest procés com una terrible doctrina que buscava justificar l’assassinat d’innocents, que legítima la mort violenta de discapacitat que no podien treballar. El bisbe es va queixar de que encara estigués en vigor l’article 221 del Codi Penal, que deia que els que mataven amb premeditació serien condemnats a mort per assassinat. El bisbe va explicar que l’hi havien assegurat que en el Ministeri de l’Interior i en les oficines del cap mèdic del Reich, el doctor Leonardo Conti, no amagaven que, en efecte, un gran número de malalts mentals havien mort a Alemanya i que molts altres trobarien el mateix destí. Von Galen llavors va afirmar que aquesta manera d’actuar no només era contrària a la llei de Déu i la llei moral natural, sinó que era castigada pel Codi Penal amb la pena de mort i va sol·licitar, d’acord amb l’article 139, que es prenguessin immediates mesures per protegir als malalts afectats de les autoritats que tenien planejat els seus trasllats i assassinats. Per acabar, el bisbe va explicar com ell el dia 28 de juliol de 1941 havia denunciat que es portaven malalts mentals de Mariental per matar-los, però que no havia obtingut resposta de la seva denúncia. El bisbe, literalment, va dir:

Alguna comissió pot col·locar-nos en la llista dels improductius que, en la seva opinió, no mereixen seguir vivint. I cap policia ens protegirà, cap tribunal investigarà el nostre assassinat ni castigarà al culpable com es mereix. Qui podrà confiar en el seu metge a partir d’ara? Pot informar que el seu pacient és improductiu i rebrà instruccions per matar-lo. És impossible imaginar el nivell de depravació, de desconfiança general que s’estendrà per les famílies si aquesta paorosa doctrina es tolera, s’accepta o es segueix. 

Von Galen va recordar solemnement el cinquè manament: no mataràs, i evocava el just càstig d’aquell que infringien la llei sagrada. El sermó de Von Galen va ser llegit i difós per les diverses parròquies catòliques i va obtenir un enorme ressò entre la població, sobretot la catòlica. 

En el front oriental:

Erich Hoepner, el comandant del 4º Grup de Blindats, va ordenar que en el poble de Straschevo el terra quedés totalment arrasat perquè en els seus voltants els partisans havien atacat a alguns soldats alemanys.

---

El OKH va emetre una ordre relativa al tracte dels “civils hostils” en la qual s’ordenava explícitament que tot acte de resistència passiva o activa dels “resistents” aniria seguida de mesures de represàlies col·lectives immediates per ordre de com a mínim d’un cap de regiment.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer tenia que unir-se aquell dia al 11º Exèrcit al sud-est d’Uman per rodejar i atacar a dos exèrcits soviètics.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb el seu entorn i els va confessar que no li estranyava que el comunisme hagués trobat forat a Saxònia en la dècada de 1920 i que ells no obtinguessin bons resultats entre els obrers saxons perquè trobava limitada a la burgesia saxona i va assegurar que aquests els veien a ells com a simples comunistes. El líder alemany va assegurar que en el passat, l’obrer no participava en la vida nacional i va acusar a la burgesia d’aquest fet. A continuació, Hitler va acusar a Ernst Thaelmann de mediocre, però va admetre que l’havia tingut que fer tancar a la presó no per venjança si no perquè no fes “mal” i va afirmar que un cop la Unió Soviètica hagués sigut eliminada l’alliberaria.

Durant al sopar, Hitler els va explicar en els seus convidats que es donava una importància exagerada a les condemnes a presó i va assegurar que molts cops era més preferible un càstig corporal que una pena de presó perquè en els centres penitenciaris els delinqüents podien trobar-hi una bona escola. En aquells moments acabava d’haver-hi un assassinat a Berlín i Julius Schaub li preguntava a Hitler quant de temps passaria abans de que es jutgés el cas, ja que la premsa es feia molt ressò del cas. Posant aquest exemple, el dictador va dir-los que no entenia que hi haguessin processos llargs per estudiar la qüestió i va assegurar que, en la seva opinió, el responsable de l’assassinat havia de desaparèixer. 

Després de sopar, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats i els va assegurar que la Unió Soviètica tancava les seves fronteres perquè els seus ciutadans no fessin certes comparacions. A continuació, el dictador va confessar-los que no veia malament que hi haguessin moviments revolucionaris als països fora d’Alemanya, inclús va dir que no imposaria el nacionalsocialisme, perquè això els donava cert avantatge i va posar l’exemple de França dient que molts francesos, fins i tot el govern de Vichy, no volien que marxessin de París perquè d’aquesta manera ells no haurien d’enfrontar-se a aquests moviments. Parlant del futur, Hitler va explicar que haurien d’augmentar l’energia elèctrica a través d’instal·lacions hidràuliques i va assegurar que Noruega seria algun dia la central elèctrica de l’Europa del nord. El dictador també va instar a les demés ciutats a seguir l’exemple de Munic en la producció de gas de l’enllumenat per recuperació i va assegurar que a la ciutat de Wels, que s’escalfava per aquest mitjà, no li estranyaria que un dia s’hi descobrís petroli. Hitler va augurar que en el futur s’escalfarien les llars amb hidrogen. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu metge Felix Kersten i li va parlar de les gestes realitzades per una de les divisions de les Waffen-SS a l’ofensiva de Yelnia, de la qual n’estava molt orgullós perquè havia eliminat a tots els seus contrincants i creia convençut que eren un exemple per les demés forces.

---

Hinrich Lohse, després de reunir-se el dia anterior amb Alfred Rosenberg, va dirigir-se a Hans-Adolf Prützmann per donar-li les directrius provisionals pel tracte als jueus en el seu Comissariat que havia preparat el seu Departament II. D’aquesta manera es va informar a l’Administració Civil de que disposava de les competències necessàries per decidir sobre quins jueus es podien considerar útils i quins no. Lohse recomanava expulsar els jueus per tancar-los en guetos i sotmetre’ls a treballs forçosos segons les necessitats que tinguessin.   

En el front oriental:

En el sector nord:

A la matinada, l’exèrcit alemany va ocupar la ciutat de Staraia-Russa, al sud del llac Ilmen. Al mateix temps, el ZG-26 va tornar a atacar l’aeròdrom de Tallin i es va atribuir la destrucció a terra d’unes 40 aeronaus soviètiques.

En el sector central:

Tot i que Himmler creia que l’ofensiva en aquesta zona anava bé, l’exèrcit soviètic va dur a terme una batalla de carros de combat que duraria 28 dies per fer retrocedir als alemanys del sortint de Yelnyia. Aquesta contraofensiva va aixecar la moral dels soviètics. Alguns alemanys ja començaven a preveure que la guerra s’allargaria més del previst i el general Franz Halder va començar a partir de llavors a pensar en la manera de proveir a les tropes alemanyes amb roba d’hivern. 

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar per primer cop material nord-americà per ajudar a l’exèrcit soviètic per fer front als alemanys.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler els va confessar en els seus convidats que no tenia cap elogi cap a la burocràcia perquè estava superorganitzada i, en cert sectors, sobrecarregada i liderada per persones irresponsables. En contraposició, Hitler va elogiar a la Wehrmacht. Canviant de tema però parlant a la vegada de l’administració, el dictador va assegurar que quan controlessin tot Europa en molts llocs uns pocs homes controlarien immenses regions i, per tant, la policia estaria allí en constant alerta. Tot i això, Hitler advertia de que haurien de pagar un preu amb errors inevitables, però a la vegada va dir orgullós que això no li tindria cap tipus d’importància si podia anunciar en 10 anys que Danzig, Alsàcia i Lorena eren alemanys.

---

Galítzia Oriental va ser annexionada al Govern General i es va convertir en part del districte de Galítiza, amb Lvov com a principal centre administratiu.

A Alemanya:

El cap de la Gestapo i SS-Brigardeführer Heinrich Müller va dir en un missatge per als quatre Einsatzgruppen que havia que presentar-li a Adolf Hitler informes continus sobre els treballs dels Einsatzgruppen a l’Est. Per tant, Hitler sabia perfectament que aquells equips especials assassinaven sense contemplacions als civils classificats com a no desitjats quan l’exèrcit alemany els conqueria. Hitler havia sol·licitat en especial tenir material visual interessant com fotografies, pancartes, fullets i altres documents sobre les operacions de les SS. Precisament, aquell dia Heinrich Himmler va enviar un missatge al 2º Regiment de Cavalleria de les SS, que actuava a les maresmes del Prípiat, perquè afusellessin a tots els jueus i enviessin a les dones jueves al fons del pantà en camions. El SS Obersturmbannführer (tinent coronel) Magill li va respondre que no era possible perquè el pantà no tenia suficient profunditat.

---

Hinrich Lohse, que havia estat els últims dies amb Himmler, va dirigir-se a Berlín per reunir-se amb Alfred Rosenberg per traslladar-li les seves impressions en els Estats Bàltics. Lohse li va explicar que havien matat a unes 10.000 jueus.

---

Ferry Porsche, fill de Ferdinand Porsche, va ser admès com oficial de les SS.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soviètics varen començar una contra-ofensiva. Era evident que els alemanys no havien planejat bé l’Operació i ja es preveia que seria més llarga del que havien previst. A més, amb l’ordre de no avançar cap a Moscou, les forces del general Heinz Guderian varen continuar el seu atac cap a Rósavl.

En el sector sud:

Aquesta falta de preparació es copsava perfectament aquell dia en el sud, on les unitats d’avantguarda del mariscal Gerd von Rundstedt tenien entre una sisena i una setena part de la seva càrrega bàsica de munició. A més, el Grup d’Exèrcits del Sud havia perdut des de feia dies a la meitat dels camions i començava a faltar carburant.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va prohibir l’exportació de petroli a l’exterior, excepte a l’Imperi Britànic i als estats nord-americans. El país que es va veure més afectat per aquell nou decret va ser Japó, que depenia completament de la importació de petroli. Volent agreujar més la crisi de petroli que patia Japó, el govern britànic i holandès varen prohibir exportar petroli a Japó.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el despatx de Reinhard Heydrich, Hermann Göering va ordenar, a través d’un decret escrit segurament per Adolf Eichmann, a Heydrich que posés en marxa la Solució Final per solucionar “el problema” que representaven les poblacions jueves a Alemanya i l’Europa ocupada. Tot i que el document portava la firma del ministre Göering, va ser escrit a les oficines de la Gestapo. En a l’interrogatori que se li va fer a Eichmann el 6 de juny de 1960 va dir que aquella ordre havia sigut dictada per Adolf Hitler i que havien participat en posar-la en pràctica Heinrich Himmler, Heydrich i Oswald Pohl.

Precisament, aquell dia Himmler era a Riga en un viatge que es va convertir en una extensió d’assassinats en massa de jueus a Letònia i Lituània. Aquell dia va volar cap a la ciutat letona de Dünaburg, on el 28 de juliol s’havien assassinat a milers de jueus, i va donar-hi una volta en cotxe pels seus carrers. Després, Himmler va volar cap a casa seu, Gmund. 

---

Segons un informe del SD, el conflicte s’estava seguint amb la màxima participació per part del poble nord-americà i cada cop tenien més clar que el conflicte acabaria en una autèntica guerra mundial. L’informe també mencionava els fragments del pamflet de Theodor Kaufman, que demanava l’esterilització dels homes alemanys, i pel SD era una mosta de que aquesta guerra era una lluita a vida o mort.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va arribar al llac Ilmen i ja tenia el camí lliure cap a Leningrad. L’11º Cos soviètic, que portava dies sent envoltat per la 61º Divisió d’Infanteria, va quedar aniquilat i, aquell mateix dia, els finlandesos varen iniciar la seva ofensiva a Carèlia coordinats amb l’ofensiva alemanya en el front del Luga, al sud-oest de Leningrad. Els finlandesos varen rebre durant els següents dies contraatacs locals i varen patir greus pèrdues.

---

Els voluntaris espanyols, la Divisió Blava, varen jurar lleialtat al Führer en la lluita contra el comunisme aixecant tres dits de la mà dreta mentre feien el jurament.

A la Unió Soviètica:

En el Kremlin, Iosif Stalin li va dir a Harry Hopkins, que la màxima debilitat de Hitler es trobava en les immenses quantitats de pobles oprimits que l’odiaven i els mètodes immorals del seu govern. El dictador soviètic li va afegir que aquests pobles i la infinitat de milions més en nacions que encara no havien sigut conquerides podrien rebre ajut dels Estats Units. 

A Romania:

A la ciutat de Kishiniov, a Bessaràbia, va concloure la primera massacre civil de cinc xifres de la Segona Guerra Mundial. Havien sigut assassinats més de 10.000 jueus. 

A Líbia:

El general Ludwig Cruewell va agafar el comandament de l’Afrikakorps, i Erwin Rommel es va fer el càrrec del Panzergruppe Afrika, una unitat d’infanteria i dues divisions panzer.

En els Estats Units:

En un dinar a Washington, el Secretari de Marina, Frank Knox, va apostar contra el Secretari del Tresor, Henry Morgenthau, que Hitler ocuparia Moscou i Leningrad en un mes. Els soviètics varen tenir coneixement d’aquella aposta el 5 d’agost.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler estava molt cansat de que els seus generals com Franz Halder o Heinz Guderian, amb qui s’havia reunit el dia anterior, no opinessin igual que ell en la forma de tal hi com portava la guerra en el front oriental. Aquests discrepaven sobretot en la conquesta per Moscou perquè Hitler no li donava la importància que li donaven els generals i, per això, el dictador va publicar la Directiva Número 34 i va cancel·lar el Suplement a la Directiva número 33, la conquesta de Moscou. Basant-se en els forts reforços que havien rebut els soviètics, que s’enfrontaven i resistien al Grup d’Exèrcit del Centre amb tenacitat, Hitler demanava posar-se a la defensiva. La nova Directiva ordenava dividir l’Exèrcit per tot el territori soviètic i va aturar les tropes del comandant Fedor von Bock mentre s’ocupava Leningrad i Ucraïna i es recuperava la idea de fer que el 3º Grup Panzer es dirigís al nord per ajudar al Grup d’Exèrcits del Nord. Hitler va ordenar que a les tropes soviètiques que combatien al nord-oest de Kiev havia que fer-les entrar en acció a l’oest del Dnièper per aniquilar-les. En el front finlandès, Hitler demanava que només hi haguessin les forces necessàries per una defensa i per donar la impressió de noves operacions ofensives. D’aquesta manera va frenar l’avanç alemany a la ciutat de Moscou paralitzant el Grup d’Exèrcits del Centre i concentrar-se en els flancs septentrional i meridional. Hitler volia conquerir l’interior d’Ucraïna amb els grans recursos industrials i agrícoles.

A Alemanya:

L’arquitecte Albert Speer va proposar-li en el ministre d’Armament i Munició, Fritz Todt, paralitzar les obres que no tinguessin importància estratègica pel desenvolupament de la guerra. Speer volia que la guerra acabés ràpid perquè li dificultava en la seva feina de construir les grans obres del Reich. Però al ministre Todt no li va agradar la idea de Speer, ja que la campanya contra la Unió Soviètica era un èxit i tot feia pensa que la guerra s’acabaria aviat a favor dels interessos alemanys. Quan Hitler va escoltar les suggerències de Speer també les va rebutjar, ja que també creia que la victòria seria en qüestió de setmanes i pensava que no caldria paralitzar les construccions com per exemple la de les autopistes, les obres del NSDAP i els projectes de Berlín.

---

Walther Hoernlein, el comandant del Regiment d’Infanteria Grossdeutschland, va rebre la Creu de Cavaller com a comandant del 80º Regiment d’Infanteria.

---

Un destacat oficial de l’estat Major, el general Von Waldau, va destacar que a la Unió Soviètica havien fet 799.910 presoners i havien destruït o capturat a 12.025 carros de combat. 

A França:

A París, Carl-Heinrich von Stülpnagel va ordenar que no es fessin mesures col·lectives sense ordre ni concert, ja que el principal propòsit era sobretot capturar individus jueus i comunistes.

---

L’arquebisbe de Paris, Alfred-Henri Marie Baudrillart, va dir en el seu sermó que la guerra de Hitler era una noble empresa en defensa de la cultura europea.

A Letònia:

Heinrich Himmler va fer una excursió des de Riga a Segewold acompanyat per Hinrich Lohse i Hans Prützmann.

---

El diari local Lettische Zeitung va anunciar que darrere una “neteja definitiva i radical” dels 14.000 jueus a Daugavpils el 28 de juliol, la ciutat quedava lliure de jueus.  

A Ucraïna:

Els Einsatzgruppen varen compilar el 40è Informe de Situació de les Operacions a la Unió Soviètica: A Zhitomir havien afusellat a 180 comunistes i jueus; a Proskurov, 146 jueus; a Vínnitsa, 146; a Berdichev, 148; a Shepetovka, 17; a Chorostkow, 30. En aquest últim lloc, l’informe deia que la població local havia matat a 110 jueus. A més, la 1º Brigada de Cavalleria de les SS va indicar en la conclusió d’un informe que fins el final del període d’aquest informe havien afusellat a 800 homes i dones jueves amb edats d’entre 16 i 60 anys per encoratjar el bolxevisme.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els portaavions HMS Furious i HMS Victorious varen atacar els ports septentrionals de Krikenes, Noruega, i Liinahamari, Finlàndia, respectivament. Quan el Furious va arribar al port noruec se’l va trobar desèrtic i un Albacore i dos Fulmar varen caure davant el foc antiaeri. L’operació del Victorious per la seva part també va ser un desastre, ja que els britànics varen ser atacats pels Messerschmitt Bf-110 i Bf-109.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va capturar la ciutat de Kirovograd, a 120 quilòmetres al sud-est d’Uman. Per altra banda, els alemanys varen llençar un contraatac a la zona de Khàrkiv amb els seus tancs, provocant danys de consideració als soviètics. L’endemà repetirien l’atac.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre polonès Wladislaw Sikorski va firmar amb l’ambaixador soviètic Ivan Maisky un pacte entre els dos països, on els soviètics renunciaven als reajustament territorials sobre Polònia firmats en el pacte Mólotov-Ribbentrop. A més, els soviètics acceptaven restablir les seves relacions diplomàtiques amb el govern polonès a Londres, a ajudar a reorganitzar un exèrcit polonès en territori soviètic sota les ordres de la Unió Soviètica i a concedir una gran amnistia a tots els ciutadans polonesos privats de llibertat en territori soviètic.

A Japó:

L’emperador Hirohito va mantenir noves converses amb els seus caps de l’Estat Major i va tornar a posar els seus dubtes sobre la possibilitat de sortir totalment victoriosos en una batalla contra els nord-americans i els britànics. L’almirall Osami Nagano li va reconèixer que una victòria com la de 1905 contra els russos no seria possible i que inclús no estava segur de guanyar. Aquesta resposta va deixar abatut a l’emperador.

Dimarts:

En el front oriental:

Adolf Hitler va ordenar a la 8º Flota Aèria del comandant Wolfram von Richtofen canviar d’immediat la 2º Flota Aèria pel sector dels voltants de Soltsi i el llac Ilmen, en el sector nord. Amb aquesta decisió es deixava sense suport aeri el Grup d’Exèrcits del Centre, que a partir de llavors va tenir més dificultats per arribar a Moscou. Aquella decisió de frenar l’avanç cap a Moscou continuava portant cua i Heinz Guderian es va reunir amb el dictador per fer-li canviar d’opinió. Hitler no el va voler escoltar.

---

De bon matí es va retransmetre per ràdio la petició de Heinrich Himmler del dia anterior en el seu Regiment de Cavalleria de les SS d’executar a tots els jueus i enviar les dones jueves amb els seus fills als pantans de Pripet. 

En el sector central:

Els soviètics varen crear una nova línia de defensa entre Rzeh i Viazma per protegir Moscou. 

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va aconseguir obrir forat i va avançar només aquell dia 150 quilòmetres, ocupant tota la regió oriental dels voltants d’Uman, i quedant a només una vintena de quilòmetres al sud-est de Kiev.

En el Reich:

A Polònia:

Tal i com varen fer el març de 1940, els alemanys varen agafar els pacients amb trastorns mentals del gueto de Lódz per afusellar-los en un bosc proper. 

A Lituània:

Heinrich Himmler va visitar a Hinrich Lohse a Kauans per debatre sobre com cobrir els càrrecs inferiors de la Policia.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin es va reunir amb el general Georgy Zhukov, que aquest li va proposar un atac contra el sortint de Yelinia i li va suggerir evacuar Kiev per salvar el Front Sud-oest. Stalin ho va trobar una estupidesa. En veure que el seu pla era rebutjat, Zhukov va quedar abatut i li va demanar que el rellevés del seu càrrec, petició que Stalin va acceptar. En el seu lloc hi va posar el mariscal Boris Chapochnikov, que va recuperar d’aquesta manera el seu anterior càrrec.

Stalin després es va reunir amb Harry Hopkins per parlar sobre l’ajuda nord-americana que anava en camí: 200 caces s’enviaven per vaixell a Archangelsk i un destacat expert en el maneig d’aquests aparells, el tinent Alison, ja es trobava a Moscou. 

A Indoxina:

El govern francès i el govern japonès varen arribar a un acord per la defensa comuna d’Indoxina després de que les tropes japoneses arribessin aquell dia en vaixell a la base naval de Cam Ranh, a l’illa de Hainan, al sud, a només 1.300 quilòmetres de Manila, Filipines, i de la base britànica de Singapur.

A Japó:

A partir d’aquell dia, el govern nord-americà va posar en marxa l’embargament complet de les vendes de petroli a Japó i el congelament dels seus béns a Estats Units.