Preparant-se pel viatge per l’endemà a Escòcia, Rudolf Hess, a través del seu ajudant, el doctor Koeppen, va trucar aquella tarda a Alfred Rosenberg perquè es reunís amb ell l’endemà al matí. Com que era massa tard perquè agafés un tren, Hess li va enviar un avió a Berlín i va arribar a Munic a les 11 del matí. Després d’acabar amb els últims preparatius, Hess es va reunir amb Walter Darré, a qui li va confessar que estava a punt d’iniciar un llarg viatge i que no sabia quan tornaria.
A la Gran Bretanya:
El Servei Secret britànic va saber després de desxifrar els missatges de la Luftwaffe amb l’Enigma, que les tropes alemanyes que llavors s’estaven concentrant a la frontera soviètica arribarien a les seves posicions el 20 de maig.
A l’Atlàntic:
Els destructors britànics Bulldog i Broadway varen capturar l‘U-110 del comandant Julius Lemp que portava llibres de codis de l’Enigma, mapes i una Enigma completa en el seu estoig de fusta. Els alemanys de seguida que varen veure que caurien capturats varen intentar enfonsar els codis, els mapes i la màquina amb el submarí. Però els alemanys la varen errar perquè el mariner David Balme va trobar el llibre de codis mullats i el tinent Allon Bacon de la Divisió d’Intel·ligència Naval els va assecar sobre una estufa. Sense saber-ho, el comandant del Bulldog, Joe Baker-Cresswell, havia aconseguit una gran victòria. Quan a la Gran Bretanya es va saber que la Royal Navy havia capturat una màquina de xifrat intacte, els serveis secrets no s’ho podien creure. Aquella trobada va permetre a l’escola de Bletchley, que treballava en desxifrar l’Enigma, descobrir altres configuracions. Quan aquell dia transportaven el submarí a Islàndia, l’embarcació es va enfonsar amb tota la seva tripulació, inclòs Lemp. Es probable que haguessin sigut assassinats pels britànics.
La Gestapo va registrar el monestir de Münsterschwarzach després de rebre informacions que asseguraven que hi trobarien escrits comprometedors. Però un oficial de la Kripo va avisar a l’abat i als capellans de Münsterschwarzach de que es faria aquell registre i varen amagar documents compromesos i alguns capellans varen abandonar en secret l’abadia per informar a la població dels voltants sobre les amenaces que hi havien sobre el monestir. Els agents de la Gestapo varen trobar alguns llibres prohibits pel règim entre els volums de la biblioteca. Aquests llibres varen ser posats allí pels propis agents de la Gestapo en una de les seves visites anteriors per tal d’acabar amb aquell monestir i els seus propietaris. Immediatament després del descobriment, els agents varen confiscar l’abadia i varen detenir a l’abat. Tot i que va ser alliberat al cap de poc, se li va prohibir l’accés a l’abadia, de la mateixa manera que a la majoria de capellans i germans. La població dels voltants, molt lligada als capellans i al monestir, varen manifestar la seva indignació cap als representants del NSDAP. L’Exèrcit va tenir que intervenir per calmar els ànims.
En el gueto de Varsòvia, aquell dia varen morir 210 jueus, una xifra rècord fins llavors, per les dures condicions en les quals malvivia la majoria.
A la Unió Soviètica:
Zakhar va informar a Moscou de que els rumors sobre un atac d’Alemanya contra la Unió Soviètica augmentaven sense parar i va assegurar que es declararia la guerra a mitjans d’aquell mes.
A la Gran Bretanya:
A la nit, les contramesures de ràdio britàniques varen aconseguir desviar els senyals que seguien els bombarders alemanys per volar cap als seus objectius. Gràcies a aquesta intervenció, 235 bombes amb explosius d’alta potència, destinades a una fàbrica de motors per avions a Derby, varen ser llançades pels alemanys en camps buits, a més de 30 quilòmetres de distància de l’objectiu establert.
A Tunísia:
Després d’assegurar la costa tunisiana, totes les embarcacions aliades disponibles varen ser enviades a patrullar davant el cap de Bon. L’almirall Andrew Cunningham va ser molt clar quan va ordenar que no volia que embarcació enemiga passés. Però els alemanys ja pràcticament no patrullaven per aquesta zona i només varen poder capturar 800 homes al mar.
A l’Atlàntic:
Els britànics varen capturar el submarí alemany U-110 del comandant Julius Lemp. A bord hi varen trobar important material de desxiframent. Mentre l’endemà el remolcaven cap a Islàndia, el submarí es va enfonsar juntament amb la seva tripulació, inclòs Lemp.
En el Pacífic:
El creuer britànic Cornwall va enfonsar el corsari alemany Pinguin, que havia enfonsat 28 embarcacions mercantils els últims 10 mesos.
A Japó:
El ministre Yosuké Matsuoka li va prometre a l’emperador Hirohito que la iniciativa de pau proposada per persones civils nord-americanes i japoneses de dies enrere era clarament un complot nord-americà i que per tant no servia de res estudiar el cas. Matsuoka havia sigut un dels impulsors d’aquesta iniciativa.
El general Franz Halder va publicar una Directriu que activava la preparació de l’Operació Isabella, l’ocupació de Portugal. Aquesta Operació havia de prevenir una possible invasió de la Gran Bretanya a la Península Ibèrica aprofitant que Alemanya que estarien envaint a la Unió Soviètica. Tot i els preparatius, els alemanys esperaven que els espanyols resistissin els atacs britànics, però sabien que necessitarien ajuda.
Alfred Rosenberg va presentar una sèrie de plans relatius al futur dels territoris de l’Est i va establir que després d’eliminar els jueus dels seus càrrecs públics, el “problema” jueu hauria de sotmetre’s a una solució decisiva a través de la institució de guetos o de batallons de treball i va assegurar que s’introduiria el treball forçat.
Hans Pfundtner, el secretari d’Estat en el Ministeri de l’Interior, va informar a diversos organismes que Adolf Hitler desitjava prohibir les relacions sexuals entre els Mischlinge de primer grau i alemanys plens o entre els mateixos Mischlinge de primer grau.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va dir a la Cambra dels Comuns que tenia la impressió de que estaven lluitant per la vida i la supervivència, dia a dia i d’hora en hora, però va assegurar que Hitler també tenia problemes.
La ciutat de Liverpool va ser bombardejada per la Luftwaffe. Aquella mateixa nit, en un bombardeig en el comtat de Humbersidem, 23 avions alemanys varen ser abatuts pels caces britànics i pel foc antiaeri.
A Grècia:
Heinrich Himmler va visitar els seus homes que estaven lluitant a Grècia i va visitar Atenes.
Al sud, forces paracaigudistes alemanyes varen llançar-se a la ciutat de Kalamata.
A Iugoslàvia:
Josip Broz, Tito, fugia de Zagreb direcció al sud per establir a Belgrad el nucli d’una revolta comunista.
A l’Àrtic:
Tres patrulles britàniques de rastreig varen localitzar i aturar a l’embarcació alemanya München. Abans de ser capturats, els alemanys varen llançar per la borda la seva Enigma i els codis associats.
A Iraq:
Després de l’ofensiva del dia anterior, la RAF va obrir foc contra les forces iraquianes, que varen perdre a 1.000 homes i 400 varen caure presoners.
En els Estats Units:
El Govern va aprovar l’adquisició del casc militar M1 i va recomanar que la seva fabricació es considerés una prioritat essencial.
El general Franz Halder va explicar a les tropes que es trobaven a l’Est els plans d‘Adolf Hitler en la prevista invasió a la Unió Soviètica. El general els va dir, i els va instal·lar la idea, de que seria una guerra ideològica i de que el seu enemic havia de ser massacrat i eliminat.
Hermann Göering es va agafar un permís durant uns quants dies per descansar. L’11 de maig va tenir que interrompre el permís.
En els camps de treball forçats dels voltant de Varsòvia si van registrar només aquell dia 91 casos de morts. La majoria jueus.
A la Gran Bretanya:
Els britànics tenien en el seu poder els plans detallats de l’operació alemanya per envair l’illa de Creta. A les 23:40 la informació va arribar als comandants Archibald Wavell i Bernard Freyberg, els comandants al càrrec de la defensa de l’illa. Al mateix temps, igual que el dia anterior, la Cambra dels Comuns va debatre en una sessió secreta la intervenció britànica a Creta.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va ocupar el càrrec del ministre Viatxeslav Mólotov com a primer ministre soviètic o la Presidència del Consell de Comissari del Poble. Mólotov va retenir el seu càrrec de comissari del poble pels Afers Exteriors. L’ambaixador alemany a Moscou, Werner von Schulenburg, va informar a Berlín de la importància d’aquell fet i creia, segons ell, que aquest canvi es devia a la magnitud de la rapidesa dels èxits militars alemanys en l’Operació Marita i que s’havien adonat de que era necessari deixar de banda l’anterior diplomàcia, que havia provocat un distanciament d’Alemanya.
En el Mediterrani:
Els britànics varen posar en marxa una segona Operació Tigre. Un comboi de 13 embarcacions mercantils ràpides varen passar per Gibraltar camí a Egipte. Set d’elles portaven provisions i gasolina a Malta i varen arribar-hi sense incidents. En les bodegues de càrrega dels altres cinc hi havia 295 carros de combat i 50 caces. Durant el viatge només un dels cinc va ser enfonsat, però els altres quatre, amb 238 carros i 43 caces, varen arribar a Egipte sense contratemps.
A Iraq:
A Habbaniya, on es produïen durs combats, una precària ofensiva de la guarnició de base iraquiana, amb el suport d’alguns blindats i canons de la Primera Guerra Mundial que estaven d’adornament a la porta d’entrada, va tenir un sorprenent èxit. Els iraquians es varen veure obligats a abandonar les seves posicions i, en retirada, es varen trobar a la carretera de Fallujha amb la columna que arribava per reforçar-los.
A Japó:
El ministre Yosuké Matsuoka, que acabava de firmar a Moscou un pacte de no agressió amb la Unió Soviètica, li va assegurar a l’ambaixador alemany a Tòquio, Eugen Ott, que el pacte no anul·lava la Triple Aliança i li va confirmar que Japó no es mantindria neutral en cas d’una guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica.
Adolf Hitler es trobava a Gotenhafen per veure el nou cuirassat alemany anomenat Bismarck, que estava a punt de sortir al mar. En companyia de l’almirall Günther Lutjens i del capità de l’embarcació Hans Lindemann, el líder alemany va passar revista sobre la coberta del cuirassat.
A Alemanya:
A Berlín, el ministre Hermann Göering va visitar amb l’arquitecte Albert Speer les maquetes que havia dissenyat Speer per Hitler de la nova Berlín, Germània, en un edifici de la Pariser Platz. Göering es va mirar totes les maquetes i estava entusiasmat pel treball de Speer i li va comentar que li havia explicat a Hitler que tenia clar que ell, Speer, era la segona persona més important del Reich i que era l’arquitecte més gran que havia vist mai.
El coronel Hans Krebs va tornar a Berlín després del seu viatge a Moscou. Krebs li va explicar més tard a Hitler que la Unió Soviètica faria els impossibles per evitar la guerra. Llavors va ser quan Hitler va creure que els soviètics estaven acabats, ja que pensava que no tenien suficient capacitat militar per lluitar contra Alemanya. Franz Halder, que es va reunir amb Krebs, va anotar en el seu Diari que el cos d’oficials soviètics estava causant molt mala impressió, molt pitjor que el 1933 (abans de les purgues), i va assegurar que necessitarien com a mínim 20 anys per tornar a tenir un nivell acceptable.
Tot i que tothom pensava que agafarien els soviètics desprevinguts, el dictador romanès Ion Antonescu va informar aquell dia a Berlín del desplaçament de tropes soviètiques cap a l’Oest, des de Sibèria, i de la concentració de forces el voltant de Kiev i d’Odessa. A més, va explicar que les fàbriques del voltant de Moscou havien rebut ordres de traslladar al seu equipament a l’interior del país.
En el Reichstag va ser un dia de sessions de Reichsleiter i de caps de regió administrativa.
A la Unió Soviètica:
En una trobada habitual, Iosif Stalin es va reunir amb els llicenciats de l’acadèmia militar de Moscou i va deixar clar que no es podria evitar una guerra contra Alemanya i que esperava ansiós l’entrada dels alemanys. Stalin havia rebut aquell dia un informe des de Polònia que deia que soldats alemanys havien travessat Varsòvia dia i nit sense cessar des del 10 fins el 20 d’abril direcció est. A més, s’informava que passaven trens cap a Orient carregats d’artillera pesada, camions i parts d’aeroplans, que l’exèrcit alemany havia requisat tots els automòbils pertanyents a particulars i a firmes comercials, incloses les alemanyes, que les escoles estaven tancades i que a partir de l’abril eren utilitzades com hospitals militars, i que des del llarg del riu Bug els alemanys hi havien instal·lat material per passar els passos fluvials. A més a més, Richard Sorge havia enviat des de Tòquio un telegrama microfilmat en el que el ministre Joachim von Ribbentrop li feia saber a l’ambaixador Ott que Alemanya atacaria a la Unió Soviètica a mitjans de juny. Stalin li va confirmar a un dels membres del seu propi Servei Secret que esperava que la guerra amb Alemanya comencés després de la primavera.
A la Gran Bretanya:
Les ciutats de Liverpool i Glasglow varen ser bombardejades pels alemanys. L’església de St Lukes de Liverpool va patir greus danys i varen morir moltes persones en l’atac.
Els britànics varen desxifrar més missatges d’Enigma i varen confirmar que Creta seria el pròxim objectiu dels alemanys. Durant aquella jornada, igual que l’endemà, la Cambra dels Comuns va sotmetre a detallat escrutini en una sessió secreta la intervenció britànica a Creta.
A França:
Georges Begué, un francès que treballava per les Operacions Especials britàniques, es va llançar en paracaigudes a 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Chateauroux, per establir una emissió de ràdio clandestina.
En el Mediterrani:
Bernard Freyberg, el comandant de les tropes britàniques i de la milícia grega a Creta, va informar al primer ministre Winston Churchill que creia possible rebutjar un atac aeri alemany si s’obtenia artilleria, mitjans de transport i caces. Però el Cap Major de la RAF, que havia patit moltes baixes a Grècia, es va oposar a que els seus avions fossin situats a Creta de forma permanent. Aquell dia, però, va arribar en caiac a Creta el comandant P. A. Cohen, un dels diversos centenars de soldats britànics que havien quedat atrapats a Grècia. Amb ell hi anaven 120 soldats australians.
A Espanya:
El govern espanyol va aprovar la circular de la Direcció General de Seguretat que es va remetre a tots els governadors civils en que es sol·licitava el cens dels jueus espanyols nacionals i estrangers que vivien a cada província, indicant la seva afiliació personal i política-social, els seus mitjans de vida, les seves activitats comercials, la seva situació actual, el seu “grau de perillositat” i la seva conceptuació policial. Aquest document va portar la firma del comte de Mayalde. Tota aquesta documentació va ser enviada a Berlín que, a partir de llavors, va incorporar als 6.000 jueus espanyols en el cens de les SS.
A Etiòpia:
L’emperador Selassie Haile va tornar a Addis Abeba, la capital, passant per Kènia, després de que els britànics l’alliberessin el 4 d’abril i cinc anys després de que els italians ocupessin el país.
Adolf Hitler va pronunciar un discurs a l’Òpera Kroll de Berlín per parlar sobre la ja finalitzada campanya dels Balcans, l’Operació Marita. El següent discurs que faria Hitler en el poble alemany seria el 3 d’octubre de 1941, enmig de l’Operació Barba-roja. En aquest discurs, el dictador va culpar al primer ministre britànic Winston Churchill, a qui va descriure com un estratega aficionat, un assassí de masses, un mal polític i un mentider, i als jueus de voler seguir endavant amb la guerra. El líder alemany va assegurar que en qualsevol altre país, Churchill seria conduït davant un alt tribunal i va afirmar que “l’estat anormal del seu cervell n podia explicar-se més que per un atac de paràlisis general i les seves divagacions per la seva embriaguesa. Hitler va amenaçar al poble britànic dient que per cada bomba britànica que caigués sobre territori alemany, ell tiraria centenars sobre la Gran Bretanya fins que aquesta es desfés de Churchill. Hitler va reiterar que el Tercer Reich sobreviuria 1.000 anys. Parlant dels iugoslaus, va assegurar que tots havien sigut enganyat pel cop d’Estat de Belgrad i que per aquest motiu havia donat l’ordre d’atacar Iugoslàvia.
Però el fet més rellevant d’aquell acte va ser que Hitler estava assegut al costat del seu secretari Rudolf Hess, que al cap de sis dies viatjaria a Escòcia per negociar la pau amb els britànics sense, a priori, tenir el consentiment del dictador. A la nit, Hitler, complint la seva amenaça, va enviar els seus bombarders a la Gran Bretanya.
A aquelles alçades, tots els comandament militars sabien i comentaven obertament la futura Operació Barba-roja. El mariscal de campGerd von Rundstedt es va acomiadar irònicament del mariscal de camp Wilhelm Ritter von Leeb amb aquestes paraules:
Churchill va escriure una carta per Franklin Delano Roosevelt en que li va demanar que no minimitzés les conseqüències que podia portar per Gran Bretanya la pèrdua d’Egipte i del Mitjà Orient. Un cop més va demanar l’entrada d’Estats Units a la guerra.
Dos membres de la Gestapo es varen presentar al pis del conseller de Medicina Felix Kersten de Berlín, que tenia com a client a Heinrich Himmler. Els dos homes li varen preguntar en el doctor si tenia pacients jueus, i en respondre el doctor que sí, aquests li varen aconsellar de males maneres que els deixés d’entendre. Kersten es va defensar dient que era finlandès i, per tant, no coneixia aquesta norma. Després de tres hores d’interrogatori, on el doctor va tenir que mostrar el seu passaport, Kersten es va dirigir a les dotze del migdia a casa el líder de les SS. Furiós, li va retreure que li hagués enviat la Gestapo i Himmler es va excusar dient que no sabia res del que li parlava. A continuació, Himmler va agafar el telèfon i va donar instruccions per tal d’esbrinar què havia passat. Mentre li estava fent la consulta, Himmler li va preguntar si era cert que tractava jueus, i en respondre el doctor que sí, el líder de les SS li va exclamar que no ho podia fer perquè els jueus eren els enemics declarats del poble alemany.
Paul Körner i el general Georg Thomas varen informar a Alfred Rosenberg a través de mapes i plànols dels treballs que fins llavors havien realitzat pel Pla Quadriennal i el OKW.
A Japó:
L’ambaixador Hiroshi Oshima va enviar des de Berlín un missatge al ministre d’Afers Exteriors japonès per dir-li que els alemanys asseguraven que els nord-americans estaven llegint els missatge en codi de l’ambaixador Nomura a Washington i que s’havien de prendre mesures dràstiques sobre aquest assumpte.
En els Estats Units:
A Chicago, els polonesos varen celebrar el dia de la Festa Nacional polonesa, i a Humboldt Park 230.000 persones es varen apropar al parc per sentir el discurs del ministre polonès a l’exili Stanislaw Mikolajczyk.
Adolf Hitler va celebrar una conferència de secretaris d’Estat, reunits pel general Georg Thomas, per discutir l’Operació Barba-roja. Thomas havia encarregat una reunió, presidida per Paul Körner, en la qual Herbert Backe, en nom de l’Agència Econòmica Central de la Wehrmacht, va explicar el seu informe anomenat Pla Fam, en el qual totes les forces alemanyes implicades en l’Operació Barba-roja tindrien que ser alimentades a expenses de la Unió Soviètica entre 1941 i 1942. Backe va afirmar que no hi havia cap dubte de que moririen de gana desenes de milions de persones si s’emportaven tot el què necessitaven. Olis, matèries grasses i carns de tot tipus haurien de ser enviades prioritàriament cap al Reich després d’haver satisfet les necessitats de la Wehrmacht. Backe va exposar la situació de l’agricultura a la Unió Soviètica i els objectius alemanys, i va oferir un panorama de l’economia dels productes alimentaris a la Unió Soviètica. Per aconseguir alimentar a les forces alemanyes es va plantejar separar Ucraïna de la resta de la Unió Soviètica.
Hitler també es va reunir amb Alfred Rosenberg i va acceptar els dos esborranys de Hans-Heinrich Lammers del 18 d’abril en que s’oferia a Rosenberg un Ministeri per l’Est, tot i que el va avisar de que hi faria uns quants retocs en tals esborranys. El dictador li va mencionar que teia una missió molt positiva i que tenia que assumir la responsabilitat. En acabar la reunió el va convidar a Berchtesgaden perquè parlés amb Hermann Göering i Wilhelm Keitel.
Després de la reunió, Hitler es va reunir en el seu despatx de Berlín amb el ministre Joseph Goebbels. El dictador en aquells moments estava fullejant un nou llibre sobre la vida del primer ministre britànic Winston Churchill. Tant Hitler com Goebbels no varen parar de burlar-se del què deia el llibre, ja que es descrivia al primer ministre com un borratxo que portava roba interior de seda i que dictava els seus missatges a la banyera o amb calçotets. Hitler li va explicar que creia que l’Imperi britànic es desintegraria a poc a poc.
El coronel general Erich Hoepner va escriure en l’ordre operativa per al 4º Grup Panzer, que la guerra contra la Unió Soviètica seria un capítol important de la lluita per l’existència de la nació alemanya perquè seria la batalla dels pobles germànics contra els eslaus, la defensa de la cultura europea contra la inundació asiàtica i el rebuig del bolxevisme jueu. Hoepner va deixar clar que l’objectiu era la destrucció de Rússia duent a terme l’Operació amb una severitat sense precedents per tal d’exterminar als seus enemics.
Heinrich Himmler, que estava encontra de que el seu diari Schwarze Korps es dediqués a atacar funcionaris com buròcrates retrògrads i sense escrúpols, va escriure que s’escrivien tots aquells articles perquè el diari havia descendit de vendes i de popularitat, i va demanar que s’abandonessin tots aquells atacs, que els va definir com estúpides xafarderies, perquè no interessaven a ningú.
A la Unió Soviètica:
Richard Sorge va informar des de Tòquio als seus caps soviètics, que l’ambaixador alemany a Tòquio, Eugen Ott, l’havia advertit que Hitler estava decidit en començar la guerra i en destruir a la Unió Soviètica per utilitzar-la com a font de matèries primers i de graner. Sorge va afegir que la decisió de començar la guerra a Orient la donaria Hitler el mes de maig. Tot i això, segurament per si de cas, Sorge va afegir que era possible que l’atac no es produís fins després de la victòria alemanya sobre la Gran Bretanya.
Precisament, Werner von der Schulenburg va advertir en el seu govern de que els rumors d’un imminent atac alemany havien adquirit tal magnitud que ell i els seus col·laboradors de l’Ambaixada alemanya estaven tenint dificultats per contrarestar-los. L’ambaixador va ser clar quan va dir que els seus esforços per desmentir tals afirmacions serien ineficaços si cada viatger alemany que passava per Moscou donava suport a la idea d’un atac alemany.
A la Gran Bretanya:
Churchill va fer una visita a la ciutat bombardejada de Plymouth.
A Iraq:
El líder iraquià, el general Rachid Alí, va declarar la independència d’Iraq de la Gran Bretanya i va posar sota vigilància a la guarnició britànica de la base aèria de Habbaniya, al costat de l’Èufrates. A les cinc del matí, a Habbaniya, els britànics varen obrir foc contra les posicions iraquianes, rebent aviat resposta de l’artilleria.
Adolf Hitler va ordenar començar conversacions amb Finlàndia, Hongria i Romania perquè adoptessin mesures defensives per possibles atacs Aliats i soviètics.
El vicealmirall de la Kriegsmarine, Erich Fuchs, va informar a l’arquitecte Albert Speer de que tenia tots els requisits pel projecte encarregat per Hitler de construir unes drassanes enormes, una ciutat per 250.000 alemanys, al costat de la ciutat noruega de Trondheim, amb un gran port on hi haurien molts vaixells de guerra. Hitler volia construir una ciutat situada en un punt estratègic per convertir-se en la base naval alemanya més gran.
En la desfilada del Dia del Treballador, Iosif Stalin va col·locar al seu costat, en el lloc d’honor, damunt la tomba de Vladimir Lenin, al recent nomenat ambaixador soviètic a Berlín, Vladimir Dekanozo.
El butlletí d’informació de l’Estat Major General soviètic, que s’enviava als comandants dels districtes militars especials situats al llarg de la frontera, manifestava que durant els mesos de març i abril els alemanys havien enviat tropes a la frontera amb la Unió Soviètica.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va rebre la resposta del president Franklin Delano Roosevelt de la seva carta del dia 29 en la qual li expressava el seu temor de que els alemanys ocupessin l’Orient Mitjà. El President li va confessar que no li preocupava una possible expansió alemanya per aquella zona perquè considerava que a l’Orient Mitjà no hi havia matèries primes per compensar l’enviament massiu de militars.
A Líbia:
Després de molts dies d’intentar ocupar la ciutat de Tobruk, defensada pels australians, l’Afrikakorps va rebre els reforços blindats i varen llançar un atac contra la ciutat i els seus 23.000 defensors. Però la ciutat va resistir i els australians varen efectuar un contraatac que va causar greus pèrdues als alemanys i va convèncer a l’Alt Comandament alemany de que les defenses no podien ser superades amb els mitjans dels que disposaven.
Adolf Hitler va determinar la data del començament de l‘Operació Barba-roja per al 22 de juny. Al mateix temps es va determinar en l’Ordre organitzativa número 37 els camps de presoners soviètics, els Russenlager, que consistirien, principalment, en recintes rodejats de filferro espinós, torres de vigilància i allotjament pels guàrdies, sense hospitals i sense cantines.
Al migdia, Hitler es va reunir un moment amb Alfred Rosenberg, que li va assegurar que el divendres tindrien més temps per parlar sobre la qüestió de l’Est. El que sí que li va dir és que Hermann Göering considerava a Herbert Backe com la persona més apropiada a Ucraïna, ja que expert en finances.
A Grècia:
Aquell dia va concloure la campanya alemanya després d’ocupar tot Grècia, arribant aquell dia les forces alemanyes a la punta sud del país, després de que les tropes britàniques haguessin sigut evacuades. El resultat de l’ocupació va ser l’arrest de 223.000 grecs i 21.900 britànics, i va suposar la mort de 2.559 alemanys, 5.820 més varen quedar ferits i altres 3.169 varen ser declarats desapareguts.
A Creta, el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard C. Freyberg, va ser nomenat comandant de les tropes britàniques i de les milícies gregues de l’illa.
A Croàcia:
Aquell dia es varen instaurar lleis antisemites, una de les quals desposseïa de nacionalitat als jueus croates, i es va crear el camp de concentració de Danica per als jueus de Zagreb.
A Iraq:
Les tropes britàniques estaven desembarcant a Basora, i aquell dia varen arribar-hi dues brigades índies, la 21º i la 25º, juntament amb el seu cap, el general William Slim. D’immediat varen marxar en dues operacions separades denominades Regata i Regulta. La 21º Brigada s’havia de dirigir de Tigris en amunt, la 20º a Kut-el Amara. L’objectiu inicial del general Slim era reforçar les bases de la RAF a Shaibah i Habbaniya, a 88 quilòmetres de Bagdad. De seguida, 6.000 soldats iraquians, amb el suport de 30 peces d’artilleria, i incitats per l’ambaixador alemany, el doctor Grobba, varen ocupar posicions al sud d’Habbaniya, però el seu oficial al comandament va exigir la paralització de les activitats aèries per terra i aire. Els britànics es varen veure perjudicats no per la defensa iraquiana sinó pels col·laboracionistes francesos.
A la Gran Bretanya:
A la nit, els alemanys varen atacar Plymouth, fent augmentar a 6.065 la xifra de morts civils a l’abril com a conseqüència dels Blitz.
El Departament de Falsificacions de l’Executiu d’Operacions Especials britànic va falsificar un passaport a nom d’Adolf Hitler. El passaport alemany, tal hi com deia la falsificació, s’havia expedit a Viena i contenia la fotografia del dictador i la seva firma. A més a més, el passaport hi figurava la lletra J amb la que es senyalaven als jueus i un visat del govern palestí que autoritzava a Hitler a residir en el futur Estat d’Israel en qualitat d’immigrant. En la casella destinada a la professió figurava la de pintor i la descripció física i incloïa el seu petit i característic bigoti, a més de senyalar que era d’estatura mitjana, que tenia els ulls marrons i el pèl negre.
A l’Atlàntic:
Els alemanys varen atacar el Nerissa, una embarcació de transport de tropes que es dirigia de Canadà a la Gran Bretanya. 73 soldats canadencs es varen ofegar.
Diari del Tercer Reich 