Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant de 9.000 cadets, on va declarar que quan li preguntaven quant duraria la guerra ell responia fins on fes falta. El dictador va afegir que la paraula capitulació era una paraula que mai havia conegut.

---

Un representant diplomàtic alemany a Washington, Hans Thomsen, va telegrafiar per dir que una font digne de confiança l’hi havia revelat que els nord-americans havien desxifrat el mètode de comunicacions més secret dels japonesos.

---

Wilhelm Keitel es va reunir amb Alfred Rosenberg per comunicar-li els futurs plans de la Wehrmacht a l’Est. Rosenberg per la seva part el va informar dels diferents objectius polítics a l’Est.

Precisament, a les deu del matí va tenir lloc una reunió amb diverses oficines de la Wehrmacht a Berlín per presentar els plans per l’estructura organitzativa de l’economia durant l‘Operació Barba-roja.

A Líbia:

Al voltant de Tobruk, alemanys i italians varen llançar un poderós atac contra les defenses australianes. L’assalt es va produir enmig d’una tempesta de pols en que en prou feines es podien distingir entre ells. El combat va ser molt intens, però l’habilitat dels defensors va estar per sobre de l’escassetat de preparació de l’Afrikakorps, que cada cop li arribaven amb més dificultat els subministraments.

A Grècia:

43.000 soldats britànics varen acabar de ser evacuats del Peloponès.

A la Gran Bretanya:

Davant dels èxits alemanys als Balcans, Winston Churchill li va escriure al president Franklin Delano Roosevelt per manifestar-li el seu temor davant la possibilitat de que els alemanys s’apoderessin de les regions de l’Orient Mitjà i amenacessin els subministraments de petroli a la Gran Bretanya i el seu control de l’Índia. També li va explicar la seva frustració per no poder aturar els peus als alemanys i considerava que moltes coses estaven “pendent d’un fil”.

A Iraq:

Les forces britàniques desembarcaven a Basora, i aquell dia varen arribar-hi totes les unitats de suport i auxiliars.

A Japó:

En motiu del 40è aniversari de l’emperador Hirohito, el Japan Times and Advertiser va publicar un editorial en el que parlava del “nou ordre mundial” (amb els japonesos controlant tota l’Àsia Oriental) vist des del govern japonès. En ell, es demanava la desmilitarització de Gibraltar, el Mediterrani oriental, Malta, el Mar Roig, Singapur, Hong Kong i totes les bases nord-americanes al Pacífic, així com la retirada de la Royal Navy del Mediterrani, el control conjunt per l’Eix i els britànics del Canal de Suez, el control de l’Eix de certes colònies britàniques a l’Àfrica, mentre el continent europeu havia de quedar sota el control alemany. També s’insistia en la participació alemany en les indústries petrolíferes d’Iran i Iraq, la participació japonesa en la vida política de les Índies Orientals holandeses, la desmilitarització de Sibèria, l’accés a Àustria pels immigrants japonesos, autogovern de l’Índia.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tornar a Berlín després d’haver ocupat Grècia i Iugoslàvia. Aquesta seria l’última vegada que el dictador tornaria a la capital de forma triomfal. Tot hi les noves conquestes, la població estava menys entusiasmada que en les conquestes d’Occident.

Després d’instal·lar-se de nou, Eduard Wagner, el representant de l’Estat Major de l’Exèrcit, i Reinhard Heydrich, el cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat, el SD, varen presentar-li el comunicat que havien aprovat el 26 de març en què es preveia que davant de la invasió que es faria a la Unió Soviètica es crearien unitats especials de la Policia de Seguretat (SD) que estarien dirigides per les SS, els Einsatzsgruppen, que entrarien en acció a les zones on actuessin l’Exèrcit per dur a terme missions especials vinculades a la política de seguretat. Aquestes missions consistien en executar a tothom que es considerés enemic, tant podien ser militars com població civil, que de fet és la que va patir les conseqüències d’aquell acord. Quan l’Exèrcit conquerís una ciutat en el front oriental, les unitats especials es quedarien en aquella ciutat i cometrien tota classe de crims contra la població i tindrien la missió d’exterminar els jueus. En aquell acord es va precisar de forma exacte com havia de ser la cooperació entre la Wehrmacht i els òrgans de les SS per tal de que no es molestessin entre ells i quedés clar el rol de cadascú. Hitler va aprovar l’acord i Wilhelm Keitel el va emetre en forma d’ordre aquell mateix dia als seus homes. Walther von Brauchitsch també va emetre l’ordre de la creació d’aquestes unitats i va especificar quines serien les seves activitats durant les operacions militars.

A continuació, Hitler es va reunir amb l’ambaixador espanyol, Eugenio Espinosa de los Monteros, per explicar-li que creia possible que la Gran Bretanya intentés ocupar Espanya o el Marroc espanyol i que substituís el govern de Francisco Franco per un govern d’esquerres. Hitler li va tornar a insistir en que els espanyols havien de conquerir Gibraltar, però llavors l’ambaixador li va dir que no creia que els britànics volguessin fer cap d’aquestes accions que havia mencionat.

Hitler també es va reunir aquell dia amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg, que aquest el va intentar convèncer de les intencions pacífiques dels soviètics i que aquests rebien amb desconfiança els rumors d’un possible atac alemany. L’ambaixador li va dir que no creia que els soviètics volguessin atacar Alemanya i estava segur de que Iosif Stalin estaria disposat a fer-los encara més concessions. Hitler, però, li va contestar que el conflicte iugoslau l’havia posat en estat d’alerta i es va queixar de que els soviètics el 5 d’abril haguessin pactat amb els iugoslaus. Tot i això, li va reconèixer que no veia a la Unió Soviètica capaç d’atacar a Alemanya, però li va dir que volia ser prudent.

A Àustria:

A Viena, Joachim von Ribbentrop també es va reunir amb el comte Von der Schulenburg per parlar del trencament de les relacions amb els soviètics. 

A Iugoslàvia:

Després d’haver patit unes quantes baixes per culpa de les emboscades, Maximilian von Weichs, el comandant del 2º Exèrcit, va dir que l’augment dels atacs per sorpresa dificultaven el compliment de les mesures de represàlia. Per Von Weichs s’havia de conservar la calma i la seguretat per reduir les formacions de bandes.

A Grècia:

En una incursió alemanya a Kalamata, els alemanys varen capturar a l’oficial d’enllaç naval que s’encarregava d’evacuar a les tropes britàniques. Aquesta detenció va desorganitzar la comunicació amb els bucs situats davant la costa.

A Creta:

A l’illa va arribar-hi el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard Freyberg, que pensava que només hi estaria uns quants dies.

A Suïssa:

Albrecht Haushofer es va reunir a Ginebra amb Karl Burckhardt, que aquest volia ajudar a que tornés la pau però temia que el seu nom sortís a la llum pública com un dels que havia consirat contra Hitler i per aquest fet li va demanar que la trobada fos en estricte secret. En la conversa, Burckhardt li va confessar que unes setmanes enrere havia rebut a un home molt conegut a Londres i d’idees conservadores i que desitjava temptejar amb els alemanys negociacions. També li va dir que el seu nom, el de Haushofer, havia sortit a la conversa. Mostrant-se prudent, Haushofer li va demanar que el seu nom no es mencionés en aquestes converses, però li va dir que si el seu interlocutor li donava el seu nom ell podria informar-se discretament sobre ell i plantejar-se tornar a Ginebra per negociar-hi la pau. Burckhardt va estar d’acord amb la seva idea.

A Egipte: 

L’Afrikakorps va ocupar Salum.

A Iraq:

Els iraquians varen tancar la base aèria i els acantonaments britànics de Habbanija, deixant atrapats a 2.200 combatents i 9.000 civils.

A Estats Units:

Charles Lindbergh va presentar la seva dimissió de coronel de reservar de l’exèrcit de l’aire nord-americà després de que el president Franklin Delano Roosevelt l’acusés públicament el dia 25 de derrotista i de reconciliador. El secretari de Guerra va acceptar la seva dimissió.

Diumenge:

A Grècia:

Les tropes alemanyes varen ocupar la capital grega, Atenes. La batalla va ser fàcil per la Wehrmacht, ja que l’exèrcit grec que havia capitulat el 24 d’abril de 1941 a Macedònia i a Epir, era molt dèbil i la Commonwelth britànica, que controlava i defensava el país, havia retirat els seus 50.000 soldats deixant el país indefens. Sense resistència, alguns soldats varen entrar a la capital grega amb motocicleta. Al principi, els ciutadans grecs tenien por del que podien arribar a fer els alemanys i molts varen decidir tancar-se a casa i no sortir-ne. Un cop controlada la ciutat, un grup de soldats alemanys es varen dirigir a l’Acròpoli i varen hissar la bandera amb l’esvàstica. Immediatament després d’ocupar la ciutat, els alemanys varen continuar el seu avanç, intentant envoltar les forces britàniques en el Peneloponès. 

En el moment de l’ocupació alemanya, a Grècia i vivien més de set milions de persones i el país estava en una desastrosa situació econòmica que arrossegaven des de feia anys. Després de l’ocupació, Alemanya va repartir el país en tres zones: la zona més gran la va controlar Itàlia, algunes comarques del nord la van controlar les tropes búlgares i els alemanys es varen quedar amb el control de les zones més petites però a la vegada més important, com la regió septentrional, al voltant de Salònica (on varen robar grans quantitats d’or als jueus), Àtica i Creta (conquerida a finals de maig de 1941). A la zona controlada pels alemanys era on hi residien la gran majoria dels jueus grecs, uns 55.000, mentre que la zona italiana hi residien 13.000 jueus. Pels alemanys Grècia era important estratègicament controlar-la perquè des d’aquella posició es podia atacar millor a la Royal Navy.

En el Reich:

El diari Nationalzeitung va sortir editat amb un article que deia que Rudolf Hess tenia un camp de treball tant ampli i múltiple que era impossible definir-lo amb poques paraules. El diari explicava que eren poques persones les que sabien les mesures que prenien el govern, sobretot en el terreny econòmic, militar i del Partit, i que Hess era una d’aquestes persones com a lloctinent de l’Adolf Hitler.

A Egipte:

Les forces de l’Erwin Rommel varen entrar el país i varen capturar As Sallum. 

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen enfonsar més embarcacions mercantils britàniques i un creuer. 

Dissabte:

En el Reich:

A Iugoslàvia:

Adolf Hitler va marxar de Mönichkirchen, des d’on havia dirigit l’Operació Marita, per recórrer les regions recentment annexionades del nord de Iugoslàvia i la seva ciutat principal, Maribor, rebatejada amb el nom de Marburg. A la nit va tornar a la ciutat austríaca de Graz. Walther Hewel va escriure que Hitler estava molt feliç en aquell moment.  

A Grècia:

Per ocupar el Peloponès, a les cinc de la matinada, 270 Ju-52 i 80 planadors DFS 230 es varen enlairar des de Larissa amb 52 sapadors paracaigudistes dirigits pel leutnant Häffner i els batallons 1º i 2º. Vuit companyies en total, entre 2.000 i 5.000 homes, a les ordres respectivament del major Hans Kroth i el hauptmann Erich Pietzonka. La seva missió era establir un cap de pont que pogués rebutjar qualsevol contraatac britànic i tallar la retirada dels britànics encara el nord, mentre els sapadors retirarien les càrregues de demolició que haguessin instal·lat els britànics en el pont de l’istme de Corint.

Sobre les set del matí, els stukas, en dues onades, varen bombardejar i metrallar repetidament la zona del canal per destruir els emplaçaments antiaeris de la 122º Bateria lleugera britànica. Quan ho varen aconseguir, varen donar llum verda als Ju-52, que varen aparèixer al voltant de dos quarts de vuit del matí. Volaven baix, en grups de tres, i varen llançar paracaigudistes multicolors amb contenidors d’armes i provisions. Alguns varen morir perquè els Ju-52 volaven massa baix per donar temps a que s’obrís el paracaigudes. D’altres es varen trencar el fèmur. Simultàniament varen aterrar al voltant del pont de l’istme els planadors que portaven els homes de Häfnner. Però quan tallaven els fusibles, les càrregues varen explotar enfonsant el pont. Mai s’ha aclarit per què varen explotar, tot i que es creu que va ser un error dels alemanys. Tot i això, els alemanys es varen establir a la zona. Els britànics varen patir poques baixes perquè havien sigut informats prèviament d’aquell ataca a l’istme de Corint i s’havien retirat al Peloponès, però els alemanys varen aconseguir tallar la retirada de les rereguardes situades al nord de l’istme.

---

Davant de les costes gregues, 700 supervivents britànics d’una embarcació pel transport de tropes que havia sigut bombardejada pels bombarders en picat alemanys, varen ser atacats quan anaven a bord dels dos destructors que els havien rescatat. 650 d’ells varen morir. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ordenar en el general Gregory Zhukov que organitzés cinc brigades mòbils d’artilleria anticarro i un cos aerotransportat abans de l’1 de juny. 

A la Gran Bretanya:

El Servei d’Informació britànic va saber per Enigma que els alemanys estaven preparant per al 17 de maig una ofensiva sobre Creta desembarcant a l’illa amb paracaigudistes.

Divendres:

La Directiva número 28:

Adolf Hitler va emetre la Directiu número 28 que consistia en la conquesta de Creta. El dictador va argumentar la invasió a Creta perquè volia utilitzar l’illa com a base operativa per la guerra aèria contra la Gran Bretanya en el Mediterrani oriental.

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre un informe que havien interceptat de Londres a l’agregat militar britànic a Moscou, que deia que s’havia presenciat moviments de trens militars a la línia ferroviària entre Lvóv i Kiev amb carros de combat, equips mecanitzats i tropes.

A Alemanya:

El coronel general Georg von Küchler, el comandant del 18º Exèrcit, els hi va dir en els seus comandants de divisió que Europa només podia aconseguir una pau durant un cert temps si Alemanya era responsable d’un territori que assegurés subministrament d’aliments al seu país.

---

A la nit, els bombarders de la RAF varen atacar la ciutat de Berlín, tot i que només varen llançar dues bombes de 500 quilograms.

A França:

Una embarcació mercantil armada britànica, el Fidelity, va desembarcar a la costa mediterrània francesa, a Étang de Canet, a un polonès, Czeslaw Bitner, i a un enginyer civil maltès, Edward Rizzo, Aromàtic de nom clau, que treballarien dins de la França ocupada per Alemanya. També varen desembarcar aquella nit un metge belga, Albert-Marie Guérisse, que, amb el nom i la graduació de capità de corbeta Patrick O’Leary, va posar en marxa una via d’escapament pels presoners de guerra Aliats que s’anomenaria la Línia de Pat.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del comandant Wilhelm List varen ocupar l’illa de Lemnos. Al mateix temps, tropes britàniques, australianes i neozelandeses que havien estat defensant les Termòpiles perquè l’evacuació fos possible, varen tenir que retrocedir fins als ports de Megara, a l’oest d’Atenes, i de Rafina i Porto Rafti, a l’est de la capital, on també varen embarcar.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va trucar al novel·lista rus d’origen jueu Ilya Ehrenburg per dir-li que la seva novel·la sobre la caiguda de París del juny de 1940, una caiguda que l’autor va presenciar en primera persona, ja es podia publicar. Stalin anteriorment l’havia censurat.

En els Estats Units:

Després del polèmic discurs de Charles Lindbergh el dia 23, Franklin Delano Roosevelt va acusar públicament a l’aviador de derrotista i de reconciliador. Tres dies més tard, Lindbergh no va tenir més remei de presentar la seva dimissió com a coronel de reserva de l’exèrcit de l’aire nord-americà.

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va regalar en el cap de la Marina, Erich Raeder, que feia 65 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos per ajudar-lo a cobrir les despeses per la construcció d’una nova casa.

A bord del seu tren Amerika, a Mönichkirchen, Hitler va rebre a l’almirall Miklos Horthy, que el va advertir que la invasió a la Gran Bretanya estava plena de perills i li va aconsellar que ataqués a la Unió Soviètica per “les seves riqueses inesgotables”.

A Polònia:

Aquell va ser el primer dia que la Luftwaffe es va desplaçar del Canal de la Mànega cap a Polònia per atacar a la Unió Soviètica. Aquells moviments els varen conèixer els britànics gràcies a haver desxifrat la clau Enigma de la Força Aèria alemanya.

A la Gran Bretanya:

Els caps del Estat Major britànic varen demanar començar els preparatius de l‘Operació Puma, que consistia en ocupar una de les Illes Canàries amb una unitat expedicionària composta per 24.000 soldats.

---

Bletchley Park va desxifrar un missatge encriptat alemany que deia que Hermann Göering havia designat a algunes unitats del Fliegerkorps 11º per una missió especial (un atac a Creta).

A Grècia:

Les tropes britàniques es començaven a retirar dins l’Operació Dimoni, que es va prolongar durant sis dies. Durant aquella jornada varen arribar a les costes gregues 7 creuers, 20 destructors, 2 bucs d’assalt i 19 transport de tropes. En total varen ser evacuats 50.732 homes de vuit ports petits. La majoria varen ser transportats a Creta. Per la seva part, els grecs, que ja havien s’havien rendit el dia anterior, varen capitular a Macedònia i a Epir. Però els alemanys continuaven amb el seu avanç i les tropes paracaigudistes varen ocupar les illes de Lemnos, Tasos i Samotracia, mentre que els búlgars, ansiosos per annexionar-se la costa de Tràcia, varen envair Grècia des del nord.

En els Estats Units:

Aquell dia es va instaurat un sistema anomenat patrulles de seguretat en el mar. El sistema consistia en escortar amb bucs de guerra i avions nord-americans als combois britànics fins el 25º de longitud oest, és a dir, fins la meitat de l’Atlàntic, i informar als britànics de la presència eventual de submarins alemanys en aquella zona, però no podien atacar-los en cap cas.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest li va parlar del paper d’Alemanya com a nou dominador d’Europa. Quan Himmler va deixar de parlar, el doctor li va demanar si podia alliberar a uns seus amics holandesos. El líder de les SS li va dir que li entregués la llista amb els seus noms i li va prometre que ho intentaria. Llavors, Himmler li va ordenar que abandonés la seva residència a Holanda perquè la secció local del NSB considerava altament indesitjable la seva presència allí. Kersten li va dir que oficialment vivia a La Haia, i Himmler li va insistir de que tindria que deixar de viure-hi i que hauria de viure a partir d’aquell moment a Berlín. Uns dies més tard, Rudolf Brandt va trucar al doctor per dir-li que els nou holandesos que havia demanat la seva llibertat havien abandonat la presó i ara estaven lliures.

---

El ministre d’Educació de Baviera, Adolf Wagner, va publicar un decret en que ordenava substituir les oracions a les escoles per càntics nazis, així com retirar de les parets de les escoles els crucifixos i les imatges religioses.   

En l’Operació Marita:

A Grècia, l’exèrcit grec va capitular després de ser superats per les forces alemanyes, però ho varen fer enmig de les protestes del poble grec que no es volia sotmetre als nous invasors. Però la batalla era impossible de guanyar pels grecs. La xifra de presoners ascendia a 218.000 grecs i 12.000 britànics, davant 100 morts i 3.500 ferits o desapareguts en el bàndol alemany. Al mateix temps, el rei Jordi II de Grècia va formar un nou Gabinet, però ell es va traslladar a Creta juntament amb la seva família. Tots ells varen pujar a un hidroavió Sunderland. Entre ells hi havia la futura reina espanyola, Sofia de Grècia i de Dinamarca.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va ordenar la preparació d’una força expedicionària destinada a ocupar les Illes Açores i Cap Verd si les forces de l’Eix ocupaven la Península Ibèrica.

En els Estats Units:

El comitè American First va celebrar el seu primer míting i va aconseguir reunir a més de 30.000 persones. Charles Lindbergh va ser l’orador principal de l’acte i va afirmar que el govern britànic estava tramant una maniobra desesperada per fer-los enviar per segons cop a Europa un cos expedicionari nord-americà condemnat a compartir la seva derrota militar i financera. El famós aviador va acusar a Gran Bretanya d’incitar a les nacions més dèbils perquè es llencessin a una batalla perduda prèviament. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va especificar el que volia que s’entengués per Arma SS. Fins llavors, l’Arma SS havia rebut ordres de l’Alt Comandament de la Wehrmacht, i ara Himmler es volia fer amb el control de quatre divisions per la futura operació a Orient, l‘Operació Barba-roja. A través d’una directiva de la Prefectura general, va enumerar 179 unitats i serveis dels Escalons de Protecció designant-los oficialment com a parts integrants de l’Arma SS.

A Polònia:

Otto Wächter, en resposta al seu pare sobre les polítiques antisemites, li va assegurar que les mesures sobre els jueus interessaven a la nació.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va enviar una protesta oficial contra el govern alemany per la violació aèria de la frontera en 80 ocasions entre el 27 de març i el 18 d’abril i va proporcionar tots els detalls relatius a cada una d’elles. Tot i això, el govern soviètic els va confirmar que havia donar l’ordre de no atacar als avions alemanys que volessin sobre territori soviètic mentre tals infraccions continuessin sent poc freqüents.

---

A Lituània es va anunciar la formació d’un govern provisional clandestí al voltant del líder Kazys Skirpa.

A Palestina:

El rei Pere II de Iugoslàvia i el govern iugoslau varen arribar a Jerusalem després de fugir del seu país ocupat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ordenar que els jueus de Berlín portessin una senyal distintiva perquè, en les seves paraules, no volia que es barregessin entre el poble.

A la Gran Bretanya: 

Al matí, 700 bombarders de la Luftwaffe varen llançar milers de bombes incendiàries contra la ciutat de Londres. Winston Churchill estava aquell matí a la mansió de Ditchley Park, a Oxfordshire, i no va poder evitar emocionar-se.

---

Després de saber per Enigma que Erwin Rommel rebria reforços d’una divisió blindada a Líbia, Churchill i els seus caps dels Estats Majors varen acceptar enviar més carros de combat a Egipte. Era l’Operació Tigre.

En l’Operació Marita:

A Grècia:

16 divisions gregues es varen rendir al 12º Exèrcit alemany en el quarter general de Larisa, a Ioannina. L’ambaixador britànic Wilson va confirmar aquesta decisió en el seu Govern a través d’Ultra. Després de saber la notícia, les tropes italianes varen creuar la frontera grega.

A la Unió Soviètica:

Winston Churchill va transmetre un missatge personal al dictador Iosif Stalin, inspirat pel missatge de l’ambaixador Stafford Cripps del 24 de març i alguns indicis d’Ultra, per avisar-lo d’un atac alemany contra el seu país. Stalin i els seus homes no varen fer cas al missatge del primer ministre.

Diumenge:

L’aniversari de Hitler:

A Àustria:

Adolf Hitler va celebrar el seu 52è aniversari en el seu quarter general improvisat, en el seu tren especial, l’Amerika, que estava estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz. Allí, Hermann Göering va fer un elogi públic a la figura de Hitler, descrivint-lo com un superhome, un Déu, que havia aixecat Alemanya. Després, el dictador va encaixar la mà a cada un dels caps militars de les forces armades i, a continuació, varen escoltar un concert davant del tren.

A Alemanya:

A causa de la guerra es va ordenar fer unes celebracions simples, però, tot i aquesta ordre, a la Baixa Baviera i a l’Alt Palatinat es varen reunir una gran multitud de gent en els salons reservats per les grans cerimònies de tal manera que la policia va tenir que tancar aquests espais. Els nens que presentaven jurament a les Deutsches Jungvolk i a les Deutsche Jungmädelschaft tenien que pronunciar un discurs pràcticament religiós:

Tu, Führer, ets el nostre cap! En el teu nom ens aixecarem. El Reich és l’objectiu de la nostra lluita. És el principi i el fi. 

---

Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va assegurar que no necessitaven saber el que Hitler volia fer, ja que creien en ell. Però Goebbels aquell dia es va enfurismar després de que la selecció nacional de futbol perdés un partit contra la selecció suïssa. El ministre va enviar un telegrama a Hans Tschammer, president de la Comissió Alemanya per l’Exercici Físic, per ordenar-li que a partir d’ara quedava prohibit organitzar espectacles esportius en els que no es tingués la certesa de que es guanyaria.

A Espanya:

A Barcelona, el partit nazi va celebrar en el Cinema Coliseum un acte en honor a Hitler.

En el Reich:

A Àustria:

Hitler va nomenar a Alfred Rosenberg delegat per l’Administració Central de les Qüestions Relatives a l’Espai d’Europa Oriental. Hans-Heinrich Lammers va trucar d’immediat a Rosenberg per comunicar-li la notícia.

A França:

Un soldat alemany, el caporal Rohland, va rebre un tret i va resultar ferit de mort en una estació de metro de París. En represàlia, el governador Otto von Stülpnagel va ordenar l’execució de 22 ostatges civils. La seva mort es va anunciar en uns cartells vermells especials que es varen penjar per tota la capital francesa.

A Iugoslàvia:

A la ciutat sèrbia de Pancevo, propera a Belgrad, va morir assassinat un soldat de la divisió de les SS Das Reich i un altre va ser greument ferit en una emboscada. Com a venjança es varen arrestar a un centenar d’habitants i varen ser duts en un judici militar, que en va condemnar a 36 d’ells a mort. 18 varen ser afusellats per un escamot del regiment d’infanteria Grossdeutschland i els altres 18 varen ser penjats en el cementiri de la ciutat.

A Grècia:

Els britànics no varen poder mantenir més la seva posició a Termópiles, ja que les divisions gregues s’estaven desintegrant. Per altra banda, el OKW va decidir ocupar el Peloponès mitjançant una operació sota el nom clau Hanníbal. La varen dur a terme el 2º Regiment de paracaigudistes, estacionat a Ploydiv, Bulgària, que esperava ocupar l’illa de Lemnos. Davant una imminent derrota, el general Tsolákoglou, per iniciativa pròpia, va sol·licitar l’armistici en els alemanys.

En la Batalla d’Anglaterra:

Com el dia anterior, la Luftwaffe va tornar atacar Londres.