Dimarts:

En la Batalla d’Anglaterra:

La RAF i la Luftwaffe van protagonitzar una increïble batalla sobre Kent. 50 bombarders Do 17 escortats per 80 Bf 110 i 40 Bf 109 varen volar per sobre de Thames Estuary per colpejar els aeròdroms de la RAF a North Weald, Hornchurch i Debden. Tots tres aeròdroms varen ser atacats, però els danys es varen poder reparar. A Biggin Hill els alemanys hi varen produir dues incursions menors. Liverpool també va ser bombardejada durant aquella jornada. Per aquells atacs, els alemanys varen perdre 17 caces i 8 bombarders, mentre que la RAF va perdre 20 caces i 2 bombarders. Quedava clar que la RAF estava lluny de ser destruïda com volien els alemanys, i Wilhelm Keitel va ordenar en una directriu endarrerir l’Operació Lleó Marí fins el 21 de setembre de 1940. Les ordres pel llançament de l’atac serien donades segons Keitel el dia 11 de setembre, tot i que ja va avisar de que tots els preparatius eren susceptibles de ser anul·lats fins 24 abans de l’hora zero. Com a resposta a aquells atacs, a mitja nit la RAF va atacar per tercer cop la ciutat de Berlín, causant aquesta vegada més morts i més destrucció.

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va redactar un segon memoràndum per al govern soviètic, aquest cop en uns termes més dures, en que afirmava que Alemanya havia violat el Pacte de Moscou en permetre que els romanesos es quedessin la meitat de la Transilvània hongaresa, perquè, segons el ministre, la Unió Soviètica havia comès una greu falta annexionant-se els Estats Bàltics i dues províncies romaneses sense consultar-ho prèviament. 

---

Friedrich Paulus va ser traslladat a l’Alt Comandament de l’Exèrcit com a cap de la Secció Primera de l’Estat Major. Només posar-se a treballar en el seu nou càrrec es va trobar amb uns plans no desenvolupats sobre un atac contra la Unió Soviètica i se li va ordenar que continués amb els nous plans.

---

Karl Haushofer va enviar una carta al seu fill Albrecht Haushofer, que es trobava a Londres, per comunicar-li que tot estava ben preparat per un atac massiu contra la Gran Bretanya i que només faltava que Adolf Hitler premés el botó i li va confessar que es preguntava si de veritat no hi hauria una manera per tal d’evitar l’Operació Lleó Marí i que creia que hi havia tal possibilitat de diàleg després de que Rudolf Hess li comuniqués que intentaria trobar una solució. En acabar la carta li va preguntar en el seu fill si seria es podria parlar de tal assumpte en un lloc neutral amb un intermediari que podria ser Ian Hamilton o Douglas Hamilton. 

A Holanda:

A La Haia, Hermann Göering va convocar una reunió amb Beppo Schmid, Albert Kesselring i Hugo Sperrle amb els seus Estats Majors en un pavelló. El ministre els va modificar categòricament les instruccions que havia donat a les seves tres flotes aèries i va permetre al Comandament de l’Aviació que els caces descansessin durant uns dies, fet que va beneficiar als caces britànics. En preguntar en quines condicions es trobava el Comandament de l’Aviació de caça britànica, Kesselring li va assegurar que els caces britànics estaven liquidats. Sperrle, més caut, va afirmar que encara disposaven de 1.000 aparells. Kesselring llavors va continuar amb el seu relat en afirmar que els aeròdroms del sud de Londres havien sigut destruïts i va demanar atacar la capital ara que, en la seva opinió, es trobava indefensa. A més, va assegurar que la majoria dels esquadrons de defensa havien tingut que refugiar-se més al nord. Göering els va confessar que Hitler volia que Londres fos castigada i que ell (Göering) es preguntava si els caces britànics havien disminuït suficientment perquè una operació d’aquesta envergadura pogués tirar-se endavant sense que representés un risc per als bombarders alemanys. Sperrle va respondre amb un no. Kesselring amb un sí. Sperrle es va defensar de la seva resposta demanant atacar sobre els aeròdroms. Schmid li va donar suport recordant les instruccions del seu Estudi Blau. Però Kesselring va continuar obstinat amb la idea d’atacar la capital perquè considerava que no podrien destruir els caces britànics a terra i, per això, creia que se’ls havia d’obligar a sortir i considerava que l’única manera perquè sortissin era atacant Londres. La conferència va acabar amb l’aprovació de la idea de Kesselring d’atacar Londres per fer sortir els caces britànics, que era la idea que més agradava a Göering perquè preferia destruir abans el Comandament de l’Aviació de Caça que les grans ciutats britàniques. 

A la Gran Bretanya:

Un poc abans de l’alba, un espia alemany i tres espies holandesos varen arribar en barca a la costa meridional de la Gran Bretanya. Primer varen arribar dos holandesos a prop de Hythe, al sud-oest de Folkestone, procedents de Touquet. La seva missió era informar sobre les defenses costeres, la potència i els desplaçaments de l’exèrcit britànic i sobre la RAF. Els dos varen ser detinguts al cap de poques hores de desembarcar quan una patrulla els va descobrir rondant per la platja amb  un parell de sabates de recanvi penjant del coll. A més, anaven equipats amb un aparell emissor de ràdio. Una mica més tard, dos espies més, un d’ells era l’alemany, varen arribar a Dungeness i allí es varen separar. L’alemany es va posar a instal·lar una antena en la copa d’un arbre i va començar a llençar missatges. El segon, però, va ser detingut en demanar sidra en un pub fora de les hores autoritzades per la consumició de begudes alcohòliques. El seu company va ser detingut el dia següent. Els quatre varen ser duts a judici. Tres d’ells varen ser penjats al desembre. El quart, un holandès, va continuar a presó durant tota la guerra i després va continuar tancat a Holanda. 

En els Estats Units:

Els nord-americans varen fer les primeres entregues de destructors, 50, a la Gran Bretanya després d’arribar a un acord comercial.

A Romania:

Després de que Romania cedís territoris per les pressions alemanyes i italianes, la Guàrdia de Ferro va fer un intent fallit per prendre el poder. Per aquest cop d’Estat, el rei Carles II va decidir nomenar primer ministre el general Ion Antonescu, que va instaurar una dictadura militar.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar passar a la segona fase de la Batalla d’Anglaterra llançant importants atacs contra objectius econòmics i militars, i especialment contra Londres.

En la Batalla d’Anglaterra:

Al matí, bombarders alemanys varen atacar les instal·lacions de la RAF a Eastchurch, Rochford, Nord Weald i Biggin Hill. A la tarda varen atacar les instal·lacions de Hornchurch, un altre cop a Eastchurch i a la fàbrica de bombarders Vickers a Brookladns, Weybridge i Surrey. Durant el dia, la RAF va destruir 27 caces alemanys i 10 bombarders, mentre que les defenses antiaèries britàniques varen destruir a 1 caça i 3 bombarders. Per la seva part, la RAF va perdre a 20 caces i 10 pilots varen morir durant l’atac. A la nit, els alemanys varen bombardejar Londres i Liverpool. Els britànics varen informar precisament aquella nit que durant l’agost havien mort 1.075 civils en els Blitz. 

En els Estats Units:

Mitjançant un acord de l’executiu que li permetia saltar-se el Congrés, Franklin Delano Roosevelt va enviar a la Gran Bretanya 50 destructors de la Primera Guerra Mundial a canvi de la cessió durant 99 anys de bases navals i aèries en sis colònies britàniques entre les Bahames i la Guyana britàniques, les bases del Carib i les Bermudes.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ascendir a general d’infanteria a Alexander von Falkenhausen, que estava retirat, perquè fos comandant militar de Bèlgica i en el nord de França.

---

Durant aquell dia va començar el moviment d’embarcacions des dels ports alemanys del Mar del Nord cap als ports de desembarcament del Canal de la Mànega per dur a terme l’Operació Lleó Marí. A més, baró Von Falkenstein va afirmar que des del 8 d’agost les pèrdues respectives de la RAF i de la Luftwaffe havien sigut de 1.217 i de 477 aparells i, per tant, va concloure que els caces britànics estaven en molt mal estat. El baró va assegurar que si els atacs alemanys continuaven igual al mes de setembre podrien debilitar de forma notable els ports i els llocs de producció britànics.

---

A Berlín, arrel de l’últim bombardeig britànic, el recinte zoològic va quedar acordonat durant tot el dia. A la nit, els britànics varen tornar a la capital britànica, però no varen aconseguir fer un atac de consideració.

A França:

A Than, Alsàcia, es varen fundar les primeres cèl·lules de la que s’anomenaria la setena columna d’Alsàcia, una organització clandestina al servei del comandant en cap de l’exèrcit francès per tal de que alliberés França.

A Polònia:

A Varsòvia, en motiu del primer aniversari de la invasió alemanya a Polònia, els polonesos varen fer públics uns manifests contra l’ocupació alemanya. El Partit Socialista Polonès va convocar una vaga de dues, durant la qual la població s’havia de quedar a casa. La vaga va tenir cert seguiment. El DN va exigir que la vaga durés tot el dia. Unes quantes desenes de joves es varen passejar pel carrer de Leszno portant xapes blanques i vermelles (la bandera polonesa) i unes altres amb el lema: Visca Polònia!

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Werner von der Schulenburg va entregar-li a Viatxeslav Mólotov un llarg memoràndum de Joachim von Ribbentrop en que li explicava i li justificava la conferència de Viena del 30 d’agost, en que Hongria es quedava la Transilvània Septentrional de Romania. El ministre soviètic va anotar que els alemanys ara s’havien mostrat distants i més reservats de l’habitual.

En la Batalla d’Anglaterra:

La 2º Flota Aèria va enviar 120 aparells a atacar la base aèria de Biggin Hill, Tilbury, Eastchurch i Detling, després de creuar la ciutat portuària de Dover. Un cop més els britànics els varen descobrir i Bentley Priory va llençar 14 esquadrons i mig. Per culpa del fort bombardeig que va patir Biggin Hill, l’Esquadró 72, que tornava de la seva missió, no va poder aterrar i va ser desviat a Croydon. Després de carregar carburant, el 72 va sortir de nou i es va topar amb 150 avions alemanys que venien del cap Gris-Nez. Biggin Hill va ser la zona més castigada del dia i, per setè cop, bombardejada mortalment. A més, per primer cop des de l’inici de la Batalla d’Anglaterra, els alemanys varen destruir més avions que no en varen perdre. Tot i això, els britànics varen afirmar haver destruït 35 aparells alemanys i que ells només n’havien perdut 31.

A Eslovàquia:

Tal i com es va acordar 28 de juliol, el SS-Hauptsturmführer Dieter Wisliceny es va convertir en conseller pels afers jueus del govern eslovac.

A Kènia:

Les tropes italianes varen ocupar Debal i Buna. Un cop finalitzada aquestes dues conquestes es varen aturar.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va acomiadar a dos criats seus, el Hauptsturmführer Wiebiczeck i el Oberscharführer Sander, per suposadament haver-li robat. Hitler els va enviar en el camp de concentració de Dachau durant un temps indefinit. L’assistent de Hitler a Obersalzberg, el SS-Hauptsturmführer Max Wünsche, va escriure-li una carta a Heinrich Himmler a Berlín per comentar-li els fets.

---

Rudolf Hess es va reunir durant tres hores amb el seu antic professor Karl Haushofer per intentar estudiar com ho podien fer per evitar l’Operació Lleó Marí.

---

El fins llavors cònsol japonès a Kovno, Chiune Sugihara, va ser destinat a Berlín. La seva missió era emetre visats a tots els jueus que arribessin al seu consolat perquè fugissin. 

---

El Börsen Zeitung va titular aquella nit sobre els darrers atacs aeris a Berlín: Pirates aeris britànics sobre Berlín.

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va intensificar els seus atacs del dia anterior contra les bases d’operacions de caça britànics gràcies al bon temps d’aquella jornada. En total varen ser atacats tres aeròdroms i els britànics varen abatre 39 aparells alemanys. North Weald, Duxford i Debden varen ser atacats per Dornier escortats per caces. Els Spitfire de l’Esquadró 19 varen enlairar-se per interceptar-los. A Dover es varen incendiar 50 globus.

A la tarda, un centenar d’aparells alemanys va creuar la costa a Dungeness. Uns quants d’aquests avions es va dirigir cap al nord-est i una altra, la KG 2 del coronel Johannes Fink, va continuar recte, cap al nord. La primera onada va atacar un cop més Croydon i Biggin Hill. A Croydon, dotze bombes varen destruir un hangar i varen danyar algunes edificacions. En el curs de la batalla, els Hurricane de l’Esquadró 85 va destruir a dos Messerschmitt 109 i un Messerschmitt 110, tot i que varen perdre dos aparells. A Biggin Hill varen morir set britànics per culpa de l’atac i les línies telefòniques varen quedar tallades, fet pel qual es varen instal·lar línies de campanya. Per la seva part, el grup de Fink va arribar a Hornchurch. Ràpidament els britànics els varen perseguir i es va produir una nova batalla aèria. Aquest dia va ser fins llavors el més mortífer pel Comandament de l’Aviació de caça britànica. En total els britànics varen perdre 39 aparells i 14 dels seus pilots varen resultar morts. La Luftwaffe va perdre 41 avions.

Durant la nit, Liverpool va patir el seu quart bombardeig consecutiu.

A França:

A Lió es va reunir l’assemblea de cardenals i arquebisbes amb l’anomenada qüestió jueva com a punt principal. En la reunió es va donar conformitat a l’Estatut que estava planejant el govern de Vichy i que s’aprovaria el 3 d’octubre.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Alt Comandament alemany, per iniciativa de Walter von Brauchitsch, va emetre el pla revisat de la invasió a la Gran Bretanya, l’Operació Lleó Marí, titulat: Instruccions per la Preparació de l’Operació Lleó Marí. El grup de l’atac del 9º Exèrcit, part del Grup d’Exèrcits A, salparia d’El Havre i desembarcaria a l’àrea de Brighton-Worthing, a Sussex. La primera onada havia d’assegurar el cap de la platja. En la segona, composta per dues divisions panzer, cada una amb blindats, artilleria, tropes mòbils i infanteria d’assalt, i una divisió motoritzada, seria la verdadera invasió. El paper dels panzer era sortir del cap de platja i dirigir-se cap a l’oest, direcció Portsmouth. El segon front, en mans del 16º Exèrcit, també part del Grup d’Exèrcits A, sortiria de la zona de Calais-Ostende-Anvers i desembarcaria a l’àrea de Folkstone-Dungeness, al voltant de Rye, i a Bexhill-Eastbourne. Després d’establir el cap de platja havien d’avançar cap al nord per destruir les principals reserves de l’exèrcit britànic i creuar el riu Medway. Els dos desembarcaments havien de tenir el suport de les tropes paracaigudistes, que es llançarien sobre els Downs, al nord de Brighton, per ajudar a formar el cap de platja d’assalt Brighton-Worthing, i al nord-oest de Folkstone, a Kent, per ocupar el Canal Reial Militar. L’objectiu inicial dels dos grups d’assalt era establir un ampli front des de l’estuari del Tàmesis a Portsmouth. Un cop establerts, començarien a arribar tropes i subministraments addicionals i els panzers del grup d’assalt Brighton-Worthing atacarien cap a Basingstoke, Newbury i Oxford per assegurar que podrien creuar el Tàmesis i rodejar i aïllar Londres i el sud-est en un gran moviment en pinça. La resta d’unitats, ubicades en tot el Medway i en l’estuari del Tàmesis, avançarien cap a Londres, l’objectiu dels alemanys. Tot i això, en el pla s’afegia que l’ordre d’execució de l’Operació dependria de la situació política.

---

A la nit, bombarders britànics varen tornar a bombardejar objectius militars a Berlín. Una de les fàbriques tocades va ser la de Siemens. L’Alt Comandament va anunciar més tard que els canons antiaeris havien impedit que els bombarders poguessin llençar les bombes i només ho havien pogut aconseguir a l’exterior dels límits de la capital.

A Àustria:

En el Palau Belvedere, el govern alemany i italià varen obligar a Romania a acceptar l’Arbitratge de Viena pel qual la regió de Transilvània septentrional passava a Hongria. Quan el ministre d’Afers Exteriors romanès, Michel Manolesco, va veure en el mapa la línia que atribuïa la meitat de Transilvània a Hongria, es va desmaiar sobre la taula en que s’havia de firmar l’acord i no va recuperar el coneixement fins que els metges el varen reanimar amb oli canforat.

En la Batalla d’Anglaterra:

Al matí, aprofitant el bon temps, la Luftwaffe va llançar 1.345 atacs contra els nou centre d’operacions dels comandaments de caça que hi havia en el sud de la Gran Bretanya. Els britànics, novament, els varen descobrir i el Comandament de l’Aviació de caça va llençar sobre els alemanys 16 esquadrilles. Sobre Biggin Hill, un dels principals aeròdroms atacats i que seria atac durant tres cops només en aquell dia, els britànics varen destruir 17 avions alemanys, mentre que només es va perdre un avió britànic. Tot i això, 39 britànics varen morir i 26 més varen resultar ferits. Els alemanys també varen atacar a les embarcacions de l’estuari del Tamesi. A la nit, els bombarders alemanys varen bombardejar amb bombes incendiàries la ciutat de Londres.

A l’hora de sopar, Trafford Leigh-Mallory, comandant del Grup 12, va aterrar a Coltishael per felicitar als pilots de l’Esquadró 242, que havien destruït 12 aparells alemanys durant el dia. En total, els alemanys varen perdre aquell dia 36 aparells. Els britànics 25.

Un cas curiós que va passar aquell dia el va protagonitzar l’as de l’aviació alemany Franz von Werra, que en la ràdio de Berlín va firmar haver destruït en una sola sortida a tres i, segurament, a quatre Hurricane a l’aire i més de cinc a terra. El cas va tenir molt de rebombori a Alemanya, on la premsa va exaltar la “seva gesta”. Però els britànics, que també varen fer ressò del cas, varen posar en dubte les xifres que havia donat el pilot alemanys en afirmar que cap esquadró havia perdut cap aparell en les condicions que afirmava Von Werra. La realitat era que Von Werra no va destruir cap aparell britànic.

En el Mediterrani:

La Royal Navy va començar l’Operació Barrets, que consistia en enviar el cuirassat Valiant, el portaavions Ilustrious i diversos bucs de guerra més per tot el Mediterrani, des de Gibraltar fins Alexandria, amb avions, armes i municions.

A França:

El govern francès va concedir a Japó facilitat militars a Tonkin, al nord de la Indoxina, i va prometre proporcionar grans quantitats d’arròs indoxinès a canvi del compromís que continuarien reconeixent la sobirania francesa a Indoxina. Diversos milers de soldats japonesos es varen traslladar a Tonquin, a prop de Hanoi.

En els Estats Units:

A Washington, l’Ambaixada alemanya va protestar contra el fet de que els nord-americans consideressin al corresponsal del Berliner Morgenpost, Colin Ross, un espia nazi i el volguessin expulsar dels Estats Units. Al cap d’unes hores, el propi Ross va fer una declaració on va negar ser un espia.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

La RAF va continuar atacant Berlín.

---

Com el dia anterior, Heinrich Himmler va rebre el seu tractament de massatges del doctor Felix Kersten, tot i que ja estava recuperat dels seus dolors estomacals, i varen tornar a parlar de l’aristocràcia, tant de l’alemanya com de la britànica. Himmler volia canviar el sistema de títols nobiliaris, ja que creia que l’aristocràcia estava sobrevalorada i volia, en els que no sabessin gestionar-se les seves propietats, treure’ls-hi les terres. El líder de les SS també li va explicar que volia crear una nova aristocràcia d’agricultors a l‘Europa oriental, i va defensar el món rural dient que era a on es trobava la font de la renovació, entre altres coses. Mostrant-se menys amable, Himmler li va retreure que encara conservés la seva casa a La Haia. Kersten va acceptar traslladar-se, però amb la condició de que pogués dirigir personalment el trasllat. El cap de les SS va cedir, però li va ordenar que marxés immediatament i que només es pogués estar un màxim de deu dies a la ciutat holandesa i amb l’obligació de presentar-se diàriament a l’oficina de Hans Albin Rauten.

En la Batalla d’Anglaterra:

La 2º Flota Aèria, formada per 564 Messerschmitt 109 i 159 Messerschmitt 110, varen dirigir-se a Gran Bretanya. En veure el perill que se’ls aproximava, Keith Park va ordenar enlairar els seus caces pensant que tots aquests caces protegien a bombarders. Finalment, tal hi com volien els alemanys, es va produir un combat aeri.

A França: 

El govern de Vichy va crear la Legió de Combatents. Per altra banda, Vichy va firmar l’autorització perquè contingents militars japonesos desembarquessin a Tonquin, a Vietnam del nord.

En el bàndol Aliat:

A l’Àfrica Equatorial francesa, el Camerun, Oceania i els territoris francesos de l’Índia es varen adherir a la causa de Charles de Gaulle.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va entrevistar, juntament amb Joachim von Ribbentrop, amb el comte Galeazzo Ciano en el Berghof, a Obersalzberg, per parlar de la invasió a la Gran Bretanya. Hitler, que estava bastant tranquil i cansat alhora, li va explicar que per conquerir les illes britàniques necessitava grans unitats de desembarcament, cosa que creia que ja tenia, i destruir l’aviació britànica, la RAF, que pensava destruir en dues setmanes.

Durant aquell dia, Hitler va ordenar a cinc divisions Panzer, tres motoritzades, més algunes unitats de paracaigudistes i tropes aerotransportades, de mantenir-se en alerta i disposades a apoderar-se l’1 de setembre de la zona petrolífera de Romania. 

---

A la Gran Bretanya, Winston Churchill va autoritzar bombardejar la ciutat de Berlín com a represàlia al bombardeig alemany del 24 d’agost, tot i que només volia atacar objectius militars. Fins les tres de la matinada, bombarders britànics varen travessar les defenses alemanyes i varen atacar un barri residencial de la capital del Reich causant molts pocs desperfectes i matant “només” a quatre homes i dues dones que, imprudentment, observaven l’atac aeri des de l’entrada de l’estació de ferrocarril de Görlitzer. Unes 29 persones més varen quedar ferides, entre elles un vigilant de l’estació que va perdre la cama. La majoria de bombes varen caure en la Kottbuserstrasse, el carrer que conduïa a l’aeroport de Tempelhof. Els alemanys, per la seva part, només varen destruir un bombarder britànic. Tot i que l’atac va ser sense importància, Hitler, que havia acabat d’arribar a Berlín d’Obersalzberg, s’ho va agafar molt malament i va demanar a Hermann Göering, que contraataqués.

De dia, Hitler va pronunciar un discurs a l’estadi del Sportplast, on va prometre que castigaria els britànics per aquell atac i esborraria del mapa les ciutats britàniques. Aquella mateixa nit, pels volts de quarts de tres de la matinada del dia següent, va sonar l’alarma antiaèria a Dresden. Després d’un quart d’hora on no va passa res va cessar l’alarma.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament a base de massatges del seu doctor Felix Kersten i, com havien parlat en el passat, el líder de les SS li va tornar a dir que era bo anar rellevant les persones dels seus càrrecs i li va afegir que els ambaixadors eren el més gran obstacle per qualsevol canvi polític. Himmler va menystenir-li el paper dels ambaixadors, dient que vivien lluny de la realitat del país i que aportaven poca informació, i va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop de no voler canviar els papers dels ambaixadors. L’endemà continuarien parlant del mateix tema.

A França:

El govern alemany va reclamar en el govern de Vichy l’entrega dels alemanys internats als camps de la zona lliure.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen deportar a jueus que vivien als carrers polonesos de Wilcz, Karolkowa, entre altres. 

En la Batalla per Anglaterra:

A les vuit del matí, bombarders alemanys varen ser detectats per sobre Calais. Eren 33 bombarders i 120 caces Bf-109 que varen llançar al voltant de 100 bombes a les instal·lacions de la RAF a Eastchurch, al sud-est d’Anglaterra. Entre ells hi havia Adolf Galland. Tot i l’atac, no es va desactivar el camp d’aviació de la RAF. Els Defiant de l’Esquadró 264 varen sortir al rescat a la zona de Prestwich juntament amb els Spitfire de l’Esquadró 79. A les 12:35, 30 caces alemanys juntament amb Dorniers varen atacar la base de la RAF de Rochford, on hi varen llançar 30 bombes, tot i que no varen causar greus danys. Únicament varen produir cràters al camps d’aviació, Un altre cop es varen enviar els Defiant a la zona. 

A la tarda, els alemanys produirien dos atacs més a les pistes aèries del sud d’Anglaterra. Durant aquell atac els alemanys varen perdre 14 Bf-109, 8 bombarders i un bombarder Gotha biplaça de la Primera Guerra Mundial. Preveient que hi hauria més atacs, Churchill, des de Dover, va ordenar reforçar les pistes de la RAF. Overnight, Birmingham, Coventry, Derby, Sheffield, Manchester i South Yorkshire varen ser bombardejades més endavant. Després de deixar Dover, el primer ministre es va dirigir a Manston per contemplar les conseqüències de l’atac alemany. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Frantz Gürtner va rebre, després de deu mesos de que es donés l’ordre, una còpia de l’autorització perquè es practiqués la matança de malalts mentals en un programa d’eutanàsia.

---

El govern alemany, preparant l’Operació Lleó Marí, va dictar ordres per disposar dels ports de Rotterdam, Anvers i Le Havre davant la possibilitat d’embarcar embarcacions cap a la Gran Bretanya. Al mateix temps, una directriu firmada per Wilhelm Keitel exposava els plans definitius per l’Operació. S’hauria de desembarcar en quatre zones principals de la costa sud anglesa, entre Folkestone i Selsey Bill, a l’est de Portsmouth, amb l’objectiu d’apoderar-se d’una línia que anava des de Portsmouth fins el Tàmesis, a l’est de Londres, arribant a Gravesend. Aquest objectiu havia de ser aconseguit en quan els punts de desembarcament haguessin sigut units i organitzats i les tropes poguessin avançar cap al nord.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanys varen treure les llicències als conductors jueus de cotxes de cavalls.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen interceptar i desxifrar missatges de la Luftwaffe a través de l’Enigma que deien que de l’èxit de la Batalla d’Anglaterra dependria la decisió respecte a una possible invasió.

En la Batalla d’Anglaterra:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar la ciutat de Portsmouth.

A França:

El govern de Vichy va derogar la Llei Marchandeau del 21 d’abril que prohibia qualsevol incitació a l’odi racial o religiós. D’aquesta manera començava una campanya de propaganda antisemita.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va donar l’ordre de traslladar a Polònia deu divisions d’infanteria i dues divisions blindades que es trobaven en el front occidental per un futur atac contra la Unió Soviètica. Aquestes últimes unitats serien situades en la frontera sud-est per defensar els jaciments petrolífers romanesos.

---

A Berlín, arrel de l’atac de la nit passada, els carrers afectats per les bombes varen quedar acordonats per la policia per impedir que els curiosos poguessin veure la magnitud dels danys. A la nit, però els bombarders de la RAF varen tornar i aquest cop les sirenes només varen sonar mitja hora perquè no va passar res. 

---

Heinrich Himmler va tornar a patir nous dolors estomacals i va fer cridar al doctor Felix Kersten perquè es presentés immediatament en el Palau Prinz-Albrecht-Strasse. Ràpidament, el doctor va aconseguir alleugerir els dolors del seu pacient. En parlar dels honoraris que hauria de rebre Kersten pels seus serveis (fins llavors havia treballat gratis pel Reichsführer), el doctor li va respondre que ho feia gratuïtament per “l’amistat” que tenien els dos. Himmler, en un moment de debilitat, l’hi hauria confessat que no tenia amics. En aquell moment, Kersten li va ensenyar una llista de cinc o sis persones, entre ells el seu amic i industrial Friedrich Flick, perquè deixés d’investigar-los. Himmler en un primer moment es va mostrar reticent, però davant la insistència del doctor va cedir.

A França:

Joachim von Ribbentrop va informar a l’ambaixador Otto Abetz que les mesures antisemites del 17 d’agost gaudien del suport de Hitler i per tant les podia tirar endavant.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen llançar un altre atac contra els aeròdroms britànics dl sud d’Anglaterra, però, per primer cop, totes les formacions alemanyes menys una varen ser interceptades pels caces britànics i varen ser obligades a retrocedir. Des de primera hora de la tarda, dotze Hurricane de l’Esquadró 85 va interceptar una formació de 15 Dornier a prop d’Eastchurch. Els bombarders alemanys anaven protegits per una trentena de Messerschmitt 109, que els vigilaven des de 10.000 peus. Els Hurricane varen destruir tres bombarders.

En el bàndol Aliat:

El Txad es va adherir a la causa de Charles de Gaulle.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, 81 bombarders de la RAF van atacar per primer cop la ciutat de Berlín en revenja de l’atac alemany del dia anterior a Londres. Els britànics varen atacar la perifèria de la ciutat, sobretot les fàbriques d’armament situades al nord, i varen llançar milers d’octavetes sobre la capital que deien:

La guerra que Hitler ha començat seguirà endavant i durarà mentre duri Hitler.

Algun bombarder es va perdre confós pels baixos núvols i va llançar les seves bombes al centre. No va morir cap berlinès en aquell atac i cap bombarder va ser destruït, ja que els núvols també varen dificultar la feina de les bateries antiaèries. Les sirenes antiaèries varen avisar a la població a les 00:20 de la matinada i el contra avís es va donar a les 3:23. A la una menys cinc minuts, la bateria d’artilleria lleugera que protegia l’estació de ràdio Rundfunk va començar a disparar frenèticament.

A França:

A Bordeus, l’exèrcit alemany va requisar cautxú i sabó.