Divendres:

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va firmar a les cinc de la matinada a Moscou un nou tractat d’amistat entre Alemanya i la Unió Soviètica i amb la delimitació de fronteres a Polònia. Iosif Stalin va traçar en un mapa la nova línia limítrof i el va firmar. Com a compensació per incloure la ciutat de Lvov i les zones properes de pous petroliers de Drogóbich en el costat soviètic, el dictador soviètic va prometre proporcionar a Alemanya 300.000 tones de petroli a l’any. Stalin també va acceptar retirar-se de la línia del Vístula fins a la del riu Bug. Amb aquest Tractat 22 milions de polonesos varen quedar sota control alemany. 

Quan Von Ribbentrop va tornar cap a Alemanya, el govern soviètic va firmar un Tractat d’Ajuda Mútua amb Estònia, que atorgava als soviètics ocupar les bases navals estonianes de Narva, Paldisk, Haapsalu i Pärnu. La Unió Soviètica es va concentrar en estendre el seu control sobre la regió del mar Bàltic per protegir-se contra qualsevol amenaça alemanya, tot i que en aquells moments eren els seus aliats.

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va tornar de la segona Conferència i Adolf Hitler va convidar-lo juntament amb els seus col·laboradors a menjar amb ell per tal de que li expliqués com havia anat la conferència. Von Ribbentrop li va comentar que s’havia sentit molt a gust amb els col·laboradors del dictador Iosif Stalin, definint-ho com si estigués amb els del règim nazi. Aquelles sensacions del ministre no li varen fer gaire gràcia a Hitler, ja que igualava els col·laboradors comunistes amb els nacionalsocialistes. Però Von Ribbentrop no tenia cap queixa cap als soviètics i, fins i tot, Stalin li va regalar un territori de caça que havia de formar part de la Unió Soviètica. Hermann Göering, un amant de la caça, quan va saber el què li havien regalat es va enrabiar molt amb el ministre, ja que creia que havia de ser per Alemanya aquell territori enlloc de per al ministre d’Exterior. Per aquest motiu els dos ministres varen tenir una disputa.

A les quatre de la tarda, Hitler li va indicar a Alfred Rosenberg que es deportarien els jueus dels territoris del Reich i de Polònia cap a una reserva a l’est del Vístula. Els punts de vista sobre aquest tema coincidien exactament amb les directrius que havia dictat Reinhard Heydrich aquell dia. Precisament, Heydrich va enviar una carta a Kurt Daluege on li deia que “el problema jueu” s’acabaria resolent d’una manera especials. Continuant amb la trobada amb Rosenberg, Hitler li va explicar com pensava dividir Polònia i llavors li va descriure les diferents batalles, com per exemple la d’una divisió de Johannes Blaskowitz. El dictador també li va parlar de la possibilitat de que els soviètics canviessin de bàndol i de possibles atacs i després el va animar a visitar les zones on es produïen les batalles.  

Durant aquella jornada, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels i li va explicar que la guerra amb Polònia ja havia acabat i que podien començar a pensar en el futur. Li va exposar la seva idea de repartir els territoris polonesos en tres zones: la part antigament alemanya seria germanitzada i més a l’est construirien un protectorat compost de dues entitats, una amb els considerats “polonesos bons” i una altra part amb els considerats “polonesos dolents” i amb els jueus.

---

Heinrich Himmler va rebre l’esborrany d’un edicte secret de Hitler pel qual se li confiava l’enfortiment de la raça alemanya. En el document es demanava recuperar tots els alemanys residents i nascuts a l’estranger, eliminar les pernicioses influències exercides per races foranes entremesclades amb la població, de les que es deien que resultaven ser un perill pel Reich i la comunitat alemanya, i el desenvolupament d’un nou territori colonitzable alemany. 

La segregació dels jueus també portava problemes entre la població “considerada ciutadana”. Segons un informe del SD de Colònia d’aquell dia, alguns dels propietaris de botigues es negaven a atendre als jueus fins que no els asseguressin que no patirien cap desavantatge per fer-ho. Els jueus que vivien a Colònia només podien anar a comprar de 8 a 9:30 del matí.  

---

El U-30, el submarí alemany que havia enfonsat el 3 de setembre de 1939 el vaixell de passatgers SS Athenia, va acabar la seva patrulla i va tornar a Wilhelmshaven. Per aquell enfonsament il·legal i no autoritzat, Karl Döenitz es va encarregar personalment d’aplicar-li en el capità del submarí, Fritz Julius Lemp, mesures disciplinàries. Es va parlar d’aplicar-li un consell de guerra, però finalment es va decidir arrancar la pàgina del diari de bord que feia referència a l’incident. Per evitar més problemes, a l’Atlàntic sud, Hans Langdorff, el capità del Graff Spee, va ser advertit un cop més de que no havia d’exposar la seva embarcació als riscos d’una batalla naval.

---

Wilhelm Keitel va denegar a través d’una carta la sol·licitud del pastor Martin Niemöller, tancat al camp de concentració de Sachsenhausen, del 7 de setembre per ser readmès a la Kriegsmarine. 

En la Batalla de Polònia:

Els alemanys varen aconseguir ocupar el poble de Modlin, al nord de Varsòvia, després de ferotges combats. El general Wiktor Thommee no va tenir més remei que fer capitular als seus 24.000 homes. 

A la Gran Bretanya:

En el MI5, l’almirall John Godfrey va distribuir en els caps dels serveis d’intel·ligència el seu pla per combatre als alemanys, el Memoràndum truita, que incloïa 51 propostes. Algunes d’elles incloïen llençar pilotes de futbol amb pintura lluminosa al mar per atreure als U-Boots; distribuir, a través de botelles llençades al mar, missatges ficticis; o l’enviament d’informacions falses a través d’exemplars falsificats del The Times o deixar a la deriva llaunes d’explosius que semblessin conserves amb l’esperança de que mariners o tripulants dels submarins alemanys afamats i a la deriva les agafessin i morissin. La proposta número 28, dissenyada per Ian Fleming que va trobar en un llibre de Basil Thompson, serà la futura Operació Carn Picada del 1943. Consistia en llençar a la costa un cadàver vestit d’aviador amb documents importants a la butxaca.   

Dijous:

A Polònia:

Després de que Varsòvia es rendís el dia anterior, la guarnició de la fortalesa de la ciutat, uns 120.000 homes, es varen rendir. També les restes de l’exèrcit polonès varen capitular després de que caigués la ciutat de Thorn, l’últim reducte de la resistència polonesa. Immediatament després, Adolf Hitler va anunciar que Polònia ja no existia com a nació.

En el Reich:

A Alemanya:

A mitjanit, el periodista nord-americà William Shirer va entrevistar a l’as alemany de la navegació submarina, el capità Herbert Schultze, que acabava de tornar del seu primer enfonsament. El capità va explicar com havia enfonsat l’embarcació britànica Royal Sceptre, però va confessar que deixat que els nàufrags fossin rescatats per l’embarcació britànica Browning. Abans de sortir en antena, Schultze li va mencionar que havia enviat un missatge de ràdio a Winston Churchill per explicar-li que acabava d’enfonsar-li una embarcació seva i pogués rescatar als tripulants. Això, desmentia el que havia dit Churchill a la Cambra dels Comuns de que el comandant de submarins alemany havia sigut capturat. Shirer li va demanar si li podia ensenyar el text del seu missatge per verificar que la seva història era certa, però Schultze li va contestar que el seu quadern es trobava a Kiel, tot i que va trucar-hi perquè li llegissin el text del seu missatge.

A la Unió Soviètica:

Mentre Polònia es rendia sense condicions, a Moscou els representant d’Alemanya i la Unió Soviètica es varen reunir per ultimar el traçat de la línia de demarcació entre els dos països a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, i el ministre d’Afers Exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop, varen tornar-se a reunir a la tarda per delimitar de formar definitiva les fronteres en territori polonès. Però, tres hores i mitja més tard i després d’un banquet oficial, Iosif Stalin i Mólotov es varen excusar perquè tenien que conferenciar amb una delegació estoniana a la que havien convocat a Moscou. Von Ribbentrop va sortir a l’òpera per escoltar un acte de El llac dels cignes, i després, a mitjanit, va tornar al Kremlin.  

A les cinc de la matinada del ja dia 29 varen firmar un tractat d’amistat i de cooperació, un protocol addicional al del 23 d’agost de 1939 anomenat oficialment Tractat de les Fronteres i d’Entesa germànic-soviètic. Tot i que es va firmar el dia 29, el tractat va portar oficialment la data de 28 de setembre. Amb aquest decret, Von Ribbentrop va donar llibertat d’acció als soviètics a Lituània, mentre que la província de Lublin i certes províncies de Varsòvia varen quedar sota la influència alemanya. També s’afirmava en el decret la “voluntat” de restablir la pau i l’ordre dels territoris annexionats i assegurava en els habitants una vida tranquil·la respectant el seu caràcter nacional, tot i que també s’advertia de que no es toleraria possibles revoltes poloneses i es reprimirien sempre informant a l’altra part de les mesures que es prenguessin. Després, els governs de Moscou i de Berlín varen emetre una declaració conjunta en la que afirmaven que si els esforços pel restabliment de la pau a Europa fracassaven, quedava establert que Gran Bretanya i França eren responsables de la continuació de la guerra i, com a conseqüència, els governs d’Alemanya i de la Unió Soviètica consultarien les mesures a adoptar. La declaració deia:

El mateix Heinrich Himmler també va arribar aquell dia a un acord amb els soviètics pel trasllat de les persones considerades d’ascendència alemanya, les Volksdeutsche, del sector soviètic al sector alemany. Hitler a la vegada va ordenar que l’evacuació dels 86.000 Volksdeutsche d’Estònia i de Letònia. Quan es va aplicar la mesura la majoria de les autoritats alemanyes encarregades d’aquella aplicació varen fer molt sovint la vista grossa i varen deixar que molta gent que no era alemanya pogués viatjar a Alemanya. Gràcies a aquell acord unes 750.000 persones, moltes d’ells sense ser d’origen alemany, es varen salvar de la mort o del captiveri quan els dos països varen entrar en guerra. 

Immediatament després de tenir l’acord amb els alemanys, els soviètics varen firmar un pacte d’assistència amb Estònia pel que es permetia tenir bases soviètiques en territori estonià. 

A la Gran Bretanya:

Un gal·lès anomenat Arthur Owens, al que el Servei Secret alemany considerava un agent seu, va dirigir-se a Holanda per posar-se en contacte amb els seus superiors alemanys, tot i que en realitat treballava per la Gran Bretanya. Els seus caps del Servei Secret britànic varen posar a Owens el nom clau de Neu. Aquest va aconseguir convèncer als alemanys de que havia establert a Gal·les una xarxa considerable d’agents alemanys i sol·licitava instruccions i diners. Li varen donar les seves reclamacions i Owens va tornar aquella nit a la Gran Bretanya. Aquella operació tenia el sobrenom de Traïció i va aconseguir enganyar per complert als alemanys.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el moment en que Varsòvia es rendia, Adolf Hitler estava a Berlín, on hi havia tornat discretament sense cap cerimònia ni sense cap desfilada. El dictador tenia en ment una ofensiva més important que la polonesa i per això va convocar als alts oficials a la Cancelleria per informar-los dels seus plans de començar una ofensiva a Occident tan aviat com fos possible, ja que considerava que l’exèrcit francès i britànic no estaven encara preparats. Segons Walter von Brauchitsch, inclús Hitler va fixar la data del 12 de novembre com l’inici de l’ofensiva. Aquest anunci va ser vist amb hostilitat pels militars, que no els hi agradava que Hitler assumís el control directe de la planificació estratègica i, que, a més, no es consideraven preparats per començar una operació de tal calibre.

---

Heinrich Himmler va aprovar un decret en què s’ordenava transformar tot l’aparell de seguretat en un Ministeri, l’Oficina Principal de Seguretat del Reich (Reichssischerheitshauotamt, RSHA). En un altre decret es nomenaven els caps de servei del nou organisme i es va nomenar a Reinhard Heydrich com a cap del RSHA. En el nou organisme se li va prohibir utilitzar la capçalera Direcció General de Seguretat del Reich en la seva correspondència amb altres autoritats, ja que oficialment pràcticament no era coneguda per ningú. En la primera reunió del RSHA amb els caps dels departaments de la nova organització i els caps dels Einsatzgruppen, Heydrich va dir que Hitler havia autoritzat l’expulsió dels jueus a l’altra línia de demarcació, entre la Polònia ocupada per ells i la zona ocupada pels soviètics. 

---

Joseph Goebbels li va dir a Alfred Rosenberg que els polonesos es componien d’una fina capa germànica, que les ciutats poloneses eren brutes i que si Polònia hagués continuat governant sobre els antics territoris alemanys durant unes poques dècades més, tot hagués quedat ple de polls i de podridura. Goebbels li va assegurar que ara el que necessitaven era una mà dura per governar. 

---

El U-30 va tornar de l’Atlàntic al port de Wilhelmshaven. Karl Döenitz va interrogar al seu comandant, que li va dir que havia enfonsat per error l’Athenia el 3 de setembre de 1939. De seguida Döenitz es va posar en contacte amb Erich Raeder i aquest, després de consultar-ho amb Hitler, va ordenar màxima discreció en l’assumpte perquè no volien fer empipar als nord-americans. Raeder, però, aquell dia va ordenar als cuirassats Deutschland i Graff Spee que abandonessin les seves bases i es llancessin a l’atac de les naus britàniques.

---

L’Òpera Estatal de Berlín va inaugurar temporada amb l’obra El caçador furtiu de Weber. Tot i que es tornava a la normalitat, en els espectadors es varen donar instruccions en cas de que sonés una alarma antiaèria. Ja que l’Òpera no tenia refugi propi, s’havien de desplaçar a un refugi anomenat Keller número1. L’alarma, això sí, s’anunciaria des de l’escenari.

A Polònia:

El govern militar alemany a Polònia va decretar una confiscació general de les propietats poloneses. El decret va ser confirmat el 5 d’octubre. 

En la Batalla per Polònia:

Després d’haver siguts rebutjats el dia anterior, els alemanys varen llançar un nou assalt sobre la ciutat de Varsòvia, que estava resistint fins llavors sense queviures i sense material sanitari i convivint amb els constants bombardejos com el del dia 25 de setembre. Finalment, els generals polonesos Tadeuz Kutrzeba i el general i comandant del 8º Exèrcit Johann Blaskowitz varen acordar l’alto el foc per les dotze del migdia. Poc després es varen començar a veure banderes blanques i, a les dues, varen acabar els combats després de que els asseguressin en els soldats polonesos que podrien tornar a casa després d’un captiveri breu i formal com a presoners de guerra. 140.000 polonesos varen ser fets presoners, dels quals 36.000 estaven ferits. Centenars de militars i civils polonesos ferits varen morir, tot i que s’haguessin pogut salvar si els haguessin donat una atenció mèdica. Però aquest no era el pla dels alemanys. Heydrich va informar que de les classes altes poloneses en els territoris ocupats només quedava present el 3% com a màxim.  

Però no només Varsòvia es va rendir en aquella jornada, també es varen rendir les grans bosses poloneses envoltades pels alemanys, on encara resistien més de 90.000 homes. Al mateix temps, però, uns oficials de l’exèrcit polonès a Varsòvia varen formar el Servei per la Victòria de Polònia (Sluzba Zwycieswu Polski, SZP) una organització política-militar clandestina. 

---

Els alemanys continuaven amb la seva política d’eliminació i els agents de les SS varen buscar a malalts mentals en el sanatori de Kocborowo. Els malalts, a més dels eslaus, que eren considerats pels nazis una raça inferior, no varen tenir possibilitat d’escapar. 

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va viatjar a Moscou per segellar un altre pacte amb la Unió Soviètica pel repartiment de Polònia. El ministre alemany va arribar a la capital soviètica a les sis de la tarda i abans d’anar al Kremlin va rebre dos telegrames del seu govern que el prevenien de les intencions soviètiques. Aquests missatges, expedits per l’ambaixador alemany a Tallin, explicaven que el govern estonià sabia que la Unió Soviètica volia atacar les seves bases aèries sota el pretext d’una amenaça d’un atac imminent.

A les deu de la nit, Von Ribbentrop es va reunir amb el ministre Viatxeslav Mólotov en un banquet celebrat en el Saló Andréyevski del Kremlin. De seguida varen parlar sobre si s’acceptava la proposta soviètica d’establir una línia de demarcació a Polònia al llarg dels rius Pissa, Narew, Vístula i San, i la d’entregar Lituània a la Unió Soviètica a canvi de territoris polonesos més extensos (la província de Lublin i la comarca a l’est de Varsòvia). Al final de la trobada, a la una de la nit, Mólotov va aixecar la seva copa i va cridar:

Un hurra per Alemanya, el seu Führer i el seu ministre d’Exteriors!.

Després del banquet i de la reunió, a les quatre de la matinada, Von Ribbentrop va enviar un telegrama a Hitler per anunciar-li que anirien a firmar un pacte que instal·laria dues divisions de l’exèrcit soviètic i una brigada de forces aèries en el territori estonià sense abolir el sistema de govern estonià. A més, el va informar de que Stalin proposava que el deixessin actuar a Lituània a canvi de que ells, els alemanys, disposessin de més territori polonès del pactat.   

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Mentre es tornava a parlar de restablir conversacions de pau, Birger Dahlerus, l’industrial suec que havia lluitat pel manteniment de la pau, va tornar a Berlín per reunir-se amb Adolf Hitler i el seu amic Hermann Göering. Dahlerus va informar a Hitler de que segons Ogilivie Forbes, amb qui s’havia reunit feia dos dies, el govern britànic estava buscant la pau, però que volien conservar el seu prestigi. Hitler li va contestar de que si els britànics desitjaven la pau la podrien tenir en dues setmanes sense perjudicar el seu prestigi, però també li va dir que haurien d’acceptar que Polònia no es tornaria a aixecar. A canvi de Polònia, Hitler li va prometre que es comprometria a respectar el statu quo de la resta d’Europa i va suggerir que Benito Mussolini encapçalés d’iniciar conversacions de pau. Dahlerus li va dir que Guillermina d’Holanda seria més neutral que el dictador italià. Göering llavors va tenir la idea de que representants de Gran Bretanya i Alemanya es reunissin en secret a Holanda per acordar la pau i si les converses progressaven com desitjaven llavors es podria convidar a la reina. Abans d’acabar la trobada, Hitler el va advertir que els britànics podrien obtenir la pau si volien, però que tenien que espavilar-se. Després de la reunió, Dahlerus va volar cap a la Gran Bretanya per informar al govern britànic de la proposta alemanya tal i com l’hi havia ordenat Hitler.

Al mateix temps, la premsa i la ràdio alemanyes varen explicar que el govern alemany demanava la pau a l’Oest i afirmaven que Alemanya no tenia cap motiu per lluitar a l’Oest. El Govern va publicar en aquella jornada només restriccions sobre les peces de roba i un decret anunciava que durant els següents quatre mesos només es disposaria d’una barra de sabó o un tub de crema d’afaitar. A la vegada, els diaris varen informar de que no es podrien posar mitja soles a les sabates davant la falta de cuir.

---

A Berlín, aquell matí plujós va ser enterrat el general Werner von Fritsch, mort el dia 22. Les esqueles oficials publicades aquell matí no feien servir l’usual Mort pel Führer, sinó que deien Mort per la Pàtria.

---

Un Blackburn Skua va destruir un hidrocanoa Dornier Do 18, sent el primer avió alemany destruït en la Segona Guerra Mundial.

---

A Berlín es va celebrar una conferència en el màxim secret entre científics alemanys per parlar de la manera d’aprofitar l’energia procedent de la fissió nuclear. El Ministeri de Guerra, en veure que es podria construir una arma poderosa, va acceptar més tard finançar els experiments necessaris. 

---

Sis membres del consolat nord-americà a Varsòvia varen arribar a Berlín.

A Polònia:

A Varsòvia, el 8º Exèrcit alemany va llançar una forta ofensiva sota les ordres del comandant Walther von Brauchitsch, però les unitats de Walerian Czuma varen resistir i, després de diversos combats, les unitats alemanyes varen tornar a les seves posicions inicials. A la nit, per sorpresa, els polonesos varen contraatacar re-capturant alguns punts propers dels districtes de Mokotow i Praga. Però els polonesos no podien continuar lluitant més, ja que a dins la ciutat ja no hi quedaven ni queviures ni material sanitari i, a més, estaven patint els bombardejos per part de la Luftwaffe. Finalment, el general Tadeusz Kutrzeba, després de discutir-ho amb Juliusz Rommel, a la tarda va iniciar conversacions amb el general Johann Blaskowitz per la rendició de la ciutat, però Von Brauchitsch la va rebutjar. Només acceptaria una rendició incondicional, de manera que es va seguir combatent. El que sí que varen aconseguir els alemanys, concretament la infanteria, va ser capturar els tres forts tsaristes: els de Mokotow, Dobrowski i Czerniakow, el sud de la capital. 

Els diaris i les ràdios alemanyes varen explicar aquesta ofensiva sobre la capital polonesa.

---

A la ciutat de Konitz, a la Prússia Occidental, la milícia protestant local va començar a afusellar a 40 polonesos, la majoria jueus, prescindint d’un procés judicial. 

A l’Atlàntic:

Davant de Pernambuc, Brasil, el capità del Graff Spee Hans Lansdorff va rebre permís del quarter general naval alemany per iniciar les operacions contra la marina mercantil a l’Atlàntic sud i l’oceà Índic.

A França:

El govern francès va prohibir el Partit Comunista i les seves organitzacions afiliades com a resposta al pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica. Les violacions de la prohibició podien ser castigades amb penes que anaven entre un i cinc anys de presó. Les principals personalitats comunistes varen passar a la clandestinitat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar, amb el permís del primer ministre Neville Chamberlain, el seu primer discurs important en la Cambra dels Comuns i es va limitar a parlar durant 20 minuts de la guerra submarina definint-la com a dura, dispersa i amarga, una guerra d’emboscades, de ciència i marineria. Churchill va revelar les xifres de les pèrdues britàniques a l’Atlàntic que eren: 53.561 tones la segona setmana, 12.750 la tercera i només 4.646 la quarta, amb un total de 26 naus de 135.552 tones enfonsades per submarins i treu naus de 16.488 tones per mines. El seu discurs va ser tan aplaudit que va eclipsar el discurs d’obertura de Chamberlain, que va quedar en molt mal lloc.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Zoopot, Adolf Hitler va ser entrevistat pel periodista mexicà José Pagés Llergo. El dictador li va dir en l’entrevista que les doctrines socials eren com les plantes: neixen i es desenvolupen en climes propicis, i li va explicar que el nacionalsocialisme, que segons va afirmar era la resposta als mals que patia Alemanya, possiblement no trobés en Amèrica l’abono convenient perquè germinés.

---

Franz Halder va rebre una nota sobre el pla de Hitler per atacar a l’Oest i se’l convocava a una reunió entre als comandants a la Cancelleria per al dia 27. 

A Alemanya:

A Berlín va tenir lloc el funeral d’Estat en el Saló del Monument als Herois del difunt coronel-general Werner von Fritsch. Hitler tenia que assistir al funeral, però el mal temps li va impedir volar a la capital. Tot i la boira persistent, Wilhelm Keitel va aconseguir volar amb el seu pilot, Funk, a Berlín dirigint-se primer a Stettin, on varen esperar més d’una hora a que les condicions meteorològiques milloressin. Tot i que no va millor el clima, Keitel i Funk varen enlairar-se i varen aterrar a l’aeròdrom de Staaken, a les afores de Berlín. Keitel va arribar a temps per deixar una corona sobre el taüt en nom de Hitler. Keitel i Walther von Brauchitsch varen seguir la processió que varen dissenyar les Forces Armades, el Cos de l’Estat i Diplomàtic fins que finalment va ser enterrat en el cementiri militar.  

A Polònia:

400 bombarders convencionals i en picat alemanys entre ells Ju-52, amb el suport de 30 trimotors de transport, van bombardejar brutalment la ciutat de Varsòvia, que s’havia declarat plaça forta, en l’anomenava Operació Costa, causant una destrucció generalitzada. L’objectiu era el centre de la capital amb els carrers Swieto-Krzyska, Krakowskie, Traugutta, Czackiego, Mazowiecka. El Palau Racynski, seu de l’Ambaixada nord-americana, va patir greus danys. L’atac va aixecar immensos núvols de fum i pols, fet que va perjudicar als bombarders alemanys alhora de llençar les bombes. Alguns inclús varen caure sobre la infanteria alemanya en els barris occidentals, fet que va provocar malestar entre els comandaments de l’Exèrcit i de la Luftwaffe. La cosa va arribar a tal extrem que el propi Hitler va tenir que intervenir-hi. A la nit, els avions varen cessar els seus atacs, però no l’artilleria alemanya. Els varsovians, a més de malviure en una atmosfera plena de destrucció i de cadàvers, es varen quedar sense aigua potable i electricitat. Des de llavors, aquest dia és conegut com el Dilluns Negre.

Després es varen repartir en totes les divisions alemanyes les últimes ordres per iniciar l’endemà un assalt general a la ciutat. Des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, Hitler va volar als voltants de la ciutat per veure la devastació causada pels seus bombarders i la seva artilleria. Després d’observar la zona va tornar a Zoppot.

A la Unió Soviètica:

A les vuit del vespre, Iosif Stalin es va reunir al Kremlin amb Werner von der Schulenburg per comunicar-li que considerava un error deixar subsistir un petit Estat polonès independent i va proposar que a partir de la línia de demarcació establerta, tota la província de Varsòvia, que s’estenia fins el Bug, fos afegida a la part alemanya. A canvi, demanava que ells, els alemanys, renunciessin a les pretensions que tenien sobre Lituània. Stalin li va prometre que si acceptaven les seves condicions, la Unió Soviètica aplicaria immediatament la solució del “problema” dels països bàltics, d’acord amb el protocol que havien pactat a l’agost. Ràpidament, l’ambaixador va enviar un telegrama al seu govern per comunicar-los la intenció de Stalin de fer-se amb els Estats bàltics a canvi de dues províncies poloneses. Von der Schulenburg va afegir-hi en el seu telegrama que el dictador soviètic no havia mencionat a Finlàndia.  

En els Estats Units:

En ser informats sobre el què passava a Polònia, la revista nord-americana Time va encunyar per primer cop a occident el terme Blitzkrieg.

A Japó:

L’almirall Kichisaburo Nomura va ser nomenat nou ministre d’Afers Exteriors japonès.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich Raeder va passar moltes hores intentant convèncer a Adolf Hitler perquè acceptés un gran programa de construcció immediata de submarins. Hitler li va dir que estava d’acord amb les seves opinions, però després va assignar a la Kriegsmarine una quantitat de mà d’obra i d’acer menor a la que es necessitava pel projecte.

---

Aquell matí, Joseph Goebbels va convocar a la premsa en el Ministeri de Propaganda per una conferència especial. Visiblement malhumorat en entrar a la sala, va anar directe al gra i va acusar al periodista Knickerbocker de mentider i falsificador internacional. Posant-se a ell d’exemple, va assegurar que ell, com a antic periodista, mai havia difamat contra ningú. Knickerbocker havia publicat una crònica en la qual va afirmar que els alts jerarques nazis havien depositat or a l’estranger per si perdien la guerra. Davant d’aquella “difamació”, Goebbels els va explicar que el dia 21 per la nit havia emès, a través de totes les emissores d’ona curta alemanyes, una crida al periodista oferint-li el 10% de qualsevol suma si podia provar que havien depositat or a l’estranger. Tenia fins dissabte a la nit per contestar, però Knickerbocker no havia respost. Estava de viatge a Nova York.

A Noruega:

A Oslo, Birger Dahlerus es va reunir amb Ogilve Forbes per parlar d’un possible acord entre Gran Bretanya i Alemanya.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a Werner von der Schulenburg per encarregar-li que li digués a Viatxeslav Mólotov, que la idea d’ells, els soviètics, d’establir una frontera al llarg de la coneguda línia dels quatre rius (Pissa-Narew-Vístula-San) coincidia amb els punts de vista del govern alemany i proposava tornar ell a Moscou per acordar els detalls d’aquest assumpte al mateix temps que volia definir l’estructura definitiva de la zona polonesa.

---

El govern alemany va prohibir en els jueus tenir un receptor de ràdio i els va obligar a entregar els receptors que tinguessin. Fet aposta o no, aquell dia era el Yom Kippur.

Joseph Goebbels en aquella jornada va rebre la visita d’un dels seus col·laboradors, que havia estat els últims dies per Polònia i que li va explicar que els polonesos sentien hostilitat cap a ells, els alemanys. El ministre va creure que aquest odi era per culpa dels jueus i va escriure en el seu Diari que “tenien molt treball per fer i haurien d’utilitzar la força bruta”.

---

Walter Darre es va reunir durant dues hores amb Alfred Rosenberg, que s’havia tingut que retirar durant unes setmanes pels seus problemes al peu. Durant les dues hores que va durar la conversa, el ministre li va dir que els britànics havien aconseguit un dels seus principals objectius en allunyar-los del Mar Negre i li va assegurar que el ferrocarril cap a Romania estava en mans soviètiques i que si els soviètics arribaven al Bàltic, Moscou seria més poderosa que mai i podria canviar de bàndol. Rosenberg encara confiava en que el bloc de l’Eix més Moscou faria reflexionar al govern britànic per negociar la pau.

A Polònia:

Les tropes alemanyes i les tropes soviètiques es varen unir a Brest-Litovsk. Al mateix temps, els alemanys varen intentar entrar a Varsòvia, però no varen tenir l’èxit esperat perquè els polonesos estaven ben preparats i varen contestar l’atac amb un miler de peces d’artilleria.

A la Gran Bretanya:

A Londres hi va morir aquell dia el metge austríac i pare del psicoanàlisis, Sigmund Freud.

---

El científic alemany exiliat Francis Simon, que treballava en els laboratoris Claredon d’Oxford, va enviar una carta a Fritz Demuth, de l’Associació d’Ajuda als Científics Alemanys a l’Estranger, a Zuric, en el qual li dia que tots els físics d’Alemanya, França, Gran Bretanya i Estats Units comprenien el potencial de la fissió. Tot i que estava segur de que els seus coneixements no anaven més enllà de les demés nacions, li va assegurar que els alemanys s’havien proposat fabricar una bomba i que ja estaven treballant en ella. Simon sí que creia que els nord-americans eren els més avançats en aquest tema.

Divendres:

A Polònia:

A Varsòvia, a primera hora, el 12º Regiment d’Artilleria va efectuar una ofensiva i varen aconseguir trencar la línia de defensiva polonesa, tallar les comunicacions entre Varsòvia i Moldin i varen envoltar la ciutat quan la varen abandonar els últims estrangers i diplomàtics. A dins de la ciutat hi varen quedar 120.000 defensors que no varen acceptar la capitulació. En aquella ofensiva va morir Werner von Fritsch. És probables que es suïcidés, però la versió oficial és que va morir per una bala perduda que el va tocar quan estava parlant amb els seus oficials d’Estat Major i en pocs minuts va morir dessagnat. Adolf Hitler va volar des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, fins als voltants de la capital polonesa per veure la devastació causada a la ciutat pels bombardejos i el foc d’artilleria. Allí Hitler va saber de la mort del seu antic cap de l’Exèrcit. Després d’inspeccionar la zona va tornar a Zoppot.

---

La guarnició de Lvov, envoltada per alemanys i soviètics, va capitular. La ciutat serà entregada més tard als russos.

---

Els soviètics i els alemanys varen desfilar conjuntament a Brets després de que els alemanys per error sobrepassessin la línia Curzon, que s’havia establert com el màxim punt de l’expansió alemanya, el 14 de setembre. El general Heinz Guderian, que va ser qui va tenir la idea de la desfilada per mostrar que el problema estava solucionat, i el coronel Semión Krivoshein de la 29º Brigada de Carros varen ser presents a la desfilada. Els alemany varen entregar-los en els soviètics la fortalesa de Brets. 

---

La Divisió Brandenburg de les SS va arribar a Wloclawek, on durant quatre dies saquejarien les botigues jueves, destruirien les sinagogues de la ciutat i detindrien i afusellarien a dotzenes de jueus. Theodor Eicke va ordenar al comandant de la Divisió que enviés a dos dels seus batallons a Bydgosszcz, per emprendre una altra acció contra els intel·lectuals i els líders municipals de la ciutat. A més, una unitat de les SS formada per un total de 500 o 600 homes liderada per Kurt Eimann va fer pujar a un camió a un grup de pacients de l’hospital psiquiàtric de Conradstein (Kocborowo) i els varen conduir a un bosc proper, on els alemanys havien afusellats a molts polonesos. Un cop els varen fer baixar del camió, les víctimes, algunes de les quals encara portaven les camises de força, els varen fer posar en fila al costat d’una tanca, on els varen assassinar d’un tret a la nuca. Un cop els varen assassinar, les SS varen cobrir els cossos amb terra. Per la seva part, el Einsatzgruppen d’Udo von Woyrsch va ser retirat a Katowice després d’haver assassinat a centenars de jueus. 

En el Reich:

A Alemanya:

El vicealmirall Karl Döenitz va manifestar que tenia la intenció d’autoritzar l’enfonsament sense avisar de qualsevol vaixell que navegués sense llum i va afirmar que només deixaria constància dels atacs en un quadern. Döenitz va afegir que l’enfonsament d’un vaixell de passatgers s’havia de justificar al·legant que s’havia atacat a un creuer auxiliar britànic.

---

El D.A.Z. va atacar aquella nit al president Franklin Delano Roosevelt acusant-lo de no respectar la neutralitat nord-americana i va afirmar que Estats Units no era Roosevelt, i que Roosevelt havia de comptar amb el poble nord-americà.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berlín, Reinhard Heydrich va convocar a tots els comandants de totes les unitats de les SS que estaven a Polònia per una conferència urgent. Per aquells que no poguessin venir els va enviar una circular administrativa. Heydrich els va explicar la política que havien de seguir les SS en el tracte amb els jueus i com se’ls havia de concentrar en el nou territori conquerit. Després de diferenciar entre un objectiu final secret i les etapes prèvies d’aquest objectiu, va ordenar la creació de guetos en els territoris ocupats, obligant a tots els jueus de Polònia a que s’assentessin en aquests guetos. S’havien de dissoldre d’immediat les comunitats jueves de menys de 500 individus i la seva reubicació en les localitats de concentració més properes, que serien supervisades per un consell d’ancians, compost per un màxim de 24 individus influents i rabins associats a aquestes comunitats. Els Einsatzgruppen, que serien els encarregats de protegir la rereguarda de la Wehrmacht, havien de crear aquests guetos en les ciutats grans. A més, havien de ser els encarregats d’elaborar les llistes dels dirigents importants i dels diversos grups de professionals de classe mitjana que havien de ser deportats al Govern General. Però no només els jueus polonesos havien de tenir aquell destí, ja que es tenia pensat enviar-hi tots els jueus del Reich i 30.000 gitanos cap a una reserva del sud-est de Cracòvia, una zona que el propi Heydrich va eximir específicament de mesures i que anomenava el Gau de llengua estrangera. Els jueus alemanys que vivien en zones rurals se’ls havia de traslladar als pobles per llavors deportar-los sistemàticament en trens de mercaderies des de les zones alemanyes cap a Polònia. Per justificar aquelles mesures, Heydrich va prosseguir que la deportació dels jueus al Gau de llengua estrangera, l’expulsió a l’altra banda de la línia de demarcació, l’havia aprovat el propi Adolf Hitler i va afirmar que aquest procés es prolongaria durant tot un any. També, el líder del SD tenia en ment que les antigues províncies alemanyes de Polònia es convertissin en Gaus alemanys per tal de que les províncies alemanyes estiguessin rodejades per una muralla oriental, i el Gau de llengua estrangera formaria una espècie de terra de ningú. Per administrar aquests territoris es tenia pensat nomenar a un Reichsführer-SS comissari de l’assentament a l’est. A més de treure els jueus, Heydrich va deixar clar que com a màxim només el 3% dels antics dirigents polonesos dels territoris ocupats havien d’ocupar algun càrrec sense importància i que la resta se’ls havia de tancar en camps de concentració. A part, en els polonesos obrers se’ls havia d’utilitzar com a treballadors emigrants i se’ls havia d’anar deportant gradualment al Gau de llengua estrangera. Heydrich va exigir que tot aquell procés es posés a la pràctica amb rapidesa i va utilitzar per primer cop el terme Endziel (objectiu final) en referència a la qüestió jueva en el territoris ocupats. 

Eduard Wagner, intendent general, seguint les noves ordres, va ordenar en els seus grups d’acció que comencessin l’èxode jueu forçós cap al centre de Polònia. Heydrich va aprovar aquelles mesures aquell dia després de reunir-se amb Walther von Brauchitsch, que com el dia anterior amb Hitler es va queixar dels crims comesos per les SS a Polònia i demanava posar ordre a la situació. 

---

Leonardo Conti, en nom del Ministeri de l’Interior, va enviar una circular a totes les administracions governamentals dels Gaus instant-les a remetre una relació de les institucions que albergaven malalts mentals. 

A Polònia:

En la batalla, el 19º Exèrcit del general Heinz Guderian va establir contacte amb la 29º Brigada de tancs comandada pel veterà de la Guerra Civil espanyola Semyon Krivoschein, que pertanyia al 4º Exèrcit soviètic del tinent general Vasili Chuikov. Per altra banda, l’artilleria alemanya va bombardejar punts claus de la ciutat de Varsòvia, que va quedar envoltada per 13 divisions alemanyes.

Al mateix temps, les últimes unitats de l’Exèrcit de Poznan que havien dut a terme la contraofensiva del riu Bzura es varen rendir. 

Sabent que la derrota era inevitable, els polonesos varen començar a negociar la seva rendició als alemanys. 

En el front occidental:

A l’oest d’Alemanya, els soldats francesos que havien penetrat el país el 7 de setembre es varen aturar i varen tornar a les seves posicions de sortida deixant petites guarnicions en els pobles ocupats.

A Romania:

La Guàrdia de Ferro va assassinar al primer ministre romanès Armand Calinescu.

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes de Francisco Franco es varen aturar a Maqueda, a uns 72 quilòmetres de Madrid, que en prou feines tenia defenses. Durant la reunió dels membres de la Junta de Defensa en el petit aeròdrom de Salamanca es va decidir, amb el vot encontra del general Cabanellas, atorgar a Franco el càrrec de Generalíssim. 

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va demanar en la sessió especial del Congrés que revoqués la llei de neutralitat i permetés la venda de béns als països que estaven en condicions de comprar-los. Des de Berlín se’l va respondre amb una declaració a la premsa estrangera en el que es va acusar al president nord-americà de no actuar amb neutralitat. El diari alemany B.Z. va explicar en els seus lectors que esperava que l’oposició al president nord-americà liderada pels senadors Borah i Clark, a més del coronel Charles Lindbergh i el pare Coughlin actuessin i fessin un “front de la raó”.

Dimecres:

En la Batalla per Polònia:

Adolf Hitler va ordenar bombardejar la ciutat de Varsòvia. Precisament, durant aquell dia, les últimes restes de l’Exèrcit Poznan varen entrar a Varsòvia a través del bosc de Kampinos, al nord. El dictador també va ordenar de forma explícita que les unitats aturessin qualsevol operació de combat a l’est de la línia divisòria marcada amb els soviètics.

Després, Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Walther von Brauchitsch, ja que el general es queixava del comportament de les SS a Polònia, que havien comès molts crims. Després d’aquesta reunió, Von Brauchitsch es va reunir un cop més amb Franz Halder per informar-lo de les paraules de Hitler. El cap de l’Estat Major va manifestar en el seu diari el seu desig de que no passés res que pogués proporcionar a les nacions estrangeres l’oportunitat de llençar una propaganda sobre tals atrocitats. A la nit, Von Brauchitsch va anunciar les operacions contra Polònia.

Durant aquell dia, Hitler es va allotjar al petit quarter general de Zoppot i va recórrer els camps de batalla en els que les divisions panzer havien derrotat a les forces poloneses. Erwin Rommel, que no volia que passessin els mateixos fets que el 4 de setembre, amb cotxes oficials avançant-se entre ells per apropar-se al Mercedes del dictador, va ordenar que darrere el cotxe de Hitler es formés una caravana en doble fila. Però la idea de Rommel no va funcionar perquè quan la caravana va arribar a un estret pont en el que els vehicles tenien que passar un per un, darrere el Mercedes de Hitler cap més va poder seguir-lo, degut a que ningú estava disposat a permetre el pas del vehicle que tenia al costat. Al cap d’una estona, el líder alemany va observar estranyat de que ningú el seguia. Finalment, després de diverses picabaralles entre ells, els cotxes varen anar passant un per un i el grup es va tornar a unir. La jornada va acabar en un hospital de campanya, on Hitler va poder saludar a alguns dels ferits. En tornar al quarter de Zoppot, Martin Bormann, com l’últim cop, va renyar davant de tots a Rommel per la situació creada. El comandant va preferir no respondre les acusacions.  

---

Després de fracassar en intentar trencar les línies alemanyes per Tomaszow Lubelski el 18 de setembre, l’Exèrcit Karkow es va rendir.

---

Precisament, el 14º Exèrcit va informar en els seus comandaments superiors que s’observava gran intranquil·litat entre els soldats per les mesures, qualificades d’injustes, que prenia el grup d’acció de la unitat de les SS de Udo von Woyrsch en la zona de l’Exèrcit. La Unitat havia assassinat fins llavors a més de 500 persones en afusellaments massius, particularment les víctimes eren jueus. L’informe deia que en els soldats els irritava, sobretot, que aquells homes haurien d’estar lluitant en el front enlloc d’assassinar a persones indefenses. Gerd von Rundstedt va anunciar que a partir d’ara no toleraria en la zona de guerra a la unitat de Von Woyrsch i que cessarien les mesures antisemites que estaven en vigor a la zona de Katowice. Però dins l’Exèrcit també hi havia un fort sentiment antisemita que aprovava aquests crims. El cap de l’Estat Major del 8º Exèrcit del general Johann Blaskovitz, Hans Felber, va descriure als jueus de Lódz com “una miserable raça llardosa i astuta”. 

---

Werner Mölders va abatre el seu primer avió, un caça P-36. Per aquella gesta va guanyar la Creu de Ferro de Segona Classe.

En el Reich:

A Alemanya:

El govern va prohibir en els jueus tenir aparells de ràdio i a partir d’aquell dia els va obligar a dipositar els seus diners en una compte de garantia de disposició restringida. Per altra banda, Reinhard Heydrich va encunyar l’expressió Tractament Especial per designar l’extermini físic d’éssers humans.

---

A Aquisgrà, el sergent britànic F. Letchard, artiller d’un Fairey Batlle, va destruir un Messerschmidtt 109 durant una patrulla, marcant la primera victòria aèria de la RAF en la Segona Guerra Mundial.

---

El Frankfurter Zeitung es va preguntar per què França i Gran Bretanya tindrien que lluitar contra el Mur Occidental després de que l’Estat polonès deixés d’existir i, per tant, els tractats d’aliança amb ell ja no tindrien sentit.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, el diputat laborista Greenwold va acusar a la Unió Soviètica d’haver comès un crim en envair Polònia i va demanar que l’acte aquest fos condemnat.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al poble nord-americà en què condemnava l’atac de Hitler a Varsòvia.