Dimarts:

A Polònia:

Adolf Hitler va entrar triomfalment a la ciutat de Danzig, on part de la gent el va rebre amb gran entusiasme. Heinrich Hoffmann no va parar de fer fotografies per immortalitzar aquell moment. A la tarda, Hitler va pronunciar un discurs en l’Ajuntament engalonat. Era el primer discurs del líder alemany des de l’1 de setembre. Es diu qestava enfurismat perquè pensava que aquest discurs el faria a Varsòvia i no a Danzig. Hitler va deixar clar que encara no tenia una idea clara de com seria la futura Polònia ocupada. El dictador va assegurar que els soldats polonesos havien lluitat valerosament, que la sots-oficialitat havia complert amb el seu deure, però els comandaments intermediaris els havia faltat intel·ligència i que els seus comandaments superiors havien sigut pèssims, igual que l’organització polonesa. El líder alemany va afirmar que no tenien un govern subornable com el de 1918 i va deixar clar que mai capitularia. Al mateix temps, va demanar a França que deixés sola a la Gran Bretanya i va assegurar que els britànics en el tema de la propaganda eren uns aprenents, que tenien que aprendre d’ells, va exclamar. Després d’assegurar que no tenia cap intenció agressiva respecte a Gran Bretanya i França, Hitler va dir que les seves simpaties estaven amb el soldat francès perquè, en la seva opinió, no sabia molt bé per què tenia que combatre. En parlar dels britànics, va dir que ja coneixien les ofertes que els hi havia fet arribar i va assegurar que tenia el gran objectiu d’arribar a una sincera relació d’amistat amb el poble britànic. Segons sembla, cada vegada que es referia a Gran Bretanya es notava en el seu rostre certa ira. Tot i això, va advertir que podria ser que molt aviat tinguessin que utilitzar una arma amb la que no els podrien atacar referint-se a la Luftwaffe. En acabar el seu discurs, el líder alemany va invocar al Totpoderós en afirmar que havia beneït els seus exèrcits amb l’objectiu de fer comprendre als demés poder com n’era d’inútil la guerra i perquè els incités a reflexionar sobre els beneficis de la pau. En sortir de l’Ajuntament el seguien Wilhelm Keitel, Heinrich Himmler i Wilhelm Brückner, entre altres, amb els seus uniformes gris. La majoria d’ells anaven sense afeitar. El cap de les SS, com a màxim responsable de la seguretat de Hitler, apartava a tots els curiosos que s’havien apropat a l’Ajuntament i es queixava de que no ho fessin espontàniament.

El dictador es va allotjar aquell dia en el Casino-Hotel del centre turístic de Zoppot, un centre de vacances, on va exposar, davant un grup on hi havia els doctors Karl Brandt, Philipp Bouhler i Leonardo Conti, els seus plans per assassinar als dements de dins d’Alemanya. Durant una bona estona varen discutir el mètode més ràpid i menys dolorós per acabar amb ells. Hitler va atorgar a Bouhler i a Brandt la plena responsabilitat per ampliar les facultats de determinats metges, de manera que poguessin matar a tots aquells que patissin una malaltia incurable després de fer una valoració del seu estat mèdic.

---

En la Batalla, les tropes alemanyes i soviètiques es varen trobar a Best-Litovsk. Aquella trobada simbolitzava que Polònia havia perdut la seva sobirania i a partir d’aquell moment estaria dividida pels alemanys i pels soviètics. Després d’aquella trobada, les tropes soviètiques es varen retirar fins a la línia de demarcació del Vístula, tal hi com havien pactat amb els alemanys.

---

El comandant en cap, Walther von Brauchitsch, va emetre un Butlletí per la conducta dels soldats alemanys en el territori ocupat de Polònia on advertia als seus homes de l’enemistat que havien de tenir amb els que no fossin “membres de la raça alemanya”. A més, el general deia que la conducta cap als jueus no necessitava una menció especial.  

---

A Varsòvia, després de la Batalla de Bzura, els soldats polonesos que varen poder aconseguir fugir de la batalla varen entrar pel sud de la ciutat per col·laborar amb la defensa polonesa davant les forces alemanyes que havien pogut mobilitzar 175.000 soldats i es preparaven per un atac. Entre els que varen sortir hi havia el 60º Regiment d’Infanteria, que provenia de la ciutadella de Zoliborz, i va obrir pas a les tropes del comandant Kutrzeba. També varen sortir els Regiments d’Infanteria 144 i 360 per contrarestar un atac sobre el perímetre occidental de la ciutat. Diversos carros alemanys varen ser immobilitzats quan varen intentar entrar pels suburbis de la ciutat. Les tropes alemanyes que varen avançar massa varen ser capturades, però els alemanys no deixaven de bombardejar.

L’alcalde de la ciutat, Stefan Starzynski, va pronunciar un discurs per als varsovians en el que els va relatar la crua realitat en que es trobaven.

---

Els alemanys també es varen apoderar de la guarnició polonesa d’Oksywie. 

---

En el Bàltic, els alemanys varen ocupar la base naval militar polonesa de la ciutat portuària de Gdingen.

---

Els Einsatzgruppen d’Udo Woyrsch varen assassinar a més de 100 jueus a Prezkopana. A Kutno, els alemanys varen fer presoners a uns 105.000 polonesos.

En el Reich:

A Alemanya:

Segons Franz Halder, Reinhard Heydrich es va reunir amb l’Alt Comandament de l’Exèrcit i l’havia parlat amb Eduard Wagner dels plans de les SS per “netejar” Polònia de jueus, intel·lectuals, el clergat i l’aristocràcia. 

---

Davant dels dubtes de Iosif Stalin sobre si els alemanys respectarien la línia de demarcació acordada, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a l’ambaixador Werner von der Schulenburg per comunicar-li que l’autoritzava a dir a Stalin que els acords que ell mateix havia pactat amb el govern soviètic serien respectats perquè eren “la base fonamental de les noves relacions amistoses entre els dos països”.

---

En el poble d’Ottweiler, en el Sarre, els alemanys varen enterrar amb tots els honors militars al tinent francès Louis-Paul Dechanel, que havia mort quan comandava un destacament francès. Durant l’enterrament, una banda militar alemanya va interpretar La marsellesa. Els alemanys varen filmar tota la cerimònia.

A la Unió Soviètica:

Després de rebre el telegrama del seu ministre, Von der Schulenburg es va reunir amb Viatxeslav Mólotov, que aquest li va fer comprendre que la tendència inicial del govern soviètic, i de Stalin en particular, era la d’autoritzar l’existència d’una Polònia amputada per deixar pas a un projecte d’una divisió de Polònia per la línia Pissa-Narew-Vístula-San, i per aquest sentit desitjaven començar negociacions en aquest sentit. L’ambaixador va enviar un telegrama al seu govern per informar-los de les últimes declaracions. 

A França:

Les primeres tropes britàniques, un cos d’Exèrcit, va desembarcar al país, tot hi que no tenien previst que entressin en acció.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen enfonsar el portaavions Courageo.

A Estats Units:

El New York Times i altres diaris varen mencionar l’incident alemany a Gleiwitz del 31 d’agost juntament amb altres incidents semblants. 

Dilluns:

A Polònia:

Les tropes alemanyes del 3º Exèrcit i 10º Exèrcit varen envoltar Varsòvia per l’est, capturant a un total de 120.000 homes. Per la seva part, les forces soviètiques varen avançar 100 quilòmetres a l’oest trobant molt poca resistència i varen entrar en contacte amb els alemanys a Brest-Litovsk. La Brigada Mecanitzada Warsaw i el 1º Batalló de Carros Lleuger varen llençar un atac per intentar trencar les línies alemanyes per Tomaszow Lubelski. L’ofensiva va superar les línies de la 4º Divisió Lleugera, però la 2º Divisió Panzer va contraatacar i va impedir trencar la línia.

El govern polonès, sabent que era impossible que poguessin resistir, va escapar cap a Romania. La Brigada de Persecució també va ser evacuada a Romania amb 35 caces PZL.P11 i 8 P.7, l’últim que quedava de la Força Aèria polonesa. Notant l’alè dels alemanys, membres de l’oficina de codis xifrats polonesos varen marxar cap a París amb el vital codi alemany de la màquina Enigma.

---

Al llarg del riu Bzura, la defensa polonesa organitzada pel comandant Kutrzeba va començar a defallir després dels atacs del 16º Cos Panzer.

---

Durant un combat en la Batalla de Brochów, a 65 quilòmetres de Varsòvia, va morir cremat viu en el seu tanc el tinent Viktor von Ratibor, el príncep hereu de Hohenlohe-Schillingsfürst.

En el Reich:

A Alemanya:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va informar en el seu govern de que les simpaties d’una gran majoria de nord-americans anava cap als seus enemics i va avisar sobre les desastroses conseqüències per Alemanya de tota temptativa d’organitzar qualsevol sabotatge a Estats Units i, per aquest fet, va demanar que n’hi s’ho plantegessin.

---

A Sachsenhausen, els nazis varen torturar fins la mort al periodista  i sindicalista Lothar Erdmann.

---

Els alemanys varen ordenar en els jueus que es construïssin els seus propis refugis antiaeris.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin es va tornar a reunir amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg i li va expressar els seus dubtes de si ells, els alemanys, respectarien la línia de demarcació marcada. L’ambaixador el va intentar tranquil·litzar, però sense molt d’èxit. Von der Schulenburg va enviar ràpidament un telegrama al seu govern per demanar fer una nova declaració per treure els dubtes de Stalin.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen sentir per la ràdio a William Joyce des de Berlín, que els va dir que havien perdut la guerra. A la vegada, el The Times va treure un article titulat: Stalin tendeix la mà, en el qual es va acusar al líder soviètic d’ajudar als alemanys en complir els seus desitjos territorials.

Diumenge:

A Polònia:

A les quatre de la matinada, la Unió Soviètica va envair per sorpresa l’est de Polònia, tal hi com havien pactat amb els alemanys. Iosif Stalin va anunciar que l’Estat polonès havia deixat d’existir i que per tant no es lligava a cap pacte de no agressió que havia firmat anteriorment amb el govern polonès. Viatxeslav Mólotov va declarar a Moscou que el govern polonès havia deixat d’existir i va dir que, per tant, s’havien donat ordres a les tropes soviètiques perquè ocupessin a l’est de Polònia. L’ambaixador polonès a Moscou va ser informat aquelles primeres hores del matí de que l’exèrcit soviètic havia començat a intervenir a Polònia Oriental per “protegir a la seva població germana bielorussa i ucraïnesa. Al mateix temps, li varen prometre que la Unió Soviètica mantindria una rigorosa neutralitat en el conflicte polonès. 

El govern polonès, veient que ja no hi havia res a fer, va entrar a Romania, on va quedar reclosos per les autoritats romaneses. Edward Smigly-Rydz va ordenar també a totes les unitats poloneses que es retiressin a Romania. A les dues de la tarda, Stalin es va reunir amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg per anunciar-li que atacaven Polònia com havien pactat i li va prometre que els avions soviètics atacarien la regió de l’est de Lvov. A dos quarts de sis de la tarda, l’ambaixador va enviar un telegrama amb la màxima urgència i d’alt secret al seu govern per informar de la reunió amb el dictador soviètic. 

Ràpidament, dos grups d’exèrcits es varen dirigir cap a la línia de demarcació. Uns 160 quilòmetres abans d’arribar es varen trobar amb tropes alemanyes que havien obert pas a l’est de Polònia. Els alemanys es varen retirar i varen entregar en els soviètics uns quants presoners de l’exèrcit polonès. El OKW va emetre una directiva a les seves uniats senyalant als punts màxims d’avanç cap a l’est.

A la tarda, l’Alt Comandament polonès va ordenar que el KOP i altres unitats en la frontera oriental no entressin en combat amb les forces soviètiques excepte en defensa pròpia o si aquestes interferien amb el replegament polonès. Aquesta ordre va facilitar l’avanç de l’exèrcit soviètic, ja que només es van trobar amb algunes forces en els controls fronteres i algunes unitats de cavalleria que s’estaven agrupant. Milers de polonesos varen ser capturats per les forces soviètiques. Alguns varen preferir rendir-se abans als soviètics que als alemanys. Però l’ordre de l’Alt Comandament no va arribar a tots els fronts. El general de brigada Orlik-Ruckemann va ordenar als seus homes que entressin en combat.

Durant els primers contactes, els caces polonesos varen destruir un R-5 i dos bombarders SB-2, a més d’altres tres aparells soviètics.

---

El 4º Exèrcit alemany, procedent de Pomerània, es va unir amb el 3º Exèrcit a Prússia Oriental per tallar el pas de Danzig i per deixar els polonesos sense sortida al mar. Per la seva part, el 10º Exèrcit alemany, sota les ordres del general Johannes Blaskowitz, va rodejar els polonesos a Cracòvia i a Lódz, i un altre exèrcit alemany va envoltar la ciutat de Varsòvia. La capital va ser bombardejada a les dotze del migdia, destruint en gran part la catedral, on hi varen morir diverses persones, i el Palau Reial. Les divisions blindades alemanyes, amb la seva brutal superioritat, varen sembrar el caos en els dispositius militars polonesos. A més, el 19º Cos de Heinz Guderian va entrar en contacte amb les patrulles del 14º Exèrcit de Wilhelm List a Wlodawa, a 80 quilòmetres al sud de Brest-Litovsk, ocupada el dia anterior, tancant d’aquesta manera els extrems de la segona gran pinça.

A la Unió Soviètica:

Durant la reunió esmentada entre Stalin i Von der Schulenburg hi va haver les primeres discrepàncies. Stalin no estava d’acord en el comunicat comú destinat a justificar la conquesta de Polònia perquè, en la seva opinió, presentava els fets de manera massa franca, fet pel qual va redactar la seva pròpia versió i va obligar en els alemanys a acceptar-la. El dictador declarava en ella que l’objectiu comú d’Alemanya i de la Unió Soviètica era restaurar la pau i l’ordre “destruïts pel desintegrat Estat polonès, i ajudar al poble polonès a establir noves condicions per la seva vida política”. 

A França:

Preparant el país per la guerra, el govern va donar l’ordre de mobilització general i es va convocar a tots els homes, inclús els de les colònies, per entrar a les forces armades franceses i lluitar contra Alemanya.

A l’Atlàntic:

El portaavions britànic HMS Courageous, de 22.500 tones, que estava de patrulla anti-submarina, va ser interceptat en els Western Approaches, en el canal de Bristol, per dos torpedes llançats pel U-29 comandat per Otto Schuhart. Després de tocar el portaavions, el submarí alemany va descendir immediatament a màxima profunditat. El portaavions es va enfonsar amb només 15 minuts i 515 homes varen morir. La resta, uns altres 500, varen sobreviure. Alguns dels supervivents van passar més d’una hora en el Mar del Nord, on van mantenir la moral cantant cançons populars de l’època com Roll Out the Barrel i Show me the Way to Go Home. Llavors, les autoritats navals britàniques varen actuar ràpidament i varen retirar els portaavions de les seves activitats amb l’objectiu de conservar aquestes embarcacions per altres funcions marítimes. Karl Döenitz va mencionar en el seu diari que havia sigut un gloriós èxit.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Per tal de demostrar que no tenien res a veure amb l’enfonsament de l’Athenia el 3 de setembre, Erich Raeder va convocar a l’agregat naval nord-americà i li va assegurar que havia rebut els informes de tots els submarins dels que resultava que quedava definitivament establert que l’Athenia no havia sigut enfonsada per cap embarcació alemanya, Raeder li va demanar que informés al seu govern, cosa que fer d’immediat. 

---

Ernst Telschow, secretari general de la Kàiser Wilhelm Gesellschaft (Societat Kàiser Guillem), va escriure-li a Peter Debye per comentar-li que a partir d’aquell moment l’Institut actuaria per objectius militars i tecnològics i desenvoluparia activitats implicades en l’economia de guerra. També li va comentar que les investigacions que havien dut a terme no podien deixar-se a mans d’un estranger i el convidava o bé a sol·licitar la nacionalitat alemanya o abandonar el projecte. Debye va acceptar una antiga oferta a una universitat nord-americana. 

---

A Berlín, a la nit, dos artefactes varen esclatar. Un davant del Ministeri de l’Aire i l’altre davant el quarter general de la Gestapo a l’Alexanderplatz. Ni la premsa ni la ràdio varen parlar d’aquells atemptats. Els autors varen escapar gràcies a les apagades de llum.

---

El Börsen Zeitung va treure un article en el que va informar de que Charles Lindbergh alertava sobre l’agitació de les potències occidentals.

A Polònia:

A la línia del riu Bzura, on els polonesos havien atacat amb cert èxit al 8º Exèrcit alemany, 820 avions alemanys varen descarregar 328 tones de bombes sobre les tropes poloneses de l’Exèrcit de Poznan, causant un greu efecte desmoralitzador entre els seus soldats, molts dels quals varen tirar les armes. Els comandants alemanys varen demanar a la Luftwaffe que ataqués als polonesos desarmats. Al mateix temps, el 16º Cos Panzer es va llençar també a l’atac. A la tarda, el comandant polonès Kutrzeba va ordenar a les seves unitats que intentessin trencar la bossa alemanya a través d’una bretxa al nord de Sochaczew que la 4º Divisió Panzer no podia controlar. 

A terra, el 19º Cos Panzer de Heinz Guderian va conquerir la ciutat de Brest-Litovsk. A més, els alemanys varen enfonsar els minadors costers polonesos. 

---

A Varsòvia, en el barri jueu es va celebrar una festa per resar quan de sobre varen caure una ràfega de bombes alemanyes, causant morts i la destrucció de diversos edificis. Els supervivents es varen refugiar en desordre al barri de Praga. A mitjanit, els alemanys varen anunciar que si Varsòvia no es rendia en dotze hores utilitzarien tots els mètodes militars per sotmetre’ls.

A la Unió Soviètica:

A les sis de la tarda, l’ambaixador Werner von der Schulenburg es va reunir amb Viatxeslav Mólotov i aquest li va prometre que la intervenció militar de la Unió Soviètica era imminent i que Iosif Stalin estava reunit amb els seus caps militars. El ministre li va afegir que el govern soviètic tenia la intenció de justificar la seva acció dient que com que l’Estat polonès havia deixat d’existir ells, els soviètics, consideraven que tenien l’obligació d’intervenir per protegir als ucraïnesos i els russos blancs. Mólotov li va reconèixer que aquest pretext podria ofendre als alemanys, però li va demanar que no hi donessin importància perquè només era un pretext fals. Von der Schulenburg va telegrafiar immediatament la seva reunió al Kremlin al seu govern. 

A França:

A París hi va morir l’ex líder del SPD i el líder del Sopade, Otto Wels.

A Mongòlia:

Aquell dia va acabar la Batalla de Jalkin Gol entre les tropes soviètiques i les tropes japoneses. Els japonesos varen sol·licitar el cessament de la guerra davant la imminent derrota. Dels més de 30.000 soldats del bàndol japonès, 8.500 varen morir i uns altres 10.000 varen resultar ferits, mentre els mongols i els soviètics varen perdre més de 6.500 vides i varen partir 15.000 ferits.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Joachim von Ribbentrop va respondre les preguntes realitzades per Viatxeslav Mólotov a l’ambaixador Werner von der Schulenburg el dia anterior a través d’un telegrama molt urgent i d’alt secret. El ministre alemany li va assegurar que Varsòvia seria ocupada en uns dies i que Alemanya seria favorable a una operació militar soviètica immediata. Sobre el pretext que volien utilitzar per tal de que no semblés que agredien a Polònia, Von Ribbentrop li va prometre que no els molestaria que els donessin la culpa de la intervenció soviètica i va acabar el telegrama demanant que fixés el dia i l’hora del seu atac a Polònia.

---

August Dickmann va ser el primer objector testimoni de Jehovà executat al camp de concentració de Sachsenhausen.

A Polònia:

A Varsòvia, el 3º Exèrcit del comandant Georg von Küchler va tancar l’accés a la ciutat des de l’est i varen iniciar una ofensiva al nord de la capital per les dues ribes del Vístula amb el suport del Grup d’Exèrcits del Nord de Fedor von Bock. El suburbi de Praga va rebre de ple els impactes dels primers projectils. En aquells moments, només una franja de terra al llarg del riu Vístula, que comunicava amb el bosc de Kampinos, al sud de la ciutat, i amb Modlin, seguia en mans poloneses. A dins la capital, el general polonès Julius Rommel va rebutjar discutir una proposta de rendició formal dels alemanys, mentre el govern polonès va arribar a la frontera romanesa. Per altra banda, els alemanys varen encerclar la ciutat de Kuno i la ciutat de Brest-Litovsk, a 120 milles a l’est de Varsòvia, es va rendir.

---

A Jaroslaw, al sud del país, Adolf Hitler va observar a les forces alemanyes quan creuaven el riu San. En aquells moments els seus generals el varen informar que Varsòvia havia quedat rodejada i li varen aconsellar que deixés morir de gana a la gent. Hitler va rebutjar el pla i va ordenar bombardejar la capital polonesa fins que es rendís. Volia anar ràpid en acabar amb la campanya. 

A Eslovàquia:

4.000 soldats eslovacs de la guarnició de Kremnica varen protestar amotinant-se per la participació d’Eslovàquia a la guerra. Polònia era un tradicional aliat dels eslovacs. 

A l’Atlàntic:

Els primers centenars de combois atlàntics britànics van sortir de Halifax, Nova Escòcia. Per altra banda, la tripulació de l’enfonsat U-39, que havia sigut feta presonera pels britànics el dia anterior va ser portada pel destructor Foxhound a Kirkwall, a les illes Orcades.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va firmar a Nomonhan un armistici amb Japó per Manxúria.

Dijous:

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen capturar la ciutat de Gdynia i Przemysl, aquesta al sud del país, a la riba del San, on un terç de la població de 17.000 habitants eren jueus. 43 dels principals ciutadans jueus varen ser arrestats, colpejats i, a continuació, afusellats. Per la seva part, el 19º Panzer Grup del comandant Heinz Guderian tenia a l’abast Brest-Litovsk, que ocuparia dos dies més tard. D’aquesta manera, el Front Nord polonès va quedar totalment devastat. Però els alemanys varen sobrepassar la Línia Curzon, que s’havia establert com màxim punt de l’expansió alemanya, i el general Guderian va tenir que donar explicacions al comissari soviètic Vladimir Yulianovitch. Per corregir la seva errada, el general alemany li va proposar una desfilada conjunta entre alemanys i soviètics per mostrar que tot estava solucionat. La desfilada es faria el 22 de setembre. Per l’altre costat, les tropes poloneses sota el comandament del general Juliusz Zulauf varen arribar a Varsòvia després de retrocedir des de Narew. Però aquell dijous la Luftwaffe va bombardejar Varsòvia quan les sinagogues estaven plenes en motiu de l’Any Nou jueu. 

---

En una reunió, Reinhard Heydrich va explicar en els caps de la Policia de Seguretat els seus punts de vista sobre el “problema” jueu a Polònia, afegint que els suggeriments de Heinrich Himmler sobre els jueus serien presentades a Adolf Hitler, i que només ell podria decidir.

Aquell mateix dia i complint ordres des de dalt, els alemanys varen afusellar a la ciutat de Sieradz a set polonesos, cinc d’ells jueus. A Czestochowa, el govern civil alemany va ordenar que tots els béns industrials i comercials dels jueus fossin entregats sense tenir que compte si el seu propietari havia fugit o no de la ciutat. A Piotrków es va publicar un decret que prohibia en els jueus romandre en els carres després de les cinc de la tarda. 

En el Reich:

A Alemanya:

En els noticiaris es va mostrar el material rodat sobre els jueus polonesos.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va citar a Werner von der Schulenburg al Kremlin per confirmar-li que l’exèrcit soviètic intervindria a Polònia abans del previst, però abans volia saber quan cauria Varsòvia, ja que per justificar davant del poble i l’opinió mundial la seva operació necessitaven que caigués la capital polonesa. També volia saber com ho acceptarien els alemanys que els fessin responsables de la intervenció soviètica, al·legant que havien de defensar als ucraïnesos i als russos blancs que vivien a Polònia de “l’amenaça” alemanya. L’ambaixador li va prometre que es posaria en contacte amb el seu govern per respondre-li les qüestions plantejades.  

A l’Atlàntic:

A l’oest de les illes Hèbrides, el U-39 es va topar amb el portaavions britànic Ark Royal, el més modern de la flota britànica. Havia salpat de la base de Scapa Flow juntament amb sis destructors (Firedrake, Fowhound, Faulknor, Eskimo, Lung i Tribal) per buscar l’embarcació mercantil Faned Head, que estava sent perseguit pel U-30. A les tres de la tarda, el U-39 va disparar dos torpedes abans de submergir-se a més profunditat. Cap dels dos torpedes va tocar el seu objectiu. Després de fallar, el Foxhound, després el Faulknor i per últim el Lung, varen llançar les seves càrregues de profunditat de forma successiva per interceptar aquell submarí alemany. Les explosions varen danyar al U-39 i el capità Gerhard Glattes va ordenar pujar a la superfície per abandonar el submarí. Un cop varen sortir a la superfície, els tres destructors britànics els varen disparar sense contemplacions, però varen cessar el foc quan varen veure que la tripulació abandonava el submarí i saltaven al mar. Tots, 44 homes, un d’ells ferit lleu, varen ser rescatats pels destructors abans de que el submarí s’enfonsés definitivament. Els presoners varen ser traslladats al Foxhound.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Una circular aprovada pel Govern contemplava l’assignació de botigues especials d’alimentació als jueus per tal de que només poguessin anar a comprar en aquestes botigues tal hi com s’havia aprovat el dia anterior. En aquesta circular si podia llegir un informe de la Gestapo de Bielefeld que deia:

S’ha comprovat que, després de la introducció de vals de compra per aliments de primera necessitat, també fan cua els jueus davant de les botigues d’alimentació. Amb la seva sola presència, els jueus són una provocació. No es pot demanar a cap alemany que faci cua amb un jueu davant d’un establiment.

En la Batalla per Polònia:

La Luftwaffe va atacar en massa més al nord de Lódz. En el Bàltic va acabar la resistència polonesa en els voltants de la ciutat portuària de Gdingen després de que el cuirassat DKM Schleswig-Holstein ataqués el port polonès.

---

Els tancs alemanys varen començar a escalfar motors a les afores de Varsòvia per llençar un potent contraatac. L’ofensiva començaria el dia 15. 

---

Una de les divisions de la Totenkopf de les SS, la Divisió Brandenburg, va posar en marxa el pla de neteja i seguretat, que incloïa, segons la seva pròpia font, l’arrest i afusellament de grans quantitat d’elements sospitosos, saquejadors, jueus i polonesos. Aquell mateix dia, el general de la intendència de l’Alt Comandament de l’Exèrcit va ordenar al Grup d’Exèrcits del Sud deportar a tots els jueus de la part oriental de l’Alt Silèsia al territori que aniria a ser ocupar en breu per l’exèrcit soviètic. 

A França:

Eduard Daladier va constituir el gabinet de guerra i ell mateix va ocupar la cartera d’Afers Exteriors.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el vagó de treball del general Wilhelm Keitel en el tren d‘Adolf Hitler es va celebrar una conferència militar on hi varen assistir Lahousen, el ministre Joachim von Ribbentrop, l’almirall Wilhelm Canaris, el propi Keitel i el general Alfred Jodl. En començar la reunió, Von Ribbentrop li va explicar a Canaris els objectius polítics a Polònia, però el cap de l’Abwehr es va oposar a l’atac aeri previst a Varsòvia perquè creia que donaria una molt mala imatge a l’exterior. En seguit, Keitel li va respondre que aquella decisió l’havia decidit Hitler i Joseph Goebbels i que ell no havia decidit res. Però Canaris, insatisfet amb la resposta, li va continuar criticant la decisió de bombardejar la capital polonesa i li va comentar que tenia coneixement de les execucions en massa que estaven planificant-se per Polònia i es va oposar a les pràctiques assassines de la Wehrmacht. Canaris li va dir que l’havien informat que els membres de la noblesa polonesa i els bisbes i sacerdots catòlics havien sigut senyalats per ser assassinats. Keitel li va insistir que aquelles decisions les havia pres el propi Hitler i que si la Wehrmacht no complia les ordres les SS, li va assegurar que la policia de Seguretat i altres organitzacions farien aquella feina. Per tancar el tema, Keitel li va aconsellar que si fos ell no es posaria en aquell tema i repetidament li va dir que Hitler havia demanat una neteja política i que s’havia d’acabar amb la intel·ligència, la noblesa, l’Església i els jueus polonesos. A continuació es va parlar d’una possible col·laboració amb un grup ucraïnès i Canaris va ser elegit com l’encarregat de parlar amb aquell grup per provocar un aixecament a la regió de Galitzia amb l’objectiu d’exterminar els jueus i els polonesos.

Després de la reunió, Canaris va baixar del tren i va parlar amb Von Ribbentrop. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que l’aixecament ucraïnès havia de provocar l’incendi de totes les finques dels polonesos i la mort de tot els jueus. Després, Canaris es va reunir amb Hitler, però no li va comentar res dels seus pensaments. Un cop acabada la reunió es va dirigir a Ilnau, a l’Alta Silèsia, per continuar queixant-se d’aquells assassinats i després va tornar a Berlín ben consternat.

Precisament, aquell dia el govern alemany va ordenar en els jueus de tot el Reich que compressin només en unes botigues especials pertanyents a “aris de confiança”.

---

En el camp de presoners de Stalag II-A, en la regió de Meckenburg, al nord de Berlín, varen arribar els primers presoners polonesos. Els interns reclosos en aquest camp varen rebre un tracte sever.

A Polònia:

Uns quants soldats de la 1º Divisió de Muntanya del general Wilhelm List estaven lluitant a prop de Lvov, mentre uns altres s’estaven movent cap al nord des dels seus caps de pont situats en el riu San. Veient imparable l’avanç alemany, els polonesos varen evacuar Gdynia.

En el front occidental:

A Alemanya, l’avanç dels soldats francesos en territori alemany va ser frenat en veure els francesos que ja era impossible una victòria polonesa a Polònia. Les avantguardes franceses varen arribar a la línia defensiva al voltant de Büblingen, Hinterwald, Uberwald i al Bosc de Wandt. A més havien ocupat la localitat de Brenschelbach. Maurice Gamelin va ordenar en el comandant de l’ofensiva en el Sarre, el general Pretelat, que aturés l’avanç i passés a la defensiva.

A Escòcia:

A Kirkwall, l’espia alemany Alfred Wehring, que es feia passar per rellotger sota el nom fals d’Albert Oertel, va enviar un missatge a Berlín que deia:

Ha arribat el paquet. Espero una nova partida d’aquí un mes. Espero confirmació.

Aquelles paraules varen ser llegides per la Kriegsmarine i volia dir que la fortalesa de Scapa Flow podia ser atacada, ja que havia trobat una solució per penetrar la inexpugnable fortalesa. L’atac es produiria la nit del 13 d’octubre.

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic sud, tal hi com estava establert, el Graff Spee va arribar a Pernambuc, Brasil, però no va rebre més instruccions durant les següents dues setmanes.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Segons un informe del règim nazi, no hi havia raó per suposar que la població alemanya no deixés de creure que Adolf Hitler era un “frustrat amant de la pau”. La propaganda alemanya venia a la gent que Hitler només buscava la pau i que les democràcies occidentals li buscaven la guerra. Tot i això, les esferes militars continuaven rebent informacions i notícies sobre la massacre de jueus organitzada per les SS. Per exemple, un informe mencionava que les SS havien tancat a un gran número de jueus a una sinagoga i després els haurien afusellat. El coronel Eduard Wagner va escriure en el seu Diari que ara estaven donant una ordres implacables, del qual el seu esborrany havia escrit ell mateix. Wagner escrivia orgullós que no hi havia res millor que la pena de mort i que era l’única solució en els territoris ocupats.

---

En el comunicat de guerra d’aquella jornada es va mencionar foc d’artilleria francesa en el front occidental. El D.A.Z. va publicar aquella nit que els polonesos bombardejaven Varsòvia.

---

Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten. El cap de les SS, que l’últim cop que s’havien vist (26 d’agost) li havia assegurat que ni els francesos ni els britànics els declararien la guerra, va afirmar-li que no era Gran Bretanya qui els havia declarat la guerra, sinó els jueus britànics, fet, segons Himmler, alleugerava a Hitler. Tot i això, Himmler li va confessar que el dictador estava fermament decidit a permetre que la Luftwaffe destruís les ciutats britàniques fins que els ciutadans britànics “comprenguessin l’error que havien comès amb els jueus”. Un cop hi hagués una pau segellada, Himmler li va prometre que Hitler tractaria als britànics com germans. Kersten va mostrar els seus dubtes, però el cap de les SS es va mostrar ferm en dir-li que els submarins alemanys acabarien amb totes les provisions que rebien els britànics de l’exterior. Inclús va anar més enllà en comentar-li que un cop acabés la guerra acabarien amb els grans industrials, els grans terratinents, els alts funcionaris i els intel·lectuals alemanys. La indústria pesada, segons Himmler, havia de ser nacionalitzada, igual que les grans propietats agrícoles. En comentar-li que el que proposaven fer era semblant a les idees comunistes, Himmler li va assegurar que Hitler estava totalment encontra del comunisme, l’únic que introduiria “alguns aspectes del comunisme que li semblaven encertats”.

A Polònia:

A Cracòvia, en una reunió amb Reinhard Heydrich i Bruno Streckenbach, li varen anunciar a Udo von Woysch, el cap d’un grup operatiu de les SS, que Himmler havia ordenat que s’adoptessin les mesures més dures possibles contra els jueus, de manera que aquests es veiessin obligats a marxar a l’est i abandonar l’àrea controlada pels alemanys. 

---

Leni Riefensthal va arribar a Konskie, just després de que es trobessin diversos cadàvers; els d’un destacat oficial de la Policia, tres agents i dos soldats, tots alemanys. L’Exèrcit va culpar de les morts als jueus de la població, als que va reunir a la plaça del mercat el dia següent. Els varen ordenar cavar tombes per als alemanys morts mentre els estomacaven de valent. Quan l’oficial de l’Exèrcit al comandament del lloc, Bruno Kleinmichel, va observar que els jueus estaven esporuguits tement ser ells qui anaven a ser enterrats, va llençar un tret d’advertència, però l’efecte va fer el contrari de l’esperat. Els soldats alemanys els va venir un atac de pànic i varen disparar contra els jueus, matant a 19 d’ells i ferint-ne molts més. Riefensthal i el seu equip sempre varen negar haver presenciat aquests assassinats a sang freda, però a finals dels anys 40 va aparèixer una fotografia en la que se la veia a la plaça de la ciutat rodejada pels soldats alemanys. S’ha de dir que la seva expressió es de incredulitat i d’impressió. A part, Von Manstein va confirmar en les seves memòries que la cineasta berlinesa havia estat a la plaça. Que Riefensthal va quedar commocionada pel que acabava de veure ho demostra a la protesta que va registrar al comandant Walther von Reichenau, que, segons va confirmar Von Manstein, va condemnar a Kleinmichel a dos anys de presó i una degradació a soldat. Mai va complir la condemna.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

El govern del Protectorat establert a Praga va anunciar que els txecs capturats lluitant juntament amb “l’enemic” serien afusellats com a traïdors.

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen creuar el riu San direcció a Lemberg. La imminent desintegració del Front Nord, va fer que Edward Rydz-Smigly ordenés el replegament de les forces poloneses en l’anomenat Cap de pont romana.

A la Unió Soviètica:

El Govern va anunciar una mobilització general. Els soviètics ja estaven preparant la invasió a Polònia.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit alemany va llançar un contraatac sobre el poble d’Apach, on es concentraven els soldats francesos del 4º Exèrcit, que va fracassar perquè al cap d’unes hores els francesos varen recuperar la localitat.

A Polònia:

Adolf Hitler va visitar el barri jueu de Kielce. El seu cap de premsa, Otto Dietrich, va escriure que l’aspecte d’aquella gent anava més enllà de l’imaginable i va assegurar que vivien enmig de la brutícia, en vivendes on a Alemanya ni tant sols hi viuria un vagabund.

---

Precisament, Adolf Eichmann i Franz Walter Stahlecker varen discutir els plans per deportar els jueus polonesos de Polònia oriental que vivien a Moravska-Ostrava i a Viena. El pla va passar per Reinhard Heydrich i va tornar després com una ordre per Eichmann del cap de la Gestapo, Heinrich Müller, tot i que Müller mencionava Moravaska-Ostrava i Kattowitz enlloc de Viena. Eren clars els plans dels alemanys respecte als jueus. Durant aquell dia varen arribar la primeres notícies a les oficines militars d’una matança de jueus perpetrada per les SS. Les víctimes havien sigut tancades en una sinagoga i un gran número havien sigut assassinades. Franz Halder va apuntar en el seu diari que un grup homes de les SS, després de fer treballar a 50 jueus tot el dia en la reparació d’un pont, els havien empès dins d’una sinagoga i els havien matat a trets.

Wilhelm Canaris, que s’oposaria a aquells assassinats, va anar al front per veure en acció l’Exèrcit i va quedar parat de que els oficials del Servei Secret li parlessin d’una orgia de massacres. El varen informar de que obligaven als civils polonesos a cavar tombes massives, que després els alineaven al costat i els mataven a continuació amb les metralladores.

A més a més, el capità general Fedor von Bock va ordenar que si es disparava des d’un poble situat darrere el front i resultava impossible identificava des d’on sortien els trets, el poble havia de quedar reduït a cendres.

---

A la ciutat de Lublinitz i va arribar-hi la cineasta Leni Riefensthal, vestida amb una guerrera, pantalons de muntar i botes altes toves; del cinturo de cuir que adornava els seus malucs hi penjava una pistola, acompanyada d’una unitat de gravació. Seguia a Hitler amb la intenció de gravar les seves victòries, fet que no li va fer gens de gràcia a Erich von Manstein. El general li va aconsellar que no s’aventurés tant, però la cineasta li va contestar que era desig de Hitler gravar el front i va expressar el seu desig de continuar, juntament amb l’equip tècnic, fins a Konskie, on el dictador hi acabava de passar. Von Manstein no va tenir més remei que deixar-la avançar.

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen arribar a Narew i el Bur. A les a fores de Varsòvia varen arribar-hi unitats blindades del Grup d’Exèrcits del Sud, però no varen intentar entrar a la ciutat. Al final del dia, la 10º Divisió Panzer ja havia arribat al sud del riu Biebrza i havia immobilitzat a la Brigada de Cavalleria Suwalska.

---

Al llarg del riu Bzura, després de la contraofensiva polonesa del dia anterior, dues divisions alemanyes es trobaven en retirada i els polonesos varen fer uns 1.500 presoners només de la 30º Divisió.

---

Per tal de coordinar la confusa situació en el marge oriental del Vístula, el mariscal Edward Rydz-Smigly va crear dos nous comandaments: el Front Nord i el Front Sud.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov i Werner von der Schulenburg es varen reunir per parlar de les intencions militars soviètiques a Polònia. El ministre li va reconèixer que el govern soviètic estava molt sorprès per la rapidesa en que els alemanys estaven avançant per Polònia, però el va advertir de que per culpa d’això la Unió Soviètica estava en una situació complicada per actuar. Mólotov també li va fer al·lusió al pretext que el Kremlin pensava invocar per la seva pròpia agressió a Polònia. En acabar la reunió, Schulenburg va advertir immediatament al seu govern a través d’un telegrama molt urgent de que la caiguda imminent de Polònia col·locaria a la Unió Soviètica en la obligació d’ajudar als ucraïnesos i als russos blancs “amenaçats” per Alemanya. L’ambaixador els va dir que aquest argument era necessari pel govern soviètic per explicar al seu poble la intervenció de la Unió Soviètica, evitant d’aquesta manera que semblés una agressió.

A França:

La principal Força Expedicionària Britànica (BEF), uns 160.000 homes i 24.000 vehicles, sota el comandament de lord John Gort, va començar a desembarcar a França.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va escriure que no esperava cap victòria militar, ja que dubtada de que la poguessin aconseguir, però sí que veia previsible un enfonsament interior del front alemany.

A Canadà:

El govern canadenc va declarar la guerra a Alemanya.