Dijous:

En el Reich:

A Frankfurt, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs on va dir que la història de la seva vida s’havia convertit en una peregrinació a través d’Alemanya. El dictador va dir textualment davant d’un nombrós públic entusiasta:

L’obra per la que fa 90 anys els nostres pares varen lluitar i varen sagnar es pot considerar ara com aconseguida. Jo estic convençut, i tinc la ferma esperança, de que aquesta obra, el nou Reich alemany, existirà per l’eternitat perquè està sent suportat pel mateix poble alemany, recolzat en l’etern desig del poble alemany de tenir el seu propi Reich. 

---

Segons els informes que provenien del districte de Berchtesgaden, la gent estava molt contenta perquè l’Adolf Hitler havia aconseguit un gran èxit en unir Àustria i Alemanya sense fer servir les armes. A Berchtesgaden mateix, una multitud de gent esperava a la carretera durant hores per saludar el pas de les tropes alemanyes.

A Polònia:

El govern polonès va aprovar una llei que retirava la nacionalitat a tot ciutadà que hagués residit els últims cinc anys fora del país. Alemanya, on hi vivien 56.480 jueus polonesos, es va veure molt afectada per aquella llei, ja que molts d’aquests jueus polonesos volien fugir del Tercer Reich cap a Polònia i ara no ho varen poder fer.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, finalment Samuel Goldschmidt, un jueu propietari d’un terreny de 9.600 metres quadrats situats al llac en la Inselstrasse 12/14 de Schwanenwerder, es va veure obligat a vendre la seva propietat a la capital alemanya. Després, l’alcalde Lippert va comunicar al notari Otto Kamecke, l’advocat defensor de Joseph Goebbels en l’època de lluita pel poder, que el concessionari del terreny era Goebbels.

---

Otto Winter, propietari de l’Editorial Universitària Karl Winter a Heidelberg i que el dia 18 de març havia rebut autorització per publicar l’obra de Baruch Spinoza, li va donar les gràcies a Alfred Rosenberg per l’autorització i li va preguntar si podia eludir a ella en l’anunci que pensava col·locar en el Bolletí de la Indústria del Llibre Alemany per temor a possibles atacs injustificats.

A la Gran Bretanya:

El London Times va publicar que el gauleiter Eigruber, de l’Alta Àustria, havia anunciat a Gmunden que per aconseguir els objectius de la causa nacionalsocialista a la seva província havia tingut que construir un camp de concentració per als “traïdors” de tota Àustria. 

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Lords, l’arquebisbe de Canterbury va celebrar l’Anschluss argumentant que s’havia eliminat una llaga persistent del cor de la política europea sense vessar una gota de sang. Lord Redesdale va anar més enllà i va afirmar que Adolf Hitler mereixia la gratitud del món sencer per haver “impedit una guerra civil catastròfica per Europa”. El laborista lord Ponsonby va fer una crida al Govern perquè abandonés el seu programa armamentístic i intentés portar els alemanys a la taula del diàleg. Entre els convidats a la Cambra hi havia l’ambaixador soviètic Ivan Maiski, que va quedar astorat en veure la reacció dels aristòcrates britànics.

A Canadà:

El primer ministre Mackenzie King va escriure en el seu diari, que havia sortit un tema molt difícil quan el president Franklin Delano Roosevelt havia apel·lat a diversos països perquè s’unissin als Estats Units i admetessin refugiats d’Àustria, Alemanya… El primer ministre afirmava que això suposava admetre a molts jueus i va escriure que pensava que no es guanyaria res amb crear un problema intern en intentar resoldre’n un internacional. King creia que si acollien a un número important de jueus hi hauria disturbis.

En el Japó:

Es va iniciar la construcció del cuirassat Musashi.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir durant tres hores en una reunió secreta amb Konrad Henlein, el cap del Partit Alemany dels Sudets, el SPD, per discutir la situació dels alemanys que vivien en els Sudets, territori que el líder alemany volia integrar dins del Reich. En la reunió també hi havia Joachim von Ribbentrop i Rudolf Hess. Hitler li va entregar instruccions perquè insistissin en la reclamació dels seus drets, uns drets que tal i com li va dir havien de ser impossibles d’acceptar per part del govern txec. Henlein li va exposar el seu punt de vista sobre la situació i li va dir que havien d’exigir més que mai, paraules que li varen agradar a  Hitler. El dictador va afirmar que tenia que evitar tota col·laboració amb el govern txec i començar una campanya d’alliberació total dels alemanys dels Sudets. Tot estava preparat per entrar en guerra i, aquell mateix dia, complint els desitjos del dictador, el OKW va començar a planificar el desplegament d’unitats alemanyes contra els txecs des del territori austríac.

---

El govern alemany va aprovar una nova llei sobre les associacions culturals jueves en que les va privar del seu estatus com a corporacions públiques, eliminant d’aquesta manera una important protecció legal i varen ser sotmeses a impostos més durs. Al mateix temps, Hermann Göering va donar ordres per prendre mesures discretes per la “re-direcció” de l’economia jueva a Àustria. En altres paraules s’havia d’aplicar un procés d’arianització. Al mateix temps, Hans Hefelmann, membre de la Cancelleria del Führer, va demanar al SD i específicament a la subsecció II-112 que recollís tota la documentació rellevant dels Mischlinge. Els funcionaris del II-112 varen senyalar que el pròxim cens de població oferirien un recompte exacte d’aquest grup.

A Suïssa:

El Consell Federal Suïs es va reunir per decidir que tots els portadors de passaport austríac estarien a partir d’ara obligats a obtenir un visat per entrar a Suïssa. Els suïssos volien evitar una massiva arribada d’immigrants austríacs i tenien por que es creessin grups antisemites, ja que preveien que la majoria d’immigrants serien jueus que fugirien del Tercer Reich. El Consell va decidir actuar amb força i crueltat contra la immigració de jueus estrangers, sobretot si procedien de l’Est. Aquesta seria la postura suïssa durant els següents anys.

A Viena, Hermann Göering va pronunciar un discurs per anunciar la integració de l’economia austríaca en els programes del pla Quatrienal, i els seus enviats varen començar a fer-se amb el control de la important indústria pesada i de les empreses d’enginyeria. El ministre alemany també va dir que Viena ja no es podia anomenar una ciutat alemanya perquè hi vivien 300.000 jueus, i va assegurar que Viena tornaria a ser una ciutat alemanya perquè havia de complir una important missió per Alemanya en l’Ostmark d’Alemanya. Després va assegurar que el comerciant jueu tenia que passar a mans àries.

Divendres:

En el Reich:

Aquell dia va començar la campanya electoral, l’última del Tercer Reich, per les eleccions al Reichstag del 10 d’abril en un primer acte a Königsberg, on Adolf Hitler hi va fer un discurs. El dictador va explicar que s’havien trobat cartes que provaven que Kurt von Schuschnigg l’havia enganyat deliberadament buscant endarrerir l’acordat a Berchtesgaden el 12 de febrer fins arribar a una hora més propícia per tal de que els països estrangers actuessin contra Alemanya. Contestant a la premsa estrangera per afirmar que havia utilitzat l’Exèrcit a Àustria, Hitler va dir que aquests diaris que asseguraven que havia utilitzat mètodes brutals amb Àustria no podien deixar de mentir ni en la mort. El dictador també va afirmar que tot el que havia aconseguit en la seva lluita política havia sigut per amor al seu poble, però que quan va creuar l’antiga frontera austríaca havia rebut moltes mostres d’amor i va assegurar que havien vingut com a alliberadors i no com a tirans.

Aquell mateix dia, Hitler va enviar un telegrama a Werner von Fritsch per felicitar-lo per haver “recuperat la salut”. El general havia sigut declarat innocent per un tribunal en no poder-se provar de que hagués rebut xantatge per amagar la seva suposada homosexualitat.

Dijous:

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va rebutjar la proposta soviètica del 17 de març de celebrar una conferència amb diferents potències per aturar Alemanya en el seu anhel imperialista avisant de que tal trobada agreujaria la situació. Tot i això, el primer ministre va prometre que ajudarien a Txecoslovàquia en cas de que fos atacada i també a França si els francesos els sol·licitaven ajuda per les seves obligacions derivades del pacte francès-txec. Els diputats varen ovacionar al primer ministre, tot i que el seu discurs era ambigu. En contrast, Winston Churchill va declarar que la “violació d’Àustria” havia augmentat el poder d’Alemanya i va demanar no relaxar-se perquè tenia clar que hi haurien noves agressions. El diputat conservador va demanar una aliança militar amb França, comprometre’s públicament en defensar Txecoslovàquia i accelerar en el rearmament.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari, fent referència als jueus, que en el passat els alemanys es treien la vida i que ara era el revés.

A Gran Bretanya:

Indignat amb l’Anschluss i la política del seu Govern, el director dels magatzems Lewis, Frederick Marquis, va pronunciar un discurs a Leicester, on va anunciar el boicot de tots els productes alemanys. La gran majoria li va donar suport.

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

Preocupat davant la possibilitat de que el país acollís a un gran número de refugiats jueus que fugien del Tercer Reich, un parlamentari va advertir en un debat a la Cambra dels Comuns de les dificultats a les que Gran Bretanya tindria que fer front si entraven en el país molts jueus, perquè la policia hauria d’assegurar la seguretat del país. A part, el Gabinet va ratificar la decisió del Comitè de Política Exterior del 18 de març de no actuar en cas d’una agressió alemanya a Txecoslovàquia. Només es limitarien a aconsellar als txecoslovacs perquè negociessin amb els alemanys. El Gabinet va defensar aquesta postura davant de la lentitud en el rearmament del país i preveient que ni Txecoslovàquia ni cap dels seus aliats podrien impedir una victòria alemanya.

Dilluns:

En el Reich:

A Àustria:

Hjalmar Schacht va pronunciar un discurs per al personal del banc austríac i en ell va ridiculitzar a la premsa estrangera per criticar els mètodes utilitzats per Adolf Hitler per dur a terme l’Anschluss. És més, el ministre sense cartera va defensar tals mètodes, argumentant que l’Anschluss era la conseqüència de les incomptables pèrfides i actes brutals de violència dels països estrangers contra Alemanya. Schacht va continuar el seu discurs dient que Hitler havia creat una comunió de la voluntat alemanya amb el pensament alemany i que després d’enfortir la Wehrmacht havia unit Alemanya i Àustria. A més, el doctor va advertir de que cap persona que no estigués a favor de Hitler trobaria un futur entre ells i va afirmar que el Reichsbank seria sempre nacionalsocialista i va assegurar que el dia que no ho fos ell en deixaria de ser el director. En acabar el discurs, Schacht va demanar a l’auditori que cridés amb ell un triple Sieg Heil!.