Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb uns quants dirigents econòmics per demostrar que el govern, amb Hitler al capdavant, continuaven amb energia i convençuts de la victòria. Quan va començar la reunió, Hitler els va explicar que aquella guerra no era una guerra de soldats sinó que era una guerra de tècnics i els va prometre noves armes miraculoses. Estava convençut de que Alemanya havia entrat en el conflicte amb superioritat militar, però que els Aliats s’havien reforçat i que per això els havien vençut en algunes batalles. Posant l’exemple dels nord-americans, que creia que s’havien reforçat copiant el que havia fet Alemanya i contractant a la majoria de tècnics d’origen alemany, va justificar les derrotes que havien patit davant dels Estats Units. Per acabar, els va prometre que mai es tornaria a produir una capitulació per part d’Alemanya com la del novembre de 1918 mentre ell estigués al capdavant del país, i els va amenaçar dient que si algú pensava en la rendició seria aniquilat. Per assegurar-los la victòria, els va dir que creia que Alemanya mai havia estat vençuda per enemics exteriors, sinó que sempre havia estat vençuda pels propis alemanys que ara ja no existien, en referència a la comunitat jueva.

Hitler també es va reunir en aquella jornada amb Gerd von Rundstedt i Erwin Rommel, que li varen demanar en el dictador posar fi a la guerra mentre el gruix de les forces alemanyes encara existien. Rommel li va entregar un informe realista del front occidental. Hitler els va rebre fredament i va rebutjar les seves peticions i els va oferir un llarg monòleg sobre la forma en que pensava guanyar la guerra amb una nova arma prodigiosa. El dictador volia omplir de mines la desembocadura del riu Sena.

Després de la reunió, Hitler, que mai més trobaria amb Rommel en persona, va acomiadar a Von Rundstedt com a comandant en cap de les forces de l’Oest després de que Wilhelm Keitel li preguntés que havien de fer, i aquest respongués que fer la pau. Von Rundstedt no va rebre la notificació del seu cessament aquell dia, sinó el 3 de juliol a través d’un manuscrit i va ser substituït pel mariscal Günther von Kluge el mateix dia sota les ordres de no retirar-se. Von Kluge va tenir sota el seu comandament tot l’Exèrcit que es trobava a França i el va dirigir tal i com volia Hitler, ja que creia fermament amb els ideals del dictador i estava convençut de que seria capaç de salvar Alemanya.

---

El Govern no acceptava aquells moments cap tipus de crítica cap a les normes i ordres de Hitler, i el deliri alemany va arribat a tal punt que a Berlín-Tegel varen executar al soldat Heinz Bello per haver fet comentaris despectius sobre l’Exèrcit i el comandament alemany.

---

D’un quart de deu a un quart d’onze del matí va sonar l’alarma antiaèria gran a la ciutat de Dresden. Tot i que aquest cop sí que esperaven bombarders, la ciutat un cop més no va ser atacada.

En el front occidental:

A França:

A Cherbourg, després de ser ser alliberada pel 7º Cos nord-americà amb un cost de 22.000 baixes, tot i que varen capturar a 39.000 alemanys, el comandant del 7º Exèrcit alemany va morir de cop d’un atac de cor. Segons alguns, ell mateix s’hauria enverinat en saber que Hitler l’havia amenaçat de dur-lo a un tribunal militar per la rendició de la ciutat. .

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes del comandant Konstantin Rokossovski ja havien fet 24.000 presoners alemanys. Per altra part, els soviètics varen ocupar la ciutat de Babruisk.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els líders d’Estat Major britànic i nord-americà es varen ampliar clarament. Inclús el primer ministre Winston Churchill es va prendre malament el suggeriment del president Franklin Delano Roosevelt de consultar amb el dictador Iosif Stalin una operació contra el sud de França per saber la seva opinió. El primer ministre va creure que el President volia que el dictador fes d’àrbitre en les diferències que els separaven, cosa que no li va fer gens de gràcia perquè ell odiava a Stalin.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’haver sigut atacada el dia anterior, a la una de la matinada Berlín va tornar a ser bombardejada. Tota la zona de la Friedrichstrasse Bahnhof va quedar destruïda, igual que els hotels Continental i Central.

A França:

A París, la Resistència va executar a l’ex secretari d’Estat i d’informació del govern de Pierre Laval, Philippe Henriot.

En el front oriental:

En el sector central:

Per ordres d’Adolf Hitler, Walter Model va substituir al capità general Ernst Busch en el comandament del Grup d’Exèrcits del Centre després de l’ofensiva soviètica del 22 de juny. Model al mateix temps comandava el Grup d’Exèrcits Ucraïna Nord. Busch va reconèixer davant de Kurt Zeitzler que quedava poc dels exèrcits blindats 3º, 4º i 9º.

---

El HSSPF Wilhelm Koeppe va emetre una ordre per atacar encara amb més duresa als partisans. Després de criticar la degradació del Govern General, Koeppe va dir que era necessari intervenir contra els partisans, a qui va definir de terroristes i de sang viciada, amb els mètodes més radicals i les mesures més dures. L’ordre estipulava que havien de ser afusellats no només els partisans detinguts, sinó també tots els homes de la seva família. En quan a les dones, aquestes havien de ser tancades en un camp de concentració sempre que tinguessin més de 16 anys. Tots els nens russos orfes serien enviats a Alemanya com a treballadors forçats. Aquesta ordre es va conèixer com Operació Fenc i va ser firmada per, entre altres, Henning von Tresckow.  

En el front occidental:

A França:

El general Friedrich Dollmann, el comandant del 7º Cos alemany i responsable de la defensa de Cherbourg, va morir d’un atac de cor després de ser informat de que seria jutjat en un consell de guerra per la pèrdua de Cherbourg. Unes setmanes enrere, a Baviera l’hi havia jurat a Hitler en persona que defensaria la fortalesa fins l’últim home.

---

El 8º Cos britànic va establir darrere del diu Odon, a prop de Mondrainville, un cap de pont.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els Aliats varen bombardejar la ciutat de Berlín amb centenars de bombarders.

---

El diari polonès però editat pels alemanys, el Nowy Kurjer Warzawski, va admetre que les baixes alemanyes en les línies ferroviàries per culpa de la resistència polonesa del AK eren considerables.

En el front occidental:

A França:

Després de durs combats, el 7º Cos nord-americà, liderat pel general de divisió J. Lawton Collins, ja tenia en ple control la ciutat de Cherbourg des del dia anterior. El comandant alemany de la plaça, Dollmann, va capitular aquell dia. Abans de capitular els alemanys varen destruir totes les instal·lacions portuàries. Davant de l’Hotel de Ville, a prop de l’estàtua eqüestre de l’emperador Napoleó Bonaparte, el general Collins va donar un breu discurs en francès, amb molts errors de pronunciació, i va obsequiar a l’alcalde de la ciutat amb una bandera tricolor feta amb trossos de tela de paracaigudes nord-americans. La població va rebre l’ordre de consignar les armes de foc i els coloms i de tancar-se a les seves cases tots els dies quan es fes fosc. Per festejar l’acte, una banda va tocar diversos himnes nacionals.

Ràpidament, tot i que encara hi havia nius de resistència alemanys, els nord-americans varen començar a treballar per rehabilitar el port de Cherbourg, greument afectat pels atacs dels dies anteriors.

En el front oriental:

A Bielorússia:

A l’oest de Vitebsk, cinc divisions alemanyes es varen rendir als soviètics després de ser envoltades.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels industrials que l’havien estat ajudant durant tot el temps que havia estat en el poder. El dictador estava esgotat, parlava amb dificultat, i els va dir que la seva intenció era no cometre els mateixos errors dels anys 1899, 1905 i 1912 esperant un miracle i esperar que el final no s’hagués de lluitar. En aquells moments volia argumentar que s’havia vist obligat a lluitar i que si no hagués entrat en guerra hauria sigut un error que no es podia permetre i de conseqüències encara més greus. Seguidament els va explicar que encara que les coses anessin malament no es rendirien i va deixar clar que el seu càrrec era una responsabilitat molt gran on es tenia que tenir uns nervis d’acer i una increïble determinació per resistir uns temps en que es tenia que prendre decisions de vida o mort. Llavors es va auto-elogiar dient que un altre en el seu lloc no hagués pogut fer el que ell havia fet perquè no hagués tingut suficient nervis. Tot i que no era precisament un home creient, en el discurs els va explicar que tot i no ser un home religiós, en el més profund d’ell ho era perquè creia amb les lleis que havia establert Déu de no rendir-se mai, i estava convençut que Déu no l’abandonaria i que al final tindria la seva benedicció com havia fet Déu amb els grans esperits de la Terra. En acabar el discurs, molt pocs industrials van aplaudir-lo perquè no estaven gens contents amb les seves decisions, sobretot no els agradava que el partit nazi controlés les seves indústries.

Després de la reunió, Hitler es va assabentar que els seus enemics tenien un tanc superior als seus i va demanar en els industrials si tenien alguna informació d’aquest nou tanc. Quan aquests no van tenir cap tipus de resposta, Hitler es va començar a posar nerviós i tenia clar que havia de prendre decisions com a comandant en cap de la Wehrmacht, però no sabia quina mesura havia de prendre. No sabia si engrandir els canons dels seus tancs o allargar-los. Tot i no saber reaccionar, el dictador va demanar en els industrials que reaccionessin ells ràpidament.

---

A Brandenburg, els nazis varen executar, després d’un judici, al zoòleg alemany Walther Arndt per haver criticat al règim nazi i haver-se alegrat de l’ofensiva aliada.

A Polònia:

Per tercer cop, avions Aliats varen fotografiar el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz.

En el front occidental:

A França:

La situació era desesperada per als alemanys a la ciutat de Cherbourg. A les tres de la tarda, el comandant Karl Wilhelm von Schlieben, amb el suport del contraalmirall Hennecge, va enviar per ràdio un últim missatge a Erwin Rommel per dir-li que havien cremat documents i destruït codis. Dues hores després, des d’una distància de 300 metres, una unitat de caça-carros nord-americana va disparar 22 salves contra l’entrada del túnel. Al cap d’uns minuts, un soldat alemany va dur una bandera blanca de la mida d’un llençol, seguit per una columna de soldats amb les mans amunt i amb el general Von Schlieben entre ells. D’aquesta manera els alemanys varen perdre el port de Cherbourg quan vint-i-cinc mil soldats alemanys es van rendir, tot i que uns quants varen continuar lluitant fins el 29 de juny contra el 7º Cos nord-americà. Aquella victòria per part dels Aliats va ser molt important perquè solucionava els problemes d’aprovisionament que patien des del desembarcament de Normandia. El comandant Von Schlieben va ser dut en el quarter general de la 9º Divisió, on li varen oferir formatge d’una ració K i brandi, mentre el fotògraf Robert Cappa i altres fotògrafs els fotografiaven. Cansat de les fotografies, el comandant alemany es va queixar i Cappa li va contestar que ell també estava cansat però que tenia que fer fotografies de molts generals alemanys capturats.

---

72 avions fortalesa Aliats varen llançar amb paracaigudes 864 bidons metàl·lics amb subministrament militar a prop del poble de Domps perquè fos utilitzat per grups resistents i la Resistència francesa.

---

Els britànics varen llançar l’Operació Epsom, un atac a l’oest de Caen. Tropes i tancs de les divisions blindades 15º, 43º i 11º varen realitzar un bon progrés, tot i que seran aturats més tard.

---

Per culpa de les tempestes dels últims dies, que varen ocasionar danys als ports de desembarcament provisionals, es va decidir abandonar el pla original del Mulberry (una zona de desembarcament prefabricada) de Saint Laurent i reparar el de Mulberry d’Arromanches, que havia patit menys danys i podia ser reparat.

A Itàlia:

El 6º Cos nord-americà va conquerir la ciutat de Piombino.

En els Estats Units:

Les organitzacions jueves nord-americanes van sol·licitar en el Departament de Guerra dels Estats Units el bombardeig de la línia de ferrocarril Kosice-Preskov, entre Hongria i Auschwitz.

A Birmània:

Després d’una dura batalla, la 77º Brigada aliada es va apoderar de Mogaung.

A Japó:

Morisada Hosokawa, ex ajudant del príncep Fuminaro Konoye, li va entregar a Konoye un pla alternatiu per acabar amb la guerra que, segons li va dir, gaudia del suport de Kido, l’assessor de l’emperador Hirohito. Segons aquest pla, Hideki Tojo només seguiria com a primer ministre fins el pròxim desastre militar. Llavors es formaria un nou govern amb una política totalment nova i amb un príncep al capdavant del Govern. Aquest nou govern seria l’encarregat de negociar la pau.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els seus col·laboradors en una reunió informativa. Adolf Heusinger va informar de que les tropes soviètiques havien aconseguit trencar el front amb gran profunditat al sud-oest i al sud de Vitebsk, i que també atacaven amb força en tot el front. L’oficial va ressaltar la potència de l’artilleria soviètica. Hitler es va quedar estupefacte i va preguntar a on era la Divisió Felherrnhalle. Heusinger li va respondre que no ho sabia del cert. 

---

Heinrich Himmler va reconèixer davant un jutge de les SS la paternitat de la seva recent nascuda filla, Nanette Dorothea.

A França:

Tots els presoners del camp d’Aurigny varen ser traslladats al departament de Pas de Calais.

En el front oriental:

A Bielorússia:

Les tropes soviètiques, que havien envoltat la ciutat de Vitebsk el dia anterior amb els soldats alemanys a dins, ara varen intentar alliberar la ciutat. Els alemanys no podien resistir i varen demanar a Adolf Hitler poder-se retirar, però no va ser fins la nit que Hitler va autoritzar la retirada parcial dels seus soldats. La decisió va arribar un cop més massa tard. Tot i que varen intentar fugir abans de que els hi ordenés, varen acabar acorralats en un bosc al sud-oest de la ciutat i varen morir pel foc de l’artilleria soviètica.

A Finlàndia:

Les línies finlandeses varen ser perforades pels soviètics a l’istme de Carèlia.

---

---

El tinent alemany Walter Oberloskamp, condecorat amb la Creu de Cavaller, va morir en combat.

En el front occidental:

A França:

Després de que el comandant de la guarnició de Cherbourg, Karl-Wilhelm von Schlieben, li comuniqués a Erwin Rommel la desesperada situació amb la qual vivien, el mariscal de camp li va contestar a la una del migdia que havien de continuar lluitant fins l’últim cartutx sota les ordres de Hitler. Poc després, tres cuirassats Aliats, quatre creuers i onze destructors, encapçalats per una petita flota de dragamines, varen aparèixer a l’horitzó del port de Cherbourg. D’immediat, la força de bombardeig es va dividir en dues esquadres i varen començar a atacar el port. Els alemanys varen contestar el foc Aliat, però els soldats de terra nord-americans ja estaven lluitant en els carrers de la ciutat.

En el Vaticà:

El Papa Pius XII va fer una crida al regent Miklos Horthy perquè no continués portant a més gent a l’extermini i el va instar a reconsiderar les seves accions. Aquella va ser la primera crida del Papa en contra de l’Holocaust. Però en la seva crida, el Papa no va ni mencionar als jueus pel seu nom ni especificava el destí al qual eren enviats. 

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va demanar en el ministre de l’Interior Heinrich Himmler, que havia mostrat interès en el seu projecte d’atacar les centrals elèctriques de la Unió Soviètica, que es reunís amb el Doctor Carl per planificar un atac aeri amb l’objectiu de destruir les centrals elèctriques dels Urals i del Volga. Speer volia aconseguir a través d’en Himmler el màxim de voluntaris per fer un atac aeri sense retorn. El pla era fer servir l’avió com una bomba, com els kamikazes japonesos, i fer-lo estavellar en les centrals elèctriques. Però a diferència dels japonesos, Speer pensava que els pilots tenien que saltar de l’avió amb paracaigudes just abans d’estavellar-lo per intentar tornar a les línies alemanyes.

En el camp de concentració de Lublin Maïdanek, les SS varen decidir evacuar el camp i traslladar els presoners al camp d’Auschwitz. Només uns quants milers varen arribar a Auschwitz. Mentrestant, en aquest últim camp, a Birkenau, els presoners Edward Galinski i Mala Zimetbaum varen intentar escapar, però varen ser detinguts. El 15 de setembre de 1944 varen ser executats.

En el front oriental:

En l’Operació Bagration, l’exèrcit soviètic va envoltar la ciutat de Vitebsk i va tallar la carretera que anava de Minsk a Smolensk. Per altra banda, el 1º Front Bielorús va atacar al 9º Exèrcit i ràpidament va trencar el front en diversos punts. D’aquesta manera els soviètics varen començar l’ofensiva a Bielorússia.

En el front occidental:

Després de tres dies de combats, les tropes aliades varen entrar a la ciutat de Cherbourg, on va començar una dura lluita pel control de la ciutat francesa. Però no tot varen ser bones notícies pels Aliats aquell dia, a la platja de Sword, Normandia, el destructor HMS Swift es va partir en dos i es va enfonsar després de xocar contra una mina.

A Dinamarca, a Copenhaguen, 70 resistents varen destruir el port, la fàbrica d’armes danesa més important i varen provocar una vaga general en la ciutat que va motivar a una repressió brutal per part dels alemanys.

 

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

El general Eduard Dietl va morir en un accident d’avió quan es dirigia a Obersalzberg per entrevistar-se amb Adolf Hitler.

A Polònia:

Els alemanys van tornar a obrir el camp d’extermini de Chelmno després de tancar-lo l’abril de 1943. Els alemanys volien acabar amb els jueus del gueto de Lódz i aquell dia varen enviar el primer dels deu transports que hi anirien de Lódz fins als camions de gas de Chelmo. En total varen matar a unes 7.000 persones.

A Txecoslovàquia:

Una comissió de la Creu Roja encapçalada pel doctor Maurice Rosel va visitar el camp de Theresienstadt. El doctor no va demanar veure Auschwitz.

En el front oriental:

En el sector central:

El coronel general Hans-Georg Reinhardt va demanar permís a Hitler per retirar les forces de la Wehrmacht de Vitebsk, a Bielorússia, després de l’atac de l’exèrcit soviètic del dia anterior. Però el mariscal de camp Ernst Busch, que havia tornat a la zona després d’unes vacances, va ordenar resistir a Vitebsk. Els soviètics varen llançar la seva ofensiva a Bielorússia amb quatre fronts: el 1º Bàltic, el 1º, 2º i 3º bielorussos, un total de 1.200.000 homes, atacant al 4º Exèrcit del Grup d’Exèrcits del Centre i dirigint-s a les ciutats de Mogilev i Orsha. Els soviètics tenien una superioritat de quatre a un en tancs i avions. A la ciutat de Minsk, la pressió soviètica començava a resultar insuportable per les tropes alemanyes, que es defensaven com podien.

En el front occidental:

A França:

Els Aliats es trobaven just allà on l’Estat Major havia previst arribar el dia 11 de juny. A Cherbourg, després de l’atac aeri del dia anterior, tres divisions nord-americanes varen entrar a la ciutat per l’est, l’oest i el sud, obrint pas amb l’ajuda del fòsfor blanc, càrregues satchel i llança-flames. Per espantar als alemanys, els nord-americans varen fer entrar a la ciutat un cavall amb el cadàver d’un soldat alemany lligat a la cadira de muntar amb una nota que deia:

Tots vosaltres, fills de gossa, acabareu de la mateixa manera!.

---

Tot i la mala mar que afectava a la costa normanda des de feia dies, els Aliats varen aconseguir desembarcar més de 4.500 tones de subministraments.

En el Pacífic:

El bombarder bimotor lleuger Douglass A-26 va entrar per primer cop en combat quan es va bombardejar les illes japoneses a prop de Manokwari.

Dijous:

L’Operació Bagration:

En el tercer aniversari de l‘Operació Barba-roja, les tropes soviètiques, amb el 1º Front Bàltic, i 1º, 2º i 3º Front Bielorús, sota el comandament del mariscal Georgy Zhukov, varen començar una ofensiva en massa sobre Bielorússia, l’Operació Bagration, en un front de 560 quilòmetres contra el Grup d’Exèrcits Centre, comandat pel capità general Ernst Busch. En aquest atac, el més gran començat per la Unió Soviètica, hi varen participar més de 2,3 milions de soldats soviètics amb el suport de 5.200 tancs, 5.300 avions i 400 canons situats a cada 1.600 metres al llarg d’un front que connectava Smolensk, Minsk i Varsòvia. Per la seva part, els alemanys només varen poder reunir 38 divisions amb 1,2 milions d’homes, 900 tancs i 1.350 avions que defensaven una secció que s’estenia al llarg d’uns 1.300 quilòmetres. L’objectiu de l’Operació, a part de destruir per complet el Grup d’Exèrcits Centre, era obrir camí cap a Berlín. Els fronts russos 3º i 2º i el 1º bielorús varen destacar per la seva superioritat aèria.

De seguida que va començar l’ofensiva, les tropes del mariscal Konstantin Rokossovsky varen aconseguir agafar els alemanys per sorpresa quan els tancs i els canons del 1º Front Bielorús van aparèixer de cop en el nord de les maresmes del Pripeti i, amb poc temps, varen causar moltes baixes a les tropes alemanyes, que en aquells moments ja no els era possible defensar-se ni a l’estació d’estiu i ara no paraven de cedir terreny. A més, els alemanys l’havien errat en les seves informacions perquè el cap dels serveis secrets militars del front oriental, Reinhard Gehlen, l’hi havia comunicat en el general Kurt Zeitzler que creien que l’atac es faria en la part meridional del front, i allí varen destinar-hi totes les seves reserves i el gruix de les divisions Panzer. L‘Operació Bagration va causar 381.000 morts alemanys, 158.000 varen ser capturats i es va destruir el Grup d’Exèrcit Centre. Iosif Stalin li va posar el nom de Bagration en memòria del mariscal georgià Piotr Bagration, que va participar en la campanya de 1812 contra l’emperador Napoleó Bonaparte. Curiosament, Adolf Hitler va començar l‘Operació Barba-roja el 22 de juny en record a  la campanya de l’emperador francès a Rússia.

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Hitler va pronunciar un discurs davant dels seus oficials superiors a Platterhorf, a Obersalzberg, un hotel molt a prop de la seva casa del Berghof. En admetre que ja els era impossible tornar els Aliats a fora d’Europa, els va confessar de que encara tenia l’esperança de que guanyarien la guerra. Tot i que no va negar en cap moment de que estaven vivint una situació complicada, els va fer creure que no es rendirien i que guanyarien el conflicte. Per encoratjar-los, Hitler els va dir que la Naturalesa, que segons ell es regia pel principi de la selecció, utilitzava la violència per salvaguardar el més fort i exterminar al més dèbil. La majoria del públic que el va escoltar es va creure les seves paraules i tots varen marxar convençuts de que amb Hitler al capdavant podien guanyar.

---

A l’est de Berlín, Julius Leber i Adolf Reichwein es varen reunir amb dos homes que deien que eren dirigents de la resistència comunista, Franz Jacob i Anton Sacfkow. Aquests estaven acompanyats per un tercer company que es va presentar sota el nom de Rambow. Els comunistes, que estaven al corrent de l’atemptat que es volia dur a terme contra Hitler, varen voler saber-ne més informació i varen demanar que s’organitzés una trobada amb els caps militars el 4 de juliol. En saber tal proposta, Claus von Stauffenberg es va negar a celebrar tal reunió, però Reichwein va ser autoritzat a representar-la en una altra trobada en la mateixa data. La Gestapo va detenir més tard els tres comissaris comunistes de Berlín.

---

En un discurs, Heinrich Himmler va parlar obertament de l’extermini jueu i va admetre que aquesta “missió” era terrible i horrorosa, però va demanar comprensió perquè “considerava” que era necessari. El ministre va defensar l’assassinat de nens perquè “algun dia aquests serien adults”. 

A Polònia:

Sobre les ruïnes de l’antic gueto de Varsòvia, els alemanys varen afusellar a 200 polonesos.

En el front occidental:

A França:

A Cherbourg, A les nou del matí, després de que espirés el termini per negociar la rendició alemanya sense obtenir resposta i just quan la tempesta es començava a desfer, tres divisions nord-americanes es varen llançar a la conquesta de la ciutat. Poc després de les dotze del migdia, 500 caça-bombarders Aliats varen metrallar i bombardejar durant 80 minuts la ciutat des d’una altura de 100 metres per tal de facilitar l’entrada dels nord-americans. Llavors, 400 bombarders mitjans varen atacar sense contemplacions durant una hora. Els tancs Sherman es varen encarregar d’atacar als fusellers alemanys, però aquests varen resistir.

---

Tot i les victòries aliades, a la tarda el comandant Bernard Law Montgomery va calcular que la concentració de forces aliades portava un endarreriment de com a mínim sis dies. En part aquest endarreriment era culpa d’una tempesta que afectava a la zona des del 19 de juny. A partir d’aquell dia el temps es va calmar, tot i que el mar continuava amb forts onatges, que impedien certs treballs.

A Finlàndia:

A Helsinki va arribar-hi el ministre Joachim von Ribbentrop amb la intenció de retenir els finlandesos al costat d’Alemanya. Després de l’atac soviètic a Finlàndia del 9 de juny, el govern alemany va començar a témer la possibilitat de que els finlandesos canviessin de bàndol, que de fet des d’aquell dia ja estava negociant la rendició amb la Unió Soviètica.

A Birmània:

La 2º Divisió britànica va començar a arribar a Imphal i va trencar les defenses japoneses, que varen continuar lluitant feroçment. Per altra banda, els Xindits de la 77º Brigada varen començar a atacar Mogaung, i les forces de la Commonwealth, que avançaven des del nord del país, es varen concentrar amb l’altre cos que contraatacava des del sud del país.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar el pla G.I. Bill of Rights que anava destinat a la reincorporació a la vida civil dels veterans que tornessin de la Segona Guerra Mundial. El pla oferiria en els soldats desmobilitzats ajudes del govern federal per estudiar.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bombardejos Aliats a la ciutat de Berlín varen convèncer a Joseph Goebbels per demanar-li a Adolf Hitler de que declarés la Guerra Total. Després de dinar, els dos es varen asseure un davant de l’altre en la gran sala del Berghof, davant el gran finestral que mostrava els Alps, per parlar durant tres hores d’aquesta deliberació. El ministre li va presentar totes les objeccions contra un optimisme sense fonaments que professaven alguns, sobretot va criticar al ministre Hermann Göering dient que vivia en un món de fantasia, i va lamentar que no s’hagués posat en pràctica el concepte de la Guerra Total que ell portava setmanes defensant. Llavors va atacar a la cúpula militar i va dir que es necessitava un Scharnorst i un Gneisenau (els herois de l’exèrcit prussià que havien creat l’Exèrcit que havia rebutjat les tropes napoleòniques) i no un Wilhelm Keitel o un Friedrich Fromm. El ministre li va prometre que podria allistar a un milió de soldats a través d’una dràstica reorganització de la Wehrmacht i a través de mesures en l’àmbit civil. Després de que Goebbels li expressés totes les seves idees, Hitler li va llançar un dels seus habituals sermons dient-li que no estava d’acord amb les seves propostes, ja que estava convençut de que la Gran Bretanya seria destruïda i que no caldria arribar acords amb la Unió Soviètica com li demanava. Després de les tres hores de conversa, Goebbels va tenir que admetre que havia fracassat en el seu plantejament.

---

Heinrich Himmler va dir en un discurs davant un grup de general que davant d’ells podia ser sincer i els va confessar que havia sigut una cosa positiva haver mostrat la duresa suficient per exterminar als jueus de la zona alemanya.

---

A dos quarts de deu del matí va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que va sonar durant unes quantes hores tot i que de nou la ciutat no va ser l’objectiu.

---

Hermann Fegelin va ser nomenat tinent general de les Waffen-SS.

En el front oriental:

A Finlàndia:

Els soviètics ja s’havien fet amb el control de Viipuri.

A la Unió Soviètica:

Un grup de bombarders de la Luftwaffe va realitzar un atac diürn sobre la base de Poltava. Durant l’atac varen ser destruïts 450.000 galons de combustible, 43 bombarders i 17 caces B-17 i Mustangs nord-americans estacionats a la base. Uns altres 19 bombarders varen rebre greus danys.

En el front occidental:

A França:

Soldats nord-americans de la 4º Divisió d’infanteria varen començar l’assalt a Cherbourg amb el suport d’un M4 Sherman del 740º Batalló de tancs. A la nit, tres divisions del 7º Cos del comandant Collins varen començar a atacar les fortificacions de formigó i els refugis que hi havien incrustats en els escarpats turons que rodejaven la ciutat. Per sort dels Aliats, la forta tempesta del dia anterior es va començar a calmar, tot i això no es va poder evitar grans pèrdues materials i de temps.

Dimarts:

En el Reich:

El ministre Albert Speer va exposar-li a Adolf Hitler l’error que era tenir a més de 28.000 persones treballant en la construcció dels seus quarters generals. Speer no entenia que davant de la falta de personal per la producció d’armament es destinessin tants treballadors per construir unes fortaleses que eren totalment innecessàries. Després, Speer va firmar un decret amb Hermann Göering, que la seva posició política estava molt debilitada, on es transferia la responsabilitat de l’armament aeri en el seu Ministeri. Speer va mirar d’evitar que aquell decret el firmés Hitler, ja que considerava que si el firmava Göering es sentiria humiliat i derrotat, cosa que Speer tampoc li interessava perquè sabia que si el tenia humiliat per culpa seva li faria la vida impossible.

---

Heinrich Himmler va ser nomenat comandant suprem suplent de l’Exèrcit.

A Polònia:

A Varsòvia, a ple dia, els alemanys varen afusellar a 160 polonesos.

A la Gran Bretanya:

Londres va tornar a ser atacada pels V-1.

A Itàlia:

A Umbria, el 30º Cos britànic va obrir amb un atac la Línia Albert, la primera d’una sèrie de posicions de rereguarda alemanyes en el nord d’Itàlia, al sud del llac Trasimeno, als dos costats del Chiusi, i van alliberar la ciutat de Perúgia. El 5º Cos britànic va travessar el riu Aso, a prop de la ciutat d’Ancona.

En el front occidental:

A França:

Els soldats nord-americans van trencar les defenses alemanyes i varen envoltar la ciutat de Cherbourg després d’alliberar la ciutat de Valognes. Per la seva part, l’exèrcit alemany tenia moltes dificultats en el transport en el front occidental i la seva lluita era impossible, però Hitler no volia que l’Exèrcit renunciés de cap manera a aquella zona per la seva importància industrial. Els alemanys no eren els únics que tenien problemes de transport; a les costes franceses va continuar la tempesta del dia anterior amb onades de més de tres metres que varen destruir un dels ports artificials dels Aliats que utilitzaven pel proveïment de les seves tropes. Les embarcacions varen intentar escapar, però varen xocar contra els molls de pontons. De 36 estructures flotants d’acer, 25 es varen desenganxar movent-se a la deriva davant de la platja d’Omaha. Al cap de vuit hores, el temps es va calmar una mica, passant d’un vent de força 8 a força 7 fins la mitja tarda de l’endemà. Un total de 800 embarcacions varen ser arrossegades fins a la costa i totes les sortides d’Omaha, des de Fox Red fins a Dog Green, varen quedar obstruïdes.

---

Gerd von Rundstedt es va vantar públicament de que no havien sigut víctimes d’una sorpresa durant el desembarcament de Normandia del 6 de juny, ja que estava convençut que el principal desembarcament tindria lloc al Pas-de-Calais.

A Finlàndia:

Les tropes soviètiques es varen apoderar de Viipuri i Viborg.

En el mar de Filipines:

A prop de Saipan, després de la batalla naval del dia anterior entre la flota japonesa i la flota nord-americana, a un quart de cinc de la tard les restes de la 1º Flota mòbil japonesa, composta per només de sis portaavions i sis cuirassats amb només 35 caces, es varen retirar cap al nord-oest. D’immediat, el comandant Mitscher va enviar una força d’atac de més de 200 avions, però la posició que els va donar era incorrecta. Quan els avions nord-americans varen atacar als bucs japonesos varen enfonsar un portaavions japonès lleuger, en varen danyar dos més i varen tocar sis embarcacions japoneses, però varen perdre 20 avions de combat amb 11 tripulants abans de que es fes fosc. Tot i l’amenaça de ser atacats per un submarí japonès, Raymond Spruance va ordenar encendre les llums de la flota per tal de que els avions que retornaven poguessin aterrar a coberta. 80 avions es varen estavellar en intentar aterrar i varen perdre a 38 pilots i tripulants.