Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Günther von Kluge va visitar a Adolf Hitler per demanar-li que retirés dues divisions blindades de l’ofensiva contra Sujinichi per utilitzar-les contra l’amenaça d’un contraatac soviètic a la zona de Rhev. Novament, Hitler va rebutjar la proposta del seu general i va insistir en que s’havien de reservar per l’ofensiva de Sujinichi. Enfadat, Von Kluge li va dir enrabiat i decebut:

Vostè, el meu Führer, assumeix per tant la responsabilitat d’això. 

A la tarda, Hitler els va dir en els seus convidats que Benito Mussolini després de la guerra podria desenvolupar una activitat colonitzadora enorme perquè havia construït cases d’estil colonial bastant senzilles però decents. En canvi, considerava que els russos havien perdut la partida per falta de mobilitat i va afirmar que si Gran Bretanya estava en perill era per les reduïdes dimensions de la mare pàtria. El dictador va afirmar que quan Winston Churchill s’entrevistés amb Iosif Stalin, aquest li recriminaria que per culpa de Stafford Cripps, que segons ell se’n havia anat de la llengua, els alemanys l’havien atacat. Parlant de com havien de ser aquestes trobades a més alt nivell, Hitler es va dir que mai s’havia de fer marxa enrere i que per aquest fet sempre tenia a una persona a punt per si tenia que interrompre les negociacions a la primera dificultat i va confessar-los que Mussolini també actuava de la mateixa manera. 

A Holanda:

Les autoritats alemanyes varen deportar 987 jueus a Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Amb una intensa calor, els soldats alemanys ja havien travessat uns vint quilòmetres més a l’est del riu Kuban, en el Caucas. El 6º Exèrcit va atacar el cap de pont de Kalach, a la riba occidental del Don, i va atrapar al 62º Exèrcit soviètic.

A Egipte:

En el Caire, a la tarda, Churchill va decidir que el comandant Neil Ritchi, que tenia el comandament del 8º Exèrcit, havia de ser substituït pel general Gott, i que Claude Auchinleck, encara que no li caigués bé, havia de substituir a Harold Alexander, que va anar-se’n a l’equip del general nord-americà Dwight D. Eisenhower per encarregar-se de l’Operació Torxa. Però, a la tarda, li varen comunicar que el general Gott havia resultat mort per l’enemic quan es dirigia en avió a El Caire per gaudir d’una tranquil·la tarda de descans. Curiosament, Gott havia fet la mateixa ruta que l’avió de Churchill havia seguit un dia abans. Llavors, el primer ministre va nomenar al general Bernard Law Montgomery en el lloc del difunt Gott i, per tant, va debilitar encara més l’equip d’Eisenhower, ja que el general londinenc formava part de l’equip del comandant nord-americà.

A Guadalcanal:

A les vuit del matí, 18.700 homes de la 1º Divisió d’Infanteria de Marina nord-americana, amb el general Alexander Archer Vandergrift al capdavant, van desembarcar a les dues platges de Guadalcanal, una illa de l’arxipèlag de les Salomó del sud, a Tulagu, i a les illes de Tulagi, Florida, Tananbogo i Gavuth, en l’Operació Atalaya. Amb aquest desembarcament va començar la contra-ofensiva nord-americana al Pacífic contra les tropes japoneses. Els nord-americans van desembarcar a Guadalcanal perquè van saber que els japonesos estaven construint una pista aèria per impedir el trànsit aeri entre els Estats Units i Austràlia, que havia de ser el següent objectiu dels japonesos. Abans de que es produïssin els desembarcaments, les embarcacions aliades varen bombardejar les platges mentre els avions atacaven a les posicions japoneses. Durant l’Operació de desembarcament només avions japonesos amb base a Rabaul, sota el comandament de Sayoshi Yamada, varen atacar a les forces amfíbies en diverses ocasions. 

Tot i els avions japonesos, els nord-americans varen aconseguir desembarcar a Guadalcanal 11.000 marines. Quan la guarnició japonesa de terra va veure als nord-americans desembarcant, varen quedar molt sorpresos i varen fugir cap a la densa jungla, la zona de Punta Creu, que estava infectada de malària. De seguida els nord-americans varen córrer cap a l’aeròdrom, el seu primer objectiu. Per dur a terme aquells desembarcaments, els nord-americans varen utilitzar la llengua basca com a codi secret a través d’un oficial destinat en el quarter de transmissions de San Francisco, que era d’origen mexicà, però de pares bascs. Els nord-americans utilitzarien el basc a Guadalcanal per emetre diverses ordres de combat i en les descripcions que efectuaven els avions que sobrevolaven l’illa.

A l’illa de Tulagi, on hi varen desembarcar 3.000 marines, allí sí que els japonesos hi varen posar més resistència amb 1.500 soldats armats amb fusells, granades i ganivets, però pràcticament tots van morir perquè els ràiders anaven previnguts i varen disparar-los des de molt a prop. Els japonesos, seguint el seu costum, preferien morir abans que entregar-se vius. Els nord-americans varen destruir 15 hidroavions durant aquella operació, però varen perdre en aquella illa a més de 150 homes. A les deu de la nit, Tulagi i Gavutu es trobaven en mans nord-americanes i només alguns japonesos aïllats disparaven sense rumb contra els nord-americans.

A la Gran Bretanya:

El científic alemany Klaus Fuchs es va nacionalitzar com a britànic i va jurar lleialtat a la corona britànica. 

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, Adolf Hitler els va dir en els seus convidats que envejava de Gran Bretanya i de la Unió Soviètica la possessió de grans espais i que esperava que ells poguessin adquirir també aquest orgull. Canviant de tema, els va dir que seria urgent escriure un llibre sobre com alimentar i educar a les poblacions ocupades i va senyalar que volia que els homes mengessin herba perquè es tornessin més dòcils i no representessin una amenaça. El dictador va lamentar que moltes zones d’Alemanya no fossin productives al camp i va senyalar que la zona més cultivable del Reich, a part d’Ucraïna, era la plana de Moràvia. Recordant la Primera Guerra Mundial, els va dir que s’havia sorprès molt en veure que a Flandes tot terreny era cultivat, tot i que ho trobava un desavantatge perquè creia que d’aquesta manera l’home no somiava amb gran espais. Tornant a canviar de tema, va relatar-los que va ser fatal per Europa el moment en que Pere el Gran, el tsar de Rússia, havia fundat la ciutat de Sant Petersburg, i va explicar que volia fer desaparèixer aquella població de la superfície de la Terra, igual que Moscou, enviant la resta de la població a Sibèria. També va dir que a l’Est havien de demostrar que eren colons i amos a la vegada. Seguidament, el dictador va manifestar el seu desig de fer servir els eslaus pels seus interessos, i va amenaçar a qui volgués preocupar-se de la sort d’aquella gent en enviar-los en els camps de concentració. Un cop més va insistir de que no volia que el Ministeri dels Territoris de l’Est civilitzés a les ucraïneses, tot i que va dir que les noies ucraïneses tenien una mica de sang alemanya pel fet de que tenien nens amb els ulls blaus i rossos, i creia que aquestes noies podien integrar-se en el Reich.

A la tarda, Hitler va tornar a dir que el pagès alemany anava necessitat de noves terres i davant de la falta de diner en metàl·lic que patia el pagès, els va confessar que inclús havia pensat en que aquest pagués els seus impostos amb espècies. El dictador també va dir que Alemanya es trobava superpoblada, però va lamentar que molts alemanys haguessin emigrat a Estats Units, portant una gran aportació al país. Hitler va defensar el sistema de l’hereu únic com a la noblesa britànica. Canviant de tema, el dictador els va assegurar que un cop s’haguessin establert als territoris de l’Est, totes les dificultats desapareixerien per si soles. Parlant de com els pagesos ocuparien les terres fèrtils de l’Est, va defensar el model de vida del camp, dient que era més saludable que el de ciutat perquè, en les seves paraules, el treball de la terra era una escola d’energia i decisió. Recordant el seu viatge a Florència, va afirmar que els pagesos d’Itàlia constituïen una gran força per Benito Mussolini.

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering va presidir una reunió amb els comissaris dels territoris ocupats del Reich i amb els comandants militars en el Saló Hermann Göering del Ministeri de l’Aire. El ministre els va exigir un augment de les contribucions al Reich de les regions ocupades, i va declarar que no havien enviat les tropes alemanyes a aquells països perquè treballessin per ells sinó per extreure’n tot el possible per tal de que pogués viure el poble alemany. Göering va exclamar que això que feien en altres temps s’anomenava saqueig, però que ara, en aquells dies, les coses s’havien suavitzat i per aquest fet ell propugnava el saqueig absolut i total. Amb un to alt i enrabiat, va dir que no l’importava que la població autòctona dels països ocupats es morissin de gana i els va posar l’exemple de França, dient que a França havia enviat l’any passat 550.000 tones de gra de blat i ara en demanava 1,2 milions de gra. El ministre va afegir que enviaria una legió a França per comprar tot el que es trobés a les botigues i en els grans magatzems i que faria portar tot el que s’hagués adquirit en els aparadors de les botigues alemanyes perquè el poble alemany les pogués comprar. Llavors li va preguntar a Hinrich Lohse si podia subministrar 30 milions de tones de mantega, pregunta que Lohse li va contestar afirmativament. Després li va preguntar si podia subministrar la mantega a les tropes de la Wehrmacht, i Lohse li va explicar que es podia fer perquè s’havia reduït la població després d’haver eliminat a milers de jueus. Els jueus alemanys, a part, rebien un 15% menys de mantega que la resta dels alemanys. En acabar la reunió, Göering va dir que tenia molta feina per fer i moltes responsabilitats i que per això no tenia temps per llegir cartes i notificacions en què l’informaven de que no li podien subministrar el què demanava. Per aquest fet, el ministre va explicar que si no podien donar-li el que desitjava hauria de crear agències que farien la feina per complir els seus desitjos. Per acabar, Göering va lloar la figura del comissari Fritz Sauckel dient que el que havia fet en tan poc temps per reunir a tants treballadors de tot Europa i dur-los a les seves fàbriques amb tanta rapidesa era una gesta única.

En general, la cúpula nazi va veure amb bons ulls no alimentar a la població dels territoris ocupats, i en molts territoris, com a la petita Sèrbia, es varen endur 100.000 tones de blat i cereals. Hitler també va exigir no alimentar a la població dels territoris ocupats i, així, li va fer saber en el comissari del Reich per Ucraïna, Erich Koch, explicant-li que Ucraïna tenia que subministrar tot el què li fes falta a Alemanya sense tenir en consideració les necessitats dels ucraïnesos. A Ucraïna sobretot es varen robar grans quantitats de blat.

Després de parlar Göering va ser el torn d’Alfred Rosenberg, que va voler recordar que l’emancipació dels jueus s’havia produït en el segle XVIII sota el lema de l’humanitarisme i va voler deixar clar que aquell fet havia sigut un error de filòsofs aparats de la realitat i dels bons sentiments d’àmplies capes de la societat. Rosenberg no va dubtar en dir que ara estaven exterminant als jueus, a qui va descriure com a porqueria, i va definir aquest procés com un fenomen humanitari. Aquest punt va anar acompanyat per forts aplaudiments del públic. Llavors els va recomanar llegir el llibre Die November-Köpfe per ser més determinant alhora d’eliminar-los per tal de deixar Alemanya i Europa sense jueus. Aquest altre punt també va anar acompanyat de més aplaudiments.

---

Oswald Pohl va escriure una ordre en els comandants dels setze camps de concentració ordenant que el cabell tallat a les víctimes havia de ser recollit per ser utilitzat per la indústria alemanya per les babutxes dels submarins. Pohl va ordenar que el cabell de les dones fos desinfectat, recollit i emmagatzemat, i els va informar que el cabell dels homes només tenia valor si superava els vint mil·límetres de llarg.

A Rússia:

Heinrich Himmler i el seu grup varen tornar en avió a Zjitomir i Feldkommando Hegewald, via Mogilev, després d’haver viatjat a Finlàndia. Himmler estava molt orgullós per haver rebut la Gran Creu de la Llibertat finlandesa, amb l’espada i llaç vermell. El cap de les SS va ser la 15è persona en rebre aquesta alta condecoració establerta pel mariscal Gustav Mannerheim, que havia sigut el primer en rebre-la, durant la Guerra Civil finlandesa de 1918. El SS-Hauptsturmführer Werner Grothhmann i el seu guardaespatlles , el SS-Obersturmführer Josef Kiermaier, també varen rebre condecoracions finlandeses. Però el Reichsführer estava disgustat amb el govern finlandès perquè no li havien entregat els finlandesos com havia volgut, tot i que tenia esperances de que el novembre tot es solucionaria, encara que començava a desconfiar de que així fos. Parlant amb el doctor Felix Kersten, Himmler li va assegurar que desconfiava del president Risto Ryti perquè sabia que era anglòfil i maçó.

A Holanda:

El comandant de les forces alemanyes que servia la unitat holandesa, el general Kraus, va escriure a Göering per dir-li que tenien a milers d’holandesos en els regiments de transport de l’est i que la setmana passada un dels regiments havia sigut atacat. Kraus també li va assegurar que els holandesos havien fet més de 1.000 presoners i que se’ls hi havia concedit 25 creus de ferro. 

---

En el patí de la Zentrallstelle, on la nit anterior hi havien concentrat a més de 2.000 jueus, després d’una breu entrevista, els alemanys, dirigits per Aus der Fünten, conduïen als jueus cap a l’esquerra (l’indult) o cap a la dreta (el camp de concentració de Westerbork). Els qui no varen poder ser interrogats varen ser enviats automàticament a Westerbork. Uns 600 varen ser enviats al camp de concentració.

A Polònia:

Els alemanys, després de que el dia anterior haguessin deportat a molts nens jueus del gueto de Varsòvia, varen ordenar que ara tots els nens dels orfenats del gueto es dirigissin a la Umschlagsplatz. Tots ells varen ser deportats i assassinats a Treblinka. Amb ells els va “acompanyar” el pedagog i autor de llibres per nens, Janusz Korczak, el doctor Goldszmit, que va fer que la canalla es posés a cantar mentre es dirigien als vagons.

A França:

El camp de concentració de Gurs va ser evacuat i la majoria dels presoners jueus varen ser deportats a Auschwitz i altres camps de concentració.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany va capturar la ciutat de Tikhoretsk mentre el 1º Panzer va travessar el riu Kuban.

A la Gran Bretanya:

El general nord-americà Dwight D. Eisenhower va ser nomenat comandant en cap de totes les forces aliades. En aquells moments els nord-americans preparaven la invasió al nord de l’Àfrica, l’Operació Torch.

A Nova Guinea:

Les tropes japoneses varen ocupar Kokoda.

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler va criticar de que es donava massa importància al menjar en els banquets de cerimònia i va afirmar que per ell era tràgic tenir que està tantes hores acompanyat per les senyores més respectables de la reunió. Preferia abans a una “encantadora secretària o a una bonica dependenta de grans magatzems”. Considerava que aquests banquets havien sigut dissenyats pels cuiners, els quals va titllar de màfia i d’idiotes perquè enganyaven als seus clients presentant el plat més senzill com una endevinalla. Els va recordar que el 1923 havia estat present en un banquet a Zuric i que havia quedat atònit davant la superabundància de plats i ho trobava un lamentable malbaratament per part d’un país tant petit. Dirigint-se a Otto Dietrich, Hitler li va dir que semblava que els suïssos ja no eren tan innobles com abans. També els va confessar que havia quedat molt sorprès de fins a quin punt podia arribar a beure els finlandesos i va afirmar que els països nòrdics aguantaven més l’alcohol. Després de recordar-los un viatge amb el príncep Ahrenberg a Suïssa en cotxe, Hitler els va assegurar que preveia que la guerra acabaria aviat perquè pensava que quan haguessin tallat l’enllaç petrolífer de Murmansk amb el sud acabaria la guerra contra la Unió Soviètica. Pel que fa a l’altra banda, va dir que creia que només enviant la meitat dels seus soldats a França acabaria amb tot el conflicte, tot i que els va avisar de que abans haurien de destruir les fàbriques de material de guerra i els centre de provisions de la Unió Soviètica. 

A la tarda, Hitler va dir, en presència d’Albert Kesselring, que els italians eren uns colonitzadors de primera i va lamentar la mort d’Italo Balbo el juny de 1940 perquè considerava que hagués sigut un perfecte successor de Benito Mussolini. El dictador va comparar el moviment feixista amb el seu, però va queixar-se de que Mussolini no fos l’únic cap d’Estat del país. Tot i això, Hitler els va reconèixer que si el Putsch de Kapp del 1920 hagués triomfat i s’hagués restaurat la monarquia ell hi hagués donat suport. Canviant radicalment de tema, Hitler va defensar el comandament únic. Tornant a canviar de tema, va dir que no tindrien el control absolut de Noruega fins que la via ferroviària quedés prolongada a Kirkenes. També va dir que era precís arribar a les planes de Mesopotàmia i arrencar-los en els britànics el petroli de Mossul perquè seria el final de la guerra, ja que els britànics només disposarien dels pous de petroli de Haifa. El dictador els va dir que segons els estadistes en els últims temps Rússia extreia el 92% del seu petroli del Caucas i, per aquest fet, en aquella zona la població estava molt ben alimentada. Considerava que els pagesos de la zona enganyaven a l’Estat soviètic per beneficar-se. Hitler esperava que Alfred Rosenberg no introduís allí, d’acord amb el Ministeri de l’Interior, les lleis alemanyes i en aquest aspecte va lloar als britànics perquè els considerava més buròcrates i astuts per no beneficar amb la seva organització als països que ocupaven. 

Més tard, Hitler va rebre informes del servei secret de Vinnitsa, on es deia que les pinces del 6º Exèrcit estaven a punt d’envoltar a dos exèrcits soviètics i el 4º Exèrcit Panzer va confirmar l’ocupació de Kotelnikovo, un nus ferroviari situat a 118 quilòmetres al sud-oest de Stalingrad. El dictador estava tan exultant que durant el sopar d’aquella nit va dir a tots els presents que la Unió Soviètica estava a punt de col·lapsar-se.

A Polònia:

A Auschwitz, durant aquell dia va arribar el primer transport amb jueus de Bèlgica. Eren un total de 998 homes, dones i nens. Després de la selecció, 426 homes i 318 dones varen ser registrades en el camp i, la resta, 254 persones, varen ser assassinades a les cambres de gas. A part dels que varen arribar aquell dia en el camp, els alemanys varen gasejar a més jueus fins arribar a la xifra de 704.

---

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen deportar al camp d’extermini de Treblinka a tots els nens que vivien en els orfenats i altres llars infantils. 

A França:

A París, uns homes amagats darrere d’una tanca de l’estadi Jean-Bouin varen llançar dues granades contra un grup de soldats alemanys que s’entrenaven a la pista i, en conseqüència, en varen matar a 8 d’ells i en varen ferir a 13.

---

Un submarí japonès va atracar als corrals de Lorient.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen passar el riu Kuban a Kropotkin i es varen dirigir cap a Armavir, al Caucas. El 1º Exèrcit Panzer del general Paul von Kleist va capturar la ciutat de Stavropol i Voroshilovgrad, Ucraïna.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la nit, Iosif Stalin es passejava pel seu despatx esperant notícies de Stalingrad. De sobte, Andrei Yeremenko va trucar des de Stalingrad i li va parlar d’una situació optimista, però el dictador soviètic sabia que a uns centenars de quilòmetres al sud-oest els carros alemanys es dirigien a la ciutat. Durant aquell dia, Stalin va rebre un missatge del president Franklin Delano Roosevelt, on li confirmava que Japó no atacaria a la Unió Soviètica.

A Egipte:

Winston Churchill continuava a El Caire abans de viatjar a Moscou. 

A l’Atlàntic:

Un comboi de 36 embarcacions tornava a Gran Bretanya quan va ser atacat per U-Boots davant la costa de Terranova. L’escorta del comboi va enfonsar a un dels submarins, però no es va poder evitar que cinc embarcacions mercantils fossin atacades per torpedes durant tres minuts. Més tard es va enfonsar un altre submarí alemany, però també es varen enfonsar sis embarcacions mercantils més. 

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler va recordar alguns dels moments que li havia tocat viure com a soldat d’infanteria a la Primera Guerra Mundial, i creia convençut de que si organitzaven viatges a França per visitar els escenaris on s’havien produït els combats de la Gran Guerra tindrien més d’un milió de visites. El dictador volia reconstruir la ciutat d’Ypres, on hi havia lluitat personalment durant la Primera Guerra Mundial, amb els arquitectes encarregats de reconstruir la ciutat de Lübeck. Hitler també va aprovar la política de Hermann Göering de que cada soldat “comprés” el que volgués a França per portar-ho a Alemanya i va afirmar que si els francesos llavors patien privacions no l’importava perquè, en les seves paraules, havien començat la guerra. El dictador va lamentar que de la Unió Soviètica no podrien comprar perquè no hi havia res de valor.

A la tarda, dirigint-se al doctor Otto Dietrich, Hitler li va dir que si fos ell diria que la Gran Bretanya havia descendit al rang d’una nació de segon ordre perquè es deixaven dominar pels nord-americans. El dictador els va dir que de moment no veia la possibilitat d’un desembarcament a l’Oest perquè considerava que els Aliats occidentals no disposaven d’unitats de qualitat i estava convençut de que en el camp aeri ells disposaven de més efectius, de manera que podrien atacar simultàniament tres o quatre punts diferents. A més, creia que els seus soldats es defensarien amb ungles i dents si es podria tal desembarcament i que els generals Aliats no veien factible tal operació. Tot i això, desconfiava dels polítics perquè, en les seves paraules, l’hi havien declarat la guerra quan no estaven preparats per atacar-lo i els generals no ho havien aprovat. Hitler, un cop més, va acusar als jueus britànics de voler enfonsar la Gran Bretanya. També els va dir que si es produís tal desembarcament seria inutilitzat des del primer moment perquè estaven més ben preparats que el 1940, tot el contrari del que pensava dels Aliats occidentals, i havia fortificat la zona amb el Mur Atlàntic. Hitler va acabar la seva reflexió dient que imaginava el treball a l’ombra que deurien està realitzant els adversaris de Franklin Delano Roosevelt.

Durant aquell dia, Hitler va rebre el mariscal de camp i comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre, Günther von Kluge. El mariscal volia demanar dues divisions més, però Hitler només l’interessava avançar cap a Moscou a qualsevol preu i no el va escoltar amb atenció. Quan va acabar la reunió, Von Kluge estava furiós amb el dictador, ja que veia que no l’escoltava i li va dir que havia de ser ell qui havia d’assumir tota la responsabilitat. El mariscal va marxar de la reunió bruscament.

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va firmar l’ordre Combat contra paracaigudistes solitaris, que deia tots els paracaigudistes Aliats capturats havien de ser entregats al SD.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar els primers jueus de Bèlgica, tots ells immigrants i refugiats, provinents de Malinas (Mechelen en flamenc).

A Finlàndia:

A Hèlsinki, després d’una visita d’inspecció al nord del país, Heinrich Himmler es va reunir amb el president del govern finlandès, Johan Wilhelm Rangell. Parlant de la possibilitat de deportar els jueus finlandesos, Rangell va rebutjar la marginació i persecució dels jueus autòctons i li va assegurar que estaven totalment assimilats. Himmler, segons les actes de Rudolf Brandt, li va replicar que la qüestió social només es podia resoldre “si es mata a pals als altres per poder aconseguir els seus terrenys”. Himmler, però, aconsellat pel seu metge Felix Kersten, va decidir esperar-se a que la qüestió fos tractada de manera discreta en la sessió ordinària del Parlament al mes de novembre.

A Egipte:

Al matí, Winston Churchill va arribar al Caire de camí a la Unió Soviètica. El cap de l’Estat Major General, sir Alan Brooke, el va informar de que si les forces alemanyes tenien èxit en la seva ofensiva en el Caucas i des d’allí aconseguien convertir-se en una seriosa amenaça pel Golf Pèrsic, podria ser necessari pensar en abandonar Egipte i el nord de l’Àfrica per traslladar-se al Golf. Brooke li va explicar que no podien perdre els jaciments petrolífers d’Abadan i Bahrein, ja que Gran Bretanya experimentaria una reducció del 20% de la seva capacitat militar.

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la tarda, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats una de les coses més estranyes que trobava en  la naturalesa; una espècia de termita que quan moria la reina tota la tribu moria. Posant aquest i altres exemples del món dels insectes, va demanar saber distingir entre l’instint i la intel·ligència i els va confessar que quan era jove havia tingut l’ocasió d’estudiar de prop a les abelles perquè el seu pare havia sigut un gran apicultor. Els va assegurar que les abelles l’havien picat tants cops que inclús la seva vida havia corregut perill. Canviant radicalment de tema, Hitler va assegurar que l’últim tsar, Nicolaus II, era un ésser dèbil i sense seguidors i va criticar als occidentals que li jutjaven amb males paraules els seus mètodes brutals, ja que considerava que si no els hagués aplicat no hagués obtingut res. El dictador va afirmar que si un home era un verdader líder, el poble el seguiria fins a on fes falta.

A Txecoslovàquia:

A Praga es va plantejar oficialment el projecte d’un Museu Central Jueu en el lloc ocupat per l’antic museu jueu de pre-guerra.

A Egipte:

Winston Churchill i Alan Brooke varen aterrar a El Caire per reunir-se amb els comandants britànics a la zona.

A Nova Guinea:

Tot i la dura resistència australiana, els japonesos varen arribar a Kokoda.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre el memoràndum d’Alfred Rosenberg del 27 de juliol titulat Über die Gestalung Kaukasiens (sobre la configuració del Caucas), en el que argumentava per què s’havia de conquerir el Caucas. 

A Polònia:

Kurt Gerstein, un expert en desinfeccions de l’Institut d’Higiene de les SS, va arribar al camp d’extermini de Belzec i va estar present en l’arribada d’un tren carregat de jueus procedents de Lvov. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas. Gerstein va quedar consternat i, tot hi no renunciar del seu càrrec ni demanar el trasllat, va informar a l’exterior del que estava passant en aquests camps. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen capturar la ciutat de Kotelnikovo, a 118 quilòmetres de la ciutat de Stalingrad, i tenien una carretera que anava directe a la ciutat.

A la Unió Soviètica:

Després d’haver rebut el dia anterior l’encàrrec de fer-se càrrec de les defenses de Stalingrad, a les oficines de la Stavka, a uns metres del Kremlin, el general Andrei Yeremenko va estar tot el dia estudiant els mapes de Stalingrad i la zona del seu voltant. Observant amb atenció els detalls topogràfics entre els rius Don i Volga, va treure la conclusió de que els alemanys haurien de concentrar la major part de les seves forces en aquell estret pont, on el Don i el Volga s’apropaven més un de l’altre. Després de seleccionar el nucli d’un Estat Major va tornar amb Iosif Stalin per mantenir una reunió. Però, a diferència del dia anterior, el dictador soviètic estava més nerviós i no parava de fumar de la seva pipa. Stalin va escoltar primer com el mariscal Alexandr Vasilievski l’informava sobre les activitats del dia i després va parlar amb Yeremenko. El general discrepava amb la idea de dos fronts russos a la mateixa regió. Però quan li explicava els seus motius de queixa, Stalin va rebre una trucada procedent del sud. Quan va tornar amb ells estava inquiet i va rebutjar les propostes de Yeremenko dient que s’havia de deixar tal i com s’havia dissenyat el pla de defensa de Stalingrad. El dictador li va ordenar llavors en el seu general que es fes càrrec del front del sud-est i rebutgés al 4º Exèrcit Panzer que es dirigia al Volga des de Kotelnikovo. Descontent per aquesta missió, Yeremenko va preguntar si podia comandar el front de Stalingrad entre la part nord de la ciutat i més allà del Don. Enfadat, Stalin li va contestar que en parlarien en el futur i, quan estava omplint de tabac la seva pipa, Yeremenko va marxar. Quan Stalin el va veure traspassar la porta, el va advertir de que prengués mesures dràstiques per fer respectar la disciplina en el front.

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va traslladar el 4º Exèrcit Panzer amb el Grup d’Exèrcits per conquerir Stalingrad. L’11º Exèrcit va rebre ordres similars. Aquesta ordre va afectar seriosament l’avanç al Caucas.

A la tarda, parlant d’altres temes, Hitler va explicar en els seus convidats que acabava de llegir un llibre titulat Joan a Amèrica que Martin Bormann li havia donat per llegir feia uns dies. El llibre es basava en les condicions en que s’exercia l’activitat intel·lectual i política a a Estats Units i de la sorprenent credulitat del ciutadà nord-americà. Walther Hewel va subratllar que aquesta credulitat no era exclusiva dels nord-americans, ja que els britànics s’empassaven tot el que li explicaven. Hitler els va dir que tot això li recordava un míting de Häusser al que havia assistit a Stuttgart. Tot i que aquell home havia interpel·lat als seus oients amb insults, havia acabat obtenint més vots que Gregor Stresemann. Wilhelm Keitel va compara aquest cas amb els Testimonis de Jehovà i Hitler li va contestar que tenien que impedir tals pràctiques perquè sinó la societat acabaria condemnada a la descomposició. Després d’insistir de que els britànics s’empassaven totes les afirmacions que els donava el seu govern, creia que ara el públic britànic començava a ser reticent i els va assegurar que ells sabien veure les “mentides” que deien en els comunicats militars britànics. Per aquest fet afirmava que no s’havien de creure els comunicats britànics que deien que els nord-americans tenien el millor material de guerra perquè, segons ell, era una mentida i va qualificar els nord-americans d’estúpids com les gallines. Després d’assegurar que el soldat nord-americà perdria en breu la seva capacitat per combatre, Hitler va ressaltar la pobresa i les desigualtats que hi havia a Estats Units, amb 13 milions d’aturats. També els va confessar que s’acabava de llegir un llibre sobre Espanya i els va dir que el caràcter dels espanyols no tenia res a veure amb el dels nord-americans, però, tot i això, va criticar els dos caràcters. Pel dictador, els nord-americans vivien com porcs en un porqueria de model, el capitalista. Bormann li va dir que li cridava l’atenció els regals que feien pràcticament a diari els francesos a l’Església i va afirmar que el poder de l’Església era molt preocupant. Hitler li va dir que això mateix havia passat a Baviera i va exclamar que no podia entendre com la gent pobra podia continuar seguint el relat de l’Església quan els condemnava a continuar sent pobres. Hitler va defensar la ciència en front “les mentides de l’Església” i va afirmar que l’Església s’oposava a tot progrés per no desemmascarar les seves mentides i va assegurar que el musulmà era més il·lustrat perquè no havia concedit a l’home formar-se una idea d’Al·là. El líder alemany va augurar que si a l’Església continuava actuant com actuava a Espanya acabaria “en el racó dels trastos” i va confessar-los que un dia de 1934 Benito Mussolini l’hi havia dit que el Papa tard o d’hora hauria de marxar d’Itàlia. Llavors, Hitler va dir que el poble espanyol tenia una mescla de sang gòtica, franca i mora, i el va definir com un poble anarquista i valent que havia viscut l’època més intel·lectual durant l’època àrab. Per aquest fet, augurava que tard o d’hora a Espanya hi tornaria haver una revolució per eliminar l’Església. Del dictador Francisco Franco va dir que sense la seva ajuda no hagués pogut guanyar la Guerra Civil espanyola i va admetre que estava decebut amb ell perquè no li reconeixia la seva ajuda i, en canvi, li agraïa a Isabel II la Catòlica, a la que considerava com la més gran prostituta de la Història. Inclús va afirmar que la gran tragèdia d’Espanya havia sigut la mort del general Mola perquè considerava que aquest hagués sigut un verdader cap d’Estat. Continuant criticant al govern espanyol, va atacar durament al ministre Ramón Serrano Súñer, qualificant-lo d’esperit dolent que volia preparar el camí per la Unió Llatina i el definia com l’enterrador de l’Espanya moderna.

Precisament, aquell dia l’advocat Heinrich Heim, que s’encarregava d’escriure les conversacions privades de Hitler des del juliol i que ho havia deixar momentàniament, va tornar al seu lloc fins que poc després va suspendre voluntàriament el registre.

A Polònia:

A Cracòvia, en una conferència general del NSDAP en el Districte de Galitzia, el governador Hans Frank va assegurar que sobre la qüestió jueva només volia dir una cosa: que ho arreglarien ells i que cap jueu tornaria entrar a Alemanya.

A Holanda:

A la nit, els alemanys varen arrestar a la majoria dels jueus catòlics i els varen enviar a Westerbork, tot i que els bisbes havien protestat contra la deportació de tots els jueus. 92 jueus catòlics varen ser enviats a Auschwitz, entre ells la monja carmelita i futura santa catòlica Edith Stein.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin estava molt preocupat per reforçar la ciutat de Stalingrad i va ordenar en el general Andrei Yermerenko que es reunís amb ell en privat. A la nit, el cotxe del general es va aturar a l’entrada de les habitacions privades del Kremlin i Yermerenko en va sortir coix per dirigir-se a peu al despatx del dictador. Stalin el va rebre amb molt d’efecte preguntant-li què li feia la seva ferida de la cama. Després de quatre paraules més sobre la salut del general, Stalin li va oferir el comandament d’un dels fronts del sud. Yermerenko va acceptar i Stalin el va enviar al quarter general de la Stavka, situat a uns metres de distància, perquè s’informés de la situació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen arribar a Salsk i varen tallar la línia ferroviària entre Novorossisk i Stalingrad.

A Suïssa:

El periodista jueu Benjamin Sagalowitz, que dirigia l’Agència de Premsa jueva-suïssa, va informar al representant de Ginebra del Congrés Jueu Mundial, Gerhart Riegner, del genocidi dels nazi. Aquest va informar una setmana més tard, el 8 d’agost, al membre del Parlament de Londres, Sidney Riegner, i al rabí de Nova York, Stepehn Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, d’aquelles afirmacions.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava a punt de viatjar a Moscou per reunir-se amb Stalin per parlar de futurs plans. Abans de marxar, el primer ministre li va assegurar en el rei Jordi VI que tenia poques esperances en la reunió.

---

Per tal d’enganyar als alemanys en els verdaders punts de desembarcament en la futura Operació Torxa, una branca de la Secretaria del Gabinet de Guerra, amb el nom aparent de Secció de Control de Londres i dirigida pel coronel John Bevan, va presentar una sèrie de plans de guerra amb la intenció que els alemanys reforcessin altres llocs. Es varen posar en marxa tres operacions que no existien. L’Operació Sol, contra Narvik i Trondheim; l’Operació Enderrocament, contra Calais i Boulogne-sur-Mer, i l’Operació Kennecott, contra el sud d’Itàlia, Grècia i Creta.

A Egipte:

El 8º Exèrcit britànic s’estava preparant per una ofensiva, que començaria el 23 d’octubre de 1942, i en aquella data ja havia rebut 41.000 homes de reforç, més de 1.000 tancs i 9.000 vehicles de tota classe.

Divendres:

A Finlàndia:

Mentre Heinrich Himmler era al quarter general del mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim, Felix Kersten es va quedar a Hèlsinki i aquella tarda es va dirigir a la casa del president Risto Ryti en companyia del ministre Rolf Witting. En una llarga conversa, els tres varen establir que Finlàndia s’havia d’allunyar a poc a poc dels interessos alemanys. Kersten volia més fermesa per part de Finlàndia, però Witting el va avisar de que de moment era impossible davant l’amenaça soviètica, tot i que li va assegurar que no entregarien els jueus com volia Himmler.

A la tarda, Himmler va visitar la base militar alemanya de Rovaniemi i allí es va trobar amb l’escriptor i reporter italià Curzio Malaparte. Ben sopat, Eduard Dietl va convidar el reporter italià a una sauna tradicional, on hi havia Himmler. Dietl va fer entrar Malaparte a la sala i va saludar amb el Heil Hilter! Himmler es va posar dempeus i, despullat, li va tornar la salutació.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen deportar tots els jueus de la ciutat de Münster, la gran majoria gent gran.

A Bielorússia:

A Minsk, el Batalló policial 322 va continuar i acabar amb la massacre dels jueus de la capital bielorussa. Entre el 28 de juliol i aquest dia varen assassinar a més de 9.000 persones.

En el front oriental:

Alfred Jodl va anunciar en el seu personal del OKH, que el destí de Crimea es decidiria a Stalingrad i que es tenien que desviar el Grup d’Exèrcits A i el B al sud del Don.

A Finlàndia:

A Hèlsinki, Heinrich Himmler va organitzar una recepció a l’Ambaixada alemanya a la que varen ser invitats el president Risto Ryti, el ministre d’Afers Exteriors Rolf Witting i altres membres del Govern. En el jardí de l’Ambaixada, Himmler li va dir en el ministre Witting que pensava que Alemanya i Finlàndia s’havien de repartir Suècia. Finlàndia es quedaria la part nord, mentre que Alemanya s’annexionaria la part sud i el centre de Suècia. Quan Himmler li va dir que Finlàndia es convertiria en una Gran Finlàndia després de la guerra, Witting, que s’havia reunit amb el doctor Felix Kersten i aquest l’havia avisat de que Himmler volia l’entrega dels jueus finlandesos, el va interrompre per contestar-li que Finlàndia no tenia plans tan ambiciosos i que només desitjava viure en pau. Llavors, el líder de les SS li va assegurar que després de la guerra Finlàndia només tindria un veí, Alemanya. Witting li va insistir que el poble finlandès mai acceptaria repartir-se Suècia. Abans de deixar la conversa, Himmler li va dir que només li transmetia la idea d’Adolf Hitler per ajudar Finlàndia. En el líder de les SS se li va dir que totes les decisions, com l’entrega dels jueus, s’hauria de debatre en l’assemblea del Parlament, que es convocaria el mes de novembre. Himmler no va tenir més remei que acceptar-ho.

A la tarda, Himmler es va dirigir a Mikkeli per visitar al mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim en el seu quarter general.

A la Gran Bretanya:

John Anderson, en permanent contacte amb els científics nord-americans, li va escriure un informe per a Winston Churchill en el qual li va acceptar que s’estaven quedant enrere en les investigacions sobre la bomba atòmica, però també li va dir que podien contribuir-hi d’una forma valuosa si actuaven a temps.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va ratificar l’aprovació del Congrés per crear la Reserva Femenina del Cos de Marines dels Estats Units, el MCWR, tot i que no entrarien en servei fins a principis de 1943 per les reticències dels seus companys masculins a admetre dones dins de les seves files.

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats que durant la Primera Guerra Mundial s’havien tingut que esperar fins el 1918 perquè l’Exèrcit es decidís a llicenciar a 40.000 obrers que es necessitaven per construir submarins i que el 1917 encara es negava a alliberar la mà d’obra necessària per fabricar tancs. El dictador ho considerava un greu error aquestes decisions i per aquest fet exigia que es continués conservant en el món armamentista aquesta superioritat i va demanar no aturar la construcció de submarins i de dragamines. Els dragamines eren importants per ell perquè gràcies a ells podien importar els minerals de Suècia. També va demanar que no faltes mà d’obra en els dics de reparació.

Durant el sopar, Hitler va criticar el monument erigit a Laboe a la glòria submarina perquè considerava que no tenia valor artístic i va lloar a l’escultor Kreiss pels seus projectes. En aquell moment, Martin Bormann li va mostrar unes fotografies de les obres exposades en la Biennal de Venècia i Hitler els va dir que la completa absència de tècnica suposava l’última prostitució de l’art. Per ell l’únic que donava valor a la Biennal era l’acollida que el públic l’hi havia donat perquè no s’havien aguantat el riure davant de determinades obres. Hitler va contraposar la Biennal de Venècia amb l’Exposició de l’Art Alemany de Munic perquè allí les obres “sense valor” no eren acceptades i els va assegurar que la selecció de les obres no les feien els pintors, sinó aficionats tant “qualificats” com Heinrich Hoffmann i el director Kolb. Considerava que els pintors patien la temptació de seleccionar obres mediocres per tal de que servissin per contraposar-les amb les seves. També els va dir que els pintors que enviaven obres “sense valor” tenien que ser enviats a la presó o a un manicomi i si formaven part dels pintors degenerats en un camp de concentració per ser “reeducats”. Considerava a més que l’Exposició de Munic era un èxit perquè cada any tenia milions de visitants.

A França:

En el domicili de Karl Oberg es va arribar a un acord entre la policia francesa, representada per Bousquet, i la policia alemanya, representada per Oberg. Aquell acord s’anomenaria acord Oberg-Bousquet i es limitaven les atribucions de la policia alemanya i es reconeixia la independència de la policia francesa. A partir de llavors, els francesos pendents de judici per delictes polítics serien jutjats pels tribunals del país i se’ls va aplicar la Llei francesa. La policia alemanya només podia reclamar els autors d’atemptats directes contra l’Exèrcit i les autoritats d’ocupació. A més, les persones capturades pels alemanys no podien ser objectes de represàlies ni se’ls podia retenir en qualitat d’ostatges. Aquest acord es firmava en el dia que unitats de les Waffen-SS, que grans unitats havien sigut traslladades d’Orient a Occident, desfilaven per París provocant una forta impressió als parisencs.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi un comboi on hi viatjaven els jueus que havien sigut capturats pels francesos els dies 16 i el 17 de juliol. Només baixar dels vagons varen ser sotmesos a la immediata selecció.

---

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen parar una trampa als jueus quan els varen oferir tres quilograms de pa i un quilogram de melmelada de regal per cada família que s’oferís voluntària per viatjar a l’Est. Hi varen haver milers de voluntaris, ja que es passava fam. Tots varen rebre el pa i la melmelada, però varen ser deportats al camp d’extermini de Treblinka.

En el front oriental:

En el sector sud:

Hitler va donar la contraordre al 4º Exèrcit Panzer de que ataquessin Stalingrad des del sud. Aquell mateix dia, els alemanys varen arribar a Proletarkaia, a la porta del Caucas.

A Finlàndia:

Heinrich Himmler i el seu grup, entre ells Karl Wolff, varen agafar un avió que els va dur de Reval al camp d’aviació de Hèlsinki, on hi varen aterrar a dos quarts de deu del matí. El líder de les SS volia negociar amb els finlandesos l’entrega dels jueus finlandesos. Durant el vol, Himmler va començar a patir dolors estomacals i Felix Kersten el va tenir que tractar d’immediat. Aprofitant que estaven sols, el doctor el va intentar convèncer un cop més de que no parlés de la qüestió jueva amb el govern finlandès.

Un cop varen aterrar, Himmler es va reunir amb el president Risto Ryti i la seva esposa Gerda i varen dinar junts juntament amb Wolff i Kersten. Degut al malestar del líder de les SS, el dinar va durar poc i el grup va tornar a l’hotel.

Kersten, que volia evitar com fos l’entrega dels jueus, es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors, Witting, i li va explicar com podia frenar els plans de Himmler. Se li havia de dir que tenia que esperar que es celebrés la primera assemblea del Parlament, que s’havia de convocar pel novembre, per prendre aquella decisió. També se l’hi hauria de dir que l’entrega dels jueus augmentaria encara més un sentiment contra els alemany entre el poble finlandès. En retornar a l’hotel, Kersten li va comunicar en el cap de les SS que el govern finlandès havia acceptat en principi la seva proposta sobre els jueus finlandesos, però que tenien que esperar un temps degut a que s’havia de celebrar primer l’assemblea del Parlament. Himmler es va mostrar satisfet de que els finlandesos acceptessin les seves condicions i va accedir a esperar fins novembre. Immediatament va trucar a Hitler per explicar-li com anaven les negociacions.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va crear un nou cos militar perquè dirigís les operacions en el camp, l’Ordre de Suvorov, que rebia el nom del general de Catalina la Gran que havia creuat els Alps el 1799. Stalin també va aprovar una ordre militar pels comandants de regiment, batallons i companyies que demostressin valor i bon lideratge en la batalla. La condecoració va rebre el nom de l’heroi medieval Alexander Nevsky, que havia impedit una invasió teutònica.

A la Gran Bretanya:

Davant les deportacions de jueus, Ràdio Orange, des de Londres, va protestar des dels seus micròfons:

Tant sols digueu-nos: De quina manera ajuda a l’esforç bèl·lic alemany reunir a milers de jueus polonesos indefensos i liquidar-los a les cambres de gas? De quina manera ajuda a l’esforç bèl·lic arrancar d’un país a milers de jueus holandesos?

A Nova Guinea:

Després de quatre dies de combats a la selva, els japonesos varen ocupar Kokoda i varen foragitar als australians.