Dilluns:

En el Reich:

A França:

Bombarders nord-americans de la 8º Força Aèria varen dur a terme el seu primer bombardeig atacant objectius alemanys a la platja de maniobres de Ruan. Amb els britànics atacant de nit i els nord-americans de dia, varen bombardejar l’estació de distribució de ferrocarril de Ruan. D’aquesta manera, la 8º Força Aèria nord-americana va començar la seva gran campanya de bombardejos utilitzant, aquell dia, 12 Boeing B-17 Flying Fortress amb motors de 1.200 cavalls de vapor. L’atac va ser liderat pel brigader general Ira C. Eaker a bord del Yankee Doodle, on també volava Paul W. Tibbets Jr, que es faria famós per pilotar el B-29 que deixaria caure a l’agost de 1945 la bomba atòmica sobre Hiroshima.

A Alemanya:

El Ministeri d’Afers Exteriors, a través de Martin Luther, va aprovar per carta la deportació dels jueus romanesos a Lublin per partir el mateix destí que la resta de jueus. La carta va ser entregada a Heinrich Müller, però ho va fer amb tres setmanes d’endarreriment, ja que la RSHA havia sol·licitat aquesta aprovació el 26 de juliol de forma urgent.

---

El Dresdner Anzeiger va editar un article en què es parlava sobre la collita i es deixava entreveure una clara situació d’emergència. Es deia que les previsions més pessimistes no s’havien confirmat, però s’assegurava que indubtablement s’havien de fer grans esforços.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Caucas, un grup d’alpinistes de les divisions 1º i 4º alemanyes de muntanya, sota el comandament del capità Groth, es varen llançar a l’assalt del mont Elbruz. Els alemanys en aquella jornada varen ocupar Kislovodsk.

A la Gran Bretanya: 

Els soldats Aliats, la majoria canadencs, varen continuar com el dia anterior amuntegant-se en camions per dirigir-se ràpidament cap a diferents ports de la costa sud britànica per desembarcar el 19 d’agost a Dieppe.

A Egipte: 

Winston Churchill va arribar al Caire des de Teheran després de passar uns dies a Moscou per reunir-se amb el govern soviètic.

A Guadalcanal: 

El tinent general japonès Haruyoshi Hyakutake va desembarcar a Guadalcanal, procedent de l’illa de Rabaul, amb 50.000 homes del 17º Exèrcit per atacar per terra a la 1º Divisió del Cos de Marines nord-americana que estava sota les ordres del general Alexander A. Vandergrift. Hyakutake va llançar petits atacs successius contra la pista d’avions Henderson Field, que estava sota el control de les forces nord-americanes. Per altra banda, el contraalmirall japonès Razio Tanaka va començar també el desembarcament d’homes i de subministraments al llarg del Slot, un corredor d’illes entre Rabaul i Guadalcanal.

---

Els nord-americans varen desembarcar a l’atol Makin. 30 marines varen perdre la vida i poc després es varen tenir que retirar. 

Diumenge:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats algunes curiositats que l’hi havia tocat viure amb els delegats estrangers que l’havien visitat i va confessar-los que els més antipàtics, en la seva opinió, eren els belgues i va lamentar no haver fet empresonar al monarca Leopold III el 1940. Llavors es va burlar de la reunió que havien tingut Winston Churchill i Iosif Stalin el 12 d’agost. Pel dictador, Churchill només era a Moscou per buscar prestigi i va afirmar que els britànics l’havien errat en la seva operació a Creta.

A la tarda, Hitler va confessar-los que Churchill i el seu entorn havien decidit la guerra contra ells molt abans de 1939 i va dir-los que ho sabia gràcies a les informacions que l’hi havia donat Unity Mitford. A continuació va lloar a l’obrer francès, dient que feia productes de gran qualitat tot i la seva falta de mitjans de producció. Canviant de tema, va defensar la despesa que havia fet en el rearmament alemany i va afirmar que gràcies a ell i a la seva voluntat s’havien suprimit tots els problemes d’ordre financer i s’havia modernitzat l’Exèrcit. Dirigint-se a Alfred Jodl, Hitler li va dir que havia fet concedir a la Wehrmacht molts més mitjans dels que havia demanat i que havia tingut que lluitar molt per aconseguir-ho, enfrontant-se a persones que lluitaven a les seves esquenes. El dictador va afirmar que s’hi l’haguessin escoltat més la Kriegsmarine podria disposar de quatre grans unitats més i va defensar el Pla Quadriennal. També es va queixar de que tant la Kriegsmarine com l’Exèrcit no fessin les corresponents exigències per obtenir més unitats i va criticar de que no s’hagués fortificat el país fins que va començar la guerra quan ell ho havia exigit el 1936. Hitler a la vegada els va confessar que mai havia tingut cap disputa amb la gent que manejava les finances perquè imposava sempre la seva voluntat, tot i que va dir que Hjalmar Schacht era en tot l’oposició sistemàtica. En canvi va lloar a Fritz Reinhardt perquè, en la seva opinió, havia ajudat a recaptar més impostos sense que augmentés el cost de la vida i sense desvaloritzar la moneda. També va criticar que totes les lleis que s’aprovaven fossin criticades pels mateixos tres ministres, Schacht, Constantin von Neurath i Stanislaus, tot i que aquestes tres lleis no afectaven als seus ministeris i, per això, defensava que es plantegessin els problemes directament als ministres interessats.

Més tard, el major Gerhard Engel va explicar que a l’aeròdrom de Königsberg, un oficial de la base s’havia apoderat d’alguns productes alimentaris per destinar-los al mercat negre. Aquest relat va fer enfurismar a Hitler, que va exclamar que això era un sabotatge de l’esperit de resistència de la nació i va demanar arribar fins el final en l’assumpte i que s’enviés a la presó als culpables. Hitler va acusar de que els culpables serien segurament juristes, o inclús el seu ministre de Finances, i va lamentar que Martin Bormann no hi fos present entre ells per poder dictar com havien d’actuar.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, després de passar uns quants dies a la capital soviètica, al matí, Churchill va agafar un avió per dirigir-se a Teheran.

A la Gran Bretanya:

Soldats Aliats, la majoria canadencs, es varen amuntegar en camions per dirigir-se als ports de la costa sud per després, el 19 d’agost, desembarcar a Dieppe. Només els caps d’aquells soldats coneixien la finalitat de l’operació.

En els Estats Units:

Un comitè especial dirigit per Bernard Baruch va fer un estudi sobre el problema de l’escassetat de cautxú en la situació de guerra, i va proposar racionar d’immediat el petroli i implantar un límit de velocitat.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar retirar de la línia del front a l’últim fill supervivent de cada família en la que haguessin matat a més d’un fill per tal de fomentar les famílies. Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler per parlar de la Solució Final.

---

Franz Halder va preguntar en el seu informe sobre la situació si no havien estès masses riscos en el front oriental.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Dachau, Sigmund Rascher va començar els seus experiments per determinar fins a quina temperatura mínima podia aguantar un home. L’experiment es va dur a terme pensant en els paracaigudistes, que quan queien en altes altures havien d’aguantar temperatures molt fredes i sovint queien en aigües congelades. Abans de submergir-los en un tanc ple d’aigua i gel, a una temperatura d’entre 2 i 12 graus, el doctor va inserir elèctrodes en el recte dels presoners per mesurar la seva temperatura corporal. Alguns varen ser submergits amb els vestits protectors i les armilles salvavides de la Luftwaffe, però uns altres varen ser submergits totalment nuus i inclús anestesiats per comprovar si els moviments voluntaris influïen en el descens de la temperatura corporal. En aquelles congelades aigües els deixaven entre una i dues hores, fins que finalment les víctimes perdien el coneixement i acabaven amb hipotèrmies. Rascher, mentrestant, elaborava gràfiques de la seva temperatura i la disminució de la seva freqüència cardíaca. Un cop els treien de l’aigua els intentaven reanimar utilitzant diferents mètodes. En alguns casos els varen submergir en banys calents i en altres els varen posar en sacs de dormir prèviament escalfats o els enrotllaven amb mantes, a la vegada que utilitzaven fàrmacs i alcohol.  

A Holanda:

Després de que a Rotterdam uns holandesos intentessin destruir un tren que transportava tropes alemanyes, els alemanys varen afusellar a 50 ostatges civils per tal de que no es repetissin accions semblants. 

A Polònia:

Els alemanys varen posar en marxa un altre camp de treball a les mines subterrànies de carbó de Jawiszowice, a prop d’Auschwitz, a on hi varen anar a treballar treballadors forçats francesos i, posteriorment, belgues, a més dels jueus procedents dels barracons de Birkenau. Milers d’aquests homes varen perdre la vida en les dures condicions de treball. Otto Wächter va firmar aquell mateix dia la deportació de pràcticament 4.000 jueus grans a Birkenau per ser executats a les cambres de gas. Wächter va supervisar personalment el transport i, entre les víctimes, hi havia la mare de Simon Wiesenthal, el famós caça-nazis. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, per quart cop i últim es varen reunir Winston Churchill i Iosif Stalin per discutir l’obertura d’un segon front a Europa. En aquesta reunió no hi havia ningú més que ells dos i els seus intèrprets i, durant l’hora que va durar la trobada, Churchill li va prometre que obririen aviat el segon front que tan desitjava el dictador soviètic. Stalin li va demanar un mínim de 20.000 camions per mes, ja que la producció soviètica no arribava a 2.000 per mes. Churchill va acceptar-ho.

El primer ministre havia promès en el general polonès Ladislas Anders anar a sopar amb ell a la vila nº7, on s’allotjava Churchill, després de que acabés la reunió, però cap a dos quarts de nou del vespre Stalin el va convidar en el seu apartament privat del Kremlin per prendre unes copes. En el primer ministre no li va fer gens de gràcia anar a aquella trobada perquè l’endemà a dos quarts de sis del matí havia d’agafar un avió cap a Teheran, però no va tenir cap més remei que anar-hi. Un cop reunits, s’hi va afegir el ministre Viatxeslav Mólotov, un gran bevedor segons Stalin, i va ser convidat per allargar més la reunió aposta perquè Churchill no marxés tan aviat l’endemà. La trobada va acabar a dos quarts de tres de la matinada.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, al matí, els exploradors soviètics sota les ordres del coronel Piotr Ilim varen baixar per la riba del riu Don i varen veure que arribaven els alemanys. Llavors, els sapadors varen fer esclatar unes càrregues explosives que havien col·locat prèviament sota el pont del riu, fent-lo saltar pels aires.

A Hongria:

L’ambaixador hongarès a Berlín, Döme Sztojay, va enviar un informe al seu govern en que explicava l’evolució recent de la política antisemita alemanya i va afirmar que l’anomenada “solució europea del problema jueu” havia evolucionat a la pràctica i que els alemanys estaven decidits a acabar-ho immediatament. L’ambaixador va deixar constància de que els alemanys volien enviar els jueus en guetos o camps de treball per fer-los treballar i que Heinrich Himmler volia posar fi a la deportació dels jueus europeus en un termini d’un any.

A Itàlia:

El petrolier SS Ohio va arribar al port de La Velleta, a Malta, tot i patir greus danys en el transcurs de l’Operació Pedestal, amb 10.000 tones de petroli. El Ohio va acabar tan danyat que el varen declarar inservible. 

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va néixer la Força Pathfinder o FPF que havien d’ajudar als bombarders britànics en els seus atacs en territori alemany. 

A Japó:

Nobuo Fujita va pujar a un submarí per dur a terme un atac contra els Estats Units. En una bodega del submergible hi havia un petit hidroavió per dur a terme l’operació acompanyat del navegant Yukio Okoda.

En els Estats Units:

A Camp Claiborne, Louisiana, es va crear la mítica 101º Divisió Aerotransportada amb el general William C. Lee. La 101º Divisió destacaria durant el Dia D. El comandant va assegurar en crear la Divisió que la unitat no tenia història, però que tenia una cita amb el destí.

Divendres:

En el Reich:

El ministre interí de l’Est, Meyer, va manifestar indignat que no era missió d’un cap superior de les SS i de la Policia airejar en discursos i locucions una opinió absolutament personal sobre les possibilitats futures de certa evolució política a Letònia.  

A Rússia:

Els alemanys varen començar l’Operació Grif contra els partisans soviètics que operaven a la zona d’Orsha i Vítebsk. 

A l’Atlàntic:

Un P-38 va localitzar sobre Islàndia a un Condor Focke Wulf Fw 200 i el va seguir per darrere mentre li disparava amb les seves metralladors fins que el va batre. Aquesta va ser la primera victòria nord-americana contra els alemanys en la Segona Guerra Mundial.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a les nou de la nit, el grup britànic, amb el primer ministre Winston Churchill al capdavant, varen ser convidats pel dictador Iosif Stalin en un banquet d’Estat soviètic. Hi havia un centenar de persones, inclosos la majoria dels generals soviètics que no estaven en el front. Des de que es varen assentar hi va haver una constant successió de brindis, tots ells acompanyats per breus discursos. Stalin es va passar gran part del temps recorrent la taula per brindar amb diversos subordinats. Churchill es va avorrir bastant, ja que Stalin estava sempre dret parlant amb altra gent.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic va desxifrar la principal clau d’Enigma que utilitzaven les SS. Els britànics varen conèixer la clau amb el nom de Codony i la varen seguir tota la guerra. 

En el Pacífic:

Al nord-est de Guadalcanal, entre les illes Russell i Florida, a la nit, va continuar la batalla naval entre les forces nord-americanes i japoneses.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler es va reunir amb tot l’Alt Comandament de la Kriegsmarine, el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, i el ministre d’Armament, Albert Speer, per dir-los que per tal de que una invasió, com podria ser a la Gran Bretanya, tingués èxit es necessitava un port enorme i va ordenar que se’n construís un. Hitler, contemplant la possibilitat de lluitar en dos fronts, va reiterar la seva crida a construir el Mur Atlàntic que consistiria en 15.000 búnquers de formigó. 

---

En el quarter general de Hegewald, Heinrich Himmler de nou va necessitar tractament del doctor Felix Kersten.

A Polònia:

De Croàcia va sortir el primer transport de jueus direcció a Auschwitz.

---

Karl Wolff va escriure a l’encarregat del Ministeri de Transports que li produïa gran satisfacció que des de feia dues setmanes tots els dies sortia un tren amb 5.000 jueus des de Varsòvia direcció a Treblinka i que, inclús, estaven en condicions de finalitzar la deportació massiva a un ritme accelerat. 

A Alemanya:

A la nit, bombarders britànics varen bombardejar durant dues hores Magúncia, Schloss Johannisberg i Schloss Assmanshausen. Els tres castells varen ser destruïts i una bomba va impactar de ple a una església. Quan els bombers varen arribar a la zona ja no hi havia res a fer. 

A Holanda:

El delegat d’Afers Exteriors a La Haia, Otto Bene, va escriure un informe sobre les deportacions a Holanda i en el que va explicar que ara que els jueus sabien què significava la deportació ja no es presentaven voluntaris als transports. Dels 2.000 convocats en la darrere setmana, només 400 s’hi havien presentat.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen arribar a Elista, situada a 300 quilòmetres al sud de Stalingrad. També varen conquerir la ciutat de Mineralniye Vody, en el Caucas.

En el Mediterrani:

A Malta, les forces aèries de l’Eix varen atacar l’illa deixant-la sense combustible, municions i aliments. Més de 70 Macchi 202 varen atacar a un comboi que es dirigia a Malta, però els Spitfire varen sortir per defensar-lo.

A Egipte:

A les onze del matí, el tinent general Bernard Law Montgomery va ser traslladat en avió a les crestes de Ruweisat perquè comandés al 8º Exèrcit britànic en substitució del general Neil Ritchie. Aquella ordre va ser donada pel primer ministre Winston Churchill uns dies abans.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a les onze del matí, Winston Churchill i Iosif Stalin es varen tornar a reunir durant unes quantes hores per parlar de l’obertura d’un segon front. Un cop va acabar la reunió, el dictador soviètic va convidar el grup britànic a sopar l’endemà.

---

Stalin va concedir a Andrei Yeremenko la suprema responsabilitat sobre els dos fronts de Stalingrad i va degradar al general Gordov.

A Suïssa:

Tot i ser un país neutral, el govern suïs va prohibir en una circular a la població jueva refugiar-se al seu país al·legant motius de seguretat i econòmics, tal i com ordenava el decret aprovat el 17 d’octubre de 1939. Aquella decisió no va agradar gens a la premsa del país que era favorable als Aliats.

En el Pacífic:

Entre Guadalcanal i l’illa Florida, a la nit es va produir una batalla naval entre les forces nord-americanes i japoneses.

En els Estats Units:

El comandant W. S. Hogg va criticar que l’ambició del FBI era massa gran per temps de guerra i va dir que alguns agents del FBI s’havien queixat que primer devien la seva lleialtat al seu cap, J. Edgar Hoover, i després als Estats Units.

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

De forma urgent, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Hermann Göering, el general Wilhelm Keitel i Heinrich Himmler per establir un punt en comú en la trajectòria de la guerra. Després de consultar-ho amb els seus membres de més confiança de dins del partit nazi, Hitler va canviar d’opinió sobre l’Operació Blau, que estava destinada cap al sud de la Unió Soviètica, i va ordenar, amb el suport dels seus jerarques, que les forces del general Hermann Hoth que es dirigissin cap a Stalingrad després d’haver-els-hi demanat que anessin al Caucas. Aquest canvi d’estratègia no va ser consultat a cap dels grans mariscals o homes més importants de l’exèrcit alemany. Tot i que les noves ordres no varen agradar gens a dins de l’Exèrcit, quan en el general Hoth se li va notificar aquell canvi no va protestar i va complir les ordres.

---

Durant aquell dia,  al migdia, Hitler va defensar que el matrimoni era un acte sagrat, tot i que creia que era menys emocionant per l’home, i va criticar el costum dels convidats de fer petits discursos en honor als recents casats. Llavors, el dictador els va relatar el dia que va entrar en contacte amb les elits alemanyes, al voltant de 1921, i els va confessar que el seu programa havia alterat a les sensibilitats burgeses. També va recordar alguns episodis que li va tocar viure durant la Primera Guerra Mundial i va defensar els mariners abans que els soldats de terra. Dirigint-se a l’almirall Theodor Krancke, el dictador li va explicar que d’aquí provenia el complexa d’inferioritat que seguien experimentant els soldats de l’exèrcit de terra respecte als de la Kriegsmarine. 

Més tard, Hitler els va explicar en els seus convidats que el sabó alemany era de tal qualitat que un s’hi podia rentar les mans tants cops com fes falta sense que li fes mal la pell i els va confessar que havia sigut idea de Hermann Göering la creació d’aquest sabó. Parlant d’art, el dictador els va dir que el vals era el ball més bonic que existia i després el Schuhplattler, un ball típic de l’Alta Baviera. També va comentar que trobava ridícul que la gent que anava a la muntanya portés botes perquè no deixaven circular l’aire i els va confessar que prescindir dels pantalons curts havia sigut un dels seus grans sacrificis que havia fet a la vida perquè per ell portar pantalons llargs era una gran molèstia. Els va explicar que no notava el fred, i que abans podia portar pantalons curts (Lederhosen) fins i tot quan estaven a 10 graus sota zero. Llavors va declarar que en un futur volia tenir una brigada de muntanya de les SS que portessin pantalons curts. Parlant d’uniformes, els va dir que havien millorat els uniformes de la Wehrmacht.

---

Heinrich Himmler va rebre en el Feldkommando Hegewald a Walter Schellenberg, que aquest li va proposar mantenir contactes secrets amb els Aliats per estudiar les possibilitats d’un compromís de pau. Tot i que en un principi va rebutjar enèrgicament la proposta, al llarg de l’entrevista va anar canviant d’opinió. Tot i que li va permetre parlar amb intermediaris dels països neutrals, Himmler el va avisar de que en cas d’un greu error n’hauria d’assumir les conseqüències.

A les dues del migdia, Himmler, Schellenberg i set oficials més varen dinar tots junts. A tres quarts de cinc, Himmler i Schellenberg es varen tornar a reunir a soles. A dos quarts de set, Himmler va necessitar els tractament del doctor Felix Kersten, que també visitarà aquella mateixa tarda a Schellenberg, seguint la recomanació del seu cap. El doctor li va diagnosticar una disfrenia funcional agreujada per fortes tensions del duodè. Només en aquesta sessió, Schellenberg ja va notar millora, però va necessitar més tractaments. Kersten i Schellenberg es varen passar la nit parlant i de seguida varen simpatitzar. El doctor també li va manifestar el seu desig de pau i li va prometre influenciar a Himmler per acabar amb la guerra.

---

A Kiev, Fritz Sauckel va assistir a una conferència per estimular la col·laboració entre els organismes oficials per posar més èmfasis a la urgència de reclutar mà d’obra. Durant la reunió va tenir que escoltar una sèrie d’informes orals dels funcionaris del districte que no li varen agradar gens. No tenien suficients homes per entrar a les zones en les que hi havia activitat guerrillera perquè els guerrillers mataven als funcionaris alemanys. A més, quan aconseguien un grup de treballadors aquests s’escapaven a la que podien.

A Holanda:

Erich Rajakowitsch va enviar un telegrama a les SS a França en la que informava que ell personalment havia enviat a 83 jueus holandesos a Auschwitz, inclosos deu nens d’entre tres i deu anys.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen gasejar a 550 jueus.

---

A un quart de dotze de la nit, bombarders soviètics varen bombardejar Varsòvia fins a dos quarts de dues de la matinada. En caure les primeres bombes varen sonar les sirenes antiaèries, que no varen deixar de xiular fins a dos quarts de tres de la matinada. L’objectiu dels soviètics, a part de la ciutat, eren les línies de ferrocarril del voltant. En conseqüència hi va haver diversos morts, alguns edificis varen quedar destruïts o danyats i l’endemà molts serveis públics com l’electricitat, l’aigua, els tramvies… no varen funcionar.

A la Unió Soviètica:

Des de Teheran, Winston Churchill, acompanyat per Averell Harriman, va arribar a Moscou a les cinc de la tarda per reunir-se amb el dictador Iosif Stalin i alguns delegats francesos per discutir l’obertura d’un segon front que tan desitjava el dictador soviètic. El primer ministre es va instal·lar a la State Villa nª7, a mitja hora del Kremlin, en un bosc de pins. A les set de la tarda es va reunir amb Stalin, i només l’acompanyaven en aquella reunió Harriman, Archibald Wavell, l’ambaixador a Moscou, Clark Kerr, i un intèrpret. Els generals que l’acompanyaven no havien arribat a temps perquè a Teheran havien tingut problemes amb el motor de l’avió i no es varen poder enlairar. La reunió va durar tres hores i quaranta minuts i es va decidir posposar l’obertura del segon front. Churchill li va explicar que desembarcarien a l’Àfrica Septentrional. Stalin no li va fer gens de gràcia i va preguntar per què tenien tanta por dels alemanys. El primer ministre també li va parlar dels bombardejos a Alemanya i Stalin li va recomanar que llancessin les noves bombes britàniques de quatre tones amb paracaigudes perquè no s’enfonsessin a terra. 

A la Gran Bretanya:

A Abergavenny, Escòcia, Rudolf Hess es va reunir amb el diplomàtic de l’ambaixada de Suïssa, el senyor Thurnheer. 

En els Estats Units:

L’actor Clark Gable es va presentar a les oficines de l’Exèrcit per presentar als seus serveis. Tot i tenir 41 anys, l’actor va ser acceptat. Gable volia superar la mort de la seva tercera esposa, Carole Lombard, morta aquell any en un accident aeri.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen gasejar a 1.006 jueus. Des d’Holanda també es va deportar aquell dia a Auschwitz un tren carregat amb 559 jueus, més de la meitat varen ser gasejats en arribar al camp. Els demés varen ser enviats a Birkenau per treballar com esclaus. 

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen ordenar en el Consell Jueu eliminar a 7.000 treballadors. 

A Bielorússia:

En el camp d’extermini de Maly Trostenets hi va arribar un tren amb un miler de jueus procedents del camp de Theresienstadt. Només a 40 dels 960 jueus els varen fer treballar en un camp de treball, la resta varen ser gasejats. Només un d’ells sobreviuria la guerra. 

A Ucraïna:

A les nou del matí, en el quarter general de Hegewald, Heinrich Himmler va necessitar tractament del seu metge, el doctor Felix Kersten. 

A Suïssa:

El representant del Congrés Jueu Mundial a Ginebra, Gerhart Riegner, va alertar als governs britànic i nord-americà dels plans d’extermini del poble jueu que duien a terme els alemanys. En el telegrama que va enviar a través del cònsol britànic a Ginebra, Riegner els va confessar que havia rebut un informe alarmant que comunicava que en els quarters alemanys s’havia discutit un pla per exterminar entre 5,5 i 4 milions de jueus després de deportar-los a l’Est. Aquesta acció, segons Riegner, estava planejada per la següent tardor, i va relatar que executaven als jueus a través d’àcid prússic. Tant britànics com nord-americans no varen fer cas a aquest informe perquè no varen donar crèdit a tal infrmació. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 6º Exèrcit alemany va arribar a les afores de la ciutat de Stalingrad, però l’Alt Comandament soviètic es va adonar de l’amenaça i va mobilitzar a tots els ciutadans perquè ajudessin a preparar defenses davant de la ciutat. Entre els dirigents del Front de Stalingrad hi havia Andrei Yeremenko i Nikita Kruschov.

A Egipte:

A la nit, Winston Churchill va marxar en un bombarder Liberator cap a Teheran, la que seria la primera etapa del seu viatge a Moscou. L’acompanyava, a part del seu nombrós equip, Averell Harriman. El primer ministre va escriure durant aquell dia una nota per al general Harold Alexander en que li deia que el seu principal objectiu al nord de l’Àfrica era destruir a la primera oportunitat l’Afrikakorps d’Erwin Rommel, juntament amb tots els seus subministraments i bases a Egipte i Líbia. Per Alexander, aquella nota va ser una magnífica notícia. 

En el Mediterrani:

Un comboi naval britànic va passar per Gibraltar direcció a Malta en l’Operació Pedestal. 

A Guadalcanal:

Després de l’atac japonès del dia anterior, les embarcacions de transport nord-americanes encara estaven a mig descarregar i els portaavions, que prestaven protecció aèria, varen salpar de l’illa deixant els marines a terra ferma sense els recursos que tan necessitaven.

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joachim von Ribbentrop, Hans-Heinrich Lammers, Heinrich Himmler i els gauleiters Josef Bürckel, Simon i Robert Wagner. El dictador els va assegurar que els britànics no tindrien cap responsabilitat a la nova Europa que controlarien i va explicar-los que deixarien el problema dels Balcans en suspens per poder-hi vendre armes. A més, va vaticinar que si els hongaresos entraven en guerra contra els romanesos, aquests últims els hi donarien una gran pallissa. Hitler va confessar-los el seu desig de poder annexionar Hongria, com també Eslovàquia, perquè considerava que els pertanyien i va afirmar que els vienesos tenien el sentit de la gran Alemanya amb molta més claredat que qualsevol altre alemany. Canviant de tema, va manifestar la seva idea de convertir Rússia en el graner d’Europa i va explicar que volia treure’n cada any deu o dotze milions de tones de cereals. 

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb Bürckel, Wagner i Simon. El dictador els va dir que a Ucraïna encara hi havia una reserva d’un milió de tones de blat de la recol·lecció de l’any passat i va assegurar que Ucraïna subministraria cada any de tretze a catorze milions de tones de cereals, tot i que els va advertir de les dificultats climatològiques de la regió. Parlant del temps, va assegurar que si el fang no els hagués paralitzat a l’octubre ara estarien a Moscou. També els va confessar el seu somni el de crear l’Estat més autàrquic del món, un Estat on mai els faltaria de res a la seva única població, l’alemanya, excepte el cafè, però estava convençut de que sabrien buscar alguna colònia que els hi pogués donar. De Iosif Stalin va dir que era meitat bestia i meitat gegant que menyspreava la vida humana i va assegurar que l’exèrcit alemany havia sigut una sort per Europa, ja que considerava que havia aturat els peus del dictador soviètic. 

---

A l’estadi del Kiev es va jugar el definitiu partit de futbol entre soldats alemanys i antics jugadors del Dinamo de Kiev. Fins llavors els ucraïnesos havien guanyat tots els partits i els alemanys havien anat demanant revengés. Per aquest partit, l’equip alemany va cridar a jugadors de l’equip professional de futbol alemany del Flakelf, que llavors jugava a primera divisió. L’estadi estava ple a vessar de gent que esperava una nova derrota alemanya. Com era d’esperar, el partit va començar molt diferent als últims cinc enfrontaments i els alemanys, després de dominar els primers minuts, varen encetar el marcador, però a partir de llavors els ucraïnesos varen aconseguir capgirar la situació. La primera part va finalitzar amb un 2 a 1 a favor dels ucraïnesos. Davant la possibilitat d’una nova derrota, un oficial alemany es va dirigir al vestuari del Dinamo per comunicar en els jugadors que tenien que perdre o, en cas contrari, s’haurien d’atendre a les conseqüències. Els alemanys tenien por de la reacció de Hitler davant d’una definitiva desfeta. 

En començar la segona partit, el públic va veure de seguida que els seus jugadors no estaven concentrats amb el partit i, per aquest fet, els varen animar amb més força. Els jugadors del Dinamo es varen encoratjar davant dels càntics de la seva afició i varen marcar el tercer gol. Per si de cas no el varen celebrar amb massa efusivitat. A les acaballes del partit, els jugadors del Dinamo, que jugaven sota el nom de Start, varen marcar el quart i definitiu gol, recordant-los en els alemanys el resultat del primer partit jugat el 12 de juliol. Els ucraïnesos no es varen contenir les emocions i varen celebrar la victòria amb el seu públic, mentre els jugadors alemanys tornaven al vestidor amb el cap abaixat sota l’atenta i acusadora mirada dels oficials alemanys que havien assistit al partit. Els alemanys varen prohibir a la premsa local parlar del partit.

El final els jugadors del Dinamo varen patir les conseqüències per haver guanyat el partit de futbol Un per un varen ser arrestats i mai més es va saber res d’ells. Només estan confirmades les morts de quatre d’ells, que varen ser afusellat en el barranc de Babi Yar. Avui en dia, davant de l’estadi del Dinamo de Kiev hi ha una figura escultòrica que recorda la gesta d’aquells jugadors.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, les SS varen comunicar que acabaven l’operació iniciada el 22 de juliol de deportar a tots els jueus que no treballessin a les fàbriques als camps d’extermini. Els SS els varen imposar en els supervivents que es deixessin registrar de nou i, per aquest fi, es dirigissin als carrers Ostrowska, Doctor Sonnenhofer, Mila i Nalwski. Es va amenaçar amb la pena de mort qui no es presentés. Unes 200.000 persones es varen presentar a l’hora indicada i varen tenir que desfilar en files de cinc davant del cap inferior d’assalt, Brand, i la seva plana major. La selecció va durar sis dies i es varen seleccionar 50.000 persones per ser enviades a la mort. A les demés persones se’ls va permetre tornar a les seves llars.

---

A Auschwitz, els alemanys varen assassinar, entre altres, a la cambra de gas a Edith Stein, anomenada sor Teresa Benedictina de la Creu, i la seva germana Rosa. El 1987, el papa Joan Pau II la va beatificar i el 1998 la va canonitzar.

A Alemanya:

El cònsol suec a Stettin, Karl Ingve Vendel, que treballava pel servei secret suec i tenia bons contactes amb membres de la resistència alemanya en l’estament militar, va escriure un informe extens que posava de manifest que els jueus els estaven assassinant a cambres de gas en el Govern General. 

En el Mediterrani:

A la nit, les forces de l’Eix varen interceptar al seu pas per l’estret de Gibraltar un comboi que es dirigia a Malta. Un U-Boot va enfonsar el portaavions HMS Eagle juntament amb dos creuers i un destructor. Les demés embarcacions varen ser atacades més tard.

En el front oriental:

En el sector nord:

En dia especialment fred per ser l’agost, l’artilleria alemanya va començar a disparar des de les nou del matí sobre Leningrad. Però la ciutat, que patia un dels seus pitjors moments, s’estava preparant per la tarda estrenar l’obra de la Simfonia número 7 de Shostakóvich a la Gran Sala de la Filharmònica. Per tal de garantir que es podria celebrar l’acte, els soviètics varen organitzar una ferotge contraofensiva. L’atac va tenir lloc mitja hora abans del començament de l’obra.

Abans de començar la simfonia, el compositor Eliasberg va pronunciar un discurs on no va fer cap al·lusió ni a Stalin ni al Partit Comunista. Quan els músics varen començar a tocar els seus instruments, el so de l’orquestra es podia arribar a sentir a l’exterior de l’edifici, on s’hi havien concentrat milers de persones que no havia pogut accedir dins del recinte. En el front, els soldats soviètics varen escoltar la retransmissió a través d’uns altaveus. Abans d’acabar el concert, per megafonia es va demanar al públic que quan s’acabessin els aplaudiments tornessin immediatament a les seves llars, ja que els alemanys havien tornat a bombardejar de nou. Tot i aquesta advertència, la gent va preferir quedar-se allí durant una llarga estona més.

En el sector sud:

Els graners alemanys del Grup d’Exèrcits A de la 1º Divisió Panzer i del 70º Exèrcit varen atacar la ciutat de Maikop, un centre petrolífer a 400 quilòmetres, al sud-est de Rostov, i Krasnodor. Tot i que varen capturar els primers jaciments de petroli, els soviètics havien destruït la majoria de les instal·lacions. Després d’aquesta conquesta, Hitler va ordenar en els seus comandants que avancessin cap a Grozni, Batum i Baku.

A Guadalcanal:

A la matinada, l’almirall japonès Gunichi Mikawa va conduir una esquadra especial composta pels creuers pesats Chokai, Aoba, Furutaka, Kinugasa i Kako, dos creuers lleugers i un destructor a les platges per atacar els punts de desembarcament nord-americans. Llavors, l’aviació japonesa va atacar als nord-americans a l’illa de Savo, entre Guadalcanal i Tulagi, i varen destruir el creuer pesat australià Canberra i els creuers pesats nord-americans Vincennes, Quincy i Astoria, matant a més de 1.000 homes. El creuer pesat Chicago va rebre greus danys, sobretot a proa, igual que dos destructors, però els japonesos es varen retirar sense atacar les embarcacions de transports perquè no sabien que els portaavions nord-americans, que tant temien, havien marxat de l’illa el dia anterior. A la tarda, els creuers de guerra supervivents de l’illa i les embarcacions de transports es varen allunyar de Guadalcanal per por de tornar a ser atacats pels japonesos. La Marina nord-americana es va retirar deixant a l’illa els marines amb poc material, poques municions i pràcticament sense aliments.

A l’Índia:

Aquell dia va començar la campanya de desobediència civil contra la dominació britànica.

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la tarda, Adolf Hitler va reunir-se amb el Reichsarbeitsführer Hierl i davant dels seus convidats va afirmar que els gots havien sigut qui s’havien mantingut durant més de temps a Crimea i va assegurar que cap poder humà ara els podria expulsar de Crimea. El dictador va comparar la lluita que estaven tenint amb els partisans amb les que es produïen entre els indis a Amèrica del nord i va afirmar que la raça més forta era la que triomfava i, per tant, no dubtava de la seva victòria. També va dir que no podrien mantenir durant molt de temps la moneda que s’estava fent servir a la regió. Canviant de tema, els va relatar que s’hi haguessin de fer front als turcs, els búlgars serien uns bons aliats i també va dir que els finlandesos volien recuperar Carèlia de l’Est i destruir la ciutat de Sant Petersburg (Leningrad). Hitler els va confessar que ell desitjava esborrar del mapa l’antiga capital de l’època dels tsars i va criticar que la Luftwaffe no hagués destruït la ciutat en el seu moment quan tenia l’ocasió. El dictador també va assegurar que es guanyarien la confiança dels pagesos perquè promourien una sèrie d’avantatges per al món rural.

---

Per desig de Heinrich Himmler, l’escriptor Hanns Johst va arribar al quarter general de Hegewald per acompanyar durant les següents quatre setmanes a Himmler en alguns dels seus viatges.

A Polònia:

En una Junta de Caps Política del NSDAP a Cracòvia, el governador Hans Frank va dir sobre els jueus que els necessitaven per treballar i que no tenien que sentir compassió cap a ells, ja que els culpava d’haver començat la Segona Guerra Mundial.

A França:

Aquell dia es va difondre per primer cop entre els serveis exteriors l’acord Oberg-Busquet del 29 de juliol de 1942 en què es donava llibertat d’acció a la policia francesa enfront a la policia alemanya.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els Panzer dels generals Wilhelm List i Ewald von Kleist varen ocupar els camps petrolífers de Maikop, reduïts a terra calcinada pels soviètics. A l’oest de Stalingrad, el Grup d’Exèrcits B va destruir dos exèrcits soviètics al sud-oest de Kalac, en el Don.

A Suïssa:

El representant a Ginebra del Congrés Jueu Mundial, Gerhart Riegner, va enviar un telegrama al membre del Parlament de Londres, Sidney Silverman, i al rabí Stephen Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, a Nova York, on parlava per primera vegada de l’Holocaust. El text deia:

Rebut l’alarmant informe de que en el quarter general del Führer s’ha discutit i sotmès a consideració un pla segons el qual tots els jueus dels països ocupats o controlats per Alemanya, en numero d’entre tres milions i mig i quatre, han, després de ser deportats i concentrats a l’est, ser exterminats de cop per acabar d’una vegada per totes amb el problema jueu a Europa. El pla es posarà en pràctica a la tardor; els mètodes sotmesos a discussió inclouen l’ús de l’àcid prússic. Transmetem aquesta informació amb totes les reserves necessàries, donat que no pot ser confirmada de forma absoluta la seva veracitat. L’informador firmant té contactes propers amb les més altes autoritats alemanyes i els seus informes solen ser de confiança.

L’informador era Eduard Scholte, un industrial de Leipzig que estava de negocis a Suïssa i que volia oferir notícies als Aliats.

A Romania:

El Bukarester Tagblatt, un diari de la capital romanesa publicat per l’ambaixada alemanya, va anunciar que estava en marxa els preparatius per eliminar definitivament a tots els jueus de Romania.

En els Estats Units:

Sis alemanys que havien participat en l’Operació Pastorius, en la qual es volia atemptar en territori nord-americà, varen ser executats a la cadira elèctrica.

En el Pacífic:

A l’illa de Guadalcanal, a les illes Salomó del Sud, la 1º Divisió del Cos de Marines nord-americana, sota el comandament del general Alexander A. Vandergrift, va ocupar durant aquell migdia la pista d’aviació que estaven construint les tropes japoneses i la varen batejar amb el nom de Henderson Field en honor d’un comandant d’esquadrilla mort en la Batalla de Midway el juny de 1942. A les quatre de la tarda, els 11.145 marines nord-americans de Guadalcanal varen establir un perímetre defensiu de 3 per 6 quilòmetres per atrinxerar-se davant d’una possible ofensiva japonesa. Però, a la tarda, quaranta bombarders bimotors japonesos, escortats per caces, varen arribar sobre Guadalcanal i varen atacar a poca altura. Els nord-americans varen perdre uns quants homes, les embarcacions de transports es varen tenir que allunyar de la platja i varen tenir problemes per maniobrar sota el bombardeig japonès. Una embarcació va ser enfonsada i una altra va ser incendiada. Finalment, el comandant Fletcher va decidir retirar-se de les Salomó quan menys de la meitat dels subministraments i equips pesats que necessitaven les tropes de terra havien siguts desembarcats. A la nit, els portaavions del comandant Fletcher varen salpar a alta mar.

---

A la nit, a l’illa de Savo, a prop de Guadalcanal, la 8º Flota japonesa del vicealmirall Mikava amb base a Rabaul, composta per set creuers i un destructor, va atacar i destruir a dos grups de destructors nord-americans Turner, que estaven sota el comandament del contraalmirall Victor Cruechley. L’atac va agafar per sorpresa als australians i els nord-americans que, totalment desprevinguts, varen perdre un creuer australià i tres nord-americans, i a més varen veure com els quedava danyats un altre creuer i altres dos destructors. A més a més, per aquell atac varen morir 1.534 mariners. Els japonesos, per la seva part, no varen perdre cap embarcació, només un submarí nord-americà va aconseguir enfonsar un dels creuers quan els japonesos s’estaven retirant. Però Mikawa no sabia que el comandant Fletcher s’estava retirant amb els seus portaavions i que se’n tornava a Rabaul, i va cometre el greu error de no intentar atacar-lo.