Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va celebrar unes quantes reunions amb els seus principal caps militars. En una de les reunions celebrada a la sala d’estar del Berghof hi havia present el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, el general Friedrich Fromm, el coronel Claus von Stauffenberg, que per primer cop estava present en una reunió amb Hitler, i altres oficials, a més del ministre d’Armament Albert Speer. En la reunió, el coronel Von Stauffenberg va explicar el pla de l’acció de l’Operació Valquíria, que consistia en fer servir els soldats que es trobaven de permís a Alemanya perquè anessin a lluitar. Hitler el va escoltar atentament i va acceptar la majoria de propostes del coronel. Al final de la reunió es va decidir que en cas de que hi haguessin accions bèl·liques dins del territori del Reich els comandaments militars tindrien un poder executiu il·limitat per sobre dels poders dels departaments polítics, i aquests només actuarien com a assessors. En aquella reunió Von Stauffenberg va pensar en dur a terme el cop d’Estat contra Hitler; portava un paquet de dinamita que li havien enviat els seus companys, però va abandonar el pla perquè volia eliminar a altres membres del NSDAP, entre ells el ministre Heinrich Himmler.

---

En el camp de concentració de Dachau va arribar-hi un comboi amb 2.521 presoners que havia sortit de Compiènne, França, el 2 de juliol. Les males condicions del trajecte varen provocar la mort de 984 presoners.

A Hongria:

Miklos Horthy va proclamar en els alemanys que no toleraria més deportacions. Es varen aturar les deportacions, però més de 437.000 dels 725.000 jueus hongaresos havien mort a les cambres de gas. 

En el front occidental:

A França:

El general nord-americà George Patton va arribar a Normandia com a nou comandant i va pronunciar un discurs a les seves tropes. El comandant californià va dir-los que havien d’arribar com fos a Berlín i els va prometre que ell mateix li dispararia un tret al cap de Hitler.

En el front oriental:

A Lituània:

Membres de la resistència polonesa del AK varen participar activament en l’alliberació de Vilna.

En els Estats Units:

A Washington, influenciat pel primer ministre Winston Churchill, va arribar-hi el coronel Charles de Gaulle per reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt per intentar millorar les relacions entre ells dos.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar que en les primeres setmanes del nou atac alemany, 2.754 V-1 havien causat 2.752 morts. A part, el primer ministre va tornar a insistir en que es valorés la possibilitat d’utilitzar gas verinós per acabar amb la guerra, servint de pas per atacar els objectius previstos per l’Operació Crossbow. Churchill va afirmar que seria absurd posar per davant qüestions morals en aquest tema perquè el gas ja s’havia utilitzat en la Primera Guerra Mundial sense “que es queixessin els moralistes de l’Església“.

A Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que els alemanys continuaven esperant que les tropes del general Patton duguessin a terme un segon desembarcament en la zona del Canal de la Mànega. Molts alemanys continuaven pensant que es produiria un desembarcament en el Pas de Calais.

A les Filipines:

Davant de la imminent desfeta japonesa, l’almirall Nagumo es va treure la vida.

Dimecres:

Preparant el putsch del 20 de juliol:

La Gestapo va detenir als opositors civils del règim nazi Julius Leber, que havia de ser ministre de l’Interior en el govern posthitlerià, i Adolf Reichwein, professor d’Història que tenia que ser ministre de Cultura, quan aquests buscaven contactes amb l’oposició comunista per efectuar un cop d’Estat. Claus von Stauffenberg, que el dia anterior s’havia compromès a tirar endavant el putsch, va quedar molt consternat quan va saber que havien detingut el seu amic Leber.

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb en Werner von Best, que no acatava les ordres del dictador de reprimir a la Resistència danesa. Hitler li va tornar a repetir les seves ordres sobre el contra-terror i li va recalcar que no tenia cap atribució per practicar la seva pròpia política. Quan Best el va intentar replicar, Hitler li va cridar que no volia sentir res més i va ser convidat a abandonar la sala. Hores més tard, Joachim von Ribbentrop li va dir que fes el considerés més just i recomanable, però que obeís les ordres d’en Hitler.

---

A Berchtesgaden, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten i li va tornar a parlar de que tenia jueus a l’estranger que treballaven pels seus interessos. Himmler li va confessar que aquell tema havia portat algun maldecap en els caps de la Gestapo perquè no entenien aquella decisió.

En el front oriental:

Els soviètics varen acabar de reconquerir la ciutat de Minsk, capital de Bielorússia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va explicar en la Cambra dels Comuns que les primeres 2.574 bombes V-1 alemanyes havien matat a només 2.752 persones.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Per iniciativa d‘Albert Speer, uns 200 empresaris es varen reunir amb Adolf Hitler a l’Hotel Platterhof d’Obersalzberg. El dictador, en un discurs d’una hora, els va explicar que els generals que lluitaven en front oriental no comprenien la importància que tenia per la indústria alemanya la conca del Donets o els minerals de magnesi de Nikopol perquè només prestaven atenció a l’aspecte estratègic i militar. Tot i això, Hitler els va indicar que tot i la pèrdua de matèries primes en els territoris russos, no s’havien detectat problemes rellevants en la producció armamentista. El dictador els va prometre que un cop acabada la guerra, la Wehrmacht estaria equipada esplèndidament amb tot tipus d’armament.

Durant la reunió militar d’aquella jornada, Erich von Manstein li va exigir a Hitler la retirada del front a la zona del riu Dnièper per evitar una altra catàstrofe militar. El dictador es va alterar tan que va requerir tractament del doctor Theodor Morell, que li va posar una injecció d’Eukodal perquè es calmés.

---

Heinrich Himmler es va dirigir a Berchtesgaden per passar-hi uns dies, però per la nit va notar dolors estomacals i va cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés a les deu de la nit.

Preparant el putsch del 20 de juliol:

Els opositors al règim nazi, que s’estaven preparant per dur a terme un cop d’Estat contra la vida de Hitler, varen firmar un jurament en una celebració en la que Claus von Stauffenberg i Rudolf Fahrner varen explicar els seus objectius polítics després del cop d’Estat. Els objectius principals eren crear un nou ordre per Alemanya més just, amb més drets per al poble i en col·laboració amb occident. Davant del professor Fahrner i del seu germà Berthold, Von Stauffenberg es va comprometre a realitzar l’atemptat i a dirigir el putsch des de l’OKH de Berlín.

En el front oriental:

En el sector nord:

En el Bàltic, els soviètics varen començar una ofensiva per ocupar els Estats bàltics. Es varen utilitzar tres fronts soviètics per aquesta ofensiva: 1º, 2º i 3º Bàltics. Els Estats del Bàltic tenien una importància molt gran per Alemanya perquè eren una font d’aliments i permetien als alemanys bloquejar la flota russa i mantenir obertes les rutes de subministraments cap a Suècia i Finlàndia.

En el sector central:

En l’Operació Bagriation, l’exèrcit soviètic va alliberar la ciutat de Minsk, la capital de Bielorússia.

En el Pacífic:

A Saipan, després de perdre Garapan, la capital de l’illa, els japonesos varen atacar als nord-americans a pit descobert i en els següents dies varen atacar amb ofensives suïcides.

A Japó:

Davant d’un nou desastre militar (Saipan), Kido, assessor de Hirohito, va enviar un missatge al príncep Fuminaro Konoye per comunicar-li que estava d’acord en gran part del seu pla per acabar amb la guerra. Konoye considerava que Hideki Tojo havia de dimitir i formar-se un nou govern presidit per un membre de la família imperial per tal de negociar la pau.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler vivia envoltat amb el seu cercle més íntim, però sabia que les coses no anaven gens bé i va decidir substituir al general Gerd von Rundstedt, que havia sigut destituït el 29 de juny per haver demanat la pau amb els britànics, com a cap de les forces occidentals pel general Günther von Kluge. Von Rundstedt va rebre aquell dia una nota manuscrita en que se’l destituïa per raons de salut. El dictador, pessimista tot aquell dia, va intentar demostrar la confiança i la seguretat que tenia en la victòria amb les senyores de la casa. Fins a altres hores de la nit es va passar el dia en el saló del te escoltant discs i explicant històries al costat de la llar de foc.

En el front oriental:

 En el sector nord:

El general alemany Johannes Friessner va rellevar a Ernst Lindemann com a cap del Grup d’Exèrcits Nord.

A Bielorússia:

En l’Operació Bagration, l’exèrcit soviètic va recuperar la ciutat de Minsk, la principal base alemanya del front central, on 100.000 soldats alemanys del Grup d’Exèrcits Centre varen quedar envoltats per les tropes soviètiques. Al mateix temps, unitats escalonades varen reduir les bosses alemanyes en la rereguarda. A més, les avantguardes soviètiques varen travessar per primer cop l’antiga frontera polonesa amb la Unió Soviètica, penetrant novament en la zona oriental de Polònia.

En el front occidental:

A França:

El 7º Cos nord-americà va llançar una ofensiva contra Saint Lo per avançar cap al sud. L’atac no va començar sent un èxit perquè Omar Bradley va tornar a dispersar les seves forces en un front massa ample. Al mateix temps, la 16º Divisió GAF alemanya va arribar al front de Normandia després de sortir de La Haia el 18 de juny.

---

Els Aliats durant aquell dia varen aconseguir traslladar grans quantitats de gasolina al front a través d’uns oleoductes instal·lats des d’una embarcació fins els centres de magatzematge a terra.

---

En el Bolletí de la Wehrmacht s’anunciava que en el sud de França diversos grups terroristes havien sigut obligats a combatre i havien sigut aixafats.

A Itàlia:

El general Edgard de Larminat es va apoderar de Siena prenent tota precaució per no danyar la ciutat.

A Suècia:

El rei Gustau V va enviar una carta a Miklos Horthy en el que l’instava a posar fi a les deportacions de jueus.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de la reunió amb Adolf Hitler del 29 de juny, Gerd von Rundstedt va deixar de ser el comandant de l’Exèrcit Occidental per les discrepàncies que tenia amb el dictador alhora de dur l’estratègia militar.

---

En el seu editorial en la Das Reich titulat aquest cop Estem fent una guerra total?, Joseph Goebbels va dir que cada individu tenia que sentir-se en perill de mort, ja que l’enemic volia exterminar als alemanys. Per això, deia el ministre, cada individu tenia que donar-ho també tot, renunciar a tot, viure com els damnificats dels bombardejos, sense miraments. Goebbels va admetre que els seus enemics eren més forts en número i en material, però va explicar que ells eren millor raça i que ho tenien que aprofitar més racionalment. En el mateix número hi sortien dues fotografies; el castell alemany d’Ordensburg i la fortalesa eslava d’Ivangorod, amb un text a sota on s’insistia en la superioritat racial alemanya: el gòtic de l’edifici germànic, superior, i l’obra eslava, sense el geni de la creativitat nòrdica, es deia. El text continuava explicant que les SS defensaven l’occident germànic contra l’orient eslau.

A França:

Un comboi amb 2.521 presoners va sortir de la localitat de Compiègne direcció al camp de concentració de Dachau. Les condicions a dins del comboi varen ser infernals; es varen donar casos de bogeria entre els presoners per la calor, la falta d’aigua i la desesperació de partir en el moment que l’alliberació francesa semblava pròxima. Durant aquell trajecte de quatre dies varen morir 984 presoners. Ja a pocs quilòmetres de Compiègne hi havia diversos morts en cada vagó.

---

En el Bolletí de la Wehrmacht es va explicar que en diverses accions en terreny francès havien sigut liquidats 80 “terroristes”.

A Hongria:

Els nord-americans varen bombardejar Budapest.

A Itàlia: 

El 6º Cos nord-americà va arribar a Cecina. A la Toscana, el 13º Cos britànic va ocupar la ciutat de Foiano, al nord-oest del llac Trasimeno, completant d’aquesta manera la ruptura de la Línia Albert alemanya.

A l’Atlàntic:

A l’altura de les Açores, els destructors nord-americans USS Inch i USS Frost varen enfonsar amb les seves càrregues de profunditat el U-154.

En el Pacífic: 

Les forces amfíbies nord-americanes varen envoltar Noemfoor.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va ser nomenat cap de l’Estat Major del comandant de l’Exèrcit de l’Interior del general Friedrich Fromm i va ser ascendit al rang de coronel. D’aquesta manera va tenir accés a reunions informatives relacionades amb l’Exèrcit interior i amb Adolf Hitler. Per altra banda, en el Berghof, Kurt Zeitzler, que ja havia sigut rellevat del seu càrrec com a cap de l’Estat Major, va abandonar la casa de muntanya després de patir una crisi nerviosa pels constants enfrontaments amb Hitler. Mai més va tornar a parlar amb el dictador i el mateix Hitler va ordenar el gener de 1945 que fos expulsat de l’Exèrcit i li varen negar el dret a dur uniforme. Heinz Guderian el va substituir el 21 de juliol.

---

El desaparegut Eduard Dietl, mort el 23 de juny de 1944, va rebre a títol pòstum una condecoració per part del govern alemany.

---

El SS Obergruppenführer Wilhelm Bittrich va criticar-li a Erwin Rommel les decisions que es prenien des del quarter general de Hitler i la seva negativa a reconèixer el desastre que s’apropava en el front occidental. El SS es va mostrar partidari del pla de Rommel d’entaular negociacions secretes amb els Aliats. 

A França:

4.227 bombarders de la RAF varen sortir de les seves bases per destruir un magatzem de míssils V-1 a Saint-Leo d’Esserent. Però gràcies a que s’havia reforçat l’estructura de la cova on hi havia el magatzem, l’atac va ser insignificant. Només l’entrada es va veure afectada per l’atac, quedant tapada per pedres. En menys de 24 hores l’entrada va tornar a ser oberta, ja que els alemanys varen aconseguir treure ràpidament les pedres.

En el front occidental:

A França:

El coronel Keil va ser capturat amb tot el seu Estat Major i va cessar d’aquesta manera tota resistència a l’extrem nord de Cotentin.

---

A prop del riu Odon, gràcies a l’esforç bèl·lic britànic els alemanys varen veure ja impossible dur a terme un atac a gran escala en qualsevol punt.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els caps d’Estat Major britànic i nord-americà per la batalla a Itàlia es varen ampliar, i Winston Churchill li va enviar un telegrama de contestació al president Franklin Delano Roosevelt senyalant-li que “aquells desacords eren el principal error estratègic i polític més important que s’havien enfrontat”. En un altre telegrama enviat al President aquell mateix dia, el primer ministre protestava contra una decisió que tirava per terra les seves esperances de la campanya italiana.

---

Aquell dia va començar la Conferència de Bretton Woods.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen formar la primera unitat d’operacions equipada amb caces a reacció Messerschmitt Me262. La unitat va ser enviada més tard a França.

A Hongria:

De Budapest va sortir un tren carregat amb 1.684 jueus, la majoria de Cluj, direcció a Suïssa després d’aturar-se una bona estona a Bergen-Belsen. Quan el tren es va aturar a Linz, els alemanys els varen fer baixar per una inspecció mèdica i una dutxa. Molts varen creure que moririen en aquell moment, però aquesta vegada els alemanys varen dir la veritat en el tema de les dutxes. Tots els passatgers es varen salvar. Adolf Eichmann va demanar molts diners als Aliats per salvar aquelles persones. Aquest tren va ser conegut com el tren de Kasztner per l’encarregat que va fer possible aquella operació de rescat, Rudolf Kasztner, que precisament era originari de Cluj, d’on varen sortir la majoria dels passatgers, fet pel qual se’l va criticar ja que, per exemple, la seva mare i el seu germà viatjaven en el tren.

Tot i això, els alemanys varen continuar deportant jueus d’Hongria per enviar-los a les cambres de gas. Aquell dia varen ser enviats 41.499 jueus de la zona IV cap a Auschwitz. Segons un informe enviat per Veesenmayer, un total de 381.661 jueus havien sigut deportats a Auschwitz des de les Zones I a IV de les províncies hongareses.

A França:

Del camp de Drancy varen sortir els últims nens i personal de Izieu direcció a Auschwitz. Cap d’ells va sobreviure.

A Polònia:

Davant de l’increment d’atemptats de la resistència polonesa del AK a les línies de ferrocarril, el govern alemany es va veure obligat a crear els Bahnschutz, equips de vigilància armats entrenats per vigilar les vies ferroviàries. Entre altres disposicions, tota persona que s’apropés a una distància de 500 metres de la línia de ferrocarril seria afusellada.

A la Gran Bretanya: 

Una bomba V-1 va matar a 32 persones d’un orfenat a un quilòmetre i mig de Chartwell. Fins aquella data, 2.000 V-1 havien sigut llançades contra la Gran Bretanya, la majoria contra Londres. En resposta, els britànics varen incrementar el número de canons antiaeris, caces i globus de barrera.

---

Winston Churchill, després de rebre el dia anterior un missatge del president Franklin Delano Roosevelt on li demanava consultar amb el dictador Iosif Stalin qualsevol acció al sud de França, suggeriment que sembla que no li va fer gens de gràcia, va redactar un missatge, que finalment no va ser enviat, per al President en què l’amenaçava en dimitir si es realitzava l’Operació Yunque.

A Birmània:

Aquell dia va començar l’evacuació de la 111º Brigada cap a la Índia.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb uns quants dirigents econòmics per demostrar que el govern, amb Hitler al capdavant, continuaven amb energia i convençuts de la victòria. Quan va començar la reunió, Hitler els va explicar que aquella guerra no era una guerra de soldats sinó que era una guerra de tècnics i els va prometre noves armes miraculoses. Estava convençut de que Alemanya havia entrat en el conflicte amb superioritat militar, però que els Aliats s’havien reforçat i que per això els havien vençut en algunes batalles. Posant l’exemple dels nord-americans, que creia que s’havien reforçat copiant el que havia fet Alemanya i contractant a la majoria de tècnics d’origen alemany, va justificar les derrotes que havien patit davant dels Estats Units. Per acabar, els va prometre que mai es tornaria a produir una capitulació per part d’Alemanya com la del novembre de 1918 mentre ell estigués al capdavant del país, i els va amenaçar dient que si algú pensava en la rendició seria aniquilat. Per assegurar-los la victòria, els va dir que creia que Alemanya mai havia estat vençuda per enemics exteriors, sinó que sempre havia estat vençuda pels propis alemanys que ara ja no existien, en referència a la comunitat jueva.

Hitler també es va reunir en aquella jornada amb Gerd von Rundstedt i Erwin Rommel, que li varen demanar en el dictador posar fi a la guerra mentre el gruix de les forces alemanyes encara existien. Rommel li va entregar un informe realista del front occidental. Hitler els va rebre fredament i va rebutjar les seves peticions i els va oferir un llarg monòleg sobre la forma en que pensava guanyar la guerra amb una nova arma prodigiosa. El dictador volia omplir de mines la desembocadura del riu Sena.

Després de la reunió, Hitler, que mai més trobaria amb Rommel en persona, va acomiadar a Von Rundstedt com a comandant en cap de les forces de l’Oest després de que Wilhelm Keitel li preguntés que havien de fer, i aquest respongués que fer la pau. Von Rundstedt no va rebre la notificació del seu cessament aquell dia, sinó el 3 de juliol a través d’un manuscrit i va ser substituït pel mariscal Günther von Kluge el mateix dia sota les ordres de no retirar-se. Von Kluge va tenir sota el seu comandament tot l’Exèrcit que es trobava a França i el va dirigir tal i com volia Hitler, ja que creia fermament amb els ideals del dictador i estava convençut de que seria capaç de salvar Alemanya.

---

El Govern no acceptava aquells moments cap tipus de crítica cap a les normes i ordres de Hitler, i el deliri alemany va arribat a tal punt que a Berlín-Tegel varen executar al soldat Heinz Bello per haver fet comentaris despectius sobre l’Exèrcit i el comandament alemany.

---

D’un quart de deu a un quart d’onze del matí va sonar l’alarma antiaèria gran a la ciutat de Dresden. Tot i que aquest cop sí que esperaven bombarders, la ciutat un cop més no va ser atacada.

En el front occidental:

A França:

A Cherbourg, després de ser ser alliberada pel 7º Cos nord-americà amb un cost de 22.000 baixes, tot i que varen capturar a 39.000 alemanys, el comandant del 7º Exèrcit alemany va morir de cop d’un atac de cor. Segons alguns, ell mateix s’hauria enverinat en saber que Hitler l’havia amenaçat de dur-lo a un tribunal militar per la rendició de la ciutat. .

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes del comandant Konstantin Rokossovski ja havien fet 24.000 presoners alemanys. Per altra part, els soviètics varen ocupar la ciutat de Babruisk.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els líders d’Estat Major britànic i nord-americà es varen ampliar clarament. Inclús el primer ministre Winston Churchill es va prendre malament el suggeriment del president Franklin Delano Roosevelt de consultar amb el dictador Iosif Stalin una operació contra el sud de França per saber la seva opinió. El primer ministre va creure que el President volia que el dictador fes d’àrbitre en les diferències que els separaven, cosa que no li va fer gens de gràcia perquè ell odiava a Stalin.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’haver sigut atacada el dia anterior, a la una de la matinada Berlín va tornar a ser bombardejada. Tota la zona de la Friedrichstrasse Bahnhof va quedar destruïda, igual que els hotels Continental i Central.

A França:

A París, la Resistència va executar a l’ex secretari d’Estat i d’informació del govern de Pierre Laval, Philippe Henriot.

En el front oriental:

En el sector central:

Per ordres d’Adolf Hitler, Walter Model va substituir al capità general Ernst Busch en el comandament del Grup d’Exèrcits del Centre després de l’ofensiva soviètica del 22 de juny. Model al mateix temps comandava el Grup d’Exèrcits Ucraïna Nord. Busch va reconèixer davant de Kurt Zeitzler que quedava poc dels exèrcits blindats 3º, 4º i 9º.

---

El HSSPF Wilhelm Koeppe va emetre una ordre per atacar encara amb més duresa als partisans. Després de criticar la degradació del Govern General, Koeppe va dir que era necessari intervenir contra els partisans, a qui va definir de terroristes i de sang viciada, amb els mètodes més radicals i les mesures més dures. L’ordre estipulava que havien de ser afusellats no només els partisans detinguts, sinó també tots els homes de la seva família. En quan a les dones, aquestes havien de ser tancades en un camp de concentració sempre que tinguessin més de 16 anys. Tots els nens russos orfes serien enviats a Alemanya com a treballadors forçats. Aquesta ordre es va conèixer com Operació Fenc i va ser firmada per, entre altres, Henning von Tresckow.  

En el front occidental:

A França:

El general Friedrich Dollmann, el comandant del 7º Cos alemany i responsable de la defensa de Cherbourg, va morir d’un atac de cor després de ser informat de que seria jutjat en un consell de guerra per la pèrdua de Cherbourg. Unes setmanes enrere, a Baviera l’hi havia jurat a Hitler en persona que defensaria la fortalesa fins l’últim home.

---

El 8º Cos britànic va establir darrere del diu Odon, a prop de Mondrainville, un cap de pont.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els Aliats varen bombardejar la ciutat de Berlín amb centenars de bombarders.

---

El diari polonès però editat pels alemanys, el Nowy Kurjer Warzawski, va admetre que les baixes alemanyes en les línies ferroviàries per culpa de la resistència polonesa del AK eren considerables.

En el front occidental:

A França:

Després de durs combats, el 7º Cos nord-americà, liderat pel general de divisió J. Lawton Collins, ja tenia en ple control la ciutat de Cherbourg des del dia anterior. El comandant alemany de la plaça, Dollmann, va capitular aquell dia. Abans de capitular els alemanys varen destruir totes les instal·lacions portuàries. Davant de l’Hotel de Ville, a prop de l’estàtua eqüestre de l’emperador Napoleó Bonaparte, el general Collins va donar un breu discurs en francès, amb molts errors de pronunciació, i va obsequiar a l’alcalde de la ciutat amb una bandera tricolor feta amb trossos de tela de paracaigudes nord-americans. La població va rebre l’ordre de consignar les armes de foc i els coloms i de tancar-se a les seves cases tots els dies quan es fes fosc. Per festejar l’acte, una banda va tocar diversos himnes nacionals.

Ràpidament, tot i que encara hi havia nius de resistència alemanys, els nord-americans varen començar a treballar per rehabilitar el port de Cherbourg, greument afectat pels atacs dels dies anteriors.

En el front oriental:

A Bielorússia:

A l’oest de Vitebsk, cinc divisions alemanyes es varen rendir als soviètics després de ser envoltades.