26 de juny de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels industrials que l’havien estat ajudant durant tot el temps que havia estat en el poder. El dictador estava esgotat, parlava amb dificultat, i els va dir que la seva intenció era no cometre els mateixos errors dels anys 1899, 1905 i 1912 esperant un miracle i esperar que el final no s’hagués de lluitar. En aquells moments volia argumentar que s’havia vist obligat a lluitar i que si no hagués entrat en guerra hauria sigut un error que no es podia permetre i de conseqüències encara més greus. Seguidament els va explicar que encara que les coses anessin malament no es rendirien i va deixar clar que el seu càrrec era una responsabilitat molt gran on es tenia que tenir uns nervis d’acer i una increïble determinació per resistir uns temps en que es tenia que prendre decisions de vida o mort. Llavors es va auto-elogiar dient que un altre en el seu lloc no hagués pogut fer el que ell havia fet perquè no hagués tingut suficient nervis. Tot i que no era precisament un home creient, en el discurs els va explicar que tot i no ser un home religiós, en el més profund d’ell ho era perquè creia amb les lleis que havia establert Déu de no rendir-se mai, i estava convençut que Déu no l’abandonaria i que al final tindria la seva benedicció com havia fet Déu amb els grans esperits de la Terra. En acabar el discurs, molt pocs industrials van aplaudir-lo perquè no estaven gens contents amb les seves decisions, sobretot no els agradava que el partit nazi controlés les seves indústries.

Després de la reunió, Hitler es va assabentar que els seus enemics tenien un tanc superior als seus i va demanar en els industrials si tenien alguna informació d’aquest nou tanc. Quan aquests no van tenir cap tipus de resposta, Hitler es va començar a posar nerviós i tenia clar que havia de prendre decisions com a comandant en cap de la Wehrmacht, però no sabia quina mesura havia de prendre. No sabia si engrandir els canons dels seus tancs o allargar-los. Tot i no saber reaccionar, el dictador va demanar en els industrials que reaccionessin ells ràpidament.


A Brandenburg, els nazis varen executar, després d’un judici, al zoòleg alemany Walther Arndt per haver criticat al règim nazi i haver-se alegrat de l’ofensiva aliada.

A Polònia:

Per tercer cop, avions Aliats varen fotografiar el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz.

En el front occidental:

A França:

La situació era desesperada per als alemanys a la ciutat de Cherbourg. A les tres de la tarda, el comandant Karl Wilhelm von Schlieben, amb el suport del contraalmirall Hennecge, va enviar per ràdio un últim missatge a Erwin Rommel per dir-li que havien cremat documents i destruït codis. Dues hores després, des d’una distància de 300 metres, una unitat de caça-carros nord-americana va disparar 22 salves contra l’entrada del túnel. Al cap d’uns minuts, un soldat alemany va dur una bandera blanca de la mida d’un llençol, seguit per una columna de soldats amb les mans amunt i amb el general Von Schlieben entre ells. D’aquesta manera els alemanys varen perdre el port de Cherbourg quan vint-i-cinc mil soldats alemanys es van rendir, tot i que uns quants varen continuar lluitant fins el 29 de juny contra el 7º Cos nord-americà. Aquella victòria per part dels Aliats va ser molt important perquè solucionava els problemes d’aprovisionament que patien des del desembarcament de Normandia. El comandant Von Schlieben va ser dut en el quarter general de la 9º Divisió, on li varen oferir formatge d’una ració K i brandi, mentre el fotògraf Robert Cappa i altres fotògrafs els fotografiaven. Cansat de les fotografies, el comandant alemany es va queixar i Cappa li va contestar que ell també estava cansat però que tenia que fer fotografies de molts generals alemanys capturats.


72 avions fortalesa Aliats varen llançar amb paracaigudes 864 bidons metàl·lics amb subministrament militar a prop del poble de Domps perquè fos utilitzat per grups resistents i la Resistència francesa.


Els britànics varen llançar l’Operació Epsom, un atac a l’oest de Caen. Tropes i tancs de les divisions blindades 15º, 43º i 11º varen realitzar un bon progrés, tot i que seran aturats més tard.


Per culpa de les tempestes dels últims dies, que varen ocasionar danys als ports de desembarcament provisionals, es va decidir abandonar el pla original del Mulberry (una zona de desembarcament prefabricada) de Saint Laurent i reparar el de Mulberry d’Arromanches, que havia patit menys danys i podia ser reparat.

A Itàlia:

El 6º Cos nord-americà va conquerir la ciutat de Piombino.

En els Estats Units:

Les organitzacions jueves nord-americanes van sol·licitar en el Departament de Guerra dels Estats Units el bombardeig de la línia de ferrocarril Kosice-Preskov, entre Hongria i Auschwitz.

A Birmània:

Després d’una dura batalla, la 77º Brigada aliada es va apoderar de Mogaung.

A Japó:

Morisada Hosokawa, ex ajudant del príncep Fuminaro Konoye, li va entregar a Konoye un pla alternatiu per acabar amb la guerra que, segons li va dir, gaudia del suport de Kido, l’assessor de l’emperador Hirohito. Segons aquest pla, Hideki Tojo només seguiria com a primer ministre fins el pròxim desastre militar. Llavors es formaria un nou govern amb una política totalment nova i amb un príncep al capdavant del Govern. Aquest nou govern seria l’encarregat de negociar la pau.

25 de juny de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els seus col·laboradors en una reunió informativa. Adolf Heusinger va informar de que les tropes soviètiques havien aconseguit trencar el front amb gran profunditat al sud-oest i al sud de Vitebsk, i que també atacaven amb força en tot el front. L’oficial va ressaltar la potència de l’artilleria soviètica. Hitler es va quedar estupefacte i va preguntar a on era la Divisió Felherrnhalle. Heusinger li va respondre que no ho sabia del cert. 


Heinrich Himmler va reconèixer davant un jutge de les SS la paternitat de la seva recent nascuda filla, Nanette Dorothea.

A França:

Tots els presoners del camp d’Aurigny varen ser traslladats al departament de Pas de Calais.

En el front oriental:

A Bielorússia:

Les tropes soviètiques, que havien envoltat la ciutat de Vitebsk el dia anterior amb els soldats alemanys a dins, ara varen intentar alliberar la ciutat. Els alemanys no podien resistir i varen demanar a Adolf Hitler poder-se retirar, però no va ser fins la nit que Hitler va autoritzar la retirada parcial dels seus soldats. La decisió va arribar un cop més massa tard. Tot i que varen intentar fugir abans de que els hi ordenés, varen acabar acorralats en un bosc al sud-oest de la ciutat i varen morir pel foc de l’artilleria soviètica.

A Finlàndia:

Les línies finlandeses varen ser perforades pels soviètics a l’istme de Carèlia.



El tinent alemany Walter Oberloskamp, condecorat amb la Creu de Cavaller, va morir en combat.

En el front occidental:

A França:

Després de que el comandant de la guarnició de Cherbourg, Karl-Wilhelm von Schlieben, li comuniqués a Erwin Rommel la desesperada situació amb la qual vivien, el mariscal de camp li va contestar a la una del migdia que havien de continuar lluitant fins l’últim cartutx sota les ordres de Hitler. Poc després, tres cuirassats Aliats, quatre creuers i onze destructors, encapçalats per una petita flota de dragamines, varen aparèixer a l’horitzó del port de Cherbourg. D’immediat, la força de bombardeig es va dividir en dues esquadres i varen començar a atacar el port. Els alemanys varen contestar el foc Aliat, però els soldats de terra nord-americans ja estaven lluitant en els carrers de la ciutat.

En el Vaticà:

El Papa Pius XII va fer una crida al regent Miklos Horthy perquè no continués portant a més gent a l’extermini i el va instar a reconsiderar les seves accions. Aquella va ser la primera crida del Papa en contra de l’Holocaust. Però en la seva crida, el Papa no va ni mencionar als jueus pel seu nom ni especificava el destí al qual eren enviats. 

24 de juny de 1944

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va demanar en el ministre de l’Interior Heinrich Himmler, que havia mostrat interès en el seu projecte d’atacar les centrals elèctriques de la Unió Soviètica, que es reunís amb el Doctor Carl per planificar un atac aeri amb l’objectiu de destruir les centrals elèctriques dels Urals i del Volga. Speer volia aconseguir a través d’en Himmler el màxim de voluntaris per fer un atac aeri sense retorn. El pla era fer servir l’avió com una bomba, com els kamikazes japonesos, i fer-lo estavellar en les centrals elèctriques. Però a diferència dels japonesos, Speer pensava que els pilots tenien que saltar de l’avió amb paracaigudes just abans d’estavellar-lo per intentar tornar a les línies alemanyes.

En el camp de concentració de Lublin Maïdanek, les SS varen decidir evacuar el camp i traslladar els presoners al camp d’Auschwitz. Només uns quants milers varen arribar a Auschwitz. Mentrestant, en aquest últim camp, a Birkenau, els presoners Edward Galinski i Mala Zimetbaum varen intentar escapar, però varen ser detinguts. El 15 de setembre de 1944 varen ser executats.

En el front oriental:

En l’Operació Bagration, l’exèrcit soviètic va envoltar la ciutat de Vitebsk i va tallar la carretera que anava de Minsk a Smolensk. Per altra banda, el 1º Front Bielorús va atacar al 9º Exèrcit i ràpidament va trencar el front en diversos punts. D’aquesta manera els soviètics varen començar l’ofensiva a Bielorússia.

En el front occidental:

Després de tres dies de combats, les tropes aliades varen entrar a la ciutat de Cherbourg, on va començar una dura lluita pel control de la ciutat francesa. Però no tot varen ser bones notícies pels Aliats aquell dia, a la platja de Sword, Normandia, el destructor HMS Swift es va partir en dos i es va enfonsar després de xocar contra una mina.

A Dinamarca, a Copenhaguen, 70 resistents varen destruir el port, la fàbrica d’armes danesa més important i varen provocar una vaga general en la ciutat que va motivar a una repressió brutal per part dels alemanys.

 

23 de juny de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

El general Eduard Dietl va morir en un accident d’avió quan es dirigia a Obersalzberg per entrevistar-se amb Adolf Hitler.

A Polònia:

Els alemanys van tornar a obrir el camp d’extermini de Chelmno després de tancar-lo l’abril de 1943. Els alemanys volien acabar amb els jueus del gueto de Lódz i aquell dia varen enviar el primer dels deu transports que hi anirien de Lódz fins als camions de gas de Chelmo. En total varen matar a unes 7.000 persones.

A Txecoslovàquia:

Una comissió de la Creu Roja encapçalada pel doctor Maurice Rosel va visitar el camp de Theresienstadt. El doctor no va demanar veure Auschwitz.

En el front oriental:

En el sector central:

El coronel general Hans-Georg Reinhardt va demanar permís a Hitler per retirar les forces de la Wehrmacht de Vitebsk, a Bielorússia, després de l’atac de l’exèrcit soviètic del dia anterior. Però el mariscal de camp Ernst Busch, que havia tornat a la zona després d’unes vacances, va ordenar resistir a Vitebsk. Els soviètics varen llançar la seva ofensiva a Bielorússia amb quatre fronts: el 1º Bàltic, el 1º, 2º i 3º bielorussos, un total de 1.200.000 homes, atacant al 4º Exèrcit del Grup d’Exèrcits del Centre i dirigint-s a les ciutats de Mogilev i Orsha. Els soviètics tenien una superioritat de quatre a un en tancs i avions. A la ciutat de Minsk, la pressió soviètica començava a resultar insuportable per les tropes alemanyes, que es defensaven com podien.

En el front occidental:

A França:

Els Aliats es trobaven just allà on l’Estat Major havia previst arribar el dia 11 de juny. A Cherbourg, després de l’atac aeri del dia anterior, tres divisions nord-americanes varen entrar a la ciutat per l’est, l’oest i el sud, obrint pas amb l’ajuda del fòsfor blanc, càrregues satchel i llança-flames. Per espantar als alemanys, els nord-americans varen fer entrar a la ciutat un cavall amb el cadàver d’un soldat alemany lligat a la cadira de muntar amb una nota que deia:

Tots vosaltres, fills de gossa, acabareu de la mateixa manera!.


Tot i la mala mar que afectava a la costa normanda des de feia dies, els Aliats varen aconseguir desembarcar més de 4.500 tones de subministraments.

En el Pacífic:

El bombarder bimotor lleuger Douglass A-26 va entrar per primer cop en combat quan es va bombardejar les illes japoneses a prop de Manokwari.

22 de juny de 1944

Dijous:

L’Operació Bagration:

En el tercer aniversari de l‘Operació Barba-roja, les tropes soviètiques, amb el 1º Front Bàltic, i 1º, 2º i 3º Front Bielorús, sota el comandament del mariscal Georgy Zhukov, varen començar una ofensiva en massa sobre Bielorússia, l’Operació Bagration, en un front de 560 quilòmetres contra el Grup d’Exèrcits Centre, comandat pel capità general Ernst Busch. En aquest atac, el més gran començat per la Unió Soviètica, hi varen participar més de 2,3 milions de soldats soviètics amb el suport de 5.200 tancs, 5.300 avions i 400 canons situats a cada 1.600 metres al llarg d’un front que connectava Smolensk, Minsk i Varsòvia. Per la seva part, els alemanys només varen poder reunir 38 divisions amb 1,2 milions d’homes, 900 tancs i 1.350 avions que defensaven una secció que s’estenia al llarg d’uns 1.300 quilòmetres. L’objectiu de l’Operació, a part de destruir per complet el Grup d’Exèrcits Centre, era obrir camí cap a Berlín. Els fronts russos 3º i 2º i el 1º bielorús varen destacar per la seva superioritat aèria.

De seguida que va començar l’ofensiva, les tropes del mariscal Konstantin Rokossovsky varen aconseguir agafar els alemanys per sorpresa quan els tancs i els canons del 1º Front Bielorús van aparèixer de cop en el nord de les maresmes del Pripeti i, amb poc temps, varen causar moltes baixes a les tropes alemanyes, que en aquells moments ja no els era possible defensar-se ni a l’estació d’estiu i ara no paraven de cedir terreny. A més, els alemanys l’havien errat en les seves informacions perquè el cap dels serveis secrets militars del front oriental, Reinhard Gehlen, l’hi havia comunicat en el general Kurt Zeitzler que creien que l’atac es faria en la part meridional del front, i allí varen destinar-hi totes les seves reserves i el gruix de les divisions Panzer. LOperació Bagration va causar 381.000 morts alemanys, 158.000 varen ser capturats i es va destruir el Grup d’Exèrcit Centre. Iosif Stalin li va posar el nom de Bagration en memòria del mariscal georgià Piotr Bagration, que va participar en la campanya de 1812 contra l’emperador Napoleó Bonaparte. Curiosament, Adolf Hitler va començar lOperació Barba-roja el 22 de juny en record a  la campanya de l’emperador francès a Rússia.

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Hitler va pronunciar un discurs davant dels seus oficials superiors a Platterhorf, a Obersalzberg, un hotel molt a prop de la seva casa del Berghof. En admetre que ja els era impossible tornar els Aliats a fora d’Europa, els va confessar de que encara tenia l’esperança de que guanyarien la guerra. Tot i que no va negar en cap moment de que estaven vivint una situació complicada, els va fer creure que no es rendirien i que guanyarien el conflicte. Per encoratjar-los, Hitler els va dir que la Naturalesa, que segons ell es regia pel principi de la selecció, utilitzava la violència per salvaguardar el més fort i exterminar al més dèbil. La majoria del públic que el va escoltar es va creure les seves paraules i tots varen marxar convençuts de que amb Hitler al capdavant podien guanyar.


A l’est de Berlín, Julius Leber i Adolf Reichwein es varen reunir amb dos homes que deien que eren dirigents de la resistència comunista, Franz Jacob i Anton Sacfkow. Aquests estaven acompanyats per un tercer company que es va presentar sota el nom de Rambow. Els comunistes, que estaven al corrent de l’atemptat que es volia dur a terme contra Hitler, varen voler saber-ne més informació i varen demanar que s’organitzés una trobada amb els caps militars el 4 de juliol. En saber tal proposta, Claus von Stauffenberg es va negar a celebrar tal reunió, però Reichwein va ser autoritzat a representar-la en una altra trobada en la mateixa data. La Gestapo va detenir més tard els tres comissaris comunistes de Berlín.


En un discurs, Heinrich Himmler va parlar obertament de l’extermini jueu i va admetre que aquesta “missió” era terrible i horrorosa, però va demanar comprensió perquè “considerava” que era necessari. El ministre va defensar l’assassinat de nens perquè “algun dia aquests serien adults”. 

A Polònia:

Sobre les ruïnes de l’antic gueto de Varsòvia, els alemanys varen afusellar a 200 polonesos.

En el front occidental:

A França:

A Cherbourg, A les nou del matí, després de que espirés el termini per negociar la rendició alemanya sense obtenir resposta i just quan la tempesta es començava a desfer, tres divisions nord-americanes es varen llançar a la conquesta de la ciutat. Poc després de les dotze del migdia, 500 caça-bombarders Aliats varen metrallar i bombardejar durant 80 minuts la ciutat des d’una altura de 100 metres per tal de facilitar l’entrada dels nord-americans. Llavors, 400 bombarders mitjans varen atacar sense contemplacions durant una hora. Els tancs Sherman es varen encarregar d’atacar als fusellers alemanys, però aquests varen resistir.


Tot i les victòries aliades, a la tarda el comandant Bernard Law Montgomery va calcular que la concentració de forces aliades portava un endarreriment de com a mínim sis dies. En part aquest endarreriment era culpa d’una tempesta que afectava a la zona des del 19 de juny. A partir d’aquell dia el temps es va calmar, tot i que el mar continuava amb forts onatges, que impedien certs treballs.

A Finlàndia:

A Helsinki va arribar-hi el ministre Joachim von Ribbentrop amb la intenció de retenir els finlandesos al costat d’Alemanya. Després de l’atac soviètic a Finlàndia del 9 de juny, el govern alemany va començar a témer la possibilitat de que els finlandesos canviessin de bàndol, que de fet des d’aquell dia ja estava negociant la rendició amb la Unió Soviètica.

A Birmània:

La 2º Divisió britànica va començar a arribar a Imphal i va trencar les defenses japoneses, que varen continuar lluitant feroçment. Per altra banda, els Xindits de la 77º Brigada varen començar a atacar Mogaung, i les forces de la Commonwealth, que avançaven des del nord del país, es varen concentrar amb l’altre cos que contraatacava des del sud del país.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar el pla G.I. Bill of Rights que anava destinat a la reincorporació a la vida civil dels veterans que tornessin de la Segona Guerra Mundial. El pla oferiria en els soldats desmobilitzats ajudes del govern federal per estudiar.

21 de juny de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bombardejos Aliats a la ciutat de Berlín varen convèncer a Joseph Goebbels per demanar-li a Adolf Hitler de que declarés la Guerra Total. Després de dinar, els dos es varen asseure un davant de l’altre en la gran sala del Berghof, davant el gran finestral que mostrava els Alps, per parlar durant tres hores d’aquesta deliberació. El ministre li va presentar totes les objeccions contra un optimisme sense fonaments que professaven alguns, sobretot va criticar al ministre Hermann Göering dient que vivia en un món de fantasia, i va lamentar que no s’hagués posat en pràctica el concepte de la Guerra Total que ell portava setmanes defensant. Llavors va atacar a la cúpula militar i va dir que es necessitava un Scharnorst i un Gneisenau (els herois de l’exèrcit prussià que havien creat l’Exèrcit que havia rebutjat les tropes napoleòniques) i no un Wilhelm Keitel o un Friedrich Fromm. El ministre li va prometre que podria allistar a un milió de soldats a través d’una dràstica reorganització de la Wehrmacht i a través de mesures en l’àmbit civil. Després de que Goebbels li expressés totes les seves idees, Hitler li va llançar un dels seus habituals sermons dient-li que no estava d’acord amb les seves propostes, ja que estava convençut de que la Gran Bretanya seria destruïda i que no caldria arribar acords amb la Unió Soviètica com li demanava. Després de les tres hores de conversa, Goebbels va tenir que admetre que havia fracassat en el seu plantejament.


Heinrich Himmler va dir en un discurs davant un grup de general que davant d’ells podia ser sincer i els va confessar que havia sigut una cosa positiva haver mostrat la duresa suficient per exterminar als jueus de la zona alemanya.


A dos quarts de deu del matí va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que va sonar durant unes quantes hores tot i que de nou la ciutat no va ser l’objectiu.


Hermann Fegelin va ser nomenat tinent general de les Waffen-SS.

En el front oriental:

A Finlàndia:

Els soviètics ja s’havien fet amb el control de Viipuri.

A la Unió Soviètica:

Un grup de bombarders de la Luftwaffe va realitzar un atac diürn sobre la base de Poltava. Durant l’atac varen ser destruïts 450.000 galons de combustible, 43 bombarders i 17 caces B-17 i Mustangs nord-americans estacionats a la base. Uns altres 19 bombarders varen rebre greus danys.

En el front occidental:

A França:

Soldats nord-americans de la 4º Divisió d’infanteria varen començar l’assalt a Cherbourg amb el suport d’un M4 Sherman del 740º Batalló de tancs. A la nit, tres divisions del 7º Cos del comandant Collins varen començar a atacar les fortificacions de formigó i els refugis que hi havien incrustats en els escarpats turons que rodejaven la ciutat. Per sort dels Aliats, la forta tempesta del dia anterior es va començar a calmar, tot i això no es va poder evitar grans pèrdues materials i de temps.

20 de juny de 1944

Dimarts:

En el Reich:

El ministre Albert Speer va exposar-li a Adolf Hitler l’error que era tenir a més de 28.000 persones treballant en la construcció dels seus quarters generals. Speer no entenia que davant de la falta de personal per la producció d’armament es destinessin tants treballadors per construir unes fortaleses que eren totalment innecessàries. Després, Speer va firmar un decret amb Hermann Göering, que la seva posició política estava molt debilitada, on es transferia la responsabilitat de l’armament aeri en el seu Ministeri. Speer va mirar d’evitar que aquell decret el firmés Hitler, ja que considerava que si el firmava Göering es sentiria humiliat i derrotat, cosa que Speer tampoc li interessava perquè sabia que si el tenia humiliat per culpa seva li faria la vida impossible.


Heinrich Himmler va ser nomenat comandant suprem suplent de l’Exèrcit.

A Polònia:

A Varsòvia, a ple dia, els alemanys varen afusellar a 160 polonesos.

A la Gran Bretanya:

Londres va tornar a ser atacada pels V-1.

A Itàlia:

A Umbria, el 30º Cos britànic va obrir amb un atac la Línia Albert, la primera d’una sèrie de posicions de rereguarda alemanyes en el nord d’Itàlia, al sud del llac Trasimeno, als dos costats del Chiusi, i van alliberar la ciutat de Perúgia. El 5º Cos britànic va travessar el riu Aso, a prop de la ciutat d’Ancona.

En el front occidental:

A França:

Els soldats nord-americans van trencar les defenses alemanyes i varen envoltar la ciutat de Cherbourg després d’alliberar la ciutat de Valognes. Per la seva part, l’exèrcit alemany tenia moltes dificultats en el transport en el front occidental i la seva lluita era impossible, però Hitler no volia que l’Exèrcit renunciés de cap manera a aquella zona per la seva importància industrial. Els alemanys no eren els únics que tenien problemes de transport; a les costes franceses va continuar la tempesta del dia anterior amb onades de més de tres metres que varen destruir un dels ports artificials dels Aliats que utilitzaven pel proveïment de les seves tropes. Les embarcacions varen intentar escapar, però varen xocar contra els molls de pontons. De 36 estructures flotants d’acer, 25 es varen desenganxar movent-se a la deriva davant de la platja d’Omaha. Al cap de vuit hores, el temps es va calmar una mica, passant d’un vent de força 8 a força 7 fins la mitja tarda de l’endemà. Un total de 800 embarcacions varen ser arrossegades fins a la costa i totes les sortides d’Omaha, des de Fox Red fins a Dog Green, varen quedar obstruïdes.


Gerd von Rundstedt es va vantar públicament de que no havien sigut víctimes d’una sorpresa durant el desembarcament de Normandia del 6 de juny, ja que estava convençut que el principal desembarcament tindria lloc al Pas-de-Calais.

A Finlàndia:

Les tropes soviètiques es varen apoderar de Viipuri i Viborg.

En el mar de Filipines:

A prop de Saipan, després de la batalla naval del dia anterior entre la flota japonesa i la flota nord-americana, a un quart de cinc de la tard les restes de la 1º Flota mòbil japonesa, composta per només de sis portaavions i sis cuirassats amb només 35 caces, es varen retirar cap al nord-oest. D’immediat, el comandant Mitscher va enviar una força d’atac de més de 200 avions, però la posició que els va donar era incorrecta. Quan els avions nord-americans varen atacar als bucs japonesos varen enfonsar un portaavions japonès lleuger, en varen danyar dos més i varen tocar sis embarcacions japoneses, però varen perdre 20 avions de combat amb 11 tripulants abans de que es fes fosc. Tot i l’amenaça de ser atacats per un submarí japonès, Raymond Spruance va ordenar encendre les llums de la flota per tal de que els avions que retornaven poguessin aterrar a coberta. 80 avions es varen estavellar en intentar aterrar i varen perdre a 38 pilots i tripulants.

19 de juny de 1944

Dilluns:

En el Reich:

En una reunió, Adolf Hitler va considerar decisiu que per guanyar la guerra es tenien que destruir les centrals d’energia dels Urals i una central ubicada al Volga, a la Unió Soviètica. Però, tot i això, Hitler no creia que tinguessin prou avions de combat per realitzar aquelles operacions.

En el front occidental:

A França:

En el Canal de la Mànega va descarregar la pitjor tempesta en quaranta anys, que va provocar que un dels molls artificials de Mulberry quedés destrossat i el segon danyat, cosa que va amenaçar seriosament el subministrament de material Aliat. A mig matí, les operacions de descàrrega es varen suspendre i només es va poder descarregar uns pocs carregaments de munició i de combustibles. Al migdia, l’embarcació britànica Despatch va registrar vents de força 8 (65 quilòmetres per hora) i les onades feien dos metres d’alçada.

Al mateix temps, els alemanys varen fer arribar sis divisions d’infanteria al front de Normandia. Però els Aliats continuaven avançant i aquell dia varen conquerir Montebourg després de destruir totes les defenses alemanyes i varen continuar el seu avanç cap a Cherbourg.

En el front oriental:

A Finlàndia:

Els soviètics varen traspassar la línia Mannerheim, a Carèlia.

En el sector central:

A la nit, els partisans varen fer saltar pels aires centenars de línies ferroviàries i carreteres per dificultar en els alemanys el trasllat de reforços.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va cancel·lar la prohibició del moviment de diplomàtics o dels seus correus per entrar o sortir de Gran Bretanya. A més, es va acabar amb la censura de la correspondència. Aquesta mesura s’havia aprovat el 17 d’abril.

En el mar de Filipines:

A prop de Saipan es va produir l’enfrontament més gran entre portaavions. Els japonesos, amb 6 portaavions i 342 avions, varen lluitar contra els nord-americans que disposaven de 15 portaavions i 956 avions. Abans de que el Sol sortís, el comandant Jisaburo Osawa va enviar 69 avions en busca dels nord-americans. A tres quarts de cinc del matí, els avions japonesos varen descobrir la flota nord-americanaa 610 quilòmetres d’on eren ells. A dos quarts de nou del matí, els primers avions d’atac japonesos Àguiles Marines pilotats per nois joves varen ser llançats des de les cobertes dels portaavions per anar a destruir la flota nord-americana. A les nou del matí, un submarí nord-americà que protegia la Task Force, el Albacore, va descobrir i atacar el portaavions japonès Taiho, que va quedar greument tocat però va poder continuar llançant els seus projectils. A les deu del matí, els radars nord-americans varen detectar els avions japonesos que es dirigien cap a ells. En seguit es va donar l’alarma i les esquadrilles nord-americanes varen ser llançades per interceptar els aparells enemics. Sorpresos, els avions japonesos varen ser destruïts en gran part. Els aviadors dels portaavions japonesos varen fer 328 sortides i varen perdre 243 avions i la major part dels seus pilots, al mateix temps que la 1º Flota Aèria japonesa en va perdre 50. Per la seva part, els nord-americans només varen perdre 20 Hellcats en més de 400 sortides.

A les dotze del migdia, només uns quants avions japonesos es varen retirar del combat buscant les cobertes de les seves embarcacions. A les 12:20, els submergible nord-americà Cavalla va descobrir i atacar el portaavions japonès Sookaku, que es va enfonsar poc després. A dos quarts d’una, el portaavions japonès Taiho, avariat pels torpedes del Albacore, es va enfonsar en explotar violentament els seus dipòsits de petroli. A les quatre de la tarda, els japonesos ja no varen atacar més a la flota nord-americana. La batalla va ser un desastre pels interessos japonesos, ja que tres portaavions van ser destruïts i els altres tres varen quedar casi inservibles. A més, tots els seus avions varen ser abatuts. Raymond Spruance, pensant en la batalla del dia següent, va canviar de rumb i es va dirigir a l’oest aquella nit, però era massa tard per enfrontar-se a l’almirall Osawa, que també havia posat proa a l’oest per tornar a la seva base.

18 de juny de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Provinent d’Auschwitz, 1.000 jueus varen arribar en tren a Landsberg per treballar com esclaus en la construcció de les fàbrica-búnquer de Weingut II, Diana II, Walnuss II i els camps de concentració de Kaufering.

En el front occidental:

A França:

Les tropes alemanyes varen resistir a Caen dels atacs de les tropes de Bernard Law Montgomery. Per la seva part, els alemanys varen atacar a Saint-Marcel, a prop de Malestroit, que s’havia convertit en una de les bases d’on els Aliats rebien les armes procedents de la Gran Bretanya. La posició estava defensada per dos batallons del Morbihan a les ordres dels comandants Le Garrec i Caro, i per diversos equips de paracaigudistes a les ordres de Bourhoin. Després de lluitar diverses hores, els alemanys es varen apoderar del terrenys, però els Aliats varen aconseguir escapar. Per altra part, la 2º Panzer SS, anomenada Das Reich, va arribar a Alençon esgotada després d’haver sigut aturada a Tarn, Lot, La Corrèze i la Haute Vienne. A la vegada, la 16º Divisió GAF va sortir en tren de La Haia per dirigir-se a les batalles.


A primera hora, les forces nord-americanes varen arribar a la costa occidental de la península de Cotentin, Normandia, bloquejant a la guarnició alemanya de Cherbourg i varen arribar a l’oceà Atlàntic per Barneville. Adolf Hitler havia ordenat a la guarnició lluitar fins la mort per la importància del port de Cherbourg.

A Itàlia:

Després de dur combats a Marina di Campo, Porto Longone i Porto Ferraio, les tropes de Jean Marie de Lattre de Tassigny varen ocupar l’illa d’Elba després d’aniquilar la guarnició alemanya que comandava el general Gall, i varen fer 2.300 presoners, a més de que varen capturar 60 canons i molt material. A la nit, el general De Lattre va telegrafiar des de la casa de l’emperador Napoleó Bonaparte a Charles de Gaulle per informar-lo dels resultats i va subratllar que s’havia aconseguit en l’aniversari de la seva proclama de 1940.

A la Gran Bretanya:

En el Dia de Waterloo, al matí una bomba V-1 va caure en la Guards Chapel dels quarters Wellington, a Birdcage Walk, a l’actual St. Jame’s Park de Londres. En aquells moments una multitud s’hi havia congregat per cantar el Te Deum i es preparava per celebrar la comunió de la mà del bisbe de Maidstone. A les 11:10 es va sentir un fort soroll provinent del cel. L’escriptor Ernest Hemingway el va poder sentir des de la seva suite de l’Hotel Dorchester. A Parliament Square, els londinencs en sentir el soroll es varen estirar al terra cobrint-se el cap. L’esposa del primer ministre Winston Churchill, Clementine Churchill, el va sentir a Hyde Park, on es trobava visitant una bateria d’artilleria en la que la seva filla Mary hi treballava com a voluntària. La multitud concentrada a Guard Chapel també el va sentir, però va continuar cantant. Pocs segons després, el míssil va impactar contra el sostre de formigó de la capella destruint els murs, les columnes i els pilars. 121 persones varen morir i moltes més varen resultar ferides. De seguida, Clementine va anar a avisar al seu marit, que estava revisant uns papers des del seu dormitori en el número 10 del Downing Street. Churchill es va dirigir d’immediat a Birdcage Walk, on va poder observar com els equips de salvament treien cadàvers, entre ells diversos músics de la banda del regiment de guàrdies Coldstream. El primer ministre no va poder contenir les llàgrimes.

A la tarda, Churchill es va dirigir en automòbil a Bushy Park, on li va demanar en el comandant Dwight D. Eisenhower que redoblés els esforços per acabar amb aquells míssils. En un memoràndum redactat poc després, el comandant suprem va ordenar que els objectius amb el nom en codi de Crossbow tenien la màxima prioritat després de “les necessitats més urgents de la batalla”.

En el Pacífic:

En el mar de Filipines va començar una batalla entre els japonesos i els nord-americans que va durar fins al 20 de juny.


A les illes Marianes, les embarcacions de guerra del Grup d’Operacions 58 nord-americanes es varen reunir a l’oest de Saipan.

17 de juny de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A França:

A primera hora del matí, des de Berchtesgaden, quatre avions Focke-Wulf Condor amb Adolf Hitler, acompanyat per Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i la resta del seu personal, varen aterrar a Metz per dirigir-se a Margival, on hi havia el seu quarter general de França, entre les poblacions de Soisson, al nord, i Laon, al sud. Aquest quarter general, que Hitler mai havia utilitzat fins llavors, construït el 1943 els havia costat molts diners de manera injustificada i es va anomenar el quarter W2, ja que no tenia un nom xifrat. Les conversacions varen tenir lloc en un túnel ferroviari a prova de bombes a les nou del matí. El líder alemany estava molt cansat en aquells moments i es va asseure en un tamboret de fusta amb l’espatlla encorbada. Amb els dits tocava nerviós les seves olleres i uns llapis de colors mentre parlava amb els mariscals de camp Gerd von Rundstedt i Erwin Rommel i el comandant de l’Estat Major Hans Speidel.

Després de dirigir-los una breu i freda salutació, Hitler, amb una veu forta, els va expressar el seu disgust davant l’èxit del desembarcament Aliat. Rommel llavors li va llegir un informe dels progressos realitzats i amb l’ajuda d’un mapa indicava a on estaven. Movent-se tota l’estona en no veure-ho clar, el dictador el va advertir de que s’havia de conservar Cherbourg com fos. Von Rundstedt, que fins llavors no havia obert boca, el va informar de la situació dels últims deu dies i li va explicar que ja no podien expulsar els Aliats de França. El mariscal li va assegurar que una defensa rígida a la península de Cotentin fracassaria i li va demanar replegar-se a les fortificacions de Cherbourg. Hitler va estar d’acord amb ell, era vital aquell port, però el líder alemany va preguntar llavors què passaria si hi havia més desembarcaments. Von Rundstedt el va avisar de que veia probable més desembarcaments i, juntament amb Rommel, li va assegurar que era impossible resistir en dos fronts. Els dos mariscals li varen demanar llavors retirar al Sena el 7º Exèrcit, on amb l’ajuda del 15º Exèrcit podria combatre amb més efectivitat. Però Hitler no hi va estar d’acord, ja que creia que la Wehrmacht no s’havia de preocupar tant per la fi del conflicte i, en canvi, sí que pensava que s’havia de preocupar en defensar amb més èxit el territori del Reich després de la invasió aliada. Enfurismat, el dictador va titllar les seves tropes a França de dèbils i covardes i els va dir de males maneres que no es posessin en els seus assumptes. En veure que no els convencia, els va intentar animar dient que arribarien aviat “coses màgiques“. Eren els V-1, uns míssils molt poderosos que el dictador pensava que provocarien que els britànics tinguessin ganes de negociar la pau. Rommel li va demanar que llancés míssils V-1 cap a les platges per a on desembarcaven els Aliats occidentals, opinió que va tenir el recolzament de Von Rundstedt. Veient els interrogants que generava aquell míssil, Hitler va cridar a un expert militar, Erich Heinemann, el comandant responsable d’aquells míssils, que els va dir que l’arma no era el suficientment precisa com per llançar un atac així. Llavors, Hitler els va explicar que havien d’atacar l’Objectiu 42 (La ciutat de Londres) per facilitar una pau. Els va prometre a més que aviat disposarien de nous caces a reacció amb els que obtindria el control de l’espai aeri. Von Rundstedt, que pensava com Rommel, li va demanar que negociés la pau amb els Aliats britànics i nord-americans. La reunió va acabar amb un Hitler enfadat i amb els dos mariscals convençuts de que les seves ordres només portaven al suïcidi del poble alemany. Quan Rommel va demanar un càstig per la divisió Das Reich, que el 10 de juny havia provocat una matança al poble francès d’Oradour-sur-Glane, Hitler li va dir que no estava d’humor per parlar d’aquest tema i li va dir que no era el seu assumpte.

El dinar es va fer en un total silenci i dos guàrdies de les SS estaven de peu darrere de la cadira de Hitler mentre el líder alemany menjava un plat d’arròs i de verdures, que prèviament havia tastat el seu tastador, acompanyat per pastilles i tres copes de xarops de diferents colors. Enmig del dinar varen rebre un avís de que 60 avions Aliats es dirigien a la zona i Hitler i els seus dos mariscals es varen dirigir ràpidament a un refugi antiaeri, on hi varen estar una hora fins que va sonar la senyal de que el perill havia marxat.

A les quatre de la tarda, Hitler va acompanyar al mariscal Rommel cap al seu automòbil i li va prometre que el visitaria l’endemà a La Roche-Guyon, el seu quarter general, tal hi com l’hi havien demanat perquè s’entrevistés amb alguns dels generals que comandaven les tropes del front sobre les operacions en curs a Normandia. Sense embuts, el mariscal li va preguntar quines eren les possibilitats de seguir amb la guerra i li va tornar a suggerir que arribés a un acord amb Occident per atacar als bolxevic. Però Hitler no volia sentir les paraules de Rommel, no desitjava acabar encara amb la guerra per molt que el seu mariscal considerés que estava perduda, i li va ordenar que prestés atenció en el seu front d’invasió i no en la continuació de la guerra.

Al vespre, Hitler, incomplint la promesa que li havia fet a la Guineu del Desert feia només unes hores, va volar cap a Salzburg i, a la nit, ja estava de nou a la seva residència d’Obersalzberg, el Berghof, després de que un V-1 volés aquella tarda cap a l’est, concretament s’havia de dirigir a Londres, enlloc de cap a l’oest i impactés a prop del búnquer de Margival. Hitler va quedar tant impressionat que va decidir que era millor per la seva seguretat tornar a la seva casa de muntanya. 

Després d’arribar a Berchtesgaden, el dictador va informar als seus que Rommel havia perdut el seu coratge i que s’havia tornat pessimista, i va afegir que només els optimistes podien aconseguir alguna cosa. Per la seva part, Rommel, després de sopar, va donar una volta pels jardins del castell amb el seu principal assessor naval, el vicealmirall Friedrich Ruge, per parlar de com havia anat la reunió. En aquells moments Ruge estava llegint la novel·la Allò que el vent s’endugué. Rommel, que també llegia la novel·la, gaudia amb els seus secrets.

A Alemanya:

A Berlín, el comentarista Hans Fritsche va pronunciar un discurs per la ràdio, on va assegurar que en tots els mesos d’atacs aeris anglosaxons havien acumulat a Europa un odi tan gran que els pobles europeus tenien ganes de tornar aquests atacs.


Amb l’aprovació de Hitler, els coets teledirigits varen passar a anomenar-se oficialment V-1 a proposta del periodista Hans Schwarz van Berkl. 

A Hongria:

Els alemanys varen evacuar de jueus la zona III. 50.805 jueus varen ser deportats a Auschwitz per ser assassinats a les cambres de gas

En el front occidental:

A França:

Les avantguardes nord-americanes de la 9º Divisió d’Infanteria varen tallar l’accés a la península de Cotentin després de creuar la carretera que anava de Cherbourg a Coutances arribant a Barneville, a la costa occidental de la península, copant a les tropes alemanyes. L’objectiu dels nord-americans era arribar al port de Cherbourg com més aviat millor. Al mateix temps, en el sector canadenc, els canadencs varen aconseguir que la guarnició alemanya de Douvres instal·lada en uns subterranis a 300 peus sota terra es rendís.  

A la Gran Bretanya:

L’escola de Bletchley va desxifrar de l’Enigma una instrucció de Hitler que ordenava reforçar la posició dels Apenins, Itàlia, com a línia de bloqueig final, ja que l’entrada dels Aliats en la planura del Po tindria conseqüències militars i polítiques incalculables per als alemanys.

A Itàlia:

Albert Kesselring va ordenar que la lluita contra els partisans s’havia de fer amb tots els mitjans que tinguessin i amb la màxima severitat. El comandant va ordenar que en el poble on es trobessin un número considerable de partisans s’arrestés a una proporció de la població masculina del poble per ser afusellada d’immediat. Kesselring també va ordenar protegir tot cap militar que sobrepassés les mesures de rigor habitualment utilitzades en la lluita contra els guerrillers.

A Islàndia:

Després del referèndum del 20 de maig, on un 95% de la població va votar per convertir el país en una república i independitzar-se de Dinamarca, va quedar establerta la república islandesa.